-
Period: to
FRACÀS DEL COP D'ESTAT I DE LA INSURRECCIÓ MILITAR A ESPANYA
José Giral va substituir a Casares Quiroga com a cap de govern i va fer dissoldre l'exèrcit colpista. Gran part de l'exèrcit d'Espanya era fidel al govern, per tant no va ser molt complicat sufocar el cop militar a gran part del país. Només va resistir la caserna de Montaña que era el centre de la conspiració, però aquest també va ser sufocat. Així, gràcies a l'acció del govern, la resistència popular i la divisió de l'exèrcit i de les i de l'ordre públic, el cop d'Estat va fracasar. -
Period: to
PRIMERA ETAPA DEL CONFLICTE
Al juliol del 36, Franco, les tropes d'Àfrica, els legionaris i els regulars van a la Península amb l'objectiu d'ocupar Madrid. A l'agost, les tropes sota el control del general Yagüe entran a Almendralejo, Mérida i Badajoz. Al setembre i octubre les zones d'Irun, San Sebastià i Oviedo també són ocupades pels nacionals. Mentrestant els nacionals, encapçalats pel general Queipo de Llano van ocupar la costa del Mediterrani fins a Malaga. -
Començament de l'aixecament militar
Després de la victòria del Front Popular a les eleccions del febrer del 36, un sector de l'exèrcit comença a planejar el cop d'Estat. L'aixecament militar comença a Melilla, encapçalat pel cap de la Legió, el coronel Yagüe. Van començar l'ofensa contra la República i això es va estendre cap a Ceuta. -
Declaració de l'estat de guerra a Pamplona i control d'altres territoris
El militar Mola declara l'estat de guerra a Pamplona, i amb l'ajut dels requetès (una organització militar dels carlins), aconsegueix el control de Navarra. A més a més, altres militars a favor del cop d'estat continuen l'aixecament militar a altres parts del país. Aconsegueixen controlar territoris com la Meseta Nord, Saragossa, Galicia, Mallorca i Sevilla, però no tenen èxit a Valladolid i Burgos. Finalment, el general Queipo de Llano rep reforços d'Àfrica i es fa amb l'Andalusia Occidental. -
Franco es posa al capdavant de l'exèrcit d'Àfrica
Franco arriba a Tetuan i va al davant de les tropes africanes, seguidament es dirigeix cap a la Península. -
Els nacionals ocupen Bilbao
Després de sengles enfrontaments, els republicans, mancats d'artilleria i aviació, van haver de rendir-se, i les forces nacionals van ocupar Bilbao. -
Batalla del Jarama (Primera etapa del conflicte)
Els nacionals ataquen el sud de Madrid, però no té èxit ja que a Madrid la resistència era forta amb les Brigades Internacionals i les columnes de voluntaris catalans, una d'elles dirigida líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti. -
Ofensiva dels italians a Guadalajara
Els italians llancen una ofensiva gran a Guadalajara, la qual va acabar en una derrota per ells per part dels Republicans -
Period: to
SEGONA ETAPA DEL CONFLICTE
Després dels fracasos en controlar Madrid, Franco posa el focus en la zona cantàbrica. -
Period: to
TERCERA ETAPA DEL CONFLICTE
A finals de 1937, els alts comandaments republicans encara mantenien l'esperança de guanyar la guerra, per això van intentar implementar diverses reformes a l'exèrcit, com ara: assignar comandaments professionals, integrar els membres de les milícies i brigadistes internacionals, i posar al capdavant un general de prestigi com Vicente Rojo, defensor de Madrid. El nou exèrcit republicà va llançar diverses ofensives. -
Bombardeig de Guernika
La ciutat de Guernika (País Basc), es atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor i queda tota destruïda. Aquest bombardeig en realitat no tenia cap objectiu militar, sinó que era un càstig pels civils. -
Period: to
Batalla de Brunete
La batalla de Brunete va ser un conjunt d'operacions realitzades entre el 6 i el 25 de juliol de 1937, a la població de Brunete i altres localitats properes, a l'oest de Madrid, durant la Guerra Civil espanyola. L'ofensiva, impulsada per l'exèrcit republicà, tenia com a objectiu reduir la pressió de les forces rebel·les sobre Madrid i, al mateix temps, alleujar la situació al front nord. -
Èxit de l'aixecament militar a la resta del Marroc i a Canàries
L'exèrcit d'Africa juga un papel fonamental en l'extensió de l'aixecament militar a la resta del Marroc. Al mateix temps, Franco aconsegueix l'èxit d'aquesta també a Canàries. -
FRACÀS DE LA INSURRECCIÓ A CATALUNYA
El general Goded fa sortir a les tropes de les casernes, volent agafar el control de les institucions de poder a la ciutat de Barcelona. Però no tots els militars es van presentar, i els rebels tenien poc suport civil ja que pocs catalans havien escollit la insurrecció. La Lliga Catalana tampoc va participar. A més a més, partits com la Falange Espanyola que estaven directament implicats tenien poca rellevància a Catalunya. La Generalitat va sufocar als insurrectes i Goded va ser empresonat -
Period: to
Batalla de Belchite
La batalla de Belchite va ser un enfrontament que va tenir lloc a Belchite (Saragossa) com a part de l'ofensiva de l'Exèrcit Popular de la República sobre Saragossa. La conquesta d'aquesta localitat va mobilitzar un gran nombre d'homes i recursos militars de l'Exèrcit Popular, els quals haurien pogut ser utilitzats en l'avanç cap a la capital aragonesa, que era l'objectiu principal de l'operació. -
Atac al front d'Aragó
Al desembre de 1937, va començar una important ofensiva republicana sobre Terol, que va ser ocupada. No obstant això, al febrer de 1938, Franco va recuperar Terol i va aprofitar el desgast patit per les tropes republicanes per iniciar la campanya d'Aragó. Al març de 1938, les forces nacionals van atacar el front d'Aragó. -
Period: to
LA BATALLA DE L'EBRE
Va ser una gran ofensiva republicana llançada a la zona de l'Ebre, amb l'objectiu de trencar el front nacional i alliberar les terres ocupades. Malgrat els esforços republicans, les forces nacionals van aconseguir retenir les seves posicions, infligint grans pèrdues a l'exèrcit republicà. La batalla va concloure amb una derrota per als republicans, marcant un punt d'inflexió en la guerra, ja que va minvar les seves capacitats militars i va obrir el camí per a la victòria final dels nacionals. -
Period: to
QUARTA ETAPA DEL CONFLICTE
Després de la derrota a la batalla de l'Ebre, els republicans pràcticament no podien oposar cap resistència. Va ser durant aquesta etapa quan es va dur a terme la campanya d'ocupació de Catalunya. -
Ofensiva de l'exèrcit franquista
Va iniciar-se la gran ofensiva de l'exèrcit franquista. Les forces nacionals van irrompre pel nord, trencant el front de Tremp i avançant cap a Artesa de Segre. Al sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van llançar atacs sobre Sarroca i Maials. L'ofensiva va progressar de manera accelerada davant d'una resistència aïllada i mal coordinada. -
Els nacionals entran a Tarragona
-
L'exèrcit de Franco entra a Barcelona
-
Cau Gerona a mans dels nacionals
-
La guerra acaba en Catalunya
Les tropes franquistes van arribar a Puigcerdà i Portbou. Tot i que encara hi havia petits focus de resistència, la guerra es considerava finalitzada a Catalunya i l'exèrcit republicà es retira -
Cop d'Estat a Madrid
El coronel Casado va protagonitzar un cop d'estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, que va incloure socialistes, anarquistes i republicans, però va excloure els comunistes. Va intentar negociar amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies, però aquest es va negar. -
FI DE LA GUERRA
En només tres dies, les forces nacionals van ocupar la resta del territori republicà. L'1 d'abril de 1939, Franco va signar un comunicat en què donava la guerra per acabada. Els dies següents, l'exèrcit franquista va conquerir tota la zona mediterrània. La resistència de les tropes comunistes no va poder evitar l'ocupació d'Albacete, Alacant i València. El mateix 1 d'abril, Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la derrota de l'exèrcit republicà i la fi del conflicte.