-
Revolta de l’exèrcit al protectorat del Marroc
La Revolta del Rif va ser un aixecament a la regió magrebina del Rif que va tenir lloc entre 1958 i 1959, l'origen del qual estava en unes protestes contres les polítiques governamentals i la marginació que sofria la regió. -
Revolta de l’exèrcit a la Península
La Guerra Civil espanyola[n. 2][n. 3] (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. -
Control de zones
Els rebels han adquirit el control de la zona espanyola del Marroc, les Illes Canàries,
Balears (excepte Menorca), la part d'Espanya al Nord de la Serra de Guadarrama i del riu Ebre
(excepte Astúries, Santander, País Basc i Catalunya). En grans ciutats la revolta ha triomfat a Sevilla,
però ha fracassat a Madrid i Barcelona. -
Amb la conquesta de Badajoz, els nacionals aconsegueixen unir els dos territoris que dominaven.
L'estiu de 1936, uns 10.000 soldats de tropes regulars de l'Exèrcit d'Àfrica van ser transportats en ponts aeris alemanys i italians al sud d'Espanya superant l'Estret de Gibraltar. El bàndol revoltat es va reunir a Sevilla i l'1 d'agost el general Francisco Franco va ordenar dirigir-se cap al nord per enllaçar amb les forces del general Mola. -
Franco es converteix en cap d’estat i Generalíssim de la zona nacional.
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) ou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975. -
el govern republicà trasllada la capital a València davant la proximitat de les tropes franquistes.
La Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. -
arriben les Brigades Internacionals, voluntaris antifeixistes, en suport de la República.
Les Brigades Internacionals foren unitats militars formades per voluntaris d'esquerra vinguts d'arreu del món per lluitar contra el feixisme en la Guerra Civil espanyola, a favor de la República i en contra dels militars del general Franco reforçats pels règims totalitaris d'Alemanya i Itàlia -
els franquistes intenten l’assalt a la capital sense aconseguir-ho.
L'ofensiva de Catalunya, també anomenada campanya de Catalunya o batalla de Catalunya, va ser una campanya militar desenvolupada entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer del 1939 al territori català sota control republicà durant la Guerra Civil espanyola. Fou l'últim gran enfrontament del conflicte i va sentenciar la derrota republicana, que ja no seria capaç d'articular cap resistència. -
Caiguda de Màlaga en mans franquistes. Els republicans es retiren cap a Almeria.
La massacre de la carretera Màlaga-Almeria, coneguda també com a La Desbandada, fou un episodi de la Guerra Civil espanyola esdevingut el 8 de febrer de 1937, després de l'entrada a Màlaga de les tropes franquistes, en el qual va ser atacada, per mar i aire, la multitud de refugiats que abarrotaven la carretera en marxa cap a Almeria, a la zona sota control de l'Exèrcit Popular Republicà. Va causar la mort d'entre 3000 i 5000 persones. -
Batalla del Jarama. Els franquistes fracassen en l’intent d’encerclar Madrid.
La batalla del Jarama, entre el 6 i el 27 de febrer del 1937 fou un cruent intent de les forces franquistes de travessar el riu Jarama, al sud-est de Madrid, durant la Guerra Civil espanyola. De resultat final incert, hi participaren, per part franquista, columnes mòbils de regiments de la Legió i tropes mores, mentre que se'ls enfrontaren per part republicana les tropes reorganitzades de l'Exèrcit del Centre, que incloïen la participació de diverses Brigades Internacionals. -
Batalla de Guadalajara. Els franquistes fracassen de nou en l’intent d’encerclar Madrid.
La batalla de Guadalajara (8 de març – 23 de març de 1937) va ser un enfrontament de la Guerra Civil espanyola desenvolupat entorn de la ciutat de Guadalajara en un intent per penetrar en la capital d'Espanya pel nord. -
S’inicia l’ofensiva nacional contra la franja republicana del Cantàbric.
La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938,[9] a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà. Les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta van viure la major acumulació de forces combatents de la història de Catalunya i van amarar-se amb la sang de desenes de milers d'homes. -
Decret d’unificació.
Decret d’unificació. Franco crea un partit únic (Falange Española Tradicionalista y de las
Juntas Ofensivas Nacional Sindicalista, FET y de las JONS) amb les forces que li donaven suport,
feixistes i carlins. -
bombardeig de Guernika per l’aviació Cóndor alemanya.
El bombardeig de Guernica va ser l'atac aeri realitzat el 26 d'abril de 1937 per l'esquadró conegut com a Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil espanyola. Encara que no va ser el primer bombardeig de la història en què una població civil va ser atacada amb l'aparent propòsit de produir-ne la destrucció total, la seva repercussió ha fet que sigui mundialment conegut. -
cau Bilbao en mans dels nacionals.
Bilbao era la capital del govern basc establert per la República després del començament de la guerra. Aquesta autonomia va ser atorgada després del suport mostrat pel nacionalisme basc a la República. -
Batalla de Belchite.
Batalla de Belchite. Els republicans intenten una ofensiva sobre Saragossa que
fracassa. -
el govern republicà es trasllada de València a Barcelona.
Catalunya fou l'única zona de tot Espanya que aconseguí una llei de col·lectivització, fruit de la unió de totes les forces republicanes dins el Consell d'Economia de Catalunya.[2] Es produí el 24 d'octubre de 1936 a través d'un decret anomenat, Col·lectivització i Control Obrer d'Indústries i Comerços.[3] A la resta de l'Espanya republicana no es pogué generalitzar la legislació col·lectivitzadora vigent a Catalunya. -
Batalla de Terol
La batalla de Terol fou el conjunt d'operacions militars que, durant la Guerra Civil espanyola, van tenir lloc entre el 15 de desembre del 1937 i el 7 de gener de 1938 a la ciutat de Terol i els seus voltants. -
els republicans prenen Terol.
La batalla de Terol fou el conjunt d'operacions militars que, durant la Guerra Civil espanyola, van tenir lloc entre el 15 de desembre del 1937 i el 7 de gener de 1938 a la ciutat de Terol i els seus voltants. -
els franquistes reconquereixen Terol i els republicans es retiren cap a València.
La Guerra Civil espanyola[n. 2][n. 3] (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. -
Els franquistes arriben al Mediterrani a Vinaròs i parteixen en dos el territori republicà.
Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. -
Batalla de l’Ebre.
Batalla de l’Ebre. Ofensiva republicana que travessa l’Ebre per
distraure l’ofensiva franquista sobre València. -
comença l’ofensiva nacional sobre Catalunya, des del Pirineu al Delta, travessant el límit Segre-Ebre.
L'ofensiva de Catalunya, també anomenada campanya de Catalunya o batalla de Catalunya, va ser una campanya militar desenvolupada entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer del 1939 al territori català sota control republicà durant la Guerra Civil espanyola. Fou l'últim gran enfrontament del conflicte i va sentenciar la derrota republicana, que ja no seria capaç d'articular cap resistència. -
cau Barcelona
L'ofensiva de Catalunya, també anomenada campanya de Catalunya o batalla de Catalunya, va ser una campanya militar desenvolupada entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer del 1939 al territori català sota control republicà durant la Guerra Civil espanyola. Fou l'últim gran enfrontament del conflicte i va sentenciar la derrota republicana, que ja no seria capaç d'articular cap resistència -
cau Girona. L’exèrcit republicà queda desintegrat.
L’exèrcit espanyol sollevat contra la legalitat republicana, comandades pel general Camilo Alonso Vega, ocupaven la ciutat de Girona. L’ocupació franquista de Girona estava precedida de set bombardeigs de les aviacions dels règims nazi alemany i feixista italià, aliats del bàndol sollevat, que, s’estima, haurien causat un centenar de víctimes mortals. -
cau Madrid.
El 28 de març de 1939, es va registrar un avenç crític a la guerra civil espanyola i la capital Madrid es va rendir davant les tropes del general Franco. Després de la conquesta de Madrid, es va acabar la guerra civil de tres anys i va començar la dictadura franquista que va durar fins al 1975. -
Franco proclama la seva victòria.
L'1 d'abril del 1939, l'any de la Victòria, la ciutat, més enllà de la recuperació del nou títol imperial de la València del Cid, fou l'any del xoc, de l'inici de la imposició per la força dels nous paràmetres i valors dels vencedors de la guerra, de l'Espanya feixista i alhora nacionalcatòlica.