-
L'assassinat del líder de la dreta monàrquica, José Calvo Sotelo, per militants d'esquerra va ser un dels factors que va aguditzar les tensions polítiques i va precipitar l'aixecament militar. Va ser utilitzat com una justificació per al cop d'Estat. -
L'inici de la Guerra Civil Espanyola va ocórrer el 17 i 18 de juliol del 1936, després del fracàs parcial del cop d'Estat contra la Segona República. Espanya va quedar dividida entre el bàndol nacional, recolzat per militars, conservadors i falangistes, i el bàndol republicà, format per obrers, socialistes i anarquistes -
El cop d'estat de 1936 a Espanya va ser un aixecament militar contra el govern de la Segona República, liderat pels generals com Franco, Mola i Sanjurjo. Tot i no triomfar del tot, va dividir el país en dos bandols y va desencadenar la Guerra Civil Española. -
Un grup de militars revoltats va resistir un llarg setge republicà a l'Alcázar de Toledo, cosa que es va convertir en un símbol de la fermesa del bàndol franquista. La victòria va ser utilitzada com a propaganda per Franco. -
Francisco Franco va ser nomenat cap de l'Estat i líder del bàndol nacional. Aquest nomenament va consolidar el seu poder dins de l'exèrcit rebel i li va permetre consolidar-se com la figura central del règim franquista. -
Voluntaris de tot el món van arribar a Espanya per lluitar al costat de la República, majoritàriament per combatre el feixisme. Les Brigades Internacionals van ser crucials a la defensa de Madrid ia altres batalles clau. -
El setge franquista a Madrid va ser un dels moments decisius de la guerra. Els republicans, amb el suport de les Brigades Internacionals, van aconseguir resistir l'avenç franquista, convertint Madrid en un símbol de resistència a la dictadura.
-
Els republicans van intentar frenar l?avenç franquista cap a Madrid en aquesta batalla. Tot i que les forces republicanes van resistir, no van aconseguir frenar els sublevats, que van avançar fins a tallar l'accés directe a la capital. -
En aquesta batalla, les tropes italianes feixistes que recolzaven Franco van ser derrotades per les forces republicanes. Va ser una de les poques victòries republicanes importants a la guerra, que va demostrar la debilitat de l'exèrcit feixista. -
Franco va unificar les diferents faccions de la dreta, com la Falange i els carlins, en un sol partit anomenat "FET i de les JONS". Aquest decret va consolidar el poder absolut i l'estructura autoritària del règim. -
La ciutat basca de Guernica va ser bombardejada per l'aviació alemanya de la Legió Còndor, aliada de Franco. L'atac va matar centenars de civils i va destruir gran part de la ciutat, convertint-se en un símbol de la barbàrie de la guerra. -
Van ser una sèrie d'enfrontaments a Barcelona entre anarquistes de la CNT-FAI i militants del POUM, d'una banda, i les forces governamentals republicanes, de l'altra. El conflicte va esclatar quan les forces governamentals van intentar prendre la Telefònica, controlada per anarquistes, desencadenant diversos dies de violència. La derrota dels anarquistes va consolidar el poder comunista dins del govern republicà, aprofundint les divisions internes i debilitant encara més el front antifeixista. -
Els republicans van aconseguir prendre Teruel, però no van poder mantenir-la davant d'una feroç contraofensiva franquista. Aquesta batalla va ser una de les més sagnants i va representar un canvi en la guerra a favor dels revoltats.
-
La batalla més gran i més sagnant de la guerra, en què els republicans van intentar frenar l'avenç franquista. Després de mesos d'intens combats, els republicans van ser derrotats, la qual cosa va marcar el principi de la fi per a la República. -
Sota pressió internacional i com a part d'un intent de la República de cercar un acord de pau, les Brigades Internacionals es van retirar d'Espanya. Això va debilitar la resistència republicana i va afavorir els franquistes. -
Barcelona, un dels darrers bastions republicans, va caure en mans dels franquistes. La caiguda de la ciutat va significar el col·lapse de la resistència republicana a Catalunya i un preludi de la fi de la guerra. -
Un sector republicà, liderat pel coronel Segismundo Casado, va intentar un cop per negociar la rendició amb Franco, enfrontant-se al govern de Negrín. Aquest cop va exacerbar les tensions internes dins del bàndol republicà i va facilitar la derrota final. -
La caída de Madrid va sorgir quan les tropes franquistes van entrar a la ciutat gairebé sense resistència. Això va ser possible després del cop de Casado, un aixecament intern al bàndol republicà liderat pel coronel Segismundo Casado, que buscava negociar la rendició amb Franco. Tot i això, Franco va rebutjar qualsevol acord i va ordenar l'ocupació total. La caiguda de Madrid va marcar la fi efectiva de la guerra. -
Franco va proclamar la victòria l'1 d'abril del 1939, amb l'entrada de les seves tropes a Madrid. Això va marcar la fi de la guerra i l'inici de la dictadura franquista, que va durar fins al 1975.