-
La Segona Guerra Mundial (1939-1945) fou un conflicte global entre les potències de l’Eix (Alemanya, Itàlia i Japó) i els Aliats (Regne Unit, França, URSS i Estats Units). Va començar amb la invasió de Polònia per part de l’Alemanya nazi de Adolf Hitler. El conflicte es va estendre per Europa, Àfrica i el Pacífic, causant milions de morts i una destrucció massiva. Va acabar amb la derrota de l’Eix i la creació de l’ONU.
-
-
-
-
El Nacionalsindicalisme fou la base ideològica del franquisme durant el règim de Francisco Franco, especialment a partir de la Guerra Civil Espanyola. Proposava un sistema corporativista on treballadors i empresaris s’integraven en sindicats únics controlats per l’Estat, eliminant la lluita de classes. Aquesta ideologia combinava elements feixistes i nacionalistes i justificava el control autoritari del règim.
-
Les Lleis Fonamentals del Franquisme foren el conjunt de normes bàsiques aprovades entre 1939 i 1946 durant el règim de Francisco Franco, en la fase inicial de la dictadura després de la Guerra Civil Espanyola. Aquestes lleis establien l’estructura política autoritària de l’Estat, sense constitució democràtica, i consolidaven el poder del dictador, del partit únic i dels sindicats verticals.
-
La Llei de Responsabilitats Polítiques fou aprovada el 1939 pel règim de Francisco Franco després de la Guerra Civil Espanyola. Aquesta llei permetia perseguir, sancionar i confiscar béns a les persones que havien donat suport a la República. Va ser un instrument de repressió política i de depuració dels vençuts, consolidant el control del nou Estat franquista. -
La Instauració del racionament a l’Espanya franquista es produí el 1939, després de la Guerra Civil Espanyola, sota el govern de Francisco Franco. El sistema controlava la distribució d’aliments i productes bàsics mitjançant cartilles de racionament, a causa de l’escassetat i la crisi econòmica. Aquesta etapa, coneguda com la postguerra, va estar marcada per la fam, el mercat negre i grans dificultats per a la població. -
Aquest estatut significava que Espanya no participava directament en el conflicte bèl·lic, però abandonava la neutralitat estricta per mostrar un suport actiu i ideològic a les potències de l'Eix (Alemanya nazi i Itàlia
-
La Llei de Repressió del Comunisme i la Maçoneria fou aprovada el 1940 pel règim de Francisco Franco. Establia la persecució i càstig de persones vinculades al comunisme o a la maçoneria, considerades enemigues de l’Estat. Formava part de la repressió política del franquisme i reforçava el control ideològic i la persecució dels opositors. -
L’Entrevista de Hendaya tingué lloc l’octubre de 1940 entre Francisco Franco i Adolf Hitler, en el context de la Segona Guerra Mundial. Hitler intentà convèncer Espanya d’entrar a la guerra al costat de l’Eix, però Franco mantingué una posició prudent i exigí condicions econòmiques i territorials que no es van acceptar. L’entrevista acabà sense acord i Espanya es mantingué neutral. -
La División Azul fou una unitat de voluntaris espanyols enviada el 1941 per Francisco Franco per combatre al costat de l’Alemanya nazi contra la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial. Tot i la neutralitat oficial d’Espanya, aquesta decisió permetia al règim franquista mostrar suport a Hitler sense entrar formalment en la guerra. La unitat participà al front oriental fins al seu retorn el 1943. -
La Institut Nacional d’Indústria (INI) es creà el 1941 durant el règim de Francisco Franco, en plena postguerra. L’objectiu era impulsar la industrialització d’Espanya mitjançant empreses públiques i reduir la dependència exterior. L’INI va ser clau en sectors com l’energia, la siderúrgia i els transports, especialment en un context d’autarquia econòmica. -
La Llei Constitutiva de les Corts fou aprovada el 1942 pel règim de Francisco Franco, dins del sistema polític creat després de la Guerra Civil Espanyola. Aquesta llei establia unes Corts no democràtiques, formades per procuradors designats o vinculats al règim, amb funcions només consultives. Servia per donar aparença institucional al franquisme, sense pluralisme polític real. -
-
El Nacionalcatolicisme fou la ideologia que va caracteritzar el franquisme, especialment després de la Segona Guerra Mundial, sota el govern de Francisco Franco. Defensava la unió entre Estat i Església catòlica, que es convertí en pilar moral i social del règim. L’Església tingué gran influència en l’educació, la cultura i la vida pública, reforçant el caràcter conservador i autoritari de la dictadura.
-
L’entrada del maquis a la Vall d’Aran es produí l’octubre de 1944. Els guerrillers antifranquistes intentaren ocupar la zona per iniciar una insurrecció contra el règim de Francisco Franco, però l’ofensiva fracassà davant la superioritat militar del règim. Aquest fet marcà el declivi de la resistència armada interior. -
L’Etapa d’aïllament internacional del franquisme es produí després de la Segona Guerra Mundial, quan el règim de Francisco Franco quedà exclòs de les principals organitzacions internacionals per la seva vinculació amb els feixismes derrotats. Espanya patí sancions diplomàtiques i econòmiques, amb pocs aliats i dificultats comercials. Aquesta situació s’allargà fins a inicis dels anys 50, quan començà a trencar-se l’aïllament.
-
Les Primeres Corts republicanes a l’exili es constituïren el 1945 després del final de la Guerra Civil Espanyola i la victòria de Francisco Franco. Reunides fora d’Espanya, principalment a França, representaven la continuïtat institucional de la República en l’exili. El seu objectiu era mantenir la legitimitat republicana i buscar suport internacional contra el règim franquista. -
El Fuero dels Espanyols fou aprovat el 1945 pel règim de Francisco Franco, dins de la fase inicial de les Lleis Fonamentals del Franquisme. Presentava una declaració de drets i deures dels ciutadans, però aquests quedaven supeditats a l’Estat i al sistema autoritari. Serví per donar una imatge de legalitat i millorar la percepció internacional del franquisme després de la Segona Guerra Mundial. -
La Llei del Referèndum Nacional fou aprovada el 1945 pel règim de Francisco Franco, dins de les Lleis Fonamentals del Franquisme. Aquesta norma permetia convocar referèndums per ratificar decisions del cap de l’Estat, però sempre sota control del govern i sense garanties democràtiques. Serví per donar aparença de participació popular dins del sistema autoritari. -
Les Primeres vagues obreres del franquisme es produïren a partir de 1946 dins de la dictadura de Francisco Franco, en un context de postguerra i fort control sindical. Tot i la repressió del règim i els sindicats verticals, els treballadors protagonitzaren protestes per les dures condicions de vida i l’escassetat derivada de l’autarquia. Aquestes vagues mostraren les primeres formes de resistència obrera sota el franquisme. -
La Hermandad Obrera de Acción Católica es creà el 1946 dins del règim de Francisco Franco, en el context de la postguerra després de la Guerra Civil Espanyola. Aquesta organització catòlica impulsava l’acció social entre els treballadors, promovent valors cristians dins del món obrer. Formava part del desenvolupament del Naciocatolicisme com a pilar ideològic del franquisme. -
La Condemna de l’ONU al règim franquista es produí el 1946, quan l’Organització de les Nacions Unides va rebutjar el règim de Francisco Franco per la seva vinculació amb el feixisme. Es recomanà la retirada d’ambaixadors dels països membres i l’aïllament diplomàtic d’Espanya. Aquesta resolució reforçà l’etapa d’aïllament internacional del franquisme després de la Segona Guerra Mundial. -
La Retirada d’ambaixadors d’Espanya es produí el 1946 després de la resolució de l’ONU que condemnava el règim de Francisco Franco. Diversos països van retirar els seus ambaixadors d’Espanya, deixant el règim en un fort aïllament internacional. Aquesta situació formava part de l’etapa d’aïllament del franquisme després de la Segona Guerra Mundial. -
L’Exclusió d’Espanya del Pla Marshall es produí el 1947, quan els Estats Units van deixar fora el règim de Francisco Franco del programa d’ajuda econòmica europea després de la Segona Guerra Mundial. Aquesta decisió es degué al caràcter autoritari del franquisme i al seu aïllament internacional. L’exclusió agreujà les dificultats econòmiques d’Espanya en la postguerra. -
La Llei de Successió en la Prefectura de l’Estat fou aprovada el 1947 pel règim de Francisco Franco dins de les Lleis Fonamentals del Franquisme. Aquesta llei definia Espanya com a regne i permetia a Franco designar el seu successor, consolidant el caràcter autoritari del sistema. Tot i això, Franco continuava com a cap d’Estat vitalici. -
L’Exclusió d’Espanya de l’OTAN es produí el 1949, quan el règim de Francisco Franco no fou admès a l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord, creada en el context de la Segona Guerra Mundial i l’inici de la Guerra Freda. Les democràcies occidentals van evitar integrar Espanya pel seu caràcter dictatorial, mantenint així l’aïllament internacional del franquisme. -
La Revocació de la retirada d’ambaixadors a Espanya es produí el 1950, quan l’ONU va recomanar als seus estats membres reprendre les relacions diplomàtiques amb el règim de Francisco Franco. Aquesta decisió suposà el final progressiu de l’aïllament internacional imposat després de la Segona Guerra Mundial i obrí una nova etapa de reconeixement exterior del franquisme. -
La Vaga de tramvies de Barcelona es produí el 1951 dins del règim de Francisco Franco. La protesta començà com un boicot ciutadà contra l’augment del preu dels bitllets de tramvia i es convertí en una mobilització popular contra les dures condicions de vida de la postguerra. Fou una de les primeres grans mostres de descontentament social al franquisme i obligà el govern a retirar la pujada. -
La Fi del racionament a Espanya es produí el 1952 durant el règim de Francisco Franco, posant fi al sistema instaurat després de la Guerra Civil Espanyola. La millora progressiva de l’economia i l’augment del subministrament de productes bàsics van permetre eliminar les cartilles de racionament. Aquesta mesura marcà el final de la greu crisi de postguerra. -
L’Etapa de reconeixement internacional del franquisme començà a principis dels anys 50, després de l’Segona Guerra Mundial, quan el règim de Francisco Franco fou acceptat progressivament per les potències occidentals en el context de la Guerra Freda. Espanya entrà a organismes com l’ONU (1955) i signà acords amb els Estats Units, posant fi a l’aïllament internacional i consolidant la seva legitimitat diplomàtica.
-
L’Ingrés d’Espanya a la UNESCO es produí el 1953 durant el règim de Francisco Franco. Aquesta incorporació a l’UNESCO formava part del procés de reconeixement internacional del franquisme després de l’aïllament posterior a la Segona Guerra Mundial. Suposà un pas cap a la normalització diplomàtica d’Espanya en organismes internacionals. -
El Concordat amb la Santa Seu es signà el 1953 entre el règim de Francisco Franco i el Vaticà. Aquest acord reconeixia privilegis amplis per a l’Església catòlica a Espanya, com el control de l’educació i la religió oficial de l’Estat. Consolidava el Naciocatolicisme com a pilar del franquisme i reforçava la legitimitat internacional del règim. -
Els Acords hispano-estatunidencs de 1953 es signaren el 1953 entre Espanya i els Estats Units, durant el règim de Francisco Franco. Aquests tractats permetien la instal·lació de bases militars nord-americanes a territori espanyol a canvi d’ajuda econòmica i militar. Suposaren la fi de l’aïllament internacional del franquisme i la seva integració en l’estratègia de la Guerra Freda. -
Les Protestes obreres a Espanya 1955-1958 es produïren durant la dictadura de Francisco Franco en un context de millora econòmica lenta però amb forts desequilibris socials. Els treballadors van protagonitzar vagues i mobilitzacions contra els baixos salaris i les males condicions laborals, malgrat la prohibició sindical del règim. Aquestes protestes evidenciaren el creixement del conflicte social a la fi de l’autarquia.
-
L’Ingrés d’Espanya a l’ONU es produí el 1955 durant el règim de Francisco Franco. Aquesta admissió a l’ONU marcà la fi definitiva de l’aïllament internacional iniciat després de la Segona Guerra Mundial. Suposà el reconeixement diplomàtic del franquisme per part de la comunitat internacional en el context de la Guerra Freda. -
Les Primeres revoltes estudiantils del franquisme es produïren el 1956 dins la dictadura de Francisco Franco. Estudiants universitaris van protestar contra el control ideològic i la manca de llibertats al sistema educatiu. Les mobilitzacions van ser reprimides, però van marcar l’inici de l’oposició estudiantil organitzada al règim franquista. -
La Fi del Protectorat espanyol al Marroc i independència del Marroc es produí el 1956, quan Espanya va abandonar el seu domini sobre el nord del Marroc durant el règim de Francisco Franco. El país va assolir la independència, posant fi a la presència colonial espanyola a la zona. Aquest fet marcà un canvi important en la política exterior espanyola de la postguerra. -
El Primer govern tecnòcrata del franquisme es formà el 1957 dins la dictadura de Francisco Franco. Va substituir part dels ministres falangistes per tècnics vinculats a l’Opus Dei, amb l’objectiu de modernitzar l’economia i estabilitzar el país. Aquest canvi marcà l’inici del desenvolupament econòmic dels anys 60 i una orientació més tecnocràtica del règim.
-
La Llei de Principis del Moviment Nacional es va aprovar el 1958 durant la dictadura de Francisco Franco. Formava part de les Lleis Fonamentals del Franquisme i establia els principis ideològics bàsics del règim, basats en la unitat d’Espanya, el nacionalcatolicisme i el partit únic. Servia per consolidar legalment el sistema franquista com a Estat autoritari. -
El Pla d’Estabilització de 1959 es va aprovar el 1959 durant la dictadura de Francisco Franco. Suposà el final de l’autarquia econòmica i l’inici d’una obertura als mercats internacionals. Les mesures incloïen la devaluació de la pesseta, l’austeritat i la liberalització parcial de l’economia. Aquest pla va impulsar el creixement econòmic dels anys 60. -
La ETA es va crear el 1959 durant la dictadura de Francisco Franco, en un context de repressió política i centralisme. Va sorgir com un moviment nacionalista basc que defensava la independència del País Basc i l’ús de la lluita armada contra el règim franquista. Amb el temps es va convertir en una organització armada d’oposició al franquisme i, posteriorment, a la democràcia. -
L’Expansió econòmica accelerada de l’Espanya franquista es produí durant la dècada de 1960 sota el règim de Francisco Franco, especialment després dels plans d’estabilització i obertura econòmica. Espanya va experimentar un fort creixement industrial, urbanització i augment del turisme, passant d’una economia autàrquica a una més integrada en el mercat internacional. Aquest període es coneix com el “desenvolupisme”.
-
Els Moviments migratoris a l’Espanya franquista es produïren sobretot entre els anys 60 i 70 durant el règim de Francisco Franco. Milers de persones van emigrar del camp cap a les ciutats industrials (com Barcelona, Madrid o el País Basc) i també a països d’Europa. Aquest procés es va deure a la manca d’oportunitats al medi rural i al creixement econòmic de les zones urbanes.
-
La Vaga minera d’Astúries de 1962 es va produir durant la dictadura de Francisco Franco. Els miners d’Astúries van iniciar una vaga per protestar contra les males condicions laborals i els baixos salaris. La mobilització es va estendre i va ser durament reprimida pel règim, però va tenir un gran impacte social i polític, convertint-se en un símbol de la lluita obrera antifranquista. -
El IV Congrés del Moviment Europeu es va celebrar el 1962 a Múnic i va reunir opositors al règim de Francisco Franco, tant de l’exili com de l’interior d’Espanya. En el context de la Guerra Freda, els participants van defensar la democratització d’Espanya i la seva integració a Europa. El franquisme va condemnar durament l’esdeveniment i va sancionar els assistents. -
L’Execució de Julián Grimau es va produir el 1963 durant la dictadura de Francisco Franco. Julián Grimau, dirigent del Partit Comunista d’Espanya, va ser jutjat per un consell de guerra i executat per les seves activitats polítiques en la clandestinitat. El cas va generar una forta condemna internacional contra el règim franquista. -
El Tribunal d’Ordre Públic es va crear el 1963 durant la dictadura de Francisco Franco amb l’objectiu de jutjar els delictes polítics i les activitats contràries al règim. Substituïa la jurisdicció militar en alguns casos i actuava contra opositors, sindicalistes i estudiants. Fou un instrument clau de repressió fins a la seva dissolució en la transició democràtica. -
La Comissions Obreres es van consolidar com a moviment sindical clandestí durant la dècada de 1960 en el context de la dictadura de Francisco Franco. Van sorgir a partir de la mobilització obrera dins les empreses, especialment en els anys d’expansió econòmica. Tot i ser il·legals, van tenir un paper clau en l’organització de vagues i la lluita pels drets laborals contra el règim franquista. -
La Celebració dels 25 anys de pau del franquisme es va commemorar el 1964 durant la dictadura de Francisco Franco. El règim va presentar aquests 25 anys com un període de “pau” des del final de la Guerra Civil Espanyola, destacant el desenvolupament econòmic i l’estabilitat política. La campanya tenia un fort component propagandístic per legitimar el franquisme davant la societat espanyola i l’exterior. -
El Primer Pla de Desenvolupament es va aprovar el 1964 durant la dictadura de Francisco Franco. Formava part de la política econòmica del franquisme per impulsar la industrialització i modernitzar el país després del Pla d’Estabilització de 1959. El pla fomentava la inversió en infraestructures, indústria i desenvolupament regional per afavorir el creixement econòmic dels anys 60. -
Les Eleccions sindicals al franquisme es van celebrar el 1966 dins de la dictadura de Francisco Franco. Es feien en el marc del sindicat vertical del règim, però van permetre l’entrada de representants obrers independents, especialment vinculats a les Comissions Obreres. Aquestes eleccions van mostrar un augment de la mobilització obrera i de l’oposició dins del sistema franquista. -
La Llei de Premsa de 1966 es va aprovar el 1966 durant la dictadura de Francisco Franco. Va substituir la censura prèvia per un sistema de control posterior dels mitjans de comunicació, tot i mantenir fortes restriccions sobre la llibertat d’expressió. Aquesta llei formava part de les reformes limitades del franquisme per millorar la seva imatge internacional sense abandonar el control polític. -
La Unió Sindical Obrera es va consolidar el 1967 durant la dictadura de Francisco Franco, en un context d’augment de la conflictivitat laboral i de reorganització de l’oposició obrera. Com a sindicat clandestí d’orientació cristiana i democràtica, defensava la llibertat sindical i els drets dels treballadors, actuant al marge del sindicat oficial del règim franquista. -
La Llei Orgànica de l’Estat es va aprovar el 1967 durant la dictadura de Francisco Franco. Formava part de les Lleis Fonamentals del Franquisme i reorganitzava l’estructura institucional del règim, separant parcialment les funcions de cap d’Estat i de govern, però mantenint el poder absolut de Franco. També buscava donar una imatge de modernització del sistema polític franquista. -
La Llei de Bases de la Seguretat Social es va aprovar el 1967 durant la dictadura de Francisco Franco. Va unificar i modernitzar els sistemes de protecció social existents, ampliant cobertures en sanitat, pensions i prestacions laborals. Aquesta reforma formava part de les mesures de desenvolupament econòmic i social del franquisme en la seva etapa final. -
La Llei de Llibertat Religiosa de 1967 es va aprovar durant la dictadura de Francisco Franco. Va introduir una certa tolerància religiosa limitada en un Estat que continuava sent oficialment catòlic, dins del marc del Naciocatolicisme. Tot i permetre el culte privat d’altres confessions, mantenia la primacia de l’Església catòlica i fortes restriccions en l’espai públic. -
El Segon Pla de Desenvolupament es va aprovar el 1968 durant la dictadura de Francisco Franco. Continuava la política iniciada amb el primer pla, amb l’objectiu d’impulsar el creixement industrial, millorar les infraestructures i reduir els desequilibris regionals. Formava part de l’etapa del desenvolupament econòmic dels anys 60, consolidant la modernització econòmica del país. -
La Independència de Guinea Equatorial es va produir el 1968, posant fi al domini colonial espanyol sobre aquest territori durant el règim de Francisco Franco. El país va esdevenir un estat independent després d’un procés de descolonització impulsat per pressions internacionals. Aquest fet va marcar el final de la presència colonial espanyola a l’Àfrica subsahariana. -
L’Escàndol Matesa es va produir el 1969 durant la dictadura de Francisco Franco. Va consistir en un cas de corrupció relacionat amb l’empresa Matesa, que havia rebut grans crèdits públics de manera irregular. L’escàndol va provocar una crisi política dins del règim, enfrontant sectors tecnòcrates i falangistes, i evidenciant les tensions internes del franquisme. -
La Cessió d’Ifni al Marroc es produí el 1969, quan Espanya, sota el règim de Francisco Franco, retornà aquest territori africà al Marroc. La decisió s’emmarcava en el procés de descolonització i en la pressió internacional. Amb aquesta cessió, Espanya reduïa encara més la seva presència colonial al nord d’Àfrica. -
El 1969, Joan Carles I fou designat successor de Francisco Franco a títol de rei dins la dictadura franquista. Aquesta decisió, basada en la Llei de Successió en la Prefectura de l’Estat, assegurava la continuïtat del règim després de la mort de Franco. Tot i això, Joan Carles acabaria impulsant la transició cap a la democràcia a partir de 1975. -
La Llei General d’Educació es va aprovar el 1970 durant la dictadura de Francisco Franco. Va reformar profundament el sistema educatiu, ampliant l’escolarització obligatòria i modernitzant l’ensenyament. Tot i mantenir el control ideològic del règim, va contribuir a millorar el nivell educatiu i adaptar-lo als canvis socials i econòmics del moment. -
El Consell de guerra de Burgos es va celebrar el 1970 durant la dictadura de Francisco Franco contra membres de ETA. Els acusats van ser jutjats per activitats armades contra el règim i diversos van ser condemnats a mort. El procés va generar una forta protesta internacional i tensions diplomàtiques per la duresa de les sentències. -
La Llei Sindical es va aprovar el 1971 durant la dictadura de Francisco Franco. Reforçava l’organització sindical única del règim, el Sindicat Vertical, que integrava treballadors i empresaris sota control estatal. La llei mantenia la prohibició de sindicats lliures i servia per consolidar el control polític i social del franquisme sobre el món laboral. -
El Tercer Pla de Desenvolupament es va aprovar el 1972 durant la dictadura de Francisco Franco. Continuava la política econòmica dels plans anteriors, amb l’objectiu de modernitzar la indústria, impulsar les exportacions i reduir els desequilibris regionals. Aquest pla s’emmarcava en l’etapa final del desenvolupament econòmic del franquisme, marcada pel creixement però també per tensions socials i polítiques creixents. -
La Crisi econòmica mundial de 1973 es va iniciar el 1973 amb l’augment del preu del petroli decidit pels països productors de l’OPAEP. Va provocar inflació, atur i recessió en molts països industrialitzats. A Espanya, sota la dictadura de Francisco Franco, la crisi va frenar el creixement econòmic dels anys 60 i va agreujar les tensions socials i polítiques del final del règim. -
La Crisi final del franquisme es desenvolupà entre 1973 i 1975, en els últims anys de la dictadura de Francisco Franco. El règim patí tensions internes, crisi econòmica i un augment de l’oposició política i social. L’atemptat contra Luis Carrero Blanco el 1973 agreujà la inestabilitat. La mort de Franco el 1975 marcà el final del franquisme i l’inici de la transició democràtica.
-
El nomenament de Luis Carrero Blanco com a president del govern es produí el juny de 1973 durant la dictadura de Francisco Franco. Considerat el seu home de confiança, Carrero Blanco havia de garantir la continuïtat del règim franquista després de la seva mort. El seu govern, però, durà poc temps, ja que fou assassinat el desembre de 1973 per ETA. -
L’Atemptat contra Carrero Blanco es produí el desembre de 1973 a Madrid, quan ETA assassinà el president del govern Luis Carrero Blanco durant la dictadura de Francisco Franco. L’atemptat va sacsejar el règim i va eliminar la figura clau per a la continuïtat del franquisme després de Franco. -
El govern de Carlos Arias Navarro es va iniciar el 1974 durant la dictadura de Francisco Franco, després de l’assassinat de Luis Carrero Blanco. Va representar l’últim executiu del franquisme i va intentar introduir algunes reformes limitades conegudes com l’“esperit del 12 de febrer”. No obstant això, el govern va mantenir l’estructura autoritària del règim fins a la mort de Franco el 1975.
-
L’Esperit del 12 de febrer es refereix al discurs del 12 de febrer de 1974 del president del govern Carlos Arias Navarro durant la dictadura de Francisco Franco. En aquest discurs es prometien petites obertures polítiques i reformes limitades dins del règim, després de l’assassinat de Luis Carrero Blanco. Tot i això, les mesures anunciades van ser molt limitades i insuficients per a l’oposició democràtica. -
L’Execució de Salvador Puig Antich es va produir el 1974 durant la dictadura de Francisco Franco. Salvador Puig Antich, membre del MIL (Movimiento Ibérico de Liberación), va ser condemnat per un consell de guerra i executat mitjançant garrot vil. El cas va provocar una forta condemna internacional i va intensificar l’oposició al règim franquista en els seus últims anys. -
La Junta Democràtica d’Espanya es va crear el 1974 com a plataforma d’oposició al règim de Francisco Franco. Agrupava partits polítics, sindicats i personalitats diverses amb l’objectiu de promoure una transició cap a la democràcia després de la dictadura. Va tenir un paper important en la coordinació de l’oposició antifranquista en els últims anys del règim. -
El Congrés de Suresnes del PSOE es va celebrar el 1974 a Suresnes, en el context de la dictadura de Francisco Franco. En aquest congrés, el Partit Socialista Obrer Espanyol va renovar la seva direcció, amb Felipe González com a nou líder. Aquesta renovació va modernitzar el partit i el va preparar per al paper clau que tindria en la transició democràtica. -
La Plataforma de Convergència Democràtica es va crear el 1975 com a organització d’oposició al final de la dictadura de Francisco Franco. Agrupava partits, sindicats i moviments democràtics amb l’objectiu de coordinar la transició cap a un sistema democràtic. Juntament amb altres plataformes opositores, va jugar un paper clau en la preparació de la Transició espanyola després de la mort de Franco. -
Les Execucions de membres d’ETA i FRAP de 1975 es van produir durant els últims mesos de la dictadura de Francisco Franco. Diversos militants de ETA i del FRAP van ser jutjats per consells de guerra i executats per atemptats contra el règim. Les execucions van provocar una forta condemna internacional i un augment de l’aïllament diplomàtic del franquisme. -
La Marxa Verda es va produir el 1975, quan milers de civils marroquins organitzats pel rei Hassan II del Marroc van avançar cap al Sàhara Occidental, llavors colònia espanyola sota el règim de Francisco Franco. Aquesta acció va pressionar Espanya perquè abandonés el territori, que posteriorment va ser repartit entre el Marroc i Mauritània. Va marcar el final del domini colonial espanyol a la regió. -
L’Acord de Madrid es van signar el 1975 entre Espanya, el Marroc i Mauritània, durant els últims mesos del règim de Francisco Franco. Mitjançant aquest acord, Espanya va acordar retirar-se del Sàhara Occidental i transferir-ne l’administració als dos països veïns. Aquest fet va posar fi a la presència colonial espanyola al territori i va desencadenar un llarg conflicte sobre la seva sobirania. -
La Mort de Francisco Franco es produí el 20 de novembre de 1975, posant fi a la dictadura que havia dirigit Francisco Franco des del final de la Guerra Civil Espanyola. La seva mort va obrir el camí a la Transició espanyola cap a la democràcia, amb Joan Carles I com a successor al tron.
Plan projects on a visual timeline
Map milestones, phases, deadlines, and key events in one place so the sequence is easier to see and share. Timetoast is a timeline maker for work, school, research, and stories.