-
Primers moviments anticentralistes Carlisme → furs tradicionals → 1872 Manifest de Carles VII restaurer lleis i privilegis Federalisme → 1868 Partit demòcrata republicà federal → unió voluntària de tots els pobles i regions d'espanya → 1869 Pacte federal de tortosa (ibèria federal) Constitució de l'estat català 1883 → reivindicació per reconèixer l'autonomia política de CAT dins del marc espanyol
-
Primer moviment polític catalanista obert -
Valentí Almirall i el Congrés Catalanista (1880)
Defensen el Catalanisme progressista acció política específica per Catalunya 1r congrés Catalanista → acció política catalana → centre català recull aquestes idees 2n congrés catalanista → Memorial de Greuges (1885): Primer manifest unitari presentat a Alfons XII que vol unir progressistes i conservadors (no ho aconsegueix) 1879 diari català → 1886 lo catalanisme → doctrina progressista i interclassista (regionalisme i particularisme) -
primera exposició de la doctrina de Valentí ALMIRALL, progressista, centrada en la idea del regionalisme i particularisme → moviment ideològic que s'havia d’instaurar en la societat catalana de forma fixa -
Escissió del Centre Català per les idees radicals d'Almirall Defensa el proteccionisme polític, dret civil català, oficialitat del català Missatge a la Reina Regent (1888) → Defensa del dret civil català en contra del projecte estatal de reforma del Codi Civil -
Final segle XIX
Moviment catòlic impulsat pel clergat de Vic Defensen el Catalanisme cristià, renovació religiosa, oposició al liberalisme Josep Torras i Bages (màxim exponent no creador) "La tradició catalana (1892): Obra ideològica que vincula cristianisme i cultura Regionalisme → renovació religiosa catalana → idealització de la edat mitjana No acció política sinó ideològica → regionalisme pot ajudar a cristianitzar la societat" -
A causa de l'èxit del codi civil es va fer evident que s'havia d'organitzar millor el moviment català → Agrupació de centres catalanistes locals Defensaven propagar idees regionalistes
elaborar un programa comú Narcís Verdaguer, Jaume Collell -
Bases de Manresa (1892) → nova unió de progressistes i conservadors.
17 articles on es reivindica l'autonomia de CAT, competències de l'estat, institucions de CAT, qüestions econòmiques, català llengua oficial. -
Fusió del Centre Nacional Català (base política) i la Unió Regionalista (base social i industrial) Autonomia catalana
partit → catalanista, conservador i monàrquic
regionalisme → modernització d’Espanya → Veu de Catalunya canal d'expressió
va trencar amb el bipartidisme → nacionalistes i republicans Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba Candicatura dels 4 presidents → coalició electoral a les eleccions legislatives de 1901 -
Modernitzar la universitat que s’estava creant -
L’abril de 1904 Alfons XIII visitava Barcelona. La Lliga havia acordat boicotejar la visita. → Cambó es va tirar endarrere.
Com a conseqüència, alguns militants, liderats per Lluís Domènec Muntaner es van separar de la Lliga per fundar el Centre nacionalista republicà 1906 - 1910) → nacionalista, republicà i demòcrata -
grup d’oficials de l’exèrcit va presentar-se dins del setmanari el cu-cut dient, viva España. → Va haver-hi una sèrie de revoltes catalanistes que van criticar a l’exèrcit (publicació d’una caricatura a la revista que els militars van considerar insultant) -
Resposta a la Llei de Jurisdiccions Unió de forces catalanistes (republicans, carlins unió catalanista i Lliga) -
modernitzar el català escrit (normes) -
va ser una resposta del govern espanyol als fets del Cu-Cut!, quan oficials de l'exèrcit van assaltar la redacció de la revista catalana en protesta per una caricatura que consideraven ofensiva. Aquesta llei, aprovada pel govern central, transferia a la jurisdicció militar el judici de tots aquells delictes que es consideressin atacs a la "unitat de la pàtria" o a l'exèrcit. -
reunió on Cambó i el comité reben a tots els catalanistes nacionals per anar en contra de la Llei de Jurisdiccions -
Defensa del catalanisme unitari
Tot i guanyar el grup es va dissoldre degut a les discrepàncies entre els integrants i les conseqüències de la Setmana Tràgica -
Dissolució de la Solidaritat Catalana (bàndol més catalanista republicà Defensen Autonomia catalanisme republicà i d’esquerres Vallès i Ribot, Lluís Companys Mort de Vallés i Ribot + desavinences internes i escissions = pacte amb els lerroxistes → Pacte de Sant Gervasi (1914), defensa electoral del republicanisme català 1915 fracassa → es crea el partit republicà català
1917 UFNR es disoleix → es fan membres del partit republicà català (única opocisió d'esquerres de la lliga) -
1911 Prat de la Riba → idea d’algun organisme que mancomunés (unís) les quatre diputacions catalanes
1912 El projecte va ser presentat al govern de Canalejas→ el va tirar endavant (proposar).
12/11/1912 Canalejas va ser assassinat pels anarquistes i no va poder seguir endavant a proposta
6/4/1914 govern de Dato → aprova el decret que autoritzava la Mancomunitat La mancomunitat va ser l'agrupació de les quatre comunitats de forma administrativa. -
Prat de la Riba
-
protagonitzada per Cambó, el qual volia sufocar el malestar de l’esquerra catalanista a través de la interacció del govern central d’Espanya amb Maura. -
Puig i Cadafalch
-
volien tornar a la tradició de la 3a gerra carlina per recuperar els territoris independents del País Basc → furs tradicionals → Sabino Arana (1892)
volia defensar l’euskera
va crear el Partit Nacionalista Basc (PNB)
va crear la bandera del País Basc -
nacionalisme gallec i nacionalisme basc -
tendència socialista a Catalunya -
1901 → es crea la primera entitat gallega (Unió galaicoportuguesa) → 1907 passa a dir-se Solidaridaz Galega (caràcter rural, agrarista, cultural)
1929 es va crear el partido galegista per anar en contra de la dictadura de Primo de Rivera → creat per republicans i l'oposició de la dictadura
Organització republicana Gallega autònoma liderada per Quiroga -
Alfons Sala (general de Primo de Rivera)
-
actualització finalitzada de les Bases de Manresa -
formació de l'esquerra republicana de Catalunya