-
El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès. -
El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804.
-
El Codi Civil francès és un dels més coneguts codis civils del món. Fou creat per una comissió a la qual li va ser encomanada la recopilació de la tradició jurídica francesa, va donar com a resultat la promulgació del "Code civil des Français" el 21 de març de 1804, durant el govern de Napoleó Bonaparte. -
Napoleó Bonaparte (Ajaccio, 15 d'agost de 1769 - Longwood House, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució Francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa. -
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
-
La batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. -
Napoleó va ser desterrat a l’illa d’Elba el 1814, després de la seva primera abdicació. Va passar uns mesos allà abans de fugir i tornar a França per reprendre el poder durant els Cents Dies. -
El Congrés de Viena va ser una trobada internacional celebrada a la capital de l'Imperi Austríac, entre el 18 de setembre del 1814 i el 9 de juny del 1815, convocada amb l'objectiu de restablir les fronteres d'Europa després de la derrota de Napoleó Bonaparte i reorganitzar les ideologies polítiques de l'Antic Règim.
-
La derrota de Napoleó a Espanya va ser a la Batalla de Vitoria, el 1813, on les forces franceses van ser derrotades pels aliats, marcant un punt d'inflexió en la Guerra d'Independència Espanyola. -
Durant el seu màxim domini, entre 1804 i 1812, Napoleó va controlar gran part d'Europa, des de França fins a Espanya, Itàlia i parts d'Alemanya. Va imposar les seves lleis i reformes, però aquest domini va generar resistència i finalment va acabar amb la seva derrota a Waterloo el 1815. -
La invasió francesa de Rússia de 1812 (també coneguda com a Guerra Patriòtica de 1812, rus: Оте́чественная война́ 1812 го́да, transcrit Otétxestvennaia voinà 1812 goda, o Campanya de Rússia, en francès: Campagne de Russie) fou una campanya militar que va començar el 24 de juny del 1812. -
La coalició antifrancesa, que incloïa Gran Bretanya, Àustria, Prússia i Rússia, va entrar a París el 31 de març de 1814. Aquesta entrada va marcar el final de les Guerres Napoleòniques i la capitulació de Napoleó, que va portar a la seva abdicació i al final de l'Imperi Francès. -
Napoleó s’escapa de l’illa d’Elba i recupera el poder durant els Cien Días (1815), però és finalment derrotat a Waterloo i exiliat a Sant Helena. -
La Restauració a França (1814-1830) va ser el període en què els Borbons van tornar al poder després de Napoleó, amb Lluís XVIII i després Carles X com a reis. Va ser una etapa de retorn a la monarquia i estabilitat, fins que la revolució de 1830 va acabar amb aquesta dinastia.
-
Napoleó va ser derrotat a la batalla de Waterloo el 18 de juny de 1815 per una coalició formada per britànics, prussians, holandesos i altres forces, posant fi al seu govern i marcant el final de la seva era. Aquesta derrota va portar a la seva abdicació i exili a l'illa de Santa Helena. -
La primera onada revolucionària (1810-1820) va afectar Espanya, Portugal i Itàlia, amb moviments per la independència i la fi dels règims absolutistes, inspirats per les idees il·lustrades i la Revolució Francesa. -
Napoleó Bonaparte va passar els seus últims anys de vida deportat a l'illa des de 1815 fins a la seva mort, ocorreguda el 5 de maig de 1821. El general Piet Cronje i altres presoners de les guerres anglo-bóeres van ser traslladats a aquest territori, que també va servir de lloc d'exili a alguns caps zuluans, incloent Dilluns. -
La segona onada revolucionària va començar el 23 de febrer de 1848 a França i es va estendre per Europa, afectant països com Itàlia, Alemanya i Polònia. -
La caiguda de la monarquia borbònica a França va passar el 1848, quan es va acabar el regnat de Lluís Felip d'Orleans, conegut com el rei ciutadà. La Revolució de 1848 va provocar la seva abdicació i la proclamació de la Segona República francesa. -
La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega, va ocórrer entre el 1821 i el 1832. Els grecs van rebre l'ajuda de diverses nacions europees, i els otomans van ser assistits per Tunísia i Egipte. Grècia va aconseguir-ne la independència i aquest dia se celebra com a festa nacional. -
La independència de Bèlgica es va declarar el 4 d'octubre de 1830, després d'una revolta contra el control dels Països Baixos. El 1831, es va reconèixer oficialment com a país independent i va establir la seva constitució. -
La caiguda de Lluís Felip d'Orleans a França va ocórrer el 24 de febrer de 1848, arran de les protestes i revoltes populars que exigien reformes polítiques i socials. Aquesta revolta va culminar en la proclamació de la Segona República Francesa, marcant un canvi polític important i l'abolició de la monarquia borbònica de Lluís Felip. -
La tercera onada revolucionària de 1848-1849 va afectar països com França, Itàlia, la Confederació Germànica i l’Imperi austríac, amb demandes de reformes polítiques, nacionalisme i més llibertats. -
Napoleó II va ser Emperador dels Francesos durant unes tres setmanes d'estiu, amb 4 anyets. I va morir molt abans que el seu cosí es convertís en Napoleó III, l'Emperador del Segon Imperi Francès.19 de maig 2024 -
La unificació alemanya va ser un procés històric que va tenir lloc a la segona meitat del segle XIX a Europa Central i que va culminar amb la creació de l'Imperi alemany el 18 de gener de 1871 reunint diversos Estats fins aleshores independents, com Prússia, Baviera o Saxònia. -
La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià. -
El 1802 es va promulgar l'anomenada Constitució de l'Any X que va convertir Bonaparte en cònsol vitalici. Finalment Napoleó Bonaparte es proclamaria el 1804 «emperador dels francesos» posant fi a la República i donant naixement al Primer Imperi.