-
La civilització minoica fou una cultura prehel·lenística de l'edat del bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC.[1] El seu nom és producte del seu descobridor, Arthur Evans,[2] que va relacionar el palau de Cnossos, el més representatiu de la cultura, amb el palau del rei Minos i la llegenda del minotaure.[3]
-
La civilització micènica va ser una cultura avantpassada de la grega.Sembla que va durar des del 1500 aC fins al 1100 aC aproximadament sobretot per la figura d'Agamèmnon, rei que apareix en les obres homèriques.
-
Anys obscurs o edat fosca, en la historiografia europea, és el període que tradicionalment inclou de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 a l'any 1000.
-
Els dos fenòmens essencials que defineixen aquesta època són l'origen i el desenvolupament de la polis i l'expansió grega per tota la conca mediterrània, des de les costes del mar Negre fins a les riberes meridionals de la Península Ibèrica.
-
La moneda va aparèixer fa uns 2.700 anys. Els primers exemplars es van encunyar al pròsper regne de Lidia, a Àsia Menor, amb l'electro de la muntanya Tmolo
-
En general, quan ens referim a l'Època Clàssica oa l'Antiguitat Clàssica, parlem d'un període de la història ubicat entre l'Alta Antiguitat la transició cap a l'Edat Mitjana
-
al·ludint al nom que li donaven antigament els mateixos grecs a una zona limítrofa amb Pèrsia, Mitjana, que va estar sotmesa a ells.Hi havia 3 guerres mediques.
-
Del 443 aC fins al 429 aC, fou elegit estrateg, càrrec des d'on la seva intel·ligència i la seva habilitat política, acompanyades del prestigi que havia adquirit en les campanyes contra els perses i els espartans, li permeteren una incidència privilegiada en els afers públics d'Atenes.
-
La Guerra del Peloponès va ser un conflicte militar que va enfrontar a les ciutats formades per la Lliga de Delos, encapçalada per Atenes, i la Lliga del Peloponès, encapçalada per Esparta, entre els anys 431 a. i 404 a. La guerra es va dividir en tres fases, la primera anomenada la guerra arquidàmica, la segona l'expedició