-
Utilització d'un artefacte òptic que projecta una imatge invertida de la realitat, sent la precursora de la fotografia. El procés de fixació química de la imatge va ser el resultat de llargues investigacions.
-
La seva última producció, especialment les Pintures negres, anticipa l'expressionisme i fins i tot l'impressionisme. Va ser pioner en la tècnica de la litografia. Va evolucionar d'un model de pintura barroc tardana cap a un classicisme personal i un romanticisme crític, abandonant l'academicisme. Obres com La pradèra de San Isidro o El 3 de Maig en són exemples. va oferir una visió crítica del fanatisme religiós, la superstició i la injustícia de l'Espanya del seu temps.
-
Proces de transfomració economica, social i tecnologica. Va afavorir l'aparició de la nova figura del proletari
-
El ferro i el vidre van esdevenir materials clau. El primer gran exemple va ser el pont Coalbrookdale (1777-1779). El seu ús es va popularitzar en grans construccions com el Crystal Palace de Londres (1851) i la Torre Eiffel de París (1889).
-
Periode de convulsió social i polìtic a França. Aixó va suposar el fi de l'Antic Règim i el triomf de la burgesia .
-
Les revoltes post-napoleòniques i la difusió de les idees revolucionàries van provocar la crisi de l'absolutisme monàrquic i el sorgiment del Nacionalisme, un ideal que va servir per a mobilitzar molts pobles (ex: Grècia 1830).
-
Socialistes (com Owen i Fourier) que van crear comunitats ideals per millorar la vida obrera. Destaquen les colònies de New Lanarck (1800) i els Falansteris de Charles Fourier (creat entre 1830 i 1860).
-
Pintura oficialista que manté els temes històrics o de "gran tema" propis de les acadèmies, sovint amb un estil preciosista. Els seus artistes (Bouguereau, Meissonier) triomfaven als salons oficials, mentre que els impressionistes n'eren rebutjats.
-
La pintura alemanya estava dominat per els principis neoclàssics, a Roma va sortirun grup esteticoreligiós, "els natzarens", practicaven un art espiritualista i cristià
-
Va recuperar com havia passat ja en la pintura barroca, el predomini del color i el dinamisme de la composició sobre el dibuix i la forma. Paral·lelament, però, es desnevolupa també una tendencia classicista enla qual excel·leix INGRES
-
Despres del periòde napoleònic, s'hi va produir les grans revolucions com: Revolucións burgeses 1820 i 1830, Revolució obrera de París 1848
-
Primer procediment conegut per obtenir una imatge fixa i duradora mitjançant una càmera obscura i la fixació amb processos químics (àcid clorhídric i clor de plata).
-
Es manifesta en la variedad de temas i estils que abarcaven desde la celebració de la naturalesa fins l arebelió individualista i la exportació de el gótic i l'obscur. A Anglaterra a mitjans del s XIX va sorgir el moviment prerafaelita, tenien com a referent estilistic art renaixentists anterior a rafael, i van donar importancia al dibuix
-
Primer procediment comercial d'èxit. Les imatges eren úniques (sense còpies) sobre placa de plata i es veien en positiu amb un angle concret.
-
Procediment que utilitzava paper tractat amb productes químics per captar la imatge, permetent obtenir un negatiu i fer-ne tantes còpies com es volgués sobre paper salat, tot i que amb menys qualitat que el daguerrotip.
-
Corrent que triomfa a mitjans de segle, centrat en la representació objectiva de la realitat concreta i la vida quotidiana, sense idealització ni romanticisme. Busca ser l'art de la nova societat i de les classes populars.
-
La pintura de Realism (1848) va evolucionar cap a l'Impressionisme (1874), trencant amb les normes de representació objectiva i centrant-se en la captació del moment i la llum.
-
Trencament amb el teatre tradicional. L'objectiu és oferir un "tros de vida", amb interpretacions naturals i escenografies realistes. No va tenir gran èxit inicial, però va ser pioner. Autors com Ibsen (element ètic) i Txèkhov (complexitat psicològica) en van ser figures clau.
-
La capital francesa es va convertir en el principal centre de creació i recepció de tendències, destacant-ne el Realism, l’Impressionisme, el Postimpressionisme i el Simbolisme. Altres ciutats (Londres, Berlín, Viena, etc.) van esdevenir també centres artístics.
-
Napoleó III va encarregar a Haussmann la reforma urbanística de París. Es van crear bulevards, es van enderrocar els carrers estrets (per dificultar les barricades) i es van instal·lar infraestructures urbanes modernes (clavegueram, enllumenat, etc.).
-
L'incendi de Chicago va obligar a una reconstrucció que va utilitzar les estructures metàl·liques per construir gratacels. L'Escola de Chicago (amb Louis Sullivan com a figura destacada) va ser la llavor del funcionalisme que s'imposaria al segle XX.
-
Nou moviment que trenca amb l'art acadèmic, centrat en la captació de la llum i l'instant fugaç (plein air). La tècnica es basa en la teoria dels colors (ús de colors purs i complementaris) i la pinzellada solta per suggerir formes i volums.
-
Moviment sorgit com a reacció a la temàtica naturalista del Realisme. Centrat en temes bíblics, mitològics o onírics, amb una forta càrrega d'elements fantàstics i místics, allunyant-se de la representació objectiva.
-
El retrat fotogràfic es democratitza i guanya prestigi professional. NADAR esdevé un retratista cèlebre que capta la personalitat. El 1888, George Eastman llança la càmera Kodak 100, popularitzant la fotografia per a no professionals.
-
Període de transició entre l'Impressionisme i l'avantguarda del S. XX. Els artistes (Degas, Cézanne, Van Gogh, Gauguin) parteixen de la tècnica impressionista, però prenen camins individuals i oposats per a noves formes d'expressió.
-
Moviment que neix a França, inspirat en la natura i la pintura. Es centra en la sensació i la impressió sonora eliminant les exageracions romàntiques. El color tímbric i les instrumentacions adquireixen un paper protagonista.
-
Després de l'Impressionisme (dècada del 1890), van sorgir el Postimpressionisme i el Simbolisme, obrint pas a les portes de la modernitat del segle XX.
-
Evolució del Realisme que aprofundeix en l'observació minuciosa de la realitat, descrivint els motius profunds i la complexitat psicològica dels personatges. Es fa popular la fórmula burgesa de la pièce bien faite.
-
El primer projector de cinema (càmera i projector en un) que va fer possible la primera projecció pública (28 desembre de 1895, París). Va néixer el cinema com a espectacle col·lectiu i es van projectar films breus (Arribada d'un tren, El regador regat).
-
Composicions com Nocturns, La mer o Nuages exemplifiquen l'estil, amb melodies fragmentades, influències del nacionalisme rus i el simbolisme, trencant amb l'harmonia clàssica.
-
El francès Georges Méliès va introduir la ficció, els trucs i els efectes especials (Viatge a la Lluna). Als EUA, Edwin S. Porter va començar a combinar plans i a desenvolupar narratives més complexes (Assalt i robatori d'un tren), trencant amb l'estil documental inicial.