-
El Tribunal de Garanties Constitucionals va declarar inconstitucional la Llei de Contractes de Conreu aprovada pel Parlament català. Aquesta decisió va provocar una greu crisi política entre el govern central i la Generalitat, augmentant la tensió entre Madrid i Catalunya i alimentant el malestar social i polític que desembocaria en els fets d’octubre de 1934.
-
Van ser les primeres en què les dones van poder votar a Espanya, gràcies a la defensa del sufragi femení impulsada per Clara Campoamor. (Algunes dones consideraven que no havien de votar perqùe no estaven instruides com Viktoria Kent i Margarita Nelken). Aquest fet va marcar un pas clau cap a la igualtat política, tot i que alguns sectors van atribuir erròniament la victòria del centredreta al vot femení, generant un debat intens dins la societat i els partits polítics. -
Acord signat a Sant Sebastià entre diversos grups republicans i nacionalistes (principalment catalans i bascos), amb l’objectiu de coordinar esforços per posar fi a la monarquia d’Alfons XIII i establir un govern republicà a Espanya. -
El 14 d'abril del 1931 es va proclamar la Segona República Espanyola després de l'exili d'Alfons XIII. Es va formar un govern provisional amb republicans i socialistes, que va impulsar profundes reformes per modernitzar el país: democratització de l'Estat, laïcisme, reformes socials, educatives i territorials. La República va ser rebuda amb entusiasme popular, encara que des del començament va generar una forta oposició. -
Va ser una de les més avançades d'Europa. Establia una república democràtica, el sufragi universal (inclòs el femení), la separació Església-Estat, amplis drets i llibertats i la possibilitat d'autonomies. Reflectia el projecte reformista republicà, però va ser rebutjada per la dreta, l'Església i sectors de l'Exèrcit. -
El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Contractes de Conreu, destinada a protegir els pagesos arrendataris davant dels propietaris. Tenia com a finalitat bàsica substituir l'antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols. Va ser una mesura social molt important, però va generar una forta oposició dels sectors conservadors i dels propietaris agraris. -
Encara que al camp no va cuallar tant , a les grans ciutats van triomfar clarament les candidatures republicanes. El resultat es va interpretar com un rebuig popular a la monarquia. El 14 d'abril, davant de la pèrdua de suports, Alfons XIII va abandonar el país i es va proclamar la Segona República. -
Defensava una àmplia autonomia per a Catalunya, amb institucions pròpies com la Generalitat i competències en educació, ordre públic i economia. Tot i que va ser retallat per les Corts, va suposar el reconeixement de l'autogovern català dins de la Segona República i un pas clau a l'organització territorial de l'Estat. -
El govern republicà va decretar la dissolució de la Companyia de Jesús pel seu vot d'obediència al Papa i el seu poder econòmic. Se'n van confiscar els béns i se'n va prohibir l'activitat. -
El general Sanjurjo va protagonitzar un intent de cop d'Estat contra la República. El pronunciament va fracassar per manca de suport popular i militar. Sanjurjo va ser detingut i condemnat. -
Es va donar a partir d'una vaga de treballadores del tèxtil de la colònia del Carme de Sant Salvador de Vedella, declarant que no es complien les bases recentment aprovades entre la patronal i els sindicats de la zona. Impulsada per la CNT. Els obrers van proclamar el comunisme llibertari i van ocupar fàbriques i ajuntaments. El govern va respondre amb una dura repressió, enviant l'exèrcit i aturant els líders
-
El novembre del 1932 es van celebrar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya. Va guanyar Esquerra Republicana de Catalunya, i Francesc Macià va ser confirmat com a president de la Generalitat. Aquestes eleccions van consolidar l‟autogovern català dins de la República. -
Pretenia resoldre el problema del latifundisme i millorar la situació dels jornalers. Permetia expropiar grans propietats mal explotades per repartir terres. No obstant això, la seva aplicació va ser lenta i limitada, cosa que va frustrar els camperols i no va satisfer els propietaris, augmentant la conflictivitat social al camp. -
Va ser fundada per José Antonio Primo de Rivera. Era un partit d ideologia feixista, nacionalista i anticomunista. Defensava un Estat autoritari i rebutjava la democràcia liberal. Tot i que minoritària a l'inici, el seu discurs violent i radical va contribuir a la creixent polarització política que desembocaria a la Guerra Civil.
-
Les eleccions generals de novembre de 1933 van suposar la derrota de les esquerres i el triomf del centredreta. La CEDA i el Partit Radical van obtenir la majoria de vots, reflectint el descontentament d’una part de la població amb les reformes del primer bienni republicà. Aquest resultat va iniciar el conegut com a Bienni Negre, amb la paralització o reversió de moltes reformes socials i autonòmiques. -
La CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes) es va fundar sota el lideratge de José María Gil-Robles. Agrupava partits catòlics i conservadors que defensaven l'ordre social, la propietat privada i la religió. Tot i que acceptava la República, buscava frenar les reformes. Va ser la principal força de la dreta durant el Bienni Conservador. -
Va ser una insurrecció obrera que formava part de la vaga general revolucionària organitzada pels socialistes (PSOE) a tot Espanya, coneguda amb el nom de Revolució d'octubre del 1934. -
El president Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins d’una República Federal Espanyola com a resposta a l’entrada de la CEDA al govern. L’aixecament va ser ràpidament sufocat per l’exèrcit. El govern de la Generalitat va ser detingut i empresonat, i l’autonomia catalana va quedar greument afectada.