-
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador romà d'Occident, fou deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre. -
A finals del segle V, el rei hun Àtila va enfrontar-se a una coalició de romans i pobles germànics, no a l'any 300. En realitat, aquesta coalició va acabar derrotant el poder dels huns, i no a l'inrevés. -
l’emperador Teodosi va dividir l’imperi
A la mort de Teodosi, l'imperi Romà es divideix entre els seus dos fills: Arcadi serà el nou emperador d'Orient i Honori el d'Occident. El vàndal Estilicó, regent a Roma. -
Els huns, liderats per Atila, van ser derrotats a la batalla dels Camps Catalàunics el 451 per una coalició romana i visigoda, i això va obligar-los a retirar-se de Galia. Aquesta derrota va posar fi a l'expansió huna a Occident i va salvar Europa de la seva invasió. -
L’edat mitjana s’inicia tradicionalment l’any 476, quan cau l’Imperi romà d’Occident i els regnes germànics en prenen el relleu polític. Aquest canvi provoca la fragmentació d’Europa i el pas cap a una societat més rural i feudal sota una forta influència de l’Església -
La Hègira és la fugida de Mahoma de la Meca a Medina l’any 622 per escapar de la persecució, que marca el començament del calendari islàmic. Aquest esdeveniment va donar origen a la comunitat musulmana organitzada. -
L’any 632, Mahoma va morir a Medina després d’haver consolidat la comunitat musulmana. La seva mort va donar pas al lideratge dels califes, que van continuar l’expansió de l’islam. -
L’any 661, Alí ibn Abi-Tàlib, quart califa de l’islam, va ser assassinat a Kufa. La seva mort va intensificar la divisió entre sunnites i xiïtes dins de l’islam. -
Carles Martell va derrotar l’exèrcit musulmà a la batalla de Poitiers (o de Tours) l’any 732, aturant-ne l’avanç cap al nord d’Europa. Aquesta victòria li va valdre el sobrenom de “Martell” i es considera un punt d’inflexió en la penetració islàmica a l’Europa occidental. -
L’any 768, Carlemany va ser coronat rei dels francs després de la mort del seu pare Pipí el Breu. Aquest esdeveniment va marcar l’inici del seu poderós regnat, que transformaria Europa medieval. -
L’any 800, el papa Lleó III va coronar Carlemany com a emperador d’Occident a Roma. Aquest acte va simbolitzar la renovació de l’Imperi Romà i l’inici del Sacre Imperi. -
L’any 870 va morir Lotari I, emperador carolingi que governava part de l’Imperi dividit entre els seus germans. La seva mort va provocar noves particions territorials i va accentuar la fragmentació de l’Imperi Carolingi. -
La noblesa, que defensava el territori i exercia el poder militar.
El clergat, que tenia funcions religioses i culturals.
La resta del poble, principalment pagesos, que treballaven la terra i sostenien l’economia. -
Vikings o normands, procedents del nord, que atacaven costes i rius.
Magiars, originaris de l’est d’Europa, que feien ràtzies a l’interior del continent.
Sarraïns, musulmans que dominaven el sud i feien incursions pel Mediterrani. -
Molts europeus medievals pensaven que l’any 1000 marcaria la fi del món, influïts per interpretacions apocalíptiques de la Bíblia. Aquest temor va generar inquietud i esperances religioses, tot i que finalment no es va complir cap profecia. -
La Primera Croada va ser convocada pel papa Urbà II el 1095 per recuperar Jerusalem dels musulmans. Els croats van prendre la ciutat el 1099 i van fundar estats cristians a Terra Santa. -
L’any 1258, l’exèrcit mongol dirigit per Hulagu Khan va saquejar la ciutat de Bagdad. En l’atac van matar l’últim califa abbàssida, Al-Musta‘sím, i això va marcar la fi del Califat abbàssida com a poder polític. -
La Pesta Negra va ser una pandèmia que va arribar a Europa entre 1347 i 1352, matant entre 25 i 30 milions de persones i causant una gran despoblació i canvis socials. Originada a Àsia Central, es va escampar ràpidament pel continent.