-
L’any 1834 es crea el Zollverein, una unió duanera impulsada per Prússia que agrupava la majoria dels estats alemanys. Aquesta unió va eliminar les fronteres econòmiques internes i va facilitar el comerç entre els diferents territoris alemanys.
A més, va servir perquè Prússia guanyés pes i influència sobre els altres estats, ja que Àustria en va quedar fora. Podríem dir que va ser el primer pas important cap a la unificació d’Alemanya, però des del punt de vista econòmic. -
Prússia i Àustria s’uneixen per declarar la guerra a Dinamarca, que en aquell moment dominava els ducats de Schleswig i Holstein, territoris amb població majoritàriament alemanya.
Després de guanyar la guerra, Prússia es va quedar amb Schleswig i Àustria amb Holstein. Aquest conflicte va reforçar el prestigi de Prússia i va preparar el terreny per al següent enfrontament amb Àustria. -
Dos anys després, Prússia i Àustria entren en guerra pel control dels territoris conquerits a Dinamarca i, sobretot, pel lideratge dins del món alemany.
La guerra dura poc ( set setmanes) i Prússia aconsegueix una victòria a la batalla de Sadowa. Com a conseqüència, es dissol la Confederació Germànica i Prússia crea la Confederació de l’Alemanya del Nord, on té el control absolut.
Això deixa Àustria fora dels assumptes alemanys i marca un gran pas cap a la unificació sota el lideratge prussià. -
El canceller prussià Otto von Bismarck provoca la guerra amb França per despertar un fort sentiment nacionalista entre els estats alemanys del sud, que encara no s’havien unit.
La guerra acaba amb la derrota de França i la captura de l’emperador Napoleó III. Alemanya surt reforçada i guanya els territoris d’Alsàcia i Lorena. Aquesta victòria fa que tots els estats alemanys s’uneixin definitivament. -
El 18 de gener de 1871, al Palau de Versalles (a França), els representants dels diferents estats alemanys proclamen Guillem I de Prússia com a emperador d’Alemanya (Kàiser).
Amb aquest acte neix oficialment l’Imperi Alemany (Segon Reich). Prússia passa a ser la potència dominant dins d’Alemanya, i Bismarck n’esdevé el primer canceller.
Aquest moment posa fi al llarg procés d’unificació i converteix Alemanya en una de les principals potències europees del segle XIX.