-
Period: to
PRIMERA ETAPA: objectiu Madrid
L'objectiu dels rebels era ocupar Madrid. Mola ho va intentar des del nord (frenat a les serralades del Sistema Central) i Franco des del sud. -
Franco i les tropes d'Àfrica
entren a la Península amb la intenció d’ocupar Madrid.
Després, es va desviar cap a Toledo per alliberar als insurrectes. -
Yagüe i les tropes nacionals
van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz, on hi va haver una forta repressió. -
Tancament de la frontera francesa.
Això va impossibilitar l’arribada de material bèl·lic a la zona republicana. -
Ocupament i ofensiva.
Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià, i l’exèrcit de Galícia va ocupar Oviedo, que estava aïllada enmig del territori republicà.
Després, es va desencadenar una gran ofensiva sobre Madrid. Les tropes van arribar fins als afores de Madrid però es van trobar amb una resistència organitzada per la Junta de Defensa, i per tant, no van poder prendre la ciutat. -
Batalla de Jarama i ocupació de la costa del Mediterrani.
Van atacar el sud de Madrid (batalla del Jarama), però no van aconseguir prendre la capital. Van haver-hi moltes Brigades Internacionals i columnes de voluntaris catalans, entre elles la del líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti.
Més tard, els nacionals, amb Queipo de Llano com a líder, van ocupar la costa del Mediterrani fins a Màlaga, amb el suport dels avions alemanys i italians i dels vaixells italians que bombardejaven les ciutats des del mar i bloquejaven els ports republicans. -
Ofensiva italiana.
Els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on van sofrir una derrota per part de l’exèrcit de la República. -
Period: to
SEGONA ETAPA: Ocupació de la franja cantàbrica
Franco va decidir deixar d'atacar la capital per les dificultats que hi havia, i es va centrar en la franja cantàbrica. La franja que comprenia Astúries, Cantàbria i Biscaia havia quedat a la zona republicana, però aïllada de la resta de la Península. Els insurrectes controlaven Navarra i Àlaba i l’agost de 1936 ja havien pres Sant Sebastià, però el territori basc es mantenia en mans de la República. -
Bombardeig de Guernika.
Mola i els nacionals desencadenen una ofensiva contra el País Basc i es produeix el bombardeig de Guernika. Aquesta ciutat va ser atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor i va quedar totalment destruïda.
Realment el bombardeig no tenia cap objectiu militar, va ser un "càstig" contra la població civil. -
Els nacionals ocupen Bilbao.
Després de durs enfrontaments, els republicans van haver de cedir, i els nacionals van ocupar Bilbao, ja que no tenien ni artilleria ni aviació. -
Period: to
Batalla de Brunete.
Aquesta ofensiva va ser iniciada pels republicans al centre peninsular, amb la finalitat d’alleugerir la pressió al nord. -
Period: to
Batalla de Belchite.
Al front d’Aragó -
fi de la segona etapa.
Des del punt de vista estratègic, les dues campanyes van ser defensives, ja que no van aconseguir avenços territorials importants ni van impedir la caiguda del nord peninsular, ja
que al mes d’agost Franco i les seves tropes van entrar a Santander i a Astúries. Això va provocar la pèrdua dels republicans de la seva indústria metal·lúrgica, cosa que va significar un cop molt dur per la República. -
Period: to
TERCERA ETAPA: Batalla de l'Ebre
Al final del 1937, els republicans encara confiaven en la possibilitat de guanyar la guerra, per això van intentar fer una sèrie de reformes de l’exèrcit, entre elles crear comandaments professionals, integrar els quadres procedents de les milícies i de les Brigades Internacionals i col·locar al capdavant al general Vicente Rojo, defensor de Madrid. El nou exèrcit republicà va desfermar diferents ofensives durant la tercera etapa. -
Ofensiva republicana: Terol.
Comença una ofensiva republicana sobre Terol, que va ser ocupat. -
Franco torna a ocupar Terol
i aprofita el desgast de les tropes republicanes per iniciar la campanya d'Aragó. -
Nacionals ataquen Aragó.
Els nacionals ataquen el front d'Aragó i els soldats entren a Lleida (Seròs, Aitona i Soses). -
Riu Segre i Lleida.
Els republicans es retiren de la riba esquerra del Segre i els nacionals ocupen Lleida. D'aquesta manera, el riu Segre es converteix en una frontera entre nacionals i republicans i Lleida es converteix en primera línia de foc durant nou mesos.
Poc després, van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
Catalunya i l'Estatut d'Autonomia.
Les tropes franquistes arriben al Mediterrani i ocupen Castelló. Això va provocar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana.
Més tard, Franco va derogar l'Estatut de Catalunya. -
Darrera ofensiva de l’Estat Major republicà.
L'exèrcit de l'Estat Major republicà va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d’Ebre, Flix i altres poblacions de la zona. A més, va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella, però un cop establer el marge dret del riu no va poder continuar avançant. -
Guerra de posicions.
Va començar una guerra de posicions, en la qual es lluitava per cada pam de terreny. Finalment, a finals d'octubre, de 1938, una contraofensiva dels nacionals va aconseguir avançar. -
Derrota republicana.
L'exèrcit franquista va entrar a Mora d’Ebre, i 4 dies després, els republicans van acabar retirant-se a l’altra riba del riu. Aquesta derrota va ser decisiva, ja que va afeblir definitivament l’exèrcit republicà. -
Period: to
QUARTA ETAPA: Ocupació de Catalunya
Després de la derrota a la batalla de l’Ebre, els republicans van perdre molta força i resistència. D'aquesta manera, els nacionals van començar la campanya d’ocupació de Catalunya. -
Ofensiva de l'exèrcit franquista.
Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L’ofensiva va avançar ràpidament perquè la resistència no estava ben coordinada. -
Els nacionals entren a Tarragona
i l'aviació bombardeja localitats catalanes. -
L'exèrcit franquista entra a Barcelona.
-
Els nacionals ocupen Girona.
-
Exilis.
La retirada de l’exèrcit republicà va comportar l’exili de milers de persones. Els presidents de la república (Manuel Azaña), de la Generalitat (Lluís Companys), del govern basc (J.A de Aguirre), el cap del govern republicà (Juan Negrín), i el president de les Corts (Diego Martínez Barrio) es van exiliar a França.
Durant aquest període es va iniciar una repressió que va deixar milers de morts i
empresonats. -
Llei de responsabilitats polítiques.
Aquesta llei pretenia “liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja” A partir d’aquest moment, funcionaris i docents fidels a la República van patir represàlies i els partits i sindicats van ser suprimits, així com totes les llibertats democràtiques. També van ser prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana. -
Acaba la guerra a Catalunya.
Les tropes franquistes arribaren a Puigcerdà i Portbou. Tot i que quedaven petites lluites, la guerra es considerava acabada a Catalunya. -
Reconeixement de Franco i retirada de Manuel Azaña.
El govern de Franco va ser reconegut oficialment per França i Gran Bretanya. Això va provocar que Manuel Azaña renunciés al càrrec de president de la República. -
Period: to
FI DE LA REPÚBLICA
El febrer del 1939, l’únic territori en mans de la República era l’anomenada zona centre, que
comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. El president del govern republicà havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar l’exèrcit i defensar el territori republicà. -
Consejo de Defensa Nacional
creat pel coronel Casado quan va donar el cop d’estat a Madrid. Va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans i va excloure els comunistes. Va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. -
Franco va rebutjar qualsevol negociació i el seu exèrcit va entrar a Madrid i en tres dies els nacionals van ocupar la resta del territori republicà.
-
Franco signa un comunicat en què donava la guerra per acabada.
Els dies posteriors l’exèrcit franquista va conquerir tota la zona mediterrània. L'escasa resistència no va poder impedir l’ocupació d’Albacete, Alacant i València. El dia 1 d’abril Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la derrota de l’exèrcit republicà i la fi del conflicte