Images

Etapes de l'art medieval

  • Period: 200 to 500

    Art paleocristià

    Dates aproximades
  • Basílica de Santa Sabina
    422

    Basílica de Santa Sabina

    Basílica d'estil paleocristià. La Basílica de Santa Sabina és una de les millors basíliques paleocristianes més ben conservades, està dividida en tres naus i es caracteritza per la presència de relleus en fusta a les portalades centrals, on trobem un dels primers exemples coneguts de la Crucifixió.
    Va ser construïda pel sacerdot Petrus Illyrius (o Pere d’Il·líria)
  • Mausuleu de Gal·la Placídia.
    425

    Mausuleu de Gal·la Placídia.

    Construcció d'estil paleocristià.
    És una construcció de planta en creu llatina, amb un interior molt carregat i ornamentat amb mosaics de colors vius com el blau, i un exterior molt auster caracteritzat per una construcció de maons.
    Aquest monument és famós pels seus mosaics, els quals són patrimoni mundial de la humanitat, que marquen la transició entre l'art paleocristià i l'art bizantí.
    Arquitecte desconegut.
  • Mosaics de la Basílica de Santa Maria Major
    430

    Mosaics de la Basílica de Santa Maria Major

    Mosaics d'estil paleocristià.
    Mosaics que s'estenen des de la nau central de la Basílica i en l'arc triomfal. Representen la història del poble jueu abans i després del dictamen diví dels 10 manaments de Moisès.
    L'autor és desconegut.
  • Period: 476 to 1453

    Art bizantí

    Dates aproximades
  • Period: 500 to 1000

    Art preromànic

    Dates aproximades.
  • Santa Sofia de Constantinoble.
    537

    Santa Sofia de Constantinoble.

    Construcció d'estil bizantí.
    L'emperador Justinià I va ordenar la seva construcció sota la direcció dels arquitectes Antemi de Tral·les i Isidor de Milet. En el seu moment, tenia la nau més gran del món, així com una de les primeres construccions a tenir una cúpula d'aquestes magnituds que reposava únicament sobre petxines.
    Va ser una basílica fins a l'any 1453, any en què Constantinoble va caure en mans de l'Imperi Otomà. A partir de llavors va passar a ser una mesquita.
  • Església de San Vitale a Ravenna
    547

    Església de San Vitale a Ravenna

    Església d'estil bizantí.
    És un dels temples més importants de l'art i imperi bizantí. La planta principal és octagonal i la nau està decorada amb mosaics que representen l'emperador Justinià i la seva dona, l'emperadriu Teodora. El seu arquitecte és desconegut.
    Una característica curiosa a saber és el cost que va suposar edificar aquest edifici, el qual va ser de 26.000 sòlids d'or, una moneda de l'època.
  • Corona de Recesvint
    600

    Corona de Recesvint

    Corona d'estil visigòtic preromànic oferida al rei visigot Recesvint. La corona està formada per una doble xapa d'or en forma de dos semicercles. L'interior és llis i l'exterior està treballat amb la decoració de petites fulles combinades amb joies incrustades. El seu autor és desconegut
  • Period: 600 to 1400

    Art islàmic

    Dates aproximades (l'art islàmic continua vigent avui en dia. La seva màxima esplendor a la península van ser aquestes dates)
  • Gran Mesquita de Damasc o Mesquita dels Omeies
    715

    Gran Mesquita de Damasc o Mesquita dels Omeies

    La Mesquita dels Omeies és d'estil islàmic. La mesquita està edificada sobre l'antiga catedral bizantina, motiu pel qual recorda a una basílica cristiana. Consta de quatre portes, una cúpula i tres minarets. La seva planta és hipòstila i aprofita moltes estructures bizantines. El seu arquitecte és desconegut.
  • Mesquita de Còrdova
    784

    Mesquita de Còrdova

    Mesquita d'estil islàmic.
    La mesquita de Còrdova està caracteritzada per la seva sala d'arcs de ferradura i mig punt alternant la pedra blanca i el maó.
    Tot i ser de construcció islàmica, la Mesquita de Còrdova va rebre modificacions cristianes, convertint-se en una catedral.
    El seu arquitecte és desconegut, només se sap que va ser encarregada pel sultà Abderraman I.
  • Santa Cristina de Ḷḷena
    852

    Santa Cristina de Ḷḷena

    Església d'estil preromànic asturià.
    És una construcció d'origen visigot de planta de creu grega. Utilitza la volta de canó i està dotada de nàrtex i d'iconòstasis, format per tres arcs de pedra que descansen sobre quatre capitells.
    El seu arquitecte es desconeix.
  • Esgésia de Santa Maria del Naranco
    912

    Esgésia de Santa Maria del Naranco

    Església d'estil asturià preromànic. Està construïda sobre una planta basilical de tres naus dividides en cinc blocs separats per arcs sobre columnes que descansen al seu torn, sobre arcs de ferradura. Consta d'un pòrtic exterior d'estil mossàrab. L'autor és desconegut.
  • Period: 1000 to 1200

    Art romànic

    Dates aproximades
  • Monestir de Sant Pere de Rodes
    1022

    Monestir de Sant Pere de Rodes

    El monestir de Sant Pere deRodes és un monestir d'estil romànic, estil que es pot apreciar molt clarament en el seu campanar.
    Es tracta d’un edifici de tres naus (les laterals molt estretes), amb creuer i tres absis. La nau central és coberta amb volta de canó suportada per pilars amb columnes adossades al mur. El seu arquitecte és desconegut.
  • Monestir de Sant Salvador de Breda
    1068

    Monestir de Sant Salvador de Breda

    El monestir és d'estil romànic, tot i que se'ns conserva molt poc de l'estructura original romànica. El més significatiu és la torre del campanar, de 32 metres d'alçada i de planta rectangular. Té un claustre d'estil romànic que va quedar fortament destruït per culpa de la tercera guerra carlina.
  • Mare de Déu de Núria
    1072

    Mare de Déu de Núria

    Mare de Déu d'estil romànic.
    És una talla policromada de fusta de noguera, de 56 cm d’alçada, que representa Maria com a Mare de Déu.
    Aquesta Mare de Déu Present algunes característiques poc freqüents en les imatges romàniques, com ara els cabells i les orelles al descobert, o la mà esquerra a l’espatlla del nen Jesús.
  • Majestat Batlló
    1122

    Majestat Batlló

    L'obra, d'estil romànic, és tallada en fusta de noguera i prové d'alguna església prop d'Olot, a la comarca de la Garrotxa.
    La figura de Crist mostra una rigidesa i una esquematització típica del romànic. Mostra un especial detall en el tractament del rostre i dels cabells.
  • Pantocràtor de Sant Climent de Taüll
    1123

    Pantocràtor de Sant Climent de Taüll

    Pantocràtor d'estil romànic.
    El pantocràtor està ubicat (anteriorment, ara l'original és al MNAC) a l'absis de l'ermita de Sant Climent de Taüll i està caracteritzat per una perspectiva jeràrquica, un predomini del dibuix i uns colors plans com el blau o el vermell. La figura de Jesús és presentada de forma hieràtica, amb la bíblia a la mà dreta. És famosa per ser el clar exemple de la pintura romànica.
    L'autor s'anomena 'Mestre de Taüll'.
  • Pantocràtor  de la Catedral de Cefalù
    1131

    Pantocràtor de la Catedral de Cefalù

    Pantocràtor d'estil bizantí.
    Pantocràtor que pertany a la segona etapa d'or de l'art bizantí. Està caracteritzat per la representació d'un crist 'siríac' rodejat d'una aura divina representada amb el color daurat que transmet un sentiment d'atemporalitat.
    L'autor és desconegut.
  • Portalada de Santa Maria de Ripoll
    1150

    Portalada de Santa Maria de Ripoll

    Portalada d'estil romànic situada a la façana occidental del monestir. És una gran estructura rectangular treballada sobre pedra gresa de la zona. Els seus relleus relaten episodis bíblics. La seva singularitat recau en la seva forma d'arc de triomf.
    El seu arquitecte és desconegut.
  • Claustre de la Catedral de Girona
    1197

    Claustre de la Catedral de Girona

    Claustre d'estil romànic construït per quatre galeries desiguals en llargada i en contingut d'arcs i pilars.
    Les arqueries són de mig punt amb guardapols i estan aixecats sobre un podi. Les columnes són aparellades i els seus capitells treballats amb diversos temes bíblics.
  • Period: 1300 to 1430

    Art Gòtic

    Dates aproximades
  • Església de Sant Feliu, a Girona
    1330

    Església de Sant Feliu, a Girona

    Església d'estil gótic formada per una planta basilical de tres naus les quals estan separades per quatre arcs de mig punt. Tot i que l'església va ser dissenyada en el temps del románic, el seu estil és clarament gótic, marcat pel seu campanar.
  • Catedral de Tarragona
    1334

    Catedral de Tarragona

    Catedral d'estil gòtic tot i que es va començar a construir en època del romànic. Té una planta de creu llatina i consta de tres naus. Al centre de la nau principal s'alça una cúpula octogonal.
    Referent a l'exterior hi ha la presència d'un rossetó d'onze metres de diàmetre.
    El seu arquitecte és desconegut.
  • Catedral de Notre-Dame
    1345

    Catedral de Notre-Dame

    Notre-dame de paris és una obra mestra del gòtic europeu. Està caracteritzada per una planta de creu llatina, una gran rossassa al centra de la façana i la presència de dues altes torres.
    També hi ha presebcia dels elements típics gòtics com la volta de creueria o les gàrgoles de desguàs.
    El seu arquitecte principal va ser Jean de Chelles.
  • Santa Maria de Castelló d'Empúries
    1346

    Santa Maria de Castelló d'Empúries

    Església poc coneguda i apreciada tot i ser un clar exemple del gótic català. La seva nau és rectangular amb les capelles laterals enquadrades entre els contraforts, coronats per gàrgoles mb funció de desguàs. El sostre està coronat per voltes d'ogiva. El seu retaule, fet de pedra, mostra clarament la influència gòtica. El seu campanar, però, és d'origen romànic.
    El seu arquitecte és desconegut.
  • Retaule de la mare de Déu de Sixena
    1375

    Retaule de la mare de Déu de Sixena

    Retaule d'estil gòtic pintat sobre taula o fusta on es representa la Mare de Déu i als costats, Santa Caterina I Santa Magdalena. També hi surten representats els Set Goigs de Maria, situats als laterals.
    S'especula que l'autor podria haver estat un tal Jaume o Pere Serra.
  • Pati dels lleons
    1391

    Pati dels lleons

    Pati del palau de l'Alhambra de Granada, d'estil islàmic. El pati està caracteritzat per la presència d'una font recolzada sobre escultures de lleons i envoltat per un pòrtic marcat per arcs que ornamenten l'espai i provoca una perfecció visual.
    Va ser encarregat per Muhammad V.
  • Font gòtica de Blanes
    1400

    Font gòtica de Blanes

    La font gòtica de Blanes és la millor conservada de l'arquitectura gòtica catalana i una de les més importants d'Europa. És de forma octogonal i segons sembla, va ser construïda per millorar les mesures higièniques de la ciutat. El seu arquitecte és desconegut.