-
Carles IV va tenir por del contagi de les idees revolucionaries, es va unir a una coalició internacional.
-
Tractat de pau, firmat per Manuel de Godoy, primer ministre de Carles IV -
La població espanyola estava indignada pel fet que les tropes napoleòniques s'haguessin establert de forma permanent. Aquest motí reclamava la destitució de Godoy i Carles IV. Napoleó va abdicar a favor del seu germà per accedí al tron -
-FASE 1, RESISTÈNCIA POPULAR: grups de patriotes van organitzar guerrilles contra França, que van ser derrotats i Josep I va fugir de Madrid.
-FASE 2, OFENSIVES FRANCESES: Napoleó va ocupar part del territori espanyol.
-FASE 3, VICTÒRIA ANGLOESPANYOLA: Napoleó es va retirar a Rússia, i els espanyols van vèncer als francesos. -
La Junta Suprema Central (coordinava totes les Juntes locals i provincials) va convocar una reunió a Cadis (l'únic lloc no ocupat pels francesos). -
Redactat que reflectia els principis bàsics del liberarisme polític. -
El regnat de Ferran VII, conegut com "el Desitjat," va ser marcat per la restauració de l'absolutisme després de la Guerra del Francès i per una política repressiva que va suprimir les reformes liberals. Tot i l'oposició interna i les revoltes, va mantenir el poder fins a la seva mort el 1833, deixant un país dividit que encetaria les guerres carlines. -
El Sexenni Absolutista va ser un període en què Ferran VII va abolir la Constitució de 1812 i va restaurar l'absolutisme amb el suport dels sectors més conservadors. Aquesta etapa va estar marcada per la repressió política i social, fins que el pronunciament de Riego va iniciar el Trienni Liberal.
-
El Trienni Liberal va ser un període en què es va restaurar la Constitució de 1812 i es van implementar reformes liberals sota la pressió dels militars i els sectors progressistes. Malgrat els intents de modernització, la resistència dels absolutistes i la intervenció de la Santa Aliança van posar fi al període amb la restauració de l'absolutisme.
-
La Dècada Ominosa va ser l’última etapa del regnat de Ferran VII, marcada per la repressió i la persecució dels liberals després de la fi del Trienni Liberal. Amb el suport de la Santa Aliança, Ferran VII va restaurar l’absolutisme i va governar amb mà de ferro. Tot i això, les tensions internes van augmentar.
-
La Pragmàtica Sanció, promulgada per Ferran VII, anul·lava la Llei Sàlica i permetia que la seva filla Isabel heretés el tron. Aquesta decisió va desencadenar un conflicte dinàstic que va donar lloc a les guerres carlines després de la mort del rei. -
La guerra entre Isabel II i la seva mare, Maria Cristina, contra Carles, coneguda com la Primera Guerra Carlina, va enfrontar els partidaris de l'absolutisme i els drets dinàstics de Carles amb els liberals que defensaven Isabel. El conflicte va ser especialment cru a les zones rurals, amb el suport carlí fort al País Basc, Navarra... mentre Maria Cristina consolidava el seu poder amb l'ajuda de les forces liberals. Al acabar van consolidar la pau amb l'abraçada de Vergara.
-
Va consistir en la confiscació i venda de béns eclesiàstics per reduir el dèficit de l’Estat i finançar la guerra carlina. Aquest procés va provocar la pèrdua de poder de l’Església i va afavorir l’accés a la terra per part de sectors burgesos, però va generar descontentament social entre les classes populars. -
La Constitució de 1837, aprovada durant la regència de Maria Cristina, va establir un sistema polític més liberal que reconeixia la sobirania nacional i ampliava els drets individuals. Tot i les seves bases progressistes, va buscar un equilibri per integrar sectors moderats i garantir una major estabilitat política. -
Durant el regnat del general Naváez, va consolidar un Estat centralitzat amb la Constitució de 1845 i va reforçar l’aliança amb l’Església mitjançant el Concordat de 1851. Les tensions socials i la repressió van desembocar en la Revolució de 1854, que va posar fi al seu domini. Es va crear la Guàrdia Civil.
-
Durant aquesta etapa, el Partit Moderat va consolidar un Estat centralitzat amb la Constitució de 1845 i va reforçar l’aliança amb l’Església mitjançant el Concordat de 1851. Les tensions socials i la repressió van desembocar en la Revolució de 1854, que va posar fi al seu domini.
-
El Bienni Progressista va impulsar reformes com la Desamortització de Madoz de 1855, però les tensions socials i obreres van debilitar el govern. Aquest període va acabar amb el retorn al poder dels moderats gràcies a un cop d’estat.
-
El Bienni Progressista va impulsar reformes com la Desamortització de Madoz de 1855, però les tensions socials i obreres van debilitar el govern. Aquest període va acabar amb el retorn al poder dels moderats gràcies a un cop d’estat.
-
Aquest període va estar marcat per l’alternança entre moderats i la Unió Liberal, que va promoure la modernització econòmica i l’expansió colonial. Tot i això, la inestabilitat política i social va portar a la Revolució de 1868 i a la caiguda d’Isabel II
-
Aquest període va estar marcat per l’alternança entre moderats i la Unió Liberal, que va promoure la modernització econòmica i l’expansió colonial. Tot i això, la inestabilitat política i social va portar a la Revolució de 1868 i a la caiguda d’Isabel II.
-
La Revolució de 1868, coneguda com "La Gloriosa", va derrocar Isabel II i va posar fi al regnat borbònic a Espanya, impulsada per progressistes, demòcrates i unionistes descontents amb el seu govern. Aquest moviment va donar pas al Sexenni Democràtic, amb l'objectiu de construir un sistema polític més liberal i democràtic. -
El pronunciament militar liderat per l’almirall Topete i els generals Prim i Serrano a Cadis va ser el punt de partida de La Gloriosa, amb l'objectiu de derrocar Isabel II. Aquest alçament va comptar amb el suport de diverses forces liberals i va desencadenar un moviment revolucionari que va acabar amb el regnat borbònic. -
El pronunciament militar liderat per l’almirall Topete i els generals Prim i Serrano a Cadis va ser el punt de partida de "La Gloriosa", amb l'objectiu de derrocar Isabel II. Aquest alçament va comptar amb el suport de diverses forces liberals i va desencadenar un moviment revolucionari que va acabar amb el regnat borbònic.
-
Va derrocar Isabel II i va posar fi al regnat borbònic a Espanya, impulsada per progressistes, demòcrates i unionistes descontents amb el seu govern. Aquest moviment va donar pas al Sexenni Democràtic, amb l'objectiu de construir un sistema polític més liberal i democràtic.
-
El Govern Provisional, liderat per Serrano com a regent i Prim com a cap de govern, va establir les bases per un sistema democràtic després de la caiguda d'Isabel II. Es va aprovar la Constitució de 1869, que reconeixia la sobirania nacional, establia una monarquia parlamentària i garantitzava drets i llibertats individuals. Aquest govern també va iniciar la recerca d’un nou monarca, que culminaria amb l’elecció d’Amadeu I de Savoia.
-
La Batalla d'Alcolea, lliurada entre les forces lleials a Isabel II i els insurrectes liderats pel general Serrano, va ser decisiva per la victòria de La Gloriosa. La derrota de les tropes reials va obligar Isabel II a exiliar-se, marcant el final del seu regnat. -
La monarquia d'Amadeu de Savoia, va ser un intent de consolidar una monarquia democràtica a Espanya després de "La Gloriosa". El seu regnat es va veure marcat per una forta oposició política, conflictes socials i la insurrecció carlina, així com per l'assassinat del seu principal suport, el general Prim. Davant la inestabilitat i la manca de suport, Amadeu I va abdicar, obrint pas a la Primera República.
-
Va ser proclamada després de l’abdicació d’Amadeu, amb gran inestabilitat política i social. Durant aquest període va haver quatre presidents en menys d’un any, mentre es debatia entre una república unitarista o federalista. Es van agreujar els conflictes, com la Tercera Guerra Carlina i el moviment cantonal, que fragmentava el territori amb revoltes locals. Incapaç de mantenir l’ordre, la República va acabar amb el cop d’estat del general Pavía i la restauració de la monarquia l’any pròxim.
-
El regnat d’Alfons XII, va iniciar la Restauració borbònica a Espanya, consolidant un sistema polític basat en la Constitució de 1876 i l’alternança pacífica entre liberals i conservadors. Aquest període va portar estabilitat després de la Primera República, però va mantenir les desigualtats socials i tensions que esclatarien en dècades posteriors.
-
La corrupció electoral durant la Restauració va ser un fenomen marcat pel caciquisme, on els cacics locals controlaven els vots a canvi de favors o suborns. Aquest sistema es va completar amb "la topinada", una pràctica en què els resultats electorals es manipulaven per assegurar la victòria dels partits en el poder, malgrat no reflectir la voluntat popular.
-
Antonio Cánovas del Castillo va dissenyar la Restauració borbònica com un sistema polític estable basat en la pau entre liberals i conservadors, amb l'objectiu de mantenir l'ordre i evitar el conflicte. La Pau de Zanjón de 1878 va posar fi a la Guerra de Independència de Cuba, mentre que la Constitució de 1876 establia una monarquia parlamentària amb un sistema bipartidista i una sèrie de garanties liberals per consolidar l'estabilitat política. -
Després de la mort d’Alfons XII el 1885, la seva esposa Maria Cristina va exercir la regència fins que el seu fill arribés a la majoria d’edat. El sistema bipartidista es va mantenir, amb l’aprovació del sufragi universal masculí. Els partits i moviments marginats, com els carlins, demòcrates, republicans, socialistes i els nacionalistes de diferents regions, quedaven exclosos del poder. -
El 1895 va esclatar una insurrecció a Cuba a causa de la inacció de l’administració espanyola, amb el suport dels Estats Units. El 1898, la guerra amb els Estats Units, desencadenada per l’enfonsament del cuirassat Maine, va acabar amb la derrota d’Espanya i la independència de Cuba, Filipines i Puerto Rico. Aquesta derrota va provocar la crisi del 1898 i el final de l’imperi espanyol.