EL FINAL DELS BORBONS

By rsanc
  • Period: to

    REGNAT ISABEL II

  • Manifest de Manzanares

    Text que recull les demandes de personatges importants com O'Donell o Canovas del Castillo de caire moderats però amb reivindicacions progressistes com la reforma de la Llei Electoral, rearmament de la Milícia Nacional i la continuació de la Corona però amb l'eliminació de camarilles (grups de persones influents en el govern i Corona que afectaven les decisions segons els seus interessos).
  • Period: to

    BIENNI RPOGRESSISTA

    Govern format pel progressista Espartero juntament amb O'Donell (conservador) com a ministre de Guerra. Govern de caire progressista que va impulsar reformes liberals a Espanya però no va saber resoldre els problemes socials que se'n van derivar.
  • LLEI DE DESAMORTITZACIÓ CIVIL I ECLESIÀSTICA

    LLEI DE DESAMORTITZACIÓ CIVIL I ECLESIÀSTICA

    Impulsada pel ministre Pascual Madoz va desamortitzar les terres comunals i eclesiàstiques cosa que va perjudicar enormement la classe pagesa baixa, en difícil situació ja per la poca oferta de treball i la poca capacitat econòmica, ja que els va restar la utilització dels recursos comunals dels pobles per acabar en mans de grans propietaris.
  • LLEI GENERAL DE FERROCARRILS

    LLEI GENERAL DE FERROCARRILS

    Llei que regulava i incentivava la creació de la xarxa de ferrocarrils espanyols i que oferia avantatges fiscals a les empreses constructores, cosa que va atreure capital estranger i va provocar un impuls econòmic.
  • PRMERA VAGA GENERAL A ESPANYA

    PRMERA VAGA GENERAL A ESPANYA

    Les dures condicions laborals dels obrers i pagesos, juntament amb males collites i les mesures altament repressives van conduir a diferents vagues durant tot el segle, la més rellevant és la 1a VG que va començar a BCN i es va anar estenent per tot el país i que va acabar sent reprimida per l'exèrcit (O'Donell) i amb Josep Barceló executat (líder obrer).
  • LLEI DE SOCIETATS BANCÀRIES I DE CRÈDIT

    Llei que facilita i impulsa la creació de bancs i societats de crèdit per contribuir en la industrialització i creació de la xarxa ferroviària. Sorgiment del mercat financer modern espanyol.
  • SEGON GOVERN DE NARVÁEZ

    Govern que dura un any després de la destitució d'Espartero i de caràcter conservador i autoritari (general Narváez). Govern breu perquè hi va haver mobilitzacions que van fer canviar el cap de govern incentivades per les males collites i les dures repressions.
  • CRISI DEL BIENNI PROGRESSISTA

    CRISI DEL BIENNI PROGRESSISTA

    Les repressions van provocar un enfrontament entre Espartero i O'Donell. Espartero amb el suport dels progressistes i demòcrates va presentar una moció de censura però va sortir victoriós O'Donell que tenia el suport de la reina Isabel II i bona part de l'exèrcit. L'enfrontament va acabar amb el desarmament de la Mílicia Nacional, anul·lar la llibertat de premsa, va tancar les Corts i ajuntaments i diputacions.
  • Period: to

    CRISI DE LA MONARQUIA ISABELINA

    Període marcat per la inestabilitat de la Corona que influïa en el govern per interessos propis i més preocupada per no perdre el seu lloc privilegiat que de governar.
  • Period: to

    GOVERN UNIONISTA D'O'DONELL

    El 1858 la reina torna a col·locar a O'Donell com a president del govern (líder del partit Unió Liberal) i convoca eleccions aquell mateix any que les guanya. Període de liberalització: més llibertat de premsa, més autonomia dels governs locals i desamortitzacions i més obres públiques com el ferrocarril. Període de creixement econòmic que s'inverteix en expedicions militars a l'estranger.
  • CAMPANYA MILITAR DEL MARROC

    CAMPANYA MILITAR DEL MARROC

    Campanya militar d'un any on Espanya guanya dos batalles (Tetuan i Castillejos) i aconsegueix ampliar la plaça de Ceuta i incorporar Ifni.
  • Period: to

    FINAL DE LA MONARQUIA D'ISABEL II

    Aquest període va estar marcat per una forta intervenció reial i de les camarilles en la vida política, traduït el govern de diferents presidents fins que torna Narváez.
  • REVOLTA DE LA CASERNA DE SAN GIL

    REVOLTA DE LA CASERNA DE SAN GIL

    La revolta està impulsada pels sectors progressistes i militars que es revolten contra el govern i tenen el suport civil de la ciutat de Madrid, revolta durament reprimida. Narváez opta per una actitud repressiva i tanca les Corts.
  • PACTE D'OOSTENDE

    PACTE D'OOSTENDE

    Acord pel qual progressistes i demòcrates exiliats i militars, juntament amb els unionistes un any després, pacten enderrocar Isabel II.
  • Period: to

    SEXENNI DEMOCRÀTIC

    Govern de caire liberal i progressista que va instaurar el sufragi universal masculí i la pesseta i va redactar la Constitució de 1869 que donava amplis drets de llibertat personal als ciutadans, descentralitzava l'Estat i reformava el sistema de províncies d'ultramar. A més, democratitzava la Corona limitant el seu poder i donant més poder legislatiu al poble (sobirania nacional), el poder executiu estava en mans del govern (revisat per les Corts) i independència del poder judicial.
  • LA GLORIOSA

    LA GLORIOSA

    La crisi financera provocada pels baixos rendiments del ferrocarril i la davallada de la borsa, més la crisi industrial i l'augment del preu de primeres matèries, juntament amb les males collites i la pujada del preu dels aliments, combinat amb el descontentament polític va fer que sectors del exèrcit es revoltessin, comandats per Topete, Prim i Serrano que van signar el Manifest "Espanya amb honor". El pronunciament va tenir suport popular i acaba amb un govern provisional de Prim.
  • ASSASSINAT GENERAL PRIM

    ASSASSINAT GENERAL PRIM

    Un escamot de republicans va assassinat el General Prim per motius polítics i per la dura repressió que havia declarat anys abans amb les protestes de 1869.
  • Period: to

    MONARQUIA AMADEU DE SAVOIA

    Amb els regents Prim i Serrano es busca un nou rei, l'elegit és Amadeu de Savoia que tenia un caràcter democràtic. La seva candidatura és ratificada en les Corts i és elegit democràticament rei el 1871. Va haver de fer front a la Tercera Guerra Carlina i conflicte a Cuba, diverses insurreccions al camp i esperonades pels republicans i els conflictes obrers a les ciutats impulsats per l'internacionalisme. Oposició de les elits liderades per Cánovas que volien el retorn d'Alfons XII (Borbó).
  • Period: to

    PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA

    Quan abdica Amadeu de Savoia, les Corts proclamen la República que utilitza la Constitució de 1869 però sense els articles monàrquics. Etapa de governs molt dèbils que intenten instaurar mesures progressistes però no poden controlar les insurreccions ni els conflictes. Els partits estaven dividits en Radicals i Unitaris: de caire més conservador i amb una única República Espanyola. I en Federals: de caire més progressista i amb una concepció d'una Espanya dividida en diferents estats federals.
  • GOVERN DE PI I MARGALL

    GOVERN DE PI I MARGALL

    Pi i Margall arriba a presidir el govern i instaura una República Federal. Redacta la Constitució del 1873 que seguia els passos de l'anterior però aplicant els canvis federalistes que implicaven major llibertats, nova divisió territorial (17 territoris federals), que incloïa Puerto Rico i Filipines i cada territori tenia una constitució i autonomia econòmica i admnistrativa.
  • FI DE LA PRIMERA REPÚBLICA

    FI DE LA PRIMERA REPÚBLICA

    La 1a República va tenir diferents governs que no van poder mantenir la pau i l'ordre pel conflicte amb les colònies americanes i la Revolta Cantonal i la Tercera Carlinada. A més, el projecte federalista nova triomfar i el van succeir diferents governs molt diferents que van provocar un clima d'incertesa que cristal·litza en en cops militars com el del general Serrano i després de Martínez Campos que a finals de 1874 encapçala un pronunciament per fer tornar a Alfons XII.