-
Period: to
Primera etapa
L'objectiu dels militars rebels era ocupar Madrid. El general Mola va intentar aconseguir-ho des del nord, però va ser detingut a les serralades del Sistema Central. Per aquesta raó, Franco va llançar un avanç des del sud. -
Ocupacions
El juliol de 1936, les tropes d’Àfrica, compostes per legionaris i regulars sota el comandament del general Franco, van arribar a la península amb l’objectiu d’ocupar Madrid. A l’agost, les forces nacionals dirigides per Yagüe van conquerir Almendralejo, Mérida i Badajoz, on es va produir una dura repressió. Durant l’avenç, Franco va decidir desviar-se cap a Toledo per rescatar els insurrectes que estaven assetjats a l’alcàsser des del cop d’estat. -
Ocupacions de Mola
Al setembre de 1936, el tancament de la frontera amb França va impedir l’arribada de material bèl·lic a la zona republicana al nord. En aquest context, Mola va prendre el control d’Irun i Sant Sebastià. Posteriorment, a l’octubre, les forces gallegues van aconseguir enllaçar amb Oviedo, que es trobava aïllada dins del territori republicà. -
Ofensiva a Madrid
A l’octubre de 1936, l’exèrcit va llançar una gran ofensiva contra Madrid. Les tropes van avançar fins als afores de la capital, però es van trobar amb una forta resistència organitzada per la Junta de Defensa, que va impedir la conquesta de la ciutat. -
Batalla del Jarama
Al febrer de 1937, les forces franquistes van atacar el sud de Madrid en la batalla del Jarama, però no van aconseguir aïllar la capital. En la defensa de la ciutat van jugar un paper important les Brigades Internacionals i les columnes de voluntaris catalans, entre les quals destacava la liderada per l’anarcosindicalista Buenaventura Durruti. -
Ocupació Mediterràni
Mentre tenia lloc la batalla del Jarama, les forces nacionals sota el comandament de Queipo de Llano van avançar per la costa mediterrània fins a Màlaga. Aquesta ofensiva va comptar amb el suport de l’aviació alemanya i italiana, així com dels vaixells i submarins italians, que van bombardejar les ciutats des del mar i van bloquejar els ports republicans. -
Ofensiva a Guadalajara
Al març de 1937, les forces italianes van llançar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, però van ser derrotades de manera contundent per l’exèrcit de la República. -
Period: to
Segona etapa: Ocupació franja cantàbrica
Davant la resistència a Madrid, Franco va abandonar l'ofensiva i va centrar-se en conquerir la franja cantàbrica. Tot i que Astúries, Cantàbria i Biscaia eren territoris republicans, estaven aïllats. Els nacionals ja controlaven Navarra i Àlaba, i Sant Sebastià va caure a l'agost de 1936. Els combats principals es van desenvolupar entre l'abril i el novembre de 1937. -
Bombardeig a Guernika
A l’abril de 1937, les forces nacionals, sota el comandament del general Mola, van iniciar una ofensiva contra el País Basc. En aquest context, es va produir el bombardeig de Guernika, dut a terme per l’aviació alemanya de la Legió Còndor. La ciutat va quedar devastada, i l’atac, sense objectius militars, va ser en realitat una operació de càstig dirigida contra la població civil. -
Ocupació de Bilbao
Al juny de 1937, després dels enfrontaments, les forces republicanes, mancats d’artilleria i suport aeri, es van veure obligades a retrocedir, i els nacionals van aconseguir ocupar Bilbao. -
Batalla de Brunete
Al juliol de 1937, amb l’objectiu d’alleujar la pressió al front nord, les forces republicanes van iniciar una ofensiva al centre de la península, donant lloc a la batalla de Brunete (del 5 al 25 de juliol). Aquest enfrontament va englobar un conjunt d’operacions militars desenvolupades entre el 6 i el 25 de juliol a Brunete i altres localitats properes a l’oest de Madrid. -
Batalla de Belchite
A més de la batalla de Brunete, es va dur a terme la batalla de Belchite, al front d'Aragó. Aquesta batalla va tenir lloc a Saragossa entre el 24 d’agost i el 6 de setembre de 1937, dins de l’ofensiva de l’Exèrcit Popular per conquerir Saragossa. La presa d’aquesta localitat va requerir la mobilització d’un gran nombre de soldats i recursos militars de l’Exèrcit Popular, els quals haurien pogut ser utilitzats per avançar cap a la capital aragonesa, que era el principal objectiu de l’operació. -
Santander i Astúries
Les dues batalles van ser de caràcter defensiu, però no van aconseguir avenços territorials significatius ni van evitar la caiguda del nord de la península. A l’agost, les tropes de Franco van conquerir Santander i Astúries, la qual cosa va suposar la pèrdua de la seva indústria metal·lúrgica, un cop molt dur per a la República. -
Period: to
Tercera etapa: Batalla de l'Ebre
A finals de 1937, els comandaments republicans mantenien l'esperança de guanyar la guerra i van intentar reformar l'exèrcit. Algunes de les reformes incloïen dotar l'exèrcit de comandaments professionals, integrar els quadres procedents de les milícies i els brigadistes internacionals, i posar al capdavant un destacat general com Vicente Rojo, defensor de Madrid. El nou exèrcit republicà va llançar diverses ofensives. -
Ofensiva a Terol
Al desembre de 1937, va començar una important ofensiva republicana sobre Terol, que finalment va ser ocupada. -
Atacament Front d'Aragó
Al febrer de 1938, Franco va recuperar Terol i va aprofitar el desgast de les tropes republicanes per iniciar la campanya d’Aragó. Al març de 1938, les forces nacionals van llançar un atac al front d’Aragó. -
Ocupació Lleida
Els republicans es van retirar a la riba esquerra del riu Segre, mentre que les forces nacionals van ocupar Lleida. El Segre es va convertir en una línia fronterera entre els dos exèrcits, i Lleida va passar a ser la primera línia de foc durant gairebé nou mesos. Poc després, els nacionals van conquerir Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
Ocupació Castelló
Les tropes franquistes van arribar al Mediterrani en conquerir Castelló, fet que va suposar la separació de Catalunya de la resta del territori republicà. -
Conquesta Tarragona
Amb l'entrada de l'exèrcit franquista a terres catalanes a l'abril de 1938, Franco va derogar l'Estatut de Catalunya. El 25 de juliol de 1938, l'Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva. L'exèrcit va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d'Ebre, Flix i altres localitats de Tarragona. A més, va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella, però, un cop establert al marge dret del riu, no va poder continuar l'avenç. -
Guerra de posicions
Va començar una guerra de posicions, amb combats intensos per cada pam de terreny. A finals d'octubre, una contraofensiva dels nacionals va aconseguir avançar. El 8 de novembre, l'exèrcit franquista va entrar a Mora d'Ebre, i el 15, els republicans es van retirar a l'altra riba del riu. Aquesta derrota va debilitar definitivament l'exèrcit republicà. Va ser la fase més llarga del conflicte, que va culminar amb la Batalla de l'Ebre, la qual va suposar el desgast final de l'exèrcit republicà. -
Period: to
Quarta etapa: Ocupació de Catalunya
Després de la derrota a la batalla de l'Ebre, els republicans ja no podien oferir resistència. Va ser en aquesta fase quan va començar la campanya d'ocupació de Catalunya. -
Ofensiva franquista
Va començar la gran ofensiva de l'exèrcit franquista. Les forces nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp i avançant cap a Artesa de Segre. Al sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L'ofensiva va progressar ràpidament davant d'una resistència aïllada i mal coordinada. -
Entrada a Tarragona
Els nacionals entraven a Tarragona, i a la mateixa vegada l’aviació bombardejava nombroses localitats catalanes. -
Entrada a Barcelona
El 26 de gener l’exèrcit franquista va entrar a Barcelona i dies posteriors, el 4 de febrer va caure Girona. -
Llei de responsabilitats polítiques
Va entrar en vigor la Llei de responsabilitats polítiques, que tenia com a objectiu "liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja". A partir d’aquest moment, funcionaris i docents fidels a la República van ser objecte de represàlies. Els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertats democràtiques. A més, es van prohibir totes les manifestacions de la identitat nacional catalana. -
Guerra acabada a Catalunya
Les tropes franquistes van arribar a Puigcerdà i Portbou. Encara quedaven alguns focus de lluita, però la guerra es considerava acabada a Catalunya. La retirada de l’exèrcit republicà va comportar l’exili dels presidents de la República, Manuel Azaña; de la Generalitat, Lluís Companys; del govern basc, Juan Negrín; i del president de les Corts, que es van exiliar a França el 5 de febrer de 1939. Durant aquest període, va començar una gran repressió que va provocar milers de morts i empresonats. -
Govern de Franco
El govern de Franco va ser reconegut oficialment per França i Gran Bretanya, i immediatament després, Azaña va renunciar al càrrec de president de la República. -
Period: to
Fi de la república
Al febrer de 1939, l'únic territori en mans de la República era l'anomenada zona centre, que comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània, des del nord de València fins a Almeria. El president del govern republicà havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar l'exèrcit i defensar el territori republicà. -
Consejo de Defensa Nacional
El coronel Casado va dur a terme un cop d'estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Va excloure'n els comunistes i va intentar negociar amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. -
Entrada a Madrid
Franco va rebutjar qualsevol tipus de negociació i el seu exèrcit va entrar a Madrid el 28 de març. En tres dies, les forces nacionals van ocupar la resta del territori republicà. -
Final del conflicte
El dia 1 d'abril, Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra, anunciant la derrota de l'exèrcit republicà i la fi del conflicte. -
Conquesta zona mediterrània
Els dies posteriors al comunicat de Franco, l’exèrcit franquista va conquerir tota la zona mediterrània. La resistència de les poques tropes controlades pels comunistes no va poder evitar l’ocupació d’Albacete, Alacant i València. -
Guerra finalitzada
L’ ́1 d’abril de 1939, Franco va signar un comunicat en què donava la guerra per acabada.