-
El Neoclassicisme va sorgir al segle XVIII com a reacció contra el Barroc i Rococó, inspirant-se en l’Antiguitat clàssica. Es caracteritza per la raó, l’ordre, la simetria i l’equilibri, amb formes netes i senzilles. A l’art, l’arquitectura mostra columnes i façanes harmonioses, la pintura temes mitològics o heroics, i l’escultura busca perfecció anatòmica i serenitat. Entre els autors destacats hi ha Jacques-Louis David (pintura) i Antonio Canova (escultura).
-
Reacció contra el Rococó i l’excés decoratiu; influència de l’antiguitat clàssica gràcies a les excavacions de Pompeia i Herculà. Es comencen a construir edificis amb façanes simètriques, columnes clàssiques i proporcions harmonioses.
-
Pintura: Durant aquest període, la pintura neoclàssica comença a centrar-se en temes heroics i mitològics, inspirats en la història i la literatura clàssica. Es busca transmetre valors com el deure, la disciplina i la virtut. Escultura: Antonio Canova comença a destacar amb obres com Les tres Gràcies (vers 1790), que mostren la bellesa idealitzada, l’equilibri i l’harmonia pròpies de l’antiguitat clàssica.
-
L’art neoclàssic s’estén per França, Itàlia i Anglaterra, consolidant-se com l’estil dominant en arquitectura, pintura i escultura. Escultura: Psique reanimada pel bes d’Amor (Antonio Canova, 1787-1793) destaca per la seva perfecció anatòmica, serenitat i influència grega. Pintura: La mort de Sòcrates (Jacques-Louis David, 1787) reflecteix l’ideal clàssic de virtut i raó, amb composició equilibrada i colors freds que transmeten serenitat i racionalitat.
-
Pintura que representa un tema heroic i moral inspirat en la història romana. Característiques: Línies clares, composició equilibrada, forta expressió de la deontologia i la disciplina.
-
Representa la mort de Sòcrates com a exemple de virtut i raó sobre la passió. Característiques: Ús de colors freds, composició simètrica i gestos expressius controlats.
-
Escultura que simbolitza la bellesa, l’harmonia i la perfecció anatòmica. Característiques: Línies suaus, proporcions ideals i influència directa de l’art grec clàssic.
-
Retrat realista d’un líder destacat, combinant idealització clàssica i realisme individual. Característiques: Expressió serena, detall anatòmic, transmet autoritat i dignitat.
-
Aquest període coincideix amb la Revolució Francesa, que impulsa els ideals de raó, moralitat i ciutadania, molt vinculats al Neoclassicisme.
-
El Neoclassicisme arriba a la seva consolidació, però comença la transició cap al Romanticisme, que prioritzarà l’emoció i l’expressivitat.
-
El moviment comença a estendre’s a França, Itàlia i Espanya, influenciat pels canvis socials i polítics post-Revolució Francesa. Els artistes i escriptors comencen a explorar la naturalesa, els sentiments personals, el misteri i l’exotisme. Hi ha una relació estreta amb els ideals polítics i socials: llibertat, revolta contra la tirania i crítica als valors tradicionals.
-
El Romanticisme va sorgir a finals del segle XVIII com a reacció contra el Neoclassicisme, rebutjant la raó absoluta i la rigidesa formal. Es va originar a Alemanya, França i Anglaterra, i es va estendre ràpidament per tota Europa. Aquest moviment valorava especialment l’emoció, la imaginació i la llibertat creativa, exaltant els sentiments individuals i la passió. Els seus temes principals inclouen la naturalesa salvatge, la història, l’exotisme, l’heroisme i la llibertat.
-
Pintura de retrat cortesà que mostra la família reial espanyola. Tot i ser un retrat oficial, Goya critica subtilment l’aristocràcia a través de la composició i les expressions dels personatges. Característiques: realisme psicològic, crítica social i expressió de la personalitat dels retratats, combinant la formalitat del retrat amb una mirada irònica i humanitzada.
-
Pintura política que idealitza Napoleó com a heroi clàssic i líder valent. Característiques: Composició dramàtica, simetria i elements clàssics que reforcen la grandesa del protagonista.
-
Escultura que representa un heroi mitològic amb ideal de perfecció clàssica. Característiques: Estil auster, proporcions equilibrades, inspiració directa en l’antiguitat grega.
-
El Romanticisme es consolida com a corrent dominant a tota Europa, amb manifestacions en pintura, literatura, música i arquitectura. Es donen temes històrics i patriòtics, exaltant els sentiments nacionals i la llibertat individual. L’expressió emocional intensa i l’interès per la naturalesa salvatge o misteriosa caracteritzen l’art i la literatura d’aquest període.
-
Aquesta pintura històrica combina realitat i dramatització emocional, mostrant l’execució de civils durant la guerra contra Napoleó. Reflecteix la sensibilitat romàntica: emoció intensa, crítica social i preocupació per la llibertat i la dignitat humana.
-
Paisatge carregat de simbolisme i misteri, que transmet soledat, introspecció i reflexió sobre la naturalesa i l’ànima humana. Representa l’interès romàntic per la naturalesa com a reflex de l’estat emocional i espiritual.
-
Pintura dramàtica que representa la tragèdia humana amb gran realisme i intensitat. L’obra mostra la desesperació, la injustícia i la força de l’ésser humà davant de la naturalesa i la societat, característiques centrals del Romanticisme pictòric.
-
Pintura històrica inspirada en el drama de Lord Byron. Representa la destrucció del rei assiri Sardanàpal i la seva cort, amb un gran dramatisme. Característiques : color intens, composició dinàmica, emoció extrema i escena teatral, que transmet violència, passió i caos. Simbolitza la llibertat creativa del Romanticisme i l’interès per la història i la tragicitat humana.
-
Pintura emblemàtica de la Revolució de Juliol a França, que mostra una dona al front com a símbol de la llibertat guiant el poble. Característiques romàntiques: emoció, moviment, dramatització i patriotisme. L’obra combina història recent i símbol polític, exaltant la lluita per la llibertat i l’heroisme popular, elements centrals del Romanticisme.
-
El Romanticisme arriba a altres regions, adaptant-se a les cultures locals: A Espanya, es combina amb la crítica social i la reflexió sobre la història nacional. A Anglaterra i França, s’introdueixen elements neogòtics en arquitectura i temes exòtics en art. El moviment s’enriqueix amb diversitat de temes i formes, però continua amb els ideals centrals de llibertat, emoció i imaginació.
-
El Romanticisme comença a perdre força davant del Realisme, que busca representar la societat de manera objectiva i quotidiana. Tot i això, els valors romàntics d’individualitat, emoció i llibertat creativa continuen influenciant molts corrents posteriors.
-
Context: Reacció contra el Romanticisme, rebutjant l’exaltació de l’emoció i l’exotisme. El Realisme busca representar la vida quotidiana amb objectivitat, centrant-se en la societat, la classe mitjana i els treballadors.
-
Courbet lidera la pintura realista mostrant treballadors i escenes rurals, mentre Balzac descriu amb detall la societat i els seus conflictes.
A les ciutats, l’urbanisme modernitza els espais amb avingudes amples i millor higiene. L’arquitectura del ferro introdueix el ferro, l’acer i el vidre, permetent noves estructures com estacions i pavellons.
Finalment, la reconstrucció de Chicago dóna lloc a l’Escola de Chicago, que crea els primers grattacels. -
Pintura i escultura: Es mantenen els principis de detall, objectivitat i observació directa. Temes: Treballadors, paisatges rurals, escenes quotidianes urbanes.
-
El Realisme perd força a finals del segle XIX, i els artistes comencen a interessar-se més per la llum, el color i les impressions del moment que per la precisió detallada. Així neix l’Impressionisme, que transforma l’observació de la realitat en una pintura lliure i basada en la percepció visual.