Fonaments Artístics

  • Period: to

    NEOCLASSICISME

    El Neoclassicisme va sorgir al segle XVIII com a reacció contra el Barroc i Rococó, inspirant-se en l’Antiguitat clàssica. Es caracteritza per la raó, l’ordre, la simetria i l’equilibri, amb formes netes i senzilles. A l’art, l’arquitectura mostra columnes i façanes harmonioses, la pintura temes mitològics o heroics, i l’escultura busca perfecció anatòmica i serenitat. Entre els autors destacats hi ha Jacques-Louis David (pintura) i Antonio Canova (escultura).
  • Period: to

    INICIS

    Reacció contra el Rococó i l’excés decoratiu; influència de l’antiguitat clàssica gràcies a les excavacions de Pompeia i Herculà. Es comencen a construir edificis amb façanes simètriques, columnes clàssiques i proporcions harmonioses.
  • Period: to

    EXPANSIÓ

    Pintura: Durant aquest període, la pintura neoclàssica comença a centrar-se en temes heroics i mitològics, inspirats en la història i la literatura clàssica. Es busca transmetre valors com el deure, la disciplina i la virtut. Escultura: Antonio Canova comença a destacar amb obres com Les tres Gràcies (vers 1790), que mostren la bellesa idealitzada, l’equilibri i l’harmonia pròpies de l’antiguitat clàssica.
  • Period: to

    CONSOLIDACIÓ

    L’art neoclàssic s’estén per França, Itàlia i Anglaterra, consolidant-se com l’estil dominant en arquitectura, pintura i escultura. Escultura: Psique reanimada pel bes d’Amor (Antonio Canova, 1787-1793) destaca per la seva perfecció anatòmica, serenitat i influència grega. Pintura: La mort de Sòcrates (Jacques-Louis David, 1787) reflecteix l’ideal clàssic de virtut i raó, amb composició equilibrada i colors freds que transmeten serenitat i racionalitat.
  • 1784: EL JURAMENT DELS HORACIS (Jacques-Louis David)

    Pintura que representa un tema heroic i moral inspirat en la història romana. Característiques: Línies clares, composició equilibrada, forta expressió de la deontologia i la disciplina.
  • La mort de Sòcrates (Jacques-Louis David)

    Representa la mort de Sòcrates com a exemple de virtut i raó sobre la passió. Característiques: Ús de colors freds, composició simètrica i gestos expressius controlats.
  • LES TRES GRÀCIES (Antonio Canova)

    Escultura que simbolitza la bellesa, l’harmonia i la perfecció anatòmica. Característiques: Línies suaus, proporcions ideals i influència directa de l’art grec clàssic.
  • BUST DE GEORGE WASHITONG (Jean-Antoine Houdon)

    Retrat realista d’un líder destacat, combinant idealització clàssica i realisme individual. Característiques: Expressió serena, detall anatòmic, transmet autoritat i dignitat.
  • Period: to

    CONTEXT POLÍTIC I SOCIAL: 1790-1800

    Aquest període coincideix amb la Revolució Francesa, que impulsa els ideals de raó, moralitat i ciutadania, molt vinculats al Neoclassicisme.
  • Period: to

    FINALITZACIÓ

    El Neoclassicisme arriba a la seva consolidació, però comença la transició cap al Romanticisme, que prioritzarà l’emoció i l’expressivitat.
  • Period: to

    INICIS

    El moviment comença a estendre’s a França, Itàlia i Espanya, influenciat pels canvis socials i polítics post-Revolució Francesa. Els artistes i escriptors comencen a explorar la naturalesa, els sentiments personals, el misteri i l’exotisme. Hi ha una relació estreta amb els ideals polítics i socials: llibertat, revolta contra la tirania i crítica als valors tradicionals.
  • Period: to

    ROMANTICISME

    El Romanticisme va sorgir a finals del segle XVIII com a reacció contra el Neoclassicisme, rebutjant la raó absoluta i la rigidesa formal. Es va originar a Alemanya, França i Anglaterra, i es va estendre ràpidament per tota Europa. Aquest moviment valorava especialment l’emoció, la imaginació i la llibertat creativa, exaltant els sentiments individuals i la passió. Els seus temes principals inclouen la naturalesa salvatge, la història, l’exotisme, l’heroisme i la llibertat.
  • Period: to

    LA FAMÍLIA DE CARLES IV

    Pintura de retrat cortesà que mostra la família reial espanyola. Tot i ser un retrat oficial, Goya critica subtilment l’aristocràcia a través de la composició i les expressions dels personatges. Característiques: realisme psicològic, crítica social i expressió de la personalitat dels retratats, combinant la formalitat del retrat amb una mirada irònica i humanitzada.
  • NAPOLEÓ CREUANT ELS ALPS (Jacques-Louis David)

    Pintura política que idealitza Napoleó com a heroi clàssic i líder valent. Característiques: Composició dramàtica, simetria i elements clàssics que reforcen la grandesa del protagonista.
  • JASÓ AMB EL VELLÓ D'OR (Bertel Thorvaldsen)

    Escultura que representa un heroi mitològic amb ideal de perfecció clàssica. Característiques: Estil auster, proporcions equilibrades, inspiració directa en l’antiguitat grega.
  • Period: to

    ESPLENDOR DEL ROMANTICISME

    El Romanticisme es consolida com a corrent dominant a tota Europa, amb manifestacions en pintura, literatura, música i arquitectura. Es donen temes històrics i patriòtics, exaltant els sentiments nacionals i la llibertat individual. L’expressió emocional intensa i l’interès per la naturalesa salvatge o misteriosa caracteritzen l’art i la literatura d’aquest període.
  • EL TRES DE MAIG DE 1808 (Francisco de Goya)

    Aquesta pintura històrica combina realitat i dramatització emocional, mostrant l’execució de civils durant la guerra contra Napoleó. Reflecteix la sensibilitat romàntica: emoció intensa, crítica social i preocupació per la llibertat i la dignitat humana.
  • EL VAGÓ FANTASMA (Caspar David Friedrich)

    Paisatge carregat de simbolisme i misteri, que transmet soledat, introspecció i reflexió sobre la naturalesa i l’ànima humana. Representa l’interès romàntic per la naturalesa com a reflex de l’estat emocional i espiritual.
  • Period: to

    EL NAUFRAGI DE LA MEDUSA T(héodore Géricault)

    Pintura dramàtica que representa la tragèdia humana amb gran realisme i intensitat. L’obra mostra la desesperació, la injustícia i la força de l’ésser humà davant de la naturalesa i la societat, característiques centrals del Romanticisme pictòric.
  • Period: to

    Primera fotografia permanent

    Joseph Nicéphore Niépce aconsegueix la primera fotografia permanent amb una càmera obscura a França. La imatge necessitava hores d’exposició.
  • Period: to

    ELS INICIS DE LA FOTOGRAFIA I EL CINEMA

  • Period: to

    SEGLE XIX: FOTOGRAFIA

    La fotografia va suposar una revolució en la manera de capturar i preservar la realitat. Al segle XIX, inventors i científics experimentaven amb la llum, els químics i la càmera obscura per aconseguir imatges permanents. Inicialment, les tècniques eren lentes i complicades, però amb el temps es van perfeccionar i es van fer més accessibles. La fotografia no només permetia conservar records personals, sinó que també va obrir noves vies per a l’art, la ciència i el periodisme.
  • LA MORT DE SARDANÀPAL (Delacroix)

    Pintura històrica inspirada en el drama de Lord Byron. Representa la destrucció del rei assiri Sardanàpal i la seva cort, amb un gran dramatisme. Característiques : color intens, composició dinàmica, emoció extrema i escena teatral, que transmet violència, passió i caos. Simbolitza la llibertat creativa del Romanticisme i l’interès per la història i la tragicitat humana.
  • LA LLIBERTAT GUIANT AL POBLE

    Pintura emblemàtica de la Revolució de Juliol a França, que mostra una dona al front com a símbol de la llibertat guiant el poble. Característiques romàntiques: emoció, moviment, dramatització i patriotisme. L’obra combina història recent i símbol polític, exaltant la lluita per la llibertat i l’heroisme popular, elements centrals del Romanticisme.
  • Period: to

    EXPANSIÓ

    El Romanticisme arriba a altres regions, adaptant-se a les cultures locals: A Espanya, es combina amb la crítica social i la reflexió sobre la història nacional. A Anglaterra i França, s’introdueixen elements neogòtics en arquitectura i temes exòtics en art. El moviment s’enriqueix amb diversitat de temes i formes, però continua amb els ideals centrals de llibertat, emoció i imaginació.
  • daguerreotip

    Louis Daguerre presenta el daguerreotip, primera tècnica fotogràfica comercialment viable.
  • Boulevard du Temple (Joseph Nicéphore Niépce)

    És considerada una de les primeres fotografies permanents de la història. Mostra un carrer de París, però només es veu una persona: un home que repassa les seves sabates, ja que l’exposició era molt llarga i tot el moviment desapareixia de la imatge.
  • Calotip

    William Henry Fox Talbot crea el calotip, primer procés que permetia obtenir múltiples còpies a partir d’un negatiu.
  • Period: to

    L'ENTEERRAMENT A ORNANS (Gustave Courbet)

    Pintura que mostra un funeral a la ciutat natal de Courbet. No idealitza les persones ni els sentiments: retrata amb realisme la gravetat i la rutina de la vida provincial. Courbet trenca amb la tradició acadèmica pintant escenes quotidianes a gran escala, abans reservades només a la història o la mitologia. Representa la igualtat social davant la mort i un realisme sense adorns.
  • APROXIMACIÓ DE LA DECADÈNCIA

    El Romanticisme comença a perdre força davant del Realisme, que busca representar la societat de manera objectiva i quotidiana. Tot i això, els valors romàntics d’individualitat, emoció i llibertat creativa continuen influenciant molts corrents posteriors.
  • Period: to

    REALISME

    Context: Reacció contra el Romanticisme, rebutjant l’exaltació de l’emoció i l’exotisme. El Realisme busca representar la vida quotidiana amb objectivitat, centrant-se en la societat, la classe mitjana i els treballadors.
  • Period: to

    EXPANSIÓ INICIAL

    Courbet lidera la pintura realista mostrant treballadors i escenes rurals, mentre Balzac descriu amb detall la societat i els seus conflictes.
    A les ciutats, l’urbanisme modernitza els espais amb avingudes amples i millor higiene. L’arquitectura del ferro introdueix el ferro, l’acer i el vidre, permetent noves estructures com estacions i pavellons.
    Finalment, la reconstrucció de Chicago dóna lloc a l’Escola de Chicago, que crea els primers grattacels.
  • Period: to

    CONSOLIDACIÓ

    Pintura i escultura: Es mantenen els principis de detall, objectivitat i observació directa. Temes: Treballadors, paisatges rurals, escenes quotidianes urbanes.
  • LES ESPIGADORES (Jean-François Millet)

    Mostra tres dones recollint espigues en un camp després de la sega. Millet humanitza la vida rural mostrant l’esforç i la dignitat dels camperols. La composició i la llum creen una sensació de solemnitat i respecte pel treball quotidià. És un exemple clar del realisme social i rural.
  • VAGÓ DE TERCERA CALSSE (Honoré Daumier)

    Representa passatgers de tercera classe en un tren o carruatge, mostrant cansament, misèria i resignació. Daumier capta la condició de les classes baixes de manera directa i sense sentimentalismes. El seu estil combina realisme amb crítica social, utilitzant l’expressió i la postura de les figures per transmetre emocions i desigualtat.
  • Period: to

    INICI

    L'inici del moviment no és només l’ús de la llum i la natura, sinó la voluntat de trencar amb les normes del Saló Oficial. Buscaven captar la percepció immediata del món: com la llum i els colors canvien segons l’hora del dia, el temps i la perspectiva.
    Hi ha una revolta contra la rigidesa acadèmica: no interessa la perfecció dels detalls sinó l’efecte visual global. Es treballa molt a l’aire lliure (plein air) i amb pinzellades soltes que suggereixen formes en lloc de definir-les exactament.
  • Period: to

    TRANSICIÓ CAP AL IMPRESSIONISME

    El Realisme perd força a finals del segle XIX, i els artistes comencen a interessar-se més per la llum, el color i les impressions del moment que per la precisió detallada. Així neix l’Impressionisme, que transforma l’observació de la realitat en una pintura lliure i basada en la percepció visual.
  • Period: to

    IMPRESSIONISME

    França en ple canvi industrial i urbà. Els artistes comencen a rebutjar les normes estrictes del Saló Oficial, que prioritzava temes històrics i religiosos. La tècnica de treball plein air (a l’aire lliure) permet capturar la llum i els colors naturals de manera més fidel. Característiques artístiques:
    -Pinzellades soltes i visibles, colors vius i purs, sense barrejar-los completament.
    -Interès per la llum, els efectes atmosfèrics i els moments fugissers.
  • Period: to

    EL CARTELL PUBLICITARI COM A FORMA D'ART

  • Period: to

    Finals del segle XIX : Inicis del cartell modern

    1867-1890 – Aparició dels primers cartells amb finalitat publicitària gràfica gràcies a la litografia. Tricomia : Innovació en l’ús del color i la tipografia per fer els cartells més atractius i llegibles. Jules Chéret (1836-1932): Considerat el pare del cartell modern, combina il·lustració elegant i colors vius; dóna al cartell un caràcter artístic i comercial.
  • EL BOSC DE LES NINFES

    Aquesta obra combina paisatge i figura humana dins d’un entorn natural idíl·lic. Corot mostra un bosc tranquil, amb la llum filtrant-se entre els arbres, mentre unes figures femenines (les “ninfes”) apareixen en actitud poètica i serena. La pintura destaca pel seu realisme poètic, ja que captura la natura de manera observada i detallada, però alhora crea una atmosfera de calma i harmonia.
  • IMPRESSIÓ, SOL NAIXENT

    És un paisatge marítim que representa el port de Le Havre a primera hora del matí. Monet no treballa el detall exacte, sinó que utilitza pinzellades soltes i colors brillants per captar l’efecte de la llum i els reflexos sobre l’aigua. L’obra suggereix moviment i canvi constant, reflectint l’interès impressionista per la percepció momentània de la natura. Aquesta pintura va donar nom al moviment “Impressionisme” quan va ser exposada el 1874.
  • Period: to

    EVOLUCIÓ

    Les primeres exposicions col·lectives impressionistes (la primera en 1874) permeten visibilitat i reconeixement. La societat comença a acceptar el moviment, encara que hi ha crítiques de l’acadèmia i de la premsa. Els pintors exploren més la ciutat, el camp i la vida moderna.
  • Imatges de moviment

    Eadweard Muybridge captura imatges de moviment amb diverses càmeres; estudis de moviment dels animals i humans
  • Period: to

    SEGLE XIX: CINEMA

    El cinema va néixer de la fascinació per reproduir el moviment humà i la vida quotidiana. A finals del segle XIX, inventors com els germans Lumière i Thomas Edison van crear les primeres màquines capaces de capturar i projectar imatges en moviment. El cinema combinava tècnica, creativitat i espectacle, i ràpidament es va convertir en un nou llenguatge audiovisual capaç de narrar històries i captivar grans públics. Marca l’inici d’una indústria que transformarma la cultura i l’entreteniment.
  • Period: to

    EL PENSADOR

    Aquesta famosa escultura mostra un home nu assegut, recolzant el colze sobre el genoll i el mentó sobre la mà, en actitud de profunda reflexió. La peça destaca per la intensitat emocional i el detall anatòmic, simbolitzant la meditació i la creació intel·lectual.
  • Period: to

    SIMBOLISME

    Reacció al Realisme i l’Impressionisme, el Simbolisme busca expressar emocions, idees i mons interiors més que la realitat visible. Es centra en el misteri, la espiritualitat i els somnis. Característiques:
    -Temes mitològics, fantàstics o religiosos.
    -Simbolisme de la llum i del color per expressar sentiments.
    -Expressió subjectiva de l’ànima i la fantasia.
  • Period: to

    UN DIUMENGE A LA GRANDE JATTE (Georges Seurat)

    Representa un grup de figures nues en un paisatge natural, combinant elements clàssics amb un estil modern. Cézanne treballa sobre la composició i la geometria de la natura. Pinzellades estructurades i simplificació de formes en volums geomètrics. L’ús del color suggereix profunditat i perspectiva sense dependre de línies estrictes.
  • Period: to

    CONSOLIDACIÓ

    L’Impressionisme comença a ser reconegut pel públic i pels col·leccionistes. Alguns pintors evolucionen cap al Postimpressionisme, amb més estructures i estil personal. l’ús de la llum i del color ja està consolidat com a recurs expressiu fonamental.
  • Period: to

    EXPANSIÓ

    El moviment s’expandeix a França, Bèlgica, Rússia i altres països, influenciant la literatura, la pintura i la música. Sorgeixen exposicions i revistes dedicades al Simbolisme.
    Característiques:
    -Atmosfera onírica, misteriosa o espiritual.
    -Rebuig de la realitat observable, substituïda per visions personals i simbòliques.
    -Ús de símbols i alegories per transmetre idees abstractes.
  • Period: to

    POSTIPRESSIONISME

    Després de l’última exposició impressionista el 1886, alguns artistes buscaven superar els límits de l’Impressionisme. Tot i que valoraven la llum i el color, volien més estructura, profunditat i expressió personal. característiques:
    -Pinzellades més personals i expressives.
    -Interès en la forma i l’estructura més que en la reproducció exacta de la realitat.
    -Color utilitzat per transmetre emoció, no només per imitar la natura.
  • Pel·lícula en rotlle

    George Eastman crea la pel·lícula en rotlle i la càmera Kodak, més accessible al públic.
  • LA COLLITA DE POMES

    Pissarro mostra pagesos recollint pomes en un camp, amb tons suaus i pinzellades soltes. L’obra captura la vida rural quotidiana i la llum natural de la tarda, transmetent serenitat i treball en harmonia amb la natura.
  • Period: to

    EXPANSIÓ

    En aquesta etapa els artistes experimenten tècniques més radicals i subjectives. Busquen expressar sentiments, simbolisme i estructures visuals noves. Això inclou tant tècniques noves com l’ús de punts de color (puntillisme) o colors plans i saturats.
  • LA NIT ESTELADA (Vicent Van Gogh)

    Mostra el món interior de l'atista i la seva percepció emocional del paisatge nocturn. Pinzellades en espiral, colors intensos (blau, groc) i contrastos forts que transmeten moviment i emotivitat. És un dels exemples més icònics del Postimpressionisme, ja que combina expressió subjectiva amb experimentació formal i colorística.
  • Period: to

    GRAN BANYISTES (Paul Cézanne)

    Representa un grup de figures nues en un paisatge natural, combinant elements clàssics amb un estil modern. Cézanne treballa sobre la composició i la geometria de la natura. Pinzellades estructurades i simplificació de formes en volums geomètrics. L’ús del color suggereix profunditat i perspectiva sense dependre de línies estrictes.
  • Period: to

    Principis del segle XX: Art i estil

    Toulouse-Lautrec (1864-1901) : Revoluciona els cartells amb un estil artístic i expressiu, especialment els que anuncien cabarets i espectacles a Montmartre. Els cartells passen a ser una forma d’art reconeguda, més enllà de la simple publicitat, combinant il·lustració, disseny i expressió visual.
  • Kinetoscopi

    Thomas Edison i William Kennedy Laurie Dickson desenvolupen el Kinetoscopi, primera màquina per veure pel·lícules en moviment.
  • LA SORTIDA DELS OBRERS DE LA FÀBRICA (Louis Lumière)

    És una de les primeres pel·lícules projectades públicament. Mostra els treballadors sortint d’una fàbrica, capturant la vida quotidiana en moviment. Representa l’inici del cinema com a mitjà per documentar i narrar la realitat.
  • Cinematògraf

    GermansLumière (Auguste i Louis Lumière) presenten el Cinematògraf i la seva primera projecció pública a París, considerada la primera projecció de cinema moderna.
  • Period: to

    CONSOLIDACIÓ I FI

    Les innovacions del Postimpressionisme es consoliden i serveixen de base per a moviments modernistes com Fauvisme i Cubisme. Els artistes ja treballen amb més abstracció i estil propi.
    Característiques:
    -Simplificació i abstracció de formes.
    -Forta expressió emocional i simbòlica.
    -Interès en composició, volum i estructura més que en reproducció naturalista.
    -Preparació del camí per a l’art modern i avantguardista.
  • Poularització

    El cinema es popularitza a Europa i Estats Units; comencen les primeres sales de projecció.
  • Period: to

    FI I TRANSICIÓ

    El Simbolisme arriba a la seva maduresa i comença a influir en moviments modernistes com l’Art Nouveu i el Surrealisme. L’obra es torna més abstracta i introspectiva. Artistes destacats:
    -Gustave Klimt (transició cap a l’Art Nouveu)
    -Maurice Denis – Pintura decorativa amb influència simbòlica.
  • EL BES (Gustav Klimt)

    Pintada durant el període dorat de Klimt, influenciat per la Secessió de Viena. Es mostra una parella abraçada i besant-se. Representa amor, intimitat i unió espiritual. Els colors daurats, patrons decoratius i formes estilitzades mostren fusió entre figura i ornamentació. El bes transcendeix el físic i simbolitza la connexió emocional i espiritual entre les dues figures.
  • EL SOMNI (Henri Rousseau)

    Rousseau, pintor autodidacta, es centra en mons imaginatius i fantàstics, encara que amb tècnica senzilla. Es mostra una dona nua dormint sobre un sofà envoltada de selva amb animals exòtics i vegetació exuberant. Els colors vius i formes planes acctentuen la composició que barreja realitat i fantasia. Representa el món del somni i de la imaginació, amb una atmosfera misteriosa i poètica.