-
Les reformes de Clístenes van transformar Atenes en una democràcia. Es va donar més poder als ciutadans, que podien participar a l’assemblea i decidir sobre els assumptes públics. Va ser el naixement de la democràcia atenenca, on el poble començava a governar-se a si mateix. -
Només podien ser ciutadans: homes adults, lliures i nascuts a la ciutat. Drets: participar en l’assemblea i decidir sobre la política. Les dones, esclaus i estrangers no tenien drets.
-
Ciutadania romana per a tots els homes lliures de l’Imperi -
A l’Antiga Roma, la ciutadania era un privilegi que calia obtenir o guanyar. Al principi només la tenien els habitants de Roma, però amb el temps es podia aconseguir de diverses maneres: per naixement (si el pare era ciutadà), per servei militar (com a recompensa als soldats estrangers), per matrimoni amb un ciutadà romà o com a recompensa imperial concedida per l’emperador a persones o comunitats fidels.
-
Desaparició de la ciutadania clàssica -
Durant l’Edat Mitjana, el concepte de ciutadania gairebé va desaparèixer. La societat ja no es basava en la participació política com a l’antiguitat, sinó en un sistema jeràrquic i feudal, on el poder i els drets depenien del naixement i de la posició social.
-
El feudalisme era una organització social, econòmica i política on la terra era la font principal de riquesa. El rei concedia terres (feus) als nobles o senyors feudals, que a canvi li juraven lleialtat i li oferien soldats. Els senyors controlaven el territori i la població que hi vivia. Els pagesos treballaven la terra i devien impostos o serveis al senyor.
-
En aquesta època no existia el dret de vot com el coneixem avui. Els nobles i clergues decidien els assumptes importants. Els pagesos i artesans no tenien veu ni vot; estaven sotmesos a l’autoritat feudal. Només a finals de l’Edat Mitjana, amb el creixement de les ciutats i el comerç, alguns burguesos (mercaders rics) van començar a guanyar certs drets i autonomia dins les ciutats lliures.
-
La societat estava dividida en tres estaments:
Noblesa → posseïen terres, poder militar i polític.
Eren privilegiats: no pagaven impostos i tenien autoritat sobre els camperols.
Clergat → membres de l’Església (bisbes, monjos, preveres).
També privilegiats, amb gran influència social i cultural.
Tercer estat → pagesos, artesans i comerciants.
Eren la majoria de la població i no tenien drets polítics.
Havien de treballar i pagar impostos al senyor o al rei. -
L’Edat Moderna va ser una època de grans descobriments: es va crear el mètode científic, es van revolucionar les teories astronòmiques, es van fer avanços enormes en física, i en medicina es va estudiar el cos humà amb més precisió, es va descobrir la circulació sanguínia i es van millorar les tècniques quirúrgiques. Tot això va preparar la base de la ciència moderna.
Tot això va millorar la qualitat i la esperança de vida de les persones. -
Va ser un moviment intel·lectual que defensava la raó, la llibertat i la igualtat. Els filòsofs il·lustrats, com Locke, Montesquieu i Rousseau, van proposar nous models de govern i van inspirar la idea dels drets humans i de ciutadania moderna basada en la participació del poble. -
va transformar profundament la ciutadania. Va acabar amb els privilegis de noblesa i clergat, establint la igualtat davant la llei. La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà va reconèixer drets fonamentals com la llibertat, la igualtat, la propietat i la sobirania popular. A més, la Revolució Francesa va inspirar moviments democràtics a altres països, convertint-se en un model de ciutadania moderna. -
Dret a vot per a tots els homes -
Per a la ciutadania, la guerra va impulsar canvis importants: Moltes dones van treballar en fàbriques i serveis perquè els homes eren al front, cosa que després va donar força al moviment pel dret de vot femení. Es van desenvolupar noves polítiques socials per ajudar veterans, orfes i ferits, ampliant els drets socials. Va créixer la idea que l’Estat havia de protegir millor la població, reforçant la ciutadania com a conjunt de drets i deures. -
Dret a vot per a les dones -
En relació amb la ciutadania, va provocar canvis decisius:
Es va reconèixer la necessitat de protegir universalment els drets humans.
El 1945 es va crear l’ONU, i el 1948 es va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans, afiançant la idea d’una ciutadania global.
Molts països van establir estats del benestar per garantir educació, salut i protecció social.
La descolonització (1945–1975) va donar lloc a nous estats i a noves formes de ciutadania arreu del món. -
Després de la Segona Guerra Mundial (1939–1945), moltes colònies d’Àfrica, Àsia i Oceania van començar a lluitar per la seva independència. Fins aquell moment, gran part del món havia estat sota el domini de potències europees com Regne Unit, França, Espanya, Portugal, Bèlgica o els Països Baixos.
-
La ciutadania actual és global i digital. Les persones tenen més oportunitats que mai per treballar, estudiar, comprar i participar en la societat, però també han de ser conscients dels riscos de la tecnologia i dels drets digitals que cal protegir. Això fa que ser ciutadà avui signifiqui no només tenir drets, sinó saber usar-los de manera responsable.