-
Sanjurjada
La Sanjurjada va ser un intent de cop d'estat fracassat que part de l'exèrcit espanyol va iniciar la matinada del 10 d'agost de 1932 contra la II República, liderat des de Sevilla pel general Sanjurjo. Després del cop, Sanjurjo va ser en primer lloc condemnat a mort i, posteriorment, després d'una temporada a el Dueso, va ser exiliat a Estoril (Portugal), des d'on va intentar tornar anys després per posar-se al capdavant dels sublevats l'any 1936. -
Yagüe a Extremadura
Les forces nacionals dirigides per Yagüe van arribar a Almendrejo, Mérida i Badajoz, on es va dur a terme una repressió severa. -
Period: to
Madrid com a objectiu
-
Guernica (bombardeig)
Les forces nacionals, sota el lideratge del general Mola, van llançar una àmplia ofensiva contra el País Basc, en el transcurs de la qual es va dur a terme el bombardeig de Guernika. Aquesta localitat, assaltada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar completament arrasada; el raid aeri, sense cap objectiu militar, va ser, en realitat, una acció de càstig contra la població civil. -
Els nacionals ocupen Bilbao
Després d'escaramusses intensas, els republicans, mancats de suport d'artilleria i avió, es van veure forçats a rendir-se, cosa que va permetre als nacionals prendre el control de Bilbao. -
Avanç de Franco
Les tropes d'Àfrica, soldats regulars liderats pel general Franco, van entrar a la península amb la finalitat de prendre Madrid. Durant el seu avanç, Franco va decidir girar cap a Toledo per ajudar els insurgents que estaven encerclats a l'alcàsser des del cop d'estat. -
Alçament militar a Melilla
-
Insurrecció al Marroc per part de Franco
-
França bloqueja i Mola avança pel Nord
Al nord, el tancament de la frontera amb França va fer que no arribés material de guerra a la zona republicana. El general Mola va prendre Irun i Sant Sebastià. -
Ofensiva a Madrid i la república es resisteix
L'exèrcit de Galícia va establir connexió amb Oviedo, que es trobava aïllada dins del territori republicà. A més, l'exèrcit va iniciar una gran ofensiva contra Madrid. Les forces van arribar fins als voltants de la capital (la ciutat universitària), però es van enfrontar a una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder conquerir la ciutat. -
Teruel (batalla)
es va iniciar la batalla de Teruel, un conflicte fonamental entre les forces republicanes i les franquistes. A mitjans de desembre, les tropes republicanes van aconseguir prendre el control de la ciutat de Teruel, però a finals de mes, les forces nacionals van llançar un contraatac i la van recuperar poc després, amb significatives pèrdues per ambdues parts. -
Period: to
Ocupació cantàbrica
-
Period: to
Tercera etapa-batalla de l'Ebre
-
Jarama (batalla)
Els nacionals van assaltar la regió meridional de Madrid, però no van poder aïllar la ciutat, gràcies a la defensa de les Brigades Internacionals i dels grups de voluntaris catalans, com el comandat per Buenaventura Durruti. Al mateix temps, Queipo de Llano va prendre la zona costanera del Mediterrani fins a Màlaga, amb l'ajuda d'aeronaus alemanyes i italianes, així com de vaixells i submarins italians, que bombardejaven les poblacions i tancaven els ports republicans. -
Brunete (batalla)
Es va dur a terme una ofensiva republicana entre el 5 i el 25 de juliol amb l'objectiu de trencar el bloqueig de Madrid. Les tropes republicanes, que comptaven amb Brigades Internacionals i voluntaris catalans, van aconseguir prendre Brunete. No obstant això, les forces nacionals, amb el suport aeri d'Alemanya i Itàlia, van llançar un contraatac i van recuperar la ciutat. -
Period: to
Quarta etapa- Ocupació de Catalunya
Quarta etapa- Ocupació de Catalunya -
Teruel (2a part de la batalla)
A finals de mes, les tropes franquistes van tindre èxit en tornar a prendre la ciutat després d'una intensa batalla. Els republicans havien aconseguit conquerir-la poc temps abans, però la contraofensiva de les forces franquistes va fer possible la seva recuperació. Aquesta victòria és molt rellevant, ja que va reforçar el domini nacional sobre una zona estratègica a l'Aragó. -
Atac franquista a Aragó
El 1 de març, les forces nacionals van llançar un atac sobre el front d'Aragó, i posteriorment, el 29 de març del mateix any, els militars van accedir a les poblacions lleidetanes de Serós, Aitona i Soses. -
Retirada dels republicans i ocupació per part ddels franquistes
Els republicans es van retirar cap a la marge esquerra del Segre, mentre que les forces nacionals van prendre el control de Lleida. D'aquesta manera, el riu Segre va passar a ser un límit fronterer entre les dues faccions; Lleida, al seu torn, es va convertir en el front de batalla durant gairebé nou mesos. Poc després, els nacionals van ocupar també Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques de la zona pirinenca. -
Castelló ocupat
Les forces franquistes van avançar cap al Mediterrani en l'ocupació de Castelló, la qual cosa va resultar en la divisió de Catalunya de la resta de la zona republicana. En april de 1938, quan l'exèrcit franquista va entrar a terres catalanes, Franco va anul·lar l'Estatut de Catalunya. -
Guerra de posicions a l'Ebre i ofensiva del bàndol republicà
El comandament republicà va dur a terme un últim intent ofensiu, en el qual les seves forces van creuar el riu Ebre, capturant Ascó, Mora d'Ebre, Flix i diverses altres localitats de la regió. A més, van aconseguir col·locar-se a les muntanyes de Pàndols i a la Fatarella. No obstant això, després d'assegurar el marge dret del riu, no van poder seguir avançant. Així va començar una guerra de posicions, caracteritzada per una lluita intensa per cada petit tros de terreny. -
Belchite (batalla)
Tingué lloc un enfrontament entre les forces republicanes i les franquistes entre el 24 d'agost i el 3 de setembre. L'objectiu de les tropes republicanes era aconseguir avançar cap a Saragossa, però les forces nacionals, amb una forta resistència, van aconseguir mantenir el control sobre Belchite. Després d'intenses batalles, els franquistes van sortir victoriosos -
Contraofensiva franquista
A les últimes setmanes d’octubre de 1938, una ofensiva dels nacionals, que va comptar amb un ampli desplegament de tropes, va aconseguir efectivament progressar. -
Ocupació de Mola a l'Ebre
-
Retirada republicans
-
Ofensiva excèrcit franquista
Es va iniciar la intensa ofensiva de les forces franquistes. Les tropes nacionals van accedir pel nord, superant la línia de Tremp amb rumb cap a Artesa de Segre. Al sud, les forces italianes i el Cos de Navarra van llançar un atac contra Sarroca i Maials. La ofensiva va progressar de manera accelerada davant d'una resistència que era aïllada i poc coordinada. -
Entrada franquista a Tarragona i bombardeig a Catalunya
A gener de 1939, Tarragona va ser ocupada per les forces nacionals com a part de l'ofensiva definitiva per dominar Catalunya. Simultàniament, l'aviació franquista va augmentar la seva activitat bombardejant diverses poblacions catalanes, incloent Barcelona, Girona i altres ciutats, el que va provocar grans danys i moltes pèrdues de vides. -
Entrada a Barcelona per l'excèrcit franquista
L'exèrcit franquista va fer la seva entrada a Barcelona. Aquest esdeveniment va marcar el final de la resistència republicana a Catalunya i va precipitar la derrota de la República. La captació de la ciutat, juntament amb l'eixida de les tropes republicanes cap a l'exili, va proporcionar al bàndol franquista el control absolut sobre la regió. -
Period: to
Fi República
-
Caiguda de Girona
Girona va ser conquerida per les forces franquistes, representant un altre moment clau en l'ofensiva final contra la República. La ciutat va ser l'última gran fortalesa republicana a Catalunya, i la seva caiguda va obrir el camí per a l'entrada dels nacionals a la resta de la regió catalana. -
Llei de responsabilitats polítiques
Va començar a aplicar-se la Llei de responsabilitats polítiques que buscava “eliminar les culpabilitats dels qui van ajudar a crear i sostenir la subversió roja. ” A partir d’aquest moment, els funcionaris i docents lleials a la República van patir represàlies, es van dissoldre els partits i sindicats, així com qualsevol forma de llibertat democràtica. També es van vetar totes les expressions de la identitat nacional catalana. -
Reconeixement govern de Franco
L'autoritat de Franco va ser acceptada de manera formal per França i Gran Bretanya, i poc després, Azaña va dimitir del seu càrrec com a president de la República. -
Cop estat Madrid
El coronel Casado va protagonitzar el cop d’estat a Madrid i va establir el Consejo de Defensa Nacional, que incloïa socialistes, anarquistes i republicans. No va permetre la participació dels comunistes i va buscar un pacte amb Franco per obtenir una pau digna sense venjances. -
Entrada a Madrid de Franco
Franco va rebutjar qualsevol negociació i el seu exèrcit va entrar a Madrid . En tres dies els nacionals van ocupar la resta del territori republicà.