-
Inici de la Renaixença, moviment cultural que busca recuperar la llengua i cultura catalanes. Bonaventura Carles Aribau publica "Oda a la pàtria", considerada inici del moviment cultural català modern.
-
Enfrontament entre carlins (tradicionalistes, defensors dels antics furs i institucions catalanes) i liberals pel tron d’Espanya. Catalunya va ser un dels principals escenaris carlins. Finalitza amb la derrota carlina i repressió política
-
Revoltes populars a Barcelona, protestes contra el centralisme i condicions socials. La Jamància (1843) demana millores socials i més menjar per a les classes populars.
-
Nou aixecament carlí a Catalunya contra el govern liberal. Té menor intensitat que la primera, però mostra la persistència del carlisme rural català
-
Reaparició dels Jocs Florals a Barcelona, que impulsen la literatura en català i la cultura popular
-
Revolució de Setembre que afavoreix el federalisme i els moviments republicans a Catalunya
-
Obre la porta a idees federalistes i democràtiques. Sorgeixen moviments com el Partit Republicà Federal i es promou el Pacte de Tortosa (1869) per federar territoris de l’antiga Corona d’Aragó
-
El Pacte Federal de Tortosa es signa el 18 de maig de 1869 per líders republicans federals de Catalunya, País Valencià, Aragó i Balears. Aquest pacte marca la primera expressió pràctica de federalisme pactista a l’Estat, amb l’objectiu de constituir una República Federal Espanyola basada en la descentralització; entre els protagonistes hi ha Valentí Almirall, Josep Anselm Clavé i Josep Lluís Pellicer.
-
Nova guerra entre carlins i liberals, amb focus important a Catalunya. El pretendent Carles VII promet la restauració de les lleis catalanes.
-
El Diari Català va ser el primer diari íntegrament en català de la història contemporània, fundat a Barcelona el 1880 per Valentí Almirall. Defensava el catalanisme popular, el federalisme i l’ús del català en àmbits polítics i culturals, convertint-se en referent informatiu de la Renaixença i el moviment catalanista emergent.
-
Valentí Almirall reuneix els primers grups catalanistes per defensar el federalisme, la descentralització i la llengua. Es funda el Centre Català, entitat aglutinadora.
-
Valentí Almirall funda el Centre Català, primer partit polític interclassista i catalanista polític, amb un programa de reivindicacions per la cultura i les institucions catalanes.
-
Es defensa el proteccionisme econòmic català i es critica el centralisme burgès; s’intenta crear organització comuna però fracassa per divisió interna.
-
Memorial de Greuges, document redactat pel Centre Català, que reclama la devolució de l'autonomia política i administrativa a Catalunya.
-
En el context de la Renaixença, el poema “Oda a la Pàtria” d’Aribau (1833) inicia la poesia catalanista moderna, glorificant els valors, la llengua i la història de Catalunya. Posteriorment, Jacint Verdaguer, Milà i Fontanals, i altres autors, donen força literària al moviment. El llibre “Lo Catalanisme” (1886) de Valentí Almirall, recull els principis ideològics catalanistes: defensa del dret civil català, autonomia política i protecció de la cultura pròpia.
-
Creació de la Lliga de Catalunya, escissió conservadora del Centre Català que cerca la descentralització política.
-
Missatge a la Reina Regent signat per diversos grups catalanistes demanant autonomia per Catalunya.
-
Fundació de la Unió Catalanista, federació d'entitats culturals i polítiques. Inici de l'organització més formal i àmplia del catalanisme que inclou el món rural i cultural.
-
Publicació de les Bases de Manresa, document que estructura les reivindicacions polítiques catalanistes amb demandes d'autogovern, oficialitat del català i sobirania en assumptes interiors.
-
Pèrdua de les colònies (Cuba, Puerto Rico, Filipines) crea una crisi espanyola i afavoreix a Catalunya la necessitat de defensar la seva autonomia i identitat política.
-
Vaga fiscal: comerciants i ciutadans es neguen a pagar impostos a l’Estat per protestar contra noves taxes. La repressió activa la mobilització catalanista i reforça la reivindicació d’autogovern.
-
Fundació de la Lliga Regionalista, primer gran partit catalanista amb base social ampla i representació política, liderat per burgesia conservadora i l'església, amb figures com Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó.