-
L'any 1765 el parlament britànic va establir una llei que imposava un impost directe sobre les colònies americanes. Segons aquesta llei, tots els documents impresos com contractes, diaris... devien portar un segell oficial britànic que demostrara que s'havia pagat l'impost corresponent. L'objectiu era la recaptació de diners per a despeses militars. Les colònies americanes pensaven que era injust haver de pagar impostos sense representació al parlament i reaccionaren formant boicots. -
La Revolució Americana va ser el procés mitjançant el qual les tretze colònies britàniques es van rebel·lar contra el Regne Unit i van aconseguir la seua independència, formant els Estats Units d'Amèrica.
Les causes d'aquesta revolta van ser, sobretot, els impostos injustos sobre les colònies i la falta de representació política al Parlament Britànic. -
El 16 de desembre de 1773 al port de Boston, un grup de colons nord-americans, que anaven disfressats d'indis mohawks van atacar els vaixells britànics i tiraren al mar tota la càrrega de te de la Companyia de les Índies Orientals. Van atacar els vaixells per protestar contra l'impost sobre el te i contra el monopoli d'aquesta. Com a resposta, el parlament britànic va castigar a Boston i van reforçar el control sobre les colònies. -
En 1775, la tensió entre les colònies i el Regne Unit va esclatar quan, a les batalles de Lexington i Concord, les tropes britàniques intentaren confiscar les seues armes als colons. Aquests enfrontaments iniciaren la Guerra de l'Independència dels Estats Units.
Les colònies formaren el Congrés Continental, amb un exèrcit comandat per George Washington, amb l'objectiu de desvincular-se de Gran Bretanya i crear un govern propi. -
Va ser redactada per Thomas Jefferson i acceptada el 12 de juny de 1776 pels representants de totes les colònies. Aquest document va ser fonamental, ja que per primera vegada es van reconéixer els drets naturals de les persones, així com els principis d’igualtat i sobirania nacional. -
A causa de les tensions creixents amb la corona britànica, el 4 de juliol de 1776 les tretze colònies americanes es van separar del Regne Unit i es van declarar una nació independent.
En aquest document es van enunciar principalment tres principis: la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi.
Va marcar un abans i un després en la història, ja que va establir els fonaments d’un govern basat en els drets naturals de les persones, la llibertat individual i la participació ciutadana. -
El Regne Unit no es va donar per vençut i va continuar lluitant. El 1777, els britànics, dirigits pel general John Burgoyne, van elaborar un pla per separar Nova Anglaterra (la zona més rebel) de la resta de colònies. Però es van trobar amb tropes americanes dirigides per Horatio Gates prop de Saratoga. Després de diversos enfrontaments, Burgoyne es va rendir el 17 d’octubre de 1777. Aquesta victòria va convèncer França de que tenien possibilitats de guanyar i els va oferir el seu suport. -
Aquest enfrontament va posar fi a la guerra. Les forces nord-americanes, juntament amb les tropes franceses i amb el seu suport naval, van elaborar un pla per atrapar l’exèrcit britànic, que es trobava a la ciutat de Yorktown, a la costa de Virgínia.
Els francesos controlaven el mar, mentre George Washington i les seves tropes avançaven per terra. Els britànics no tenien possibilitat d’escapar, es van quedar sense aliments ni munició i, finalment, el 19 d’octubre de 1781 es van rendir. -
Després de la derrota britànica a la batalla de Yorktown, el govern britànic es va adonar que la guerra era insostenible. El 3 de setembre de 1783, a París, es va signar un acord en el qual oficialment reconeixien que les tretze colònies deixaven de formar part de Gran Bretanya i es convertien en un estat independent. -
Aquesta constitució va ser la primera de la història i és un document fonamental que va establir l’organització política del país. Després de la guerra, les colònies estaven unides mitjançant els Acords de la Confederació, però aquest sistema era molt dèbil. Per això, es va decidir redactar un nou document que establia un sistema polític basat en la sobirania nacional i la separació de poders: legislatiu (Cambra de Representants i Senat), executiu (president) i judicial (jutges independents). -
La Revolució Francesa va ser un moviment polític i social que va posar fi a la monarquia absoluta, va qüestionar els privilegis de la noblesa i del clergat, i defensava les idees d’igualtat i llibertat de cada ciutadà.
Aquest període va marcar l’inici de l’era moderna a Europa. -
Els Estats Generals eren una assemblea que representava els tres estaments: la noblesa, el clergat i el poble pla. Aquesta es convocava només en situacions excepcionals per consultar assumptes importants, en aquest cas, va ser convocada per la crisi financera.
Cada estament havia de presentar un quadern de queixes, i el Tercer Estat va demanar que el vot fos per persona i no per estament. Com que el rei i els privilegits s’hi van negar, el poble pla es va declarar Assemblea Nacional. -
L’Assemblea Nacional va ser creada pel Tercer Estat, quan els seus representants es van declarar els únics amb capacitat de representar França. Va marcar l’inici del poder polític del poble davant de la monarquia absolutista.
El 9 de juliol de 1789, va passar a anomenar-se Assemblea Constituent, i el seu objectiu principal era dotar França d’una constitució. Durant aquest període es van establir les bases de la monarquia constitucional. -
La ciutat de París estava molt tensa, la població patia fam, els preus eren molt elevats i estaven indignats amb el rei per destituir el ministre Necker, que defensava les reformes.
El poble de París va assaltar la Bastilla, una fortalesa medieval que funcionava com a presó de l’Estat i era un símbol del poder absolut del rei Lluís XVI.
Aquest acte va tenir gran importància, ja que va demostrar que el poble podia exercir poder a pesar de l’autoritat del monarca. -
Va ser aprovada el 26 d’agost de 1789 per l’Assemblea Constituent de França i és un document fonamental de la Revolució Francesa. Estava inspirada en les idees il·lustrades.
Aquesta declaració va establir els principis bàsics de llibertat, igualtat i sobirania popular. El document reconeixia que tots els homes, des del naixement, eren lliures i iguals en drets davant la llei, trencant amb els privilegis de la noblesa propis de l’Antic Règim. -
Va ser un pas fonamental en la transformació del país, de monarquia absolutista a un règim constitucional.
El document enunciava la sobirania nacional i els drets fonamentals dels ciutadans, establia una monarquia parlamentària i la separació de poders, limitant el poder del rei. El poder legislatiu corresponia a l’Assemblea, l’executiu al rei i el judicial a tribunals independents, i també establia que els membres de l’Assemblea eren elegits mitjançant sufragi censatari. -
Després de la Constitució de 1791 es van celebrar les eleccions per sufragi censatari i es va formar l’Assemblea Legislativa, amb l’objectiu de continuar aplicant els principis de la monarquia constitucional.
Aquest període va ser turbulent, van sorgir fortes tensions polítiques que van portar a la caiguda de la monarquia i van suposar un pas cap a la República. -
La Primera Coalició va començar quan Àustria i Prússia van declarar la guerra a França després de la proclamació de la República. Les causes principals van ser la por de les monarquies europees que les idees revolucionàries es difongueren i el desig dels monarques de restaurar Lluís XVI al poder. Això va marcar l’inici d’un conflicte entre França i diverses potències europees. -
Després de la revolta popular de l’agost de 1792, es va decidir formar una nova assemblea per sufragi universal masculí, anomenada la Convenció.
Durant el mandat dels girondins es va proclamar la República, es va abolir la monarquia i s’executà el rei. Però el poble temia el fracàs de la Revolució; per això, els sans-culottes van donar un cop d’estat, que va portar a la caiguda dels girondins. -
El rei cada vegada era vist més com un enemic de la Revolució. La seua fugida a Varennes va fer que el poble desconfiara d’ell i, després d’entrar en guerra amb Àustria i Prússia, van començar a sospitar que informava les potències enemigues dels seus atacs.
La tensió va esclatar més tard, quan els sans-culottes van atacar el palau de les Tulleries, on residia la família reial, i van deposar i empresonar el rei. Es va decidir convocar una nova assemblea: la Convenció. -
Aquest va ser un dels moments més simbòlics de la Revolució, ja que va marcar la fi de la monarquia absolutista i el triomf del poble.
El rei, després de ser empresonat i sotmès a judici, va ser acusat de conspiració contra la llibertat de la nació i de traïció. Després de llargues deliberacions, els diputats van decidir condemnar-lo a l’execució amb la guillotina.
La seua execució va alarmar les altres monarquies absolutistes, que van formar una coalició contra França. -
Els jacobins eren més radicals. Implantaren el Regnat del Terror per protegir la Revolució, condemnaven a mort qualsevol persona que conspirara contra ella. També van promoure reformes socials i econòmiques, com el control de preus i la distribució de terres, i redactaren una constitució que mai va entrar en vigor.
Aquest període va acabar amb la caiguda de Robespierre i dels seus seguidors, la qual cosa va posar fi a aquesta etapa radical. -
L’any 1793 es va aprovar una constitució democràtica que establia que la sobirania residia en el poble i establia el sufragi universal masculí, és a dir, que tots els ciutadans homes podien votar. Però aquesta constitució no va entrar en vigor efectivament, ja que França es trobava immersa en guerres externes i conflictes interiors. Per això es va decidir suspendre la seua aplicació i, com a mesura d’urgència, Robespierre va implantar una dictadura i el Terror. -
Amb el pas del temps, Robespierre va perdre suport, a causa de la seua política controladora, el poble va començar a veure’l com una amenaça. Finalment, el 1794, Robespierre i els seus seguidors van ser capturats i guillotinats sense judici formal.
La seua execució va posar fi al règim del Terror i va donar pas a un nou sistema polític: el Directori. -
El Directori va ser el govern de França entre 1795 i 1799, durant els últims anys de la Revolució Francesa. Poder executiu el tenia un directori, format per cinc membres, i el poder legislatiu que residia en dues cambres, amb l’objectiu d’estabilitzar el país després del Terror jacobí.
-
Aquesta constitució reconeixia la sobirania nacional, el sufragi censatari (només els homes majors de 25 anys i amb un determinat nivell de riquesa podien votar), i la separació de poders. El poder legislatiu es va dividir en dues cambres: la Cambra dels Cinc-cents i la Cambra dels Ancians, mentre que el poder executiu residia en un Directori format per cinc membres.
L’objectiu principal era evitar radicalismes socials o polítics que tornaren a desestabilitzar França. -
La Conspiració dels Iguals de Babeuf va ser un intent d’enderrocar el govern i imposar una república basada en la propietat comuna dels recursos i en la igualtat total entre ciutadans. Però les autoritats del Directori van descobrir el seu complot, i Babeuf i els seus seguidors van ser detinguts i condemnats a mort per conspiració i alta traïció. -
Els reialistes van intentar prendre el poder a París i restaurar la monarquia dels Borbó, però el general de la guarnició de París, Napoleó Bonaparte, va frenar aquest moviment.
Aquesta actuació va fer Napoleó molt popular i va facilitar la seua ascensió política i social a França. Fins i tot, el Directori el va enviar a lluitar a Itàlia perquè temien la seua influència. -
La coalició era una aliança formada per diverses potències europees, entre elles Àustria, Prússia, Espanya, el Regne Unit i els Països Baixos, que volien restaurar la monarquia a França.
Els primers anys de guerra van ser difícils, però el Directori va introduir nous comandaments militars, entre ells va destacar Napoleó Bonaparte, que gràcies a les seues victòries, com la de la batalla de Rivoli, va fer possible la derrota d’aquesta coalició. -
El 18 de brumari, Napoleó, amb el suport de la burgesia, va donar un cop d’estat, mitjançant el qual va derrocar el Directori, el govern de França, i va assumir el poder.
Va establir el Consolat, format per tres cònsols: ell mateix, Ducos i Sièyes. Aquest Consolat concentrava tot el poder. -
El Consolat va ser el règim polític de França que va succeir al Directori entre 1799 i 1804, posant fi al període revolucionari. Era un govern de tres cònsols, però el poder real va recaure en el Primer Cònsol, Napoleó Bonaparte, que gradualment va concentrar l’autoritat fins a convertir-se en Cònsol Vitalici i, finalment, en Emperador el 1804.
-
Després de donar un cop d’estat el 1799, Napoleó es va convertir en Primer Cònsol, i, encara que inicialment es va establir un govern de tres cònsols, ell concentrava el poder principal.
El 1802 es va aprovar la Constitució de l’Any X, que el va nomenar Cònsol Vitalici. -
Després de convertir-se en Cònsol Vitalici el 1802, Napoleó va treballar per consolidar el seu poder i reforçar el prestigi internacional de França, establint el Primer Imperi francès.
El 2 de desembre de 1804 va ser coronat Emperador dels francesos a la Catedral de Notre-Dame de París. En un gest simbòlic de poder, Napoleó es va posar ell mateix la corona sobre el cap i va coronar a Josefina com a emperadriu. -
L’Imperi napoleònic va ser el període de govern de Napoleó Bonaparte a França, des del 1804 fins al 1815, caracteritzat per l’expansió territorial a Europa i la introducció de reformes. Napoleó va consolidar un sistema centralitzat, va modernitzar l’Estat amb lleis com el Codi Civil i va difondre les idees de la Revolució Francesa a través de les seues conquestes. La seua derrota final a la batalla de Waterloo va posar fi a l’Imperi.
-
La Batalla de Trafalgar (1805) va ser una victòria naval decisiva dels britànics sobre les flotes franco-espanyoles, assegurant el domini dels mars per a Gran Bretanya i impedint qualsevol intent d’invasió napoleònica.
En canvi, la Batalla d’Austerlitz (1805) va ser una victòria terrestre de Napoleó contra els exèrcits rus i austríac, considerada una de les seues majors demostracions d’habilitat militar, que va consolidar l’hegemonia francesa a Europa continental. -
La Batalla de Jena (14 d’octubre de 1806) va ser un enfrontament entre França, dirigida per Napoleó, i Prússia. Napoleó va aconseguir la victòria, derrotant l’exèrcit prussià.
El Bloqueig Continental va ser una mesura decretada per Napoleó per aïllar econòmicament el Regne Unit. Consistia a prohibir als països europeus aliats comerciar amb els britànics.
No obstant això, el bloqueig no va tenir èxit, ja que molts països van continuar comerciant amb el Regne Unit. -
La Guerra de la Independència Espanyola va començar el 2 de maig de 1808 amb la revolta del poble de Madrid contra les tropes de Napoleó Bonaparte. El conflicte es va desencadenar a causa de la invasió francesa i de la imposició de Josep I com a rei d’Espanya, després de forçar les abdicacions de Carles IV i Ferran VII. -
La Campanya de Rússia de 1812 va ser una invasió de Napoleó a Rússia durant les Guerres Napoleòniques. Napoleó va entrar amb un enorme exèrcit per obligar Rússia a complir el Bloqueig Continental. Els russos van aplicar la tàctica de terra cremada, destruint aliments i pobles perquè els francesos no pogueren proveir-se. L’exèrcit de Napoleó va patir greus pèrdues per fam, fred i atacs russos, i només una petita part va tornar a França. Va ser un fracàs que va debilitar notablement el seu poder. -
La Batalla de Leipzig, també coneguda com la Batalla de les Nacions, va ser un enfrontament decisiu entre la Sexta Coalició (Rússia, Prússia, Àustria i Suècia) i l’exèrcit de Napoleó Bonaparte.
Va ser la batalla més gran de les Guerres Napoleòniques i va acabar amb una derrota devastadora per a Napoleó, marcant la fi del seu domini a Europa i forçant la seua retirada a França. -
El 4 d’abril de 1814, sota la pressió dels seus generals, Napoleó va abdicar de manera condicional per protegir els drets del seu fill, segons algunes fonts, però encara no de manera incondicional.
L’11 d’abril es va signar el Tractat de Fontainebleau, que formalitzava els termes de l’abdicació, establia l’exili i concedia a Napoleó la sobirania de l’illa d’Elba. -
Després del seu exili a l’illa d’Elba, Napoleó va tornar al poder a França el 1815, iniciant el període conegut com els “Cent Dies”. Les potències europees es van unir novament contra ell per formar la Sèptima Coalició i frenar-lo.
La victòria de la Sèptima Coalició va portar a l’exili definitiu de Napoleó a l’illa de Santa Elena i al restabliment de la monarquia a Europa. -
Les revolucions de 1820 van ser una sèrie d’alçaments liberals a Europa, inspirats pel nacionalisme i per les idees revolucionàries posteriors a Napoleó. Van tenir com a objectiu restaurar constitucions, limitar el poder dels monarques i promoure els drets dels ciutadans. Aquestes revolucions es van produir principalment a Espanya, Portugal, Itàlia i Grècia, encara que moltes van ser reprimides per les forces conservadores de l’època.
-
Les revolucions de 1830 van ser una sèrie d’alçaments liberals i nacionalistes a Europa, causats pel descontentament amb els governs autoritaris i pel desig de majors llibertats i unitat nacional. A França, Carles X va ser enderrocat després d’intentar governar de manera absoluta, i el seu fill, Lluís d’Orleans, el va succeir, establint una monarquia parlamentària.
Bèlgica es va independitzar dels Països Baixos.
Polònia i alguns estats italians van intentar rebel·lar-se, però van ser reprimits. -
Les revolucions de 1848 van ser una onada d’alçaments liberals, nacionalistes i obrers a Europa, motivades pel descontentament amb governs autoritaris, crisis econòmiques i la demanda de drets polítics i llibertats civils. A França, van començar pel descontentament amb la monarquia de Lluís Felip. Es va proclamar la Segona República i es va redactar una Constitució moderada. Lluís Napoleó Bonaparte va ser elegit president i, el 1852, va donar un cop d’estat, establint el Segon Imperi Francés. -
Cavour va aconseguir el suport de França contra els austríacs a canvi de cedir-los Savoia i Niça. Junts van derrotar els austríacs i van annexionar Llombardia al regne de Piemont. -
La unificació italiana va ser un procés històric del segle XIX que va buscar unir els diversos estats de la península itàlica en un sol país.
La causa principal va ser el nacionalisme, el desig dels italians de formar un estat independent en lloc de continuar dividits en múltiples estats i alguns dominats per potències estrangeres com Àustria i Espanya.
El rei Víctor Manuel II de Piemont, el primer ministre Cavour i el revolucionari Garibaldi van tenir un paper essencial en aquest procés. -
Garibaldi va liderar l’expedició de les “Camises Roges” al sud, conquerint Sicília i Nàpols. El 1861 es va proclamar el Regne d’Itàlia amb Víctor Manuel II com a rei, i també es va reunir per primera vegada a Torí el primer parlament italià. -
La primera fase va ser la Guerra dels Ducats de 1864, en la qual Prússia i Àustria es van enfrontar a Dinamarca pel control de Schleswig i Holstein. Després de la victòria, els dos ducats van quedar sota control compartit, però aquesta situació va generar tensions entre Prússia i Àustria, obrint camí a conflictes posteriors.
-
La unificació alemanya va ser un procés històric que va aconseguir la formació de l’Imperi Alemany el 1871 a partir de diversos estats germànics, liderat per Prússia sota la direcció d’Otto von Bismarck i el rei Guillem I.
-
El 1866, Piemont va donar el seu suport a Prússia en la guerra contra Àustria i, a canvi, va annexionar Venècia. -
La segona fase va ser la Guerra Austro-Prussiana de 1866, també coneguda com la Guerra de les Set Setmanes. Prússia va derrotar Àustria de manera decisiva a la Batalla de Sadová i la va obligar a retirar-se dels assumptes alemanys. Com a conseqüència, Prússia va crear la Confederació Alemanya del Nord, unint els estats del nord sota el seu lideratge.
-
Aprofitant la guerra francoprussiana, Piemont va ocupar Roma, que fins aleshores era la capital dels Estats Pontificis. Aquesta acció va marcar la fi del procés d’unificació, tot i que el Papa no va reconèixer l’ocupació. Més tard, el 1871, Roma es va convertir en la nova capital d’Itàlia. -
L’última etapa de la unificació alemanya es va produir amb la Guerra Franco-Prussiana (1870–1871), un conflicte que Bismarck va utilitzar per despertar el nacionalisme i aconseguir que els estats del sud s’uniren a Prússia contra França. La victòria alemanya va reforçar la idea d’unitat i va permetre que, el 1871, tots els estats alemanys acceptaren unir-se sota Prússia. Eixe mateix any, Guillem I va ser proclamat emperador alemany a Versalles, completant així la unificació d’Alemanya.