-
El Congrés de Viena (1814–1815) va reorganitzar Europa després de Napoleó. Les potències (Àustria, Rússia, Prússia, Gran Bretanya i França) van restaurar les monarquies absolutes, van redibuixar fronteres i van buscar mantenir l’equilibri de poder. França va perdre els territoris conquerits, i es va crear la Santa Aliança per frenar el liberalisme. Va garantir la pau i l’ordre conservador a Europa fins al 1848. -
La Jove Itàlia va ser una organització fundada el 1831 per Giuseppe Mazzini amb l’objectiu d’aconseguir la unitat i la independència d’Itàlia. Defensava ideals nacionalistes i republicans, volia expulsar els dominis estrangers i establir una república unificada. Tot i ser reprimida, va inspirar els moviments que més tard van portar a la unificació italiana. -
La Guerra del Piemont contra Àustria (1859) va ser un conflicte clau per a la unificació d’Itàlia. El Regne del Piemont-Sardenya, aliat amb França (Napoleó III), va lluitar contra Àustria per alliberar Llombardia. La victòria piemontesa va permetre annexionar Llombardia i va impulsar altres estats italians a unir-se al procés d’unificació.
També es va formar La Creu Roja: va ser fundada el 1863 per Henry Dunant després de veure el sofriment dels soldats ferits a la batalla de Solferino. -
L’any 1860, els estats de Parma, Mòdena i la Toscana van ser incorporats al Regne del Piemont-Sardenya. Aquesta unificació va ser possible gràcies a moviments populars, revoltes locals i suport del Piemont. Va ser un pas important cap a la formació del Regne d’Itàlia (1861). -
L'expedició va consistir en un contingent de 1.089 homes sota el comandament de Giuseppe Garibaldi enviats pel Regne de Piemont-Sardenya. El grup va sortir de la platja de Quarto i va desembarcar a la Sicília occidental. Va conquerir tot el Regne de les Dues Sicílies (Dels Borbó) la qual cosa va dur, després de la caiguda de Gaeta, on es refugiava Francesc II de les Dues Sicílies, a la seva dissolució i annexió per part del Regne de Sardenya, un important pas en la creació del Regne d'Itàlia. -
El Regne d’Itàlia va néixer el 1861 després de la unificació italiana, liderada pel Regne del Piemont-Sardenya sota el rei Vittorio Emanuele II i el primer ministre Cavour. Amb l’ajuda de Garibaldi i el seu exèrcit dels “Camises Roges”, es van annexar els diversos estats italians. El 17 de març de 1861, el Parlament de Torí va proclamar Vittorio Emanuele II rei d’Itàlia, unint gairebé tota la península (excepte Roma i el Vèneto, que s’unirien més tard). -
El 1866, durant la Guerra austroprussiana, Itàlia es va aliar amb Prússia contra Àustria. Tot i perdre diverses batalles, gràcies a la victòria prussiana, Àustria va cedir el Vèneto a Itàlia pel Tractat de Viena. Així, el Vèneto s’incorporà definitivament al Regne d’Itàlia. -
El 1870, aprofitant la caiguda de Napoleó III i la retirada de les tropes franceses que protegien el Papa, les tropes italianes van entrar a Roma. La ciutat va ser annexionada al Regne d’Itàlia i, el 1871, es va proclamar Roma com a capital del país, completant així la unificació italiana. El Regne d'Itàlia reunia tot el territori italià sota un mateix govern. El 1871, amb la llei número 33 aprovada el 3 de febrer, es nomena oficialment Roma capital d'Itàlia i seu del govern de la nació.