-
Anterior a la civilització grega, la minoica és una cultura de l'Edat del Bronze en l'arrel de la qual s'inscriuen els mateixos orígens del món egeu. Àmpliament desenvolupada cap a l'any 2000 aC, està considerada, per la seva antiguitat i magnificència, la primera gran civilització europea
-
La civilització micènica es va desenvolupar en el període de l'Helàdic recent, és a dir, l'última part de l'Edat del Bronze, entre 1700-1050 aC. C. aproximadament. Representa la primera civilització avançada de Grècia continental amb els seus estats palacials, organització urbana, obres d'art i sistema d'escriptura.
-
L'edat fosca grega, emmarcat en el col·lapse de l'edat del bronze, és el període que transcorre des del col·lapse del món micènic (entre el 1200 aC i el 1100 aC), comprenent els períodes submicènic (Grècia continental) i subminoic (Creta), entre els anys 1125 aC i 1050 aC i el període protogeomètric (1050 aC-900 aC). -
Període Arcaic és el nom que rep el període de l'Antiga Grècia en el qual es va produir el desenvolupament cultural, polític i social, situat entre c. 800 aC i 480 aC
-
En canvi, cerca Primers jocs olímpics 776 a.C La data tradicional atribuïda a la primera edició dels Jocs Olímpics és l'any 776 aC. El lloc va ser utilitzat per entrenar atletes a la ciutat d'Olímpia, a Grècia. Va ser en aquesta ciutat on es van crear els Jocs Olímpics. -
Les primeres monedes del món van aparèixer al voltant del 600 aC, ressonant a les butxaques dels lidios, un regne vinculat a l'antiga Grècia i ubicat a l'actual Turquia. Presentaven el cap estilitzat d'un lleó i estaven fets d'un aliatge d'or i argent. -
La batalla de Marató es va donar en una plana costanera pantanosa, a uns 32 km a vol d'ocell al nord-est d'Atenes, entre l'agost i el setembre de l'any 490 a. C. En ella els atenesos, sols entre els grecs al costat dels platejos, van derrotar a un exèrcit persa. -
Es van anomenar “mèdiques” al·ludint al nom que li donaven antigament els mateixos grecs a una zona limítrofa amb Pèrsia, Mitjana, que va estar sotmesa a ells. Les guerres mèdiques, per tant, van ser les guerres contra els medes.
-
Polític atenès. Membre de la noble família dels alcmeònides, inicià la seva carrera política el 472 aC, quan, encara molt jove, fou designat per organitzar la representació de la tragèdia d'Èsquil Els perses. Afiliat al partit popular d'Efialtes, a la mort d'aquest (461 aC) n'ocupà el lloc de capdavanter.
-
La Lliga de Delos es va crear el 447 a.C. per tal de defensar-se de possibles nous atacs perses després de la fi de les Guerres Mèdiques. Quan Atenes va triar Pèricles com a governant, va aconseguir una total hegemonia sobre la resta de les ciutats que componien la Lliga, que van passar de ser aliades, a ser subjugades -
La Guerra del Peloponès va ser un conflicte armat entre Atenes i Esparta, del 431 al 404 aC. La seva història va ser registrada amb detall per Tucídides, a l'obra Història de la guerra del Peloponès, i per Xenofont, a l'obra Hellenica.
-
Va ser fundada entre el 332 i el 331 aC per Alexandre el Gran. Va esdevenir durant l'antiguitat el primer port d'Egipte. Fou en el seu moment un dels grans centres culturals de la Mediterrània. Alexandria va ser molt coneguda per la seua Biblioteca d'Alexandria i pel Far d'Alexandria, una de les meravelles clàssiques. -
En el año 146 a.C., mientras Roma luchaba contra la rebelde Numancia, en la lejana Hispania, y en el mismo año en que destruyó a su eterna enemiga, Cartago, las legiones dirigidas por el general Lucio Mummio conquistaron Corinto, el foco de una rebelión griega brutalmente sofocada -
El període clàssic va ser el període històric de l'Antiga Grècia que es va produir entre els segles V i IV aC, i va ser quan les ciutats-estat gregues van experimentar un gran desenvolupament econòmic, artístic i polític. Va ser durant aquest període quan la democràcia va arribar al seu punt àlgid, especialment a la ciutat d'Atenes.
-
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del segle iv aC al segle i aC), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.