-
Carles IV al tenir por del contagi de les idees revoluconaries, es va unir a una coalició internacional
-
Tracte de pau, firmat per Manuel de Godoy, primer minitre de Carles IV. -
Un any més tard la població espanyola estava indignada, per això reclamava la destitució de Godoy i de Carles IV. -
En defensa de Ferran VII es van produir alçaments. Amb el suport dels anglesos, la principal actuació van ser soldats no professionals sota direcció d'un militar. Amb accions sorprenents van fer front als francesos. Després d'uns anys Napoleó va reconèixer la derrota i va signar el Tracte de Valençay, que va posar fi.
-
Unic territori no ocupat per francesos. Hi van asistir representants de tots els territoris i la majoria defesava les idees del librealisme. Van imposar les seves opinions al sector més absolutista -
Coordinava les juntes locals i provincials -
Va arribar a Espanya, i com a rei legítim hi havia diverses aspiracions:
Els liberals, convençuts que governaria segons els principis de la Constitució del 1812.
Els absolutismes temerosos esperaven que es reinstaurés l'Antic Règim i la monarquia absolutista. -
Aprovada el 1812. Va reflectir els principis bàsics del liberalisme polític: sobirania nacional , divisió de poders sufragi universal masculí i àmplia declaració de drets -
Ferran VII, va clausurar les Corts, va anul·lar la Constitució i va governar com un monarca absolut sis anys. Era el retorn de l'Antic Règim, això va provocar dues conseqüències:
Tornada al passat, va suposar pèrdua d'igualtat devant la llei.
Un fre al futur, en suprimir les lleis de la Corts de cadis de llibertat al dret de propietat de privada i a la divisió de poders. -
El 1820 va triomfar el pronunciament a Sevilla. Es va obligar al rei a jurar la Constitució de Cadis. es van recuperar les llibertats perdudes.
Va haver dues formes d'entendre el liberalisme:
Liberals moderats i liberals exaltats.
Les diferències es van concloure el 1823 amb l'intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís. -
Ferran VII va recobrar els seus poders i la senda de l'Antic Règim.
Els governs van afrontar-se a problemes:
·Una greu crisisi econòmica: la guerra contra els Francesos havia debiltat l'economia.
· Una Guerra colonial : El malestar de la burgesia veia espanya com un fre perque obstaculitzava el comerç.
·Un conflicte successori: Com no tenia fills barons, el rei va veure compromesa la seva succesió.
Al 1830 va fer publica la "Pragmàtica Sanció" que permet a la seva filla heretar la Corona. -
La Pragmàtica Sanció, promulgada per Ferran VII, anul·lava la Llei Sàlica i permetia que la seva filla Isabel heretés el tron. Aquesta decisió va desencadenar un conflicte dinàstic que va donar lloc a les guerres carlines després de la mort del rei. -
La guerra entre Isabel II i la seva mare, Maria Cristina, contra Carles, coneguda com la Primera Guerra Carlina, va enfrontar els partidaris de l'absolutisme i els drets dinàstics de Carles amb els liberals que defensaven Isabel. El conflicte va ser especialment cru a les zones rurals, amb el suport carlí fort al País Basc, Navarra... mentre Maria Cristina consolidava el seu poder amb l'ajuda de les forces liberals. Al acabar van consolidar la pau amb l'abraçada de Vergara.
-
Va consistir en la confiscació i venda de béns eclesiàstics per reduir el dèficit de l’Estat i finançar la guerra carlina. Aquest procés va provocar la pèrdua de poder de l’Església i va afavorir l’accés a la terra per part de sectors burgesos, però va generar descontentament social entre les classes populars. -
La Constitució de 1837, aprovada durant la regència de Maria Cristina, va establir un sistema polític més liberal que reconeixia la sobirania nacional i ampliava els drets individuals. Tot i les seves bases progressistes, va buscar un equilibri per integrar sectors moderats i garantir una major estabilitat política. -
Durant el regnat del general Naváez, va consolidar un Estat centralitzat amb la Constitució de 1845 i va reforçar l’aliança amb l’Església mitjançant el Concordat de 1851. Les tensions socials i la repressió van desembocar en la Revolució de 1854, que va posar fi al seu domini. Es va crear la Guàrdia Civil.
-
Durant aquesta etapa, el Partit Moderat va consolidar un Estat centralitzat amb la Constitució de 1845 i va reforçar l’aliança amb l’Església mitjançant el Concordat de 1851. Les tensions socials i la repressió van desembocar en la Revolució de 1854, que va posar fi al seu domini.
-
El Bienni Progressista va impulsar reformes com la Desamortització de Madoz de 1855, però les tensions socials i obreres van debilitar el govern. Aquest període va acabar amb el retorn al poder dels moderats gràcies a un cop d’estat.
-
Aquest període va estar marcat per l’alternança entre moderats i la Unió Liberal, que va promoure la modernització econòmica i l’expansió colonial. Tot i això, la inestabilitat política i social va portar a la Revolució de 1868 i a la caiguda d’Isabel II
-
Va derrocar Isabel II i va posar fi al regnat borbònic a Espanya, impulsada per progressistes, demòcrates i unionistes descontents amb el seu govern. Aquest moviment va donar pas al Sexenni Democràtic, amb l'objectiu de construir un sistema polític més liberal i democràtic. -
El pronunciament militar liderat per l’almirall Topete i els generals Prim i Serrano a Cadis va ser el punt de partida de "La Gloriosa", amb l'objectiu de derrocar Isabel II. Aquest alçament va comptar amb el suport de diverses forces liberals i va desencadenar un moviment revolucionari que va acabar amb el regnat borbònic. -
El Govern Provisional, liderat per Serrano com a regent i Prim com a cap de govern, va establir les bases per un sistema democràtic després de la caiguda d'Isabel II. Es va aprovar la Constitució de 1869, que reconeixia la sobirania nacional, establia una monarquia parlamentària i garantitzava drets i llibertats individuals. Aquest govern també va iniciar la recerca d’un nou monarca, que culminaria amb l’elecció d’Amadeu I de Savoia.
-
La Batalla d'Alcolea, lliurada entre les forces lleials a Isabel II i els insurrectes liderats pel general Serrano, va ser decisiva per la victòria de La Gloriosa. La derrota de les tropes reials va obligar Isabel II a exiliar-se, marcant el final del seu regnat. -
La monarquia d'Amadeu de Savoia, va ser un intent de consolidar una monarquia democràtica a Espanya després de "La Gloriosa". El seu regnat es va veure marcat per una forta oposició política, conflictes socials i la insurrecció carlina, així com per l'assassinat del seu principal suport, el general Prim. Davant la inestabilitat i la manca de suport, Amadeu I va abdicar, obrint pas a la Primera República.
-
Va ser proclamada després de l’abdicació d’Amadeu, amb gran inestabilitat política i social. Durant aquest període va haver quatre presidents en menys d’un any, mentre es debatia entre una república unitarista o federalista. Es van agreujar els conflictes, com la Tercera Guerra Carlina i el moviment cantonal, que fragmentava el territori amb revoltes locals. Incapaç de mantenir l’ordre, la República va acabar amb el cop d’estat del general Pavía i la restauració de la monarquia l’any pròxim.
-
El regnat d’Alfons XII, va iniciar la Restauració borbònica a Espanya, consolidant un sistema polític basat en la Constitució de 1876 i l’alternança pacífica entre liberals i conservadors. Aquest període va portar estabilitat després de la Primera República, però va mantenir les desigualtats socials i tensions que esclatarien en dècades posteriors.
-
La corrupció electoral durant la Restauració va ser un fenomen marcat pel caciquisme, on els cacics locals controlaven els vots a canvi de favors o suborns. Aquest sistema es va completar amb "la topinada", una pràctica en què els resultats electorals es manipulaven per assegurar la victòria dels partits en el poder, malgrat no reflectir la voluntat popular.
-
Antonio Cánovas del Castillo va dissenyar la Restauració borbònica com un sistema polític estable basat en la pau entre liberals i conservadors, amb l'objectiu de mantenir l'ordre i evitar el conflicte. La Pau de Zanjón de 1878 va posar fi a la Guerra de Independència de Cuba, mentre que la Constitució de 1876 establia una monarquia parlamentària amb un sistema bipartidista i una sèrie de garanties liberals per consolidar l'estabilitat política. -
Després de la mort d’Alfons XII el 1885, la seva esposa Maria Cristina va exercir la regència fins que el seu fill arribés a la majoria d’edat. El sistema bipartidista es va mantenir, amb l’aprovació del sufragi universal masculí. Els partits i moviments marginats, com els carlins, demòcrates, republicans, socialistes i els nacionalistes de diferents regions, quedaven exclosos del poder. -
El 1895 va esclatar una insurrecció a Cuba a causa de la inacció de l’administració espanyola, amb el suport dels Estats Units. El 1898, la guerra amb els Estats Units, desencadenada per l’enfonsament del cuirassat Maine, va acabar amb la derrota d’Espanya i la independència de Cuba, Filipines i Puerto Rico. Aquesta derrota va provocar la crisi del 1898 i el final de l’imperi espanyol.