-
Que comprèn dues fases separades per l'any 1898
Primera etapa (1875-1898):
-Ordre i estabilitat
Segona etapa (1898-1931):
-Crisi i inestabilitat. -
Va ser qui dissenyà aquest nou règim basat en la Constitució de 1876 que establia el bipartidisme el torn pacífic entre dos grans partits dinàstics: liberals i conservadors.
-
-Intenta millorar la vida dels treballador.
-Començen a fer més vagues. -
Imperialisme i capitalisme - llei oferta demanda, lliure mercat
-
-
• Crisi moral i ideològica que va causar un important impacte psicològic entre la població
• Com a reacció va sorgir el moviment regeneracionista, a favor de la democratització real i de la fi de la corrupció. La Generació del 98 hi jugarà un paper important (Joaquím Costa) -
-
El 1905, un acudit a la revista satírica "Cu-Cut!" va desfermar la ira de l'exèrcit espanyol, que va exigir al govern la Llei de Jurisdiccions (1906). Qualsevol delicte o ofensa contra l’exèrcit o la pàtria seria jutjat pels tribunals militars i no pels civils. Això provoca que tots els partits catalanistes es presentessin junts a les eleccions del 1907 i guanyen les eleccions: posar de manifest la fragilitat del sistema de la Restauració
-
Espanya i França havien acordat repartir-se el Marroc (amb l’aprovació del Regne Unit). Alemanya es va oposar a l’acord francoespanyol. El 1905 el kàiser Guillem II va ordenar desembarcar tropes a Tànger per recolzar al sultà del Marroc i impedir així la influència de França en aquesta zona
-
Va apaivagar les tensions, però s’aprova la creació dels protectorats francès i espanyol al Marroc; i la zona Internacional de Tànger
-
Espanya i França es van repartir el Marroc. Espanya vol explotar les mines de ferro al Rif, però els rifenys es revolten. El govern envia tropes i mobilitza reservistes. Els treballadors s'oposen, i comença la Setmana Tràgica, coincidint amb la derrota de Barranco Lobo. L'aixecament és reprimit amb violència, i el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia és afusellat.
-
La segona crisi tingué lloc el 1911, quan Alemanya envià vaixells de guerra a Agadir per a forçar acords més favorables a llurs interessos comercials i colonials.
-
Alemanya va aconseguir d'ampliar els seus territoris en el centre d'Àfrica, a costa del Congo francès i va obtenir l'ampliació de la seva colònia del Congo francès (futur Camerun), a canvi d'abandonar el Marroc.
-
A partir de 1910, els governs liberals van iniciar un procés de descentralització de l’Estat. El 1914 es va crear la Mancomunitat, presidida per Prat de la Riba i després per Puig i Cadafalch, que va impulsar noves infraestructures, serveis públics i un projecte cultural i educatiu per a la llengua i cultura catalanes.
-
El 1917 va esclatar el malestar polític i social a Espanya. La situació econòmica derivada de la Gran Guerra va provocar protestes de polítics, militars i treballadors. A Catalunya, l'Assemblea de Parlamentaris va demanar més autonomia. Militars van organitzar juntes de defensa contra el govern, mentre que els sindicats CNT i UGT van convocar una vaga general revolucionària per derrocar-lo.
-
A partir de la crisi del 1917, hi ha descontentament general en diversos sectors: militars, política i treballadors. La Huelga de la Canadenca del 1919 a Catalunya dura 44 dies després de l'acomiadament de vuit obrers. El govern promet jornada laboral de vuit hores i augment de sou, però les vagues continuen. La patronal contracta pistolers, resultant en assassinats de sindicalistes com Salvador Seguí. La policia aplica la Llei de fugides. També passa el Desastre d'Annual al Marroc el 1921.
-
Al 1912 es consolida el protectorat francès amb capital a Fes; i el protectorat espanyol amb capital a Tetuan. El govern espanyol enviarà l’exèrcit per consolidar la dominació del territori; tanmateix, la població local del Rif s’organitzarà sota el lideratge d’Abd el-Krim.
-
Uns 10.000 soldats espanyols morts.
Pèrdua de gran quantitat d’armament.
Gran humiliació per a Espanya, comparable al 1898 (pèrdua de Cuba i Filipines).
El general Silvestre es va suïcidar durant la batalla. -
Informe on es va:
Denunciar la mala gestió militar i política.
Exposar la corrupció i la incompetència dels comandaments.
Assenyalar responsabilitats fins a nivells molt alts. -
Abd el Krim va proclamar un estat independent basat en ideals republicans, modernitzadors i de resistència anticolonial.
França va intervenir militarment (el Rif amenaçava també el seu protectorat). -
La dictadura militar de Primo de Rivera va començar el 1923 després del desastre d'Annual. Es va dividir en dues etapes: el Directori Militar (1923-1925) i el Directori Civil (1925-1930). El directori militar va prohibir partits, dissoldre el Parlament i censurar la premsa. El Directori Civil va establir un partit únic. La dictadura acabà el 1930 amb la dimissió de Primo de Rivera.
-
van unir-se per envoltar i bombardejar el Rif — incloent-hi l’ús d’armes químiques.
-
La República del Rif va ser dissolta, i el protectorat espanyol es va restablir completament.
-
Els fets de Prats de Molló van ser un intent d'invasió militar per la independència de Catalunya, planificat per Francesc Macià i Estat Català. El 1926, el pla incloïa dues columnes que havien d'ocupar Olot i proclamar la República Catalana.
-
Tot i que va restaurar la constitució, l’oposició (republicans, PSOE, catalanistes) van acordar la signatura del Pacte de Sant Sebastià (1930) per a presentar-se junts a les futures eleccions.
-
Espanya és una república amb sufragi universal i divisió de poders. Reconeguda autonomia per a Catalunya, País Basc i Galícia. Aconfessionalitat de l'Estat i separació de l'Església. Drets individuals i llibertats públiques i privades.
-
Es va formar un govern provisional entre l'abril i el juny de 1931. Van iniciar reformes importants com una amnistia política, lleis socials per jornalers, la creació d'una Generalitat Provisional i la convocatòria d'eleccions a Corts Constituents.
-
Es va elaborar un projecte d'estatut (Estatut de Núria, 1931), aprovat en referèndum. A les Corts de Madrid, però, l'Estatut va ser considerablement retallat.
-
Les eleccions municipals d’abril de 1931 es van presentar com un plebiscit entre monarquia o república.
-
El nou govern va intentar reformes, però decebrà conservadors i l'Església. Un fracassat cop d'Estat el 1932 va provocar la reorganització de força de dreta. UGT i anarquistes es van radicalitzar, porten a la dimissió del president Azaña i noves eleccions al novembre del 1933.
-
L'Estatut del 1932 reconeixia Catalunya com a una regió autònoma d'Espanya. Les institucions bàsiques eren el Parlament, el Consell Executiu i el President. La Justícia estava controlada pel govern de Madrid, tot i que es va crear el Tribunal de Cassació de Catalunya. Es reconeixen el català i el castellà com a llengües oficials.
-
Molts del camp d'Andalusia vivien en pobresa. El 10 de gener de 1933, anarquistes van ocupar Cases Velles, proclamant el comunisme llibertari. La Guàrdia d'Assalt va sufocar la revolta amb tirotejos, resultants en 22 morts, provocant una gran commoció a la societat espanyola.
-
El novembre del 1933, les eleccions van donar la victòria als partits de dreta i centre. Alejandro Lerroux, del Partit Radical, va formar govern amb el suport de la CEDA i va començar a desmantellar les reformes del període anterior, fet que va radicalitzar les esquerres.
-
El 1934, l’entrada de ministres de la CEDA al govern va provocar una onada de revoltes. A Astúries, la insurrecció, de caràcter social i liderada per la CNT i la UGT, va ser durament reprimida. A Catalunya, el president Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins de la República Espanyola, però la rebel·lió també va ser sufocada.
-
Les desavenences entre els partits de la coalició governamental i els escàndols de corrupció van portar a noves eleccions al febrer de 1936. Les forces de centreesquerra es van agrupar al Front Popular, mentre que la dreta es va presentar dividida. El Front Popular va guanyar les eleccions i Manuel Azaña va ser nomenat president de la República.
-
Al juliol de 1936, una part de l'exèrcit va fer un cop d'Estat amb el suport de grups antirepublicans. Els sublevats van prendre control de governs locals i van formar junts militars per acabar amb el Front Popular. El govern republicà va respondre donant armes a les milícies per aturar el cop. Espanya es va dividir en dues zones, iniciant la Guerra Civil. L'alçament triomfarà les regions agrícoles conservadores i fracassàrà les grans ciutats industrials.
-
La situació política europea el 1936 era tensa amb el feixisme italià i el nazisme alemany. La Guerra Civil espanyola es veia com un conflicte entre forças democràtiques i regims feixistes. El sector sublevat va rebre suport d'Alemanya, Itàlia i Portugal, mentre que la República va comptar amb l'ajut de l'URSS i les Brigades Internacionals. França i Gran Bretanya van mantenir una política de neutralitat, cosa que va perjudicar la República.