-
1930 BCE
“Dictablanda” del general Berenguer
La "Dictablanda" del general Dámaso Berenguer es refereix al període de govern que va tenir lloc entre gener de 1930 i abril de 1931, caracteritzat per una política menys repressiva en comparació amb la dictadura anterior. Aquest període va ser un intent de transició cap a un sistema democràtic, però va acabar amb la proclamació de la Segona República. -
Dimissió de Primo de Rivera
La dimissió de Miguel Primo de Rivera va tenir lloc el 28 de gener de 1930, quan el general es va veure obligat a renunciar a causa de la seva pèrdua de suport polític i la creixent oposició a la seva dictadura. Aquesta renúncia va marcar el final del seu règim autoritari a Espanya, que havia començat el 1923. -
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià, signat el 17 d'agost de 1930, va ser un acord polític entre dirigents de l'oposició antimonàrquica espanyola i representants del republicanisme català. Aquest pacte va marcar un pas important cap a la instauració de la Segona República espanyola, buscant un canvi de règim polític. -
Creació d’Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) es va fundar el 19 de març de 1931, en un context de mobilització política a Catalunya. Va néixer per representar el republicanisme català i promoure l'autogovern. ERC va jugar un paper clau en la proclamació de la Segona República espanyola i va defensar la independència de Catalunya. Figures com Lluís Companys i Francesc Macià van ser els seus principals líders. -
Proclamació de la República Catalana per Francesc Macià i reconeixement de la Generalitat provisional
Francesc Macià va proclamar la República Catalana el 14 d'abril de 1931, poc després de la Segona República espanyola. Aquesta proclamació va portar al reconeixement de la Generalitat provisional, establint un govern autònom a Catalunya. -
Period: to
Bienni Reformista (govern Azaña)
El Bienni Reformista (1931-1933) va ser un període durant la Segona República espanyola sota el govern de Manuel Azaña. Es van impulsar reformes importants com la reforma agrària, la modernització de l'educació i la separació d'església i estat. Aquestes iniciatives van generar tensions i oposició, acabant amb les eleccions de 1933 que van portar al poder a la dreta. -
Eleccions municipals
Les eleccions municipals espanyoles de 1931, celebrades el 12 d'abril, van ser decisives per a la proclamació de la Segona República. Els partits republicans, com Esquerra Republicana de Catalunya, van guanyar àmpliament, provocant la dimissió del rei Alfons XIII i la proclamació de la República el 14 d'abril. -
Proclamació de la República
La Segona República espanyola es va proclamar el 14 d'abril de 1931, després de les eleccions municipals del 12 d'abril. Lluís Companys va declarar la República a Barcelona, mentre que a Madrid també es va fer la proclamació, marcant el final de la monarquia d'Alfons XIII. -
Eleccions a Corts Constituents
Les eleccions a Corts Constituents del 28 de juny de 1931 van ser les primeres celebrades durant la Segona República espanyola. Aquestes eleccions van resultar en una victòria per la Conjunció Republicana-Socialista, que va establir un nou govern i va iniciar importants reformes a Espanya. -
Constitució de 1931
El 9 de desembre de 1931 es va aprovar la Constitució de 1931, que va establir les bases de la Segona República espanyola. Aquesta constitució va ser pionera en diversos aspectes, com el reconeixement dels drets civils i socials, la separació d'església i estat, i l'autonomia per a les regions. Va ser un document fonamental per a la modernització i democratització d'Espanya. -
25 de febrer: Aprovació de la Llei del Divorci
El 25 de febrer de 1932, es va aprovar la Llei del Divorci a Espanya, un dels avenços més significatius de la Segona República. Aquesta llei va legalitzar el divorci, permetent que les persones poguessin dissoldre els seus matrimonis de manera legal, i va representar un pas important cap a la modernització dels drets civils i la igualtat de gènere. -
Aprovació en referèndum de l’Estatut de Núria
El 2 d'agost de 1931, es va aprovar en referèndum l'Estatut de Núria, que va establir un marc d'autonomia per a Catalunya dins de la Segona República espanyola. Aquesta aprovació va ser un moment clau en la història del catalanisme, ja que va reconèixer el dret d'autogovern de Catalunya i va facilitar la creació de la Generalitat de Catalunya. -
Intent de cop d’estat militar del general Sanjurjo
El 10 d'agost de 1932, el general José Sanjurjo va intentar un cop d'estat militar contra el govern de la Segona República espanyola. Aquest intent de cop va ser motivat per l'oposició a les reformes republicanes, especialment la reforma agrària. Malgrat que Sanjurjo va aconseguir ocupar temporalment algunes instal·lacions, el cop va fracassar i va resultar en la seva detenció. Aquest esdeveniment va evidenciar les tensions entre els sectors militars i el govern republicà. -
Aprovació de l’Estatut a les Corts de Madrid
El 9 de setembre de 1932, les Corts espanyoles van aprovar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya a Madrid. Aquesta aprovació va ser un pas fonamental per al reconeixement de l'autogovern català dins de la Segona República espanyola, establint les bases per a la creació de la Generalitat de Catalunya. L'Estatut va ser un moment clau en la història del catalanisme i va reflectir les aspiracions d'autonomia de Catalunya. -
Eleccions al Parlament de Catalunya
El 20 de novembre de 1932, es van celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya, les primeres eleccions després de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia. Aquestes eleccions van permetre la formació de la Generalitat de Catalunya, amb Lluís Companys com a president. Van ser un moment històric per al catalanisme, ja que van establir un govern autònom que va poder gestionar els afers de Catalunya dins del marc de la Segona República espanyola. -
Triomf de les dretes en les eleccions generals
Les eleccions generals del 19 de novembre de 1933 van resultar en un triomf significatiu per als partits de dretes a Espanya, donant lloc al conegut bienni radical-cedista. Aquesta victòria va marcar un canvi polític important, amb la Lliga Catalana destacant a Catalunya. -
Mor Francesc Macià
Francesc Macià, un destacat líder català i president de la Generalitat, va morir el 25 de desembre de 1933 a Barcelona. La seva mort va provocar una gran manifestació de dol, reflectint la seva importància en la política catalana i el seu compromís amb l'autonomia de Catalunya. -
Insurrecció obrera a Astúries
La insurrecció obrera a Astúries el 1934 va ser un conflicte significatiu que va tenir lloc del 4 al 19 d'octubre. Va començar amb una vaga massiva dels miners i es va expandir a altres sectors, convertint-se en una revolta contra les condicions laborals i la repressió política, amb una forta resposta militar que va resultar en milers de morts. -
Lluís Companys proclama l’Estat Català dins la República espanyola
El 6 d'octubre de 1934, Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, va proclamar l'Estat Català dins de la República espanyola. Aquest esdeveniment va ser un moment clau en la història política de Catalunya i Espanya, marcat per un context de tensions socials i polítiques. -
Bienni conservador
El Bienni conservador, també conegut com el Bienni Negre, va tenir lloc entre novembre de 1933 i febrer de 1936, marcat per un govern de dretes que va incloure el Partit Radical i la CEDA. Aquest període es va caracteritzar per tensions socials, una política repressiva contra l'esquerra i la frustració amb les reformes no implementades, que van contribuir a l'ascens del Front Popular. -
Period: to
Govern del Front Popular
El període entre febrer i juliol de 1936 va estar marcat pel govern del Front Popular a Espanya, un moment de gran esperança i tensió política que va culminar en la Guerra Civil Espanyola. Aquest govern, format per una coalició d'esquerres, va intentar implementar reformes socials i laborals en un context de polarització política i social. -
Eleccions generals amb triomf del Front Popular
Les eleccions generals espanyoles del 16 de febrer de 1936 van resultar en un triomf significatiu per al Front Popular, una coalició d'esquerres que incloïa el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), el Partit Comunista d'Espanya (PCE), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i altres grups progressistes. Aquestes eleccions van marcar un moment clau en la història d'Espanya, amb conseqüències profundes que van conduir a la Guerra Civil Espanyola.