-
Pare del racionalisme modern. “Penso, doncs existeixo”. Defensa la raó com a base del coneixement. -
Representant del nominalisme. Defensa que la simplicitat és essencial (Navalla d’Ockham) i critica les abstraccions innecessàries. -
Filòsof escolàstic. Sintetitza Aristòtil amb el cristianisme. Desenvolupa proves de l’existència de Déu i teoria moral basada en la raó. -
Primer filòsof grec. Creia que l’aigua és el principi de totes les coses i buscava explicacions naturals. -
La filosofia antiga consisteix en la recerca racional del coneixement sobre la realitat, la natura i la vida humana, començant pels presocràtics fins a Aristòtil i l’hel·lenisme.
Se centra en entendre l’ésser, l’ordre del món i la virtut com a guia per a la vida. -
Matemàtic i filòsof. Va dir que la realitat es comprèn amb els nombres; l’ànima és immortal. -
Filòsof del canvi i el flux constant (“Tot flueix”). Creia que el foc era el principi de la realitat i que la lluita d’oposats és essencial. -
Filòsof de l’ésser i la immutabilitat. Defensava que el canvi és una il·lusió i que l’ésser és etern i immutable. -
Sofista. “L’home és la mesura de totes les coses”. Posava l’èmfasi en el relativisme i l’educació retòrica. -
Sofista. Destacava la força de la paraula i la retòrica, i defensava l’escepticisme sobre la veritat absoluta. -
Conegut per la seva tècnica de la pregunta (mètode socràtic). Defensava la recerca de la virtut i el coneixement com a via per a la vida bona. -
Alumne de Sòcrates. Creia en el món de les idees, formes perfectes que són més reals que les coses materials. -
Alumne de Plató. Filosofia basada en l’observació de la realitat. Teoria de les causes i la virtut com a mitjà per assolir l’eudaimonia. -
Combina filosofia i teologia. Defensa que la raó i la fe s’han de complementar i que la vida humana té sentit en Déu. -
Fundador del epicureisme. Defensava la recerca del plaer moderat i l’absència de dolor com a fi de la vida. -
Estoïcisme romà. Defensa la virtut com a via per assolir la pau interior, indiferent als esdeveniments externs. -
La filosofia medieval consisteix a combinar la raó amb la fe religiosa per entendre Déu, la moral i l’univers.
Busca explicar la realitat i la vida humana dins del marc del cristianisme i la tradició religiosa. -
La filosofia moderna consisteix en l’ús de la raó i l’experiència per conèixer la realitat, separant-se del domini exclusiu de la religió.
Se centra en l’individu, el coneixement científic i la llibertat de pensament. -
Empirista. Creu que el coneixement prové de l’experiència i la ment és una “pissarra en blanc” al néixer. -
Empirista i escèptic. Defensa que les idees provenen de les impressions sensorials i qüestiona la causalitat absoluta. -
Racionalista crític. Sintetitza racionalisme i empirisme. Desenvolupa l’ètica deontològica i el concepte de coneixement a priori. -
La filosofia contemporània tracta de comprendre l’existència humana, la societat i la cultura des de diverses perspectives crítiques i reflexives.
Inclou corrents com l’existencialisme, la psicoanàlisi, l’hermenèutica i la teoria crítica, centrant-se en la llibertat, la història i la raó. -
Filòsof i economista. Materialisme històric: la història es mou per la lluita de classes. -
Crític de la moral tradicional i de la religió. Defensa el “superhome” i la voluntat de poder. -
Pare de la psicoanàlisi. Explora la consciència, l’inconscient i la influència dels instints. -
Filòsof de la vida i la raó vital. “Jo sóc jo i la meva circumstància”. -
Analitza l’ésser i la existència autèntica de l’home en el món. -
Crítica de la societat de masses i la cultura. Filosofia crítica. -
Filòsofa i pensadora de la raó poètica, combinant filosofia i literatura. -
L’existència precedeix l’essència. L’home és lliure i responsable de la seva vida. -
Reflexiona sobre el totalitarisme, la política i la condició humana. -
Teoria de l’acció comunicativa i racionalitat en la societat moderna. -
Teoria de la comprensió i interpretació dels textos i la història.