-
La batalla de Covadonga va tenir lloc l'any 718 o el 722 a Covadonga (Espanya), un paratge proper a Cangas de Onís (Astúries), entre els astures, que poblaven les zones muntanyoses d'Astúries, i les tropes d'al-Àndalus , que van resultar derrotades. -
Alfons III d'Astúries, anomenat «el Magne» (c. 852-Zamora, 20 de desembre de 910), va ser rei d'Astúries des de 866 fins poc abans de la seva defunció, ocorreguda el 910. Fill i successor d'Ordoño I i de la seva esposa, la reina Nunya, Alfons III va ser el darrer rei asturià, o el primer de Lleó, ja que en aquesta ciutat va residir llargues temporades, i allà tenia el seu Consell de Govern i Tribunal de Justícia. -
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista a la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular. -
El Regne de Castella va sorgir al segle x, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I.[1] Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades. El seu nom probablement prové de la gran quantitat de castells que es trobaven en la zona. -
La conquesta de Toledo a mans del regne de Lleó va ser un fet que es va produir el 6 de maig de 1085 sota el govern d'Alfonso VI, que va desallotjar de manera definitiva les forces musulmanes d'Al-Qádir, emir de la Taifa de Toledo. -
Els almoravits son uns monjos-soldats sorgits de grups nòmades provinents del Sàhara. Els almoràvits van abraçar una interpretació rigorista de l'islam i van sotmetre a la seva autoritat grans extensions de l'occident musulmà amb les quals van formar un imperi centrat en Marroc, a cavall entre els segles XI i XII, que va arribar a estendre's principalment pels actuals Mauritània, Algèria, el Marroc i la meitat sud de la península ibèrica. -
Alfons VI de Lleó, anomenat «el Bravo» (1040/1041-Toledo, 1 de juliol de 1109), fill del matrimoni de Ferran I de Lleó i Sancha, va ser rei de Lleó entre 10652 i 1072 en un primer regnat i entre 1072 i 1109 en un segon, de Galícia entre 1071 i 1072 i també entre 1072 i 1109, i de Castella entre 1072 i 1109. -
El naixement del Regne de Portugal es va produir el 1139 quan el comte Alfonso Henríquez del Comtat Portucalenc va començar a titular-se rei. La independència del Regne de Portugal respecte del Regne de Lleó es va consolidar el 1179 quan el papat va reconèixer Alfonso Henríquez com a rei a la butlla Manifestis Probatum. -
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó,[1] el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries. La unió entre els dos regnes ja s'havia produït en ocasions anteriors, el 1037 gràcies a Ferran I de Castella i el 1072 amb Alfons VI de Lleó per separar-se de nou el 1157,[2] però aquesta en fou l'última i definitiva. -
La batalla de les Navas de Tolosa, anomenada en la historiografia àrab «batalla d'Al-Iqāb» o «batalla del càstig i en la cristiana també «batalla d'Úbeda», va enfrontar el 16 de juliol de 1212 a un exèrcit aliat cristià format a gran part per tropes castellanes d'Alfons VIII de Castella. -
El regnat de Ferran I (1037-65) coincidí amb la debilitació del poder musulmà dividit en taifes, feblesa que el rei castellanolleonès aprofità per a imposar el règim de paries o tributs regulars sobre els regnes musulmans de Toledo, Saragossa, Badajoz i Sevilla, i per avançar, a l’occident, fins al Mondego i prendre Lamego i Coïmbra (1064). En el curs dels segles XI i XII, els regnes de Lleó i Castella en dues ocasions restaren temporalment separats (1065-72 i 1157-1230). -
La reconquesta de Sevilla va tenir lloc entre l'agost del 1247 i el 23 de novembre del 1248 per part de les tropes castellanes de Ferran III de Castella. La ciutat es trobava governada pel caigut Axataf. -
La primera guerra civil castellana (1351-1369) va ser un conflicte que es va produir entre els partidaris del rei Pere I de Castella, el Cruel per a la noblesa o el Justicier per al poble pla, i els partidaris del seu germanastre Enric II de Castella.La guèrra acabèt amb l'assassinat de Pedro I e l'ascens al tròn de Castelha d'Enrique II. -
En casar-se en secret en 1469, van donar origen a la unió de les corones de Castella i Aragó en 1474. Aquest matrimoni va consumar la unitat dinàstica entre Castella i Aragó, però totes dues corones van conservar els mateixos sistemes d'organització, independents i clars. -
La Guerra de Granada són el conjunt de campanyes militars cristianes a territori musulmà que van tenir lloc a l'Emirat de Gharnata entre 1482 i 1492, durant el regnat dels Reis Catòlics, i que acabà amb les Capitulacions de Granada del rei Boabdil, que en el transcurs de la guerra havia oscil·lat entre l'aliança, el doble joc, la contemporització i l'enfrontament obert.