Evolució històrica del pensament filosòfic sobre l’existència de Déu

  • Plató
    427 BCE

    Plató

    Defensa l’existència d’un Déu racional i perfecte que dóna ordre i sentit al món.
  • Aristòtil
    384 BCE

    Aristòtil

    Afirma que tot té una causa i que ha d’existir un Primer Motor immòbil, base de l’argument cosmològic.
  • Epicur
    341 BCE

    Epicur

    Sosté que no podem saber racionalment si Déu existeix ni si intervé en el món.
  • Sant Agustí
    354

    Sant Agustí

    Defensa un Déu creador i fonament de la veritat i la moral.
  • Anselm de Canterbury
    1033

    Anselm de Canterbury

    Formula l’argument ontològic: Déu, com a ésser perfecte, ha d’existir necessàriament.
  • Tomàs d’Aquino
    1225

    Tomàs d’Aquino

    Desenvolupa l’argument cosmològic. Déu és la causa primera de tot.
  • René Descartes

    René Descartes

    Reformula l’argument ontològic: l’existència forma part de la idea de Déu.
  • G. W. F. Hegel / B. Spinoza

    G. W. F. Hegel / B. Spinoza

    Defensen el panteisme: Déu i la natura són el mateix.
  • Voltaire

    Voltaire

    Defensa el deisme: Déu crea l’univers però no hi intervé.
  • David Hume

    David Hume

    Critica l’argument del disseny: l’ordre del món no prova l’existència de Déu.
  • Immanuel Kant

    Immanuel Kant

    Refuta els arguments clàssics; accepta Déu només com a necessitat moral, no demostrable.
  • Karl Marx

    Karl Marx

    Ateisme: la religió és una creació humana que amaga problemes socials.
  • Friedrich Nietzsche

    Friedrich Nietzsche

    Proclama la “mort de Déu”: els valors tradicionals han perdut sentit.
  • Bertrand Russell

    Bertrand Russell

    Agnosticisme: no hi ha proves suficients per afirmar o negar Déu.
  • Jean-Paul Sartre

    Jean-Paul Sartre

    Ateisme existencialista: no hi ha Déu, l’ésser humà és radicalment lliure.