-
Entre març i octubre de 1917, coexistiren el govern provisional i els soviets. Lenin, amb les tesis d'abril, va advocar per una revolució socialista. Després d'una insurrecció a Petrograd al juliol i d'un intent de cop d'estat per Kornilov a l'agost, la inestabilitat va augmentar.
-
Va començar amb una vaga general el 23 de febrer. Les tropes de Petrograd es van unir als vaguistes i el 2 de març Nicolau II va abdicar, establint-se un govern provisional liderat pel socialista moderat Kérenski. -
La nit del 24 d'octubre, els bolxevics van prendre els punts estratègics de Petrograd i van assaltar el Palau d'Hivern. Lenin va formar un nou govern, retirant Rússia de la guerra i expropiant terres i fàbriques. -
Es va enfrontar l'Exèrcit Blanc (tsaristes) i l'Exèrcit Roig (bolxevics). El govern va instaurar el comunisme de guerra, provocant fam i repressió. Els bolxevics es consolidaren i instauraren una dictadura comunista.
-
Lenin va crear la Komintern el 1919 per estendre la revolució mundial. Els partits comunistes es van dividir dels socialistes, adoptant una organització rígida i centralitzada. -
Va sorgir una burgesia adinerada, la població agrícola va disminuir, i va créixer la classe mitjana, diferenciant-se de la classe obrera. -
Després de la hiperinflació dels anys 20, un govern socialdemòcrata va estabilitzar la situació fins a la crisi del 29, que va reactivar les tensions socials i polítiques. -
El feixisme italià, liderat per Mussolini, rebutjava la democràcia i el comunisme, exalçava l’Estat i la nació, defensava el militarisme, un partit únic, el control econòmic estatal i l’ús intensiu de la propaganda. -
Lenin va permetre certa economia de mercat per revifar l’economia: llibertat per als camperols, comerç interior i petites empreses privades, tot mantenint el control estatal dels sectors estratègics. -
Fundada el 1922, l’URSS era una federació de repúbliques amb autonomia limitada. El poder real residia en el Partit Comunista, liderat pel Comitè Central i el Politburó. -
Mussolini va consolidar el seu poder eliminant opositors, suprimint llibertats, fomentant l’autarquia econòmica, pactant amb l’Església catòlica i promovent una política expansionista.
-
Entre 1922 i 1929, els EUA van viure un gran creixement industrial i l'expansió de la societat de consum, amb béns com electrodomèstics i automòbils accessibles a més persones gràcies a les compres a terminis.
-
L’economia italiana estava en crisi i els partits tradicionals no van saber respondre. Això va afavorir l’ascens de Mussolini i els seus camises negres. -
Després de la mort de Lenin el 1924, Stalin va consolidar el poder, abandonant la revolució mundial per instaurar el socialisme en un sol país, controlant la Komintern al servei de l’URSS. -
Stalin va instaurar els kolkhozs (cooperatives estatals) i sovkhozs (granges estatals), reprimint els kulaks (pagesos rics). La producció agrícola va caure i la fam es va estendre. -
Europa va perdre l'hegemonia econòmica, que passà als EUA. La recuperació europea va ser lenta, amb creixement econòmic a partir de 1924 gràcies a les inversions nord-americanes. -
Entre 1922 i 1929, els EUA van viure un gran creixement industrial i l'expansió de la societat de consum, amb béns com electrodomèstics i automòbils accessibles a més persones gràcies a les compres a terminis. -
La superproducció després de la guerra va crear excedents sense demanda. A més, l’especulació va inflar artificialment el valor de les accions, desencadenant la crisi quan van ser venudes massivament. -
El col·lapse borsari va provocar una crisi global amb fallides bancàries, atur massiu i una reducció de les importacions i inversions nord-americanes a Europa. -
El 24 d'octubre de 1929, una venda massiva d'accions va provocar el col·lapse de la borsa de Nova York, arruïnant empreses i inversors. -
Als anys trenta, van sorgir dictadures autoritàries a Europa i règims totalitaris com el feixisme a Itàlia, el nazisme a Alemanya i l'estalinisme a l'URSS, basats en partits únics, repressió i control absolut. -
Les noves democràcies europees eren fràgils i es van veure afectades per la crisi econòmica i la por a una revolució comunista com la de Rússia.