-
-
624 – 546 aC
L’arkhé (origen de tot) és l’aigua: el principi vital. -
540 – 480 aC
El logos com a ordre del món i de la raó humana. -
515 – 450 aC
L’ésser és un i immutable. El sentit és la veritat, no l’aparença. -
470 – 399 aC
“Conèixer-se a un mateix”: el sentit neix del diàleg i la virtut. -
427 – 347 aC
El Demiürg dóna forma al món: sentit com a recerca del Bé i de la llum. -
384 – 322 aC
El télos (finalitat): el sentit de la vida és assolir la felicitat (eudaimonia). -
354 – 430 d.C.
El sentit es troba en el retorn a Déu i en l’amor interior. -
-
1225 – 1274
Raó i fe es complementen: el sentit es troba en l’ordre diví. -
-
1596 – 1650
“Penso, donc existeixo”: el sentit és el coneixement racional. -
1623 – 1662
La fe com a aposta davant el misteri. El sentit transcendeix la raó. -
1724 – 1804
El sentit és moral: la llibertat i la raó pràctica com a camí del bé. -
-
1844 – 1900
“Déu ha mort”: l’ésser humà ha de crear el seu propi sentit. -
1864 – 1936
El sentit tràgic de la vida: lluita entre raó i fe. -
1889 – 1976
L’ésser-aquí busca sentit davant l’angoixa i la finitud. -
1904 – 1991
El sentit com a llibertat interior i compromís social. -
1905 – 1980
Som lliures i responsables de donar sentit a la nostra existència. -
1905 – 1950
El sentit neix del compromís i la relació amb els altres. -
1918 – 2010
Espiritualitat integral: cos, ànima, cosmos i comunitat. -
1941 –
El sentit es construeix en la convivència, la raó i l’ètica. -
1967 –
El sentit s’aprèn, s’acompanya i es viu. Educar és donar sentit a la vida.