-
Els musulmans van conquerir la península Ibèrica. Fins al nord. On es van quedar alguns regnes cristians -
En la batalla de Covandoga Pelai va derrotar als musulmans (va ser la primera victòria Cristiana). Començant la resistència Cristiana al nord. El regne dasturies tènia capital a Oviedo, És va expandir per Galícia i per la vall del Duero -
Es diu que no va a passar, perque hi ha moltes versions i no saben molt, es tracta de la primera victòria dels Cristians. En aquesta batalla destaca la figura de Pelai, un noble que va comandar la batalla. Aquesta batalla va donar inici al regne d'Astúries -
Després de la mort de tota la família Omeia, Abderraman aconsegueix escapar i es refugia en Al-Ándalus, on aconsegueix el poder i trenca els llaços polítics amb la nova família regnant en el món islàmic, els Abbasíes. És un període més inestable, amb el primer avanç important dels regnes cristians del nord cap al sud, encara que també hi ha regnats on millora la situació com el d'Abderraman II. -
Es tractava d'un territori fronterer de la Península entre el regne Carolingi i Al-Àndalus, creat amb la intenció de continuar conquistant regions per a expandir el seu territori en la seva lluita contra l'imperi musulmà. El rei carolingi divideix el territori de la Marca Hispànica en diversos comtats, dirigits per comtes, com el de Pamplona, Aragó i els comtats catalans. -
La Marca Hispànica es va mantenir durant dècades, però amb la mort de Carlemany, a poc a poc, els comtats que formaven aquesta marca van anar guanyant independència i poder, acabant per convertir-se en el que coneixem avui com el regne d'Aragó, el comtat de Barcelona i el regne de Navarra, entre altres. -
Quan el regne d'Astúries va a trasladar la seva capital a Lleó, va començar a anomenar-se regne de Lleó -
El califat de Còrdova, també conegut com a califat omeia de Còrdova o califat d'Occident, va ser un sistema de govern musulmà andalusí implantat per Abderraman III l'any 929, que va portar amb si l'etapa de màxima esplendor, tant polític com cultural, econòmic, social i militar, d'Al-Àndalus. El Califat limitava al nord amb els regnes de Lleó i Navarra i amb els comtats de Barcelona i Castella. -
Els Regnes de Taifes van ser un conjunt de fins a trenta-nou petits regnes musulmans, políticament independents, producte de la desintegració del califat de Còrdova (1031), que van dividir territorialment Al-Ándalus. Els primers Regnes de Taifes van comptar amb tres grups ètnics: andalusíes, eslaus i berbers. Cadascun d'aquests grups s'havia fet fort en diferents regions del Califat, fins al punt d'aconseguir el poder en les diferents Taifes. -
A partir del triomf de Covadonga, l'any 722, s'iniciarà un lent però persistent avanç cap al sud; una lluita contínua entre els musulmans i els regnes cristians que van anar empenyent la frontera cap al sud, amb momentanis retrocessos a causa de conjuntures de feblesa econòmica per males collites o epidèmies, o a invasions provinents del nord d'Àfrica. Durant aquesta reconquesta del territori per part dels espanyols, va sorgir el regne de Castella. -
En 1085, els castellans conquisten Toledo amb Alfons VI, la qual cosa va provocar molta preocupació entre els caps musulmans, que van acabar per demanar ajuda als almoràvits. -
Era un poble del nord d'Àfrica i la doctrina del qual es basava a seguir escrupolosament els ensenyaments de l'Alcorà. Els almoràvits van creuar l'Estret de Gibraltar i van vèncer a Alfons VI en Zalaca i van convertir Al-Àndalus en una província del seu imperi, amb capital a Marràqueix. Ràpidament es van adaptar a la nova vida en la Península, suavitzant les seves idees inicials, perdent així el control del territori que es va tornar a dividir en els anomenats segons regnes de Taifes. -
Alfons I d'Aragó va conquerir Saragossa i també va conquerir Calataiud i Tudela -
Lisboa va ser conquerida per Alfons Enríquez i va establir la frontera Cristiana al sud del riu Tajo -
El regne d'Aragó i els comtats catalans s'uneixen pel matrimoni entre l'hereva aragonesa Petronila i el comte català Ramón Berenguer IV, creant la corona d'Aragó, a la qual després s'unirà València i Mallorca. -
Els almohades arriben a la Península també des del nord d'Àfrica i acaben unificant de nou el territori, situant la seva capital a Sevilla. No obstant això, davant aquesta nova amenaça, els cristians creen un gran exèrcit conjunt i els vencen en la batalla de les Navas de Tolosa, que acaba amb l'últim intent musulmà de reunificar la Península i que va obrir tota la vall del Guadalquivir a les tropes castellanes. -
En 1212 va tenir lloc la Batalla de les Navas de Tolosa, també dita d'Úbeda o la del Càstig, entre les tropes d'alguns regnes cristians i l'exèrcit almohade. Va tenir lloc en la rodalia de Jaén. En acabar la contesa, els exèrcits cristians van decidir tornar als seus respectius territoris. Havien complert l'objectiu de la batalla, que era abatre per sempre el sistema defensiu musulmà. -
L'antic regne de Lleó va donar lloc a tres regnes: el regne de Portugal, el regne de Lleó i el regne de Castella. Portugal va romandre independent. Però, Castella i Lleó es van unir definitivament en 1230, donant lloc a la corona de Castella. -
El regne nassarita de Granada, emirat de Granada o sultanat de Granada, va ser l'últim estat islàmic de la Península en l'Edat mitjana, situat en el sud de la península Ibèrica. El regne es va formar després de la derrota de les Navas de Tolosa i la derrota dels almohades. El seu fundador va ser el noble Muhammad I (emir), pertanyent a la família àrab dels Benu Nasr. En 1238, va traslladar la seva capital de Jaén a Granada, al voltant de la qual va organitzar el Regne. -
Ferran III va conquerir Còrdova (1236), Múrcia (1243) i Sevilla (1249). -
La Mesta va ser un associació o assemblea que ajuntava als ramaders transhumants amos dels ramats, creada per Alfons X el Savi en 1273, amb l'objectiu d'atorgar-los privilegis enfront dels agricultors. Aquest gremi es coneixia com l'Honrat Consell de la Mesta, que controlava sobretot l'explotació de la llana de l'ovella merina. Els ramaders que pertanyien a aquest consell eren els que tenien dret a transitar per les canyades. -
Va ser una enfermetat que va arribar a la península ibèrica mitjant les rutes comercials i va afectar a tota Europa. Els regnes mes afectats van ser Castella i Navarra que van sufrir una despoblació un terç, això va provocar menys activitats comercials i artesanals, també va provocar un deteriorament als conreus.
El deteriorament econòmic va provocar una disminució de les rendes del monarca i els senyors feudals, la qual cosa va generar un gran malestar social i econòmic. -
Pere I volia enfortir el poder reial i controlar els nobles. Enric de Trastàmara amb els nobles es van aixecar contra Pere I. Enric de Trastàmar le va promete als nobles satisfer les seves demandes. L'any 1369 en la batalla de Montiel Eric II va a matar a Pere I i es va proclamar regne de Castella donant inici a la dinastia Trastàmara. -
La crisi social i econòmica va aumentar la violència contra el Jueus a Europa, i els van culpar sobre la peste negra. Amb la llei d'Allyón el Jueus van tenir que viure a barris tancats i a portar un distintiuper reconèixer-los. també van intentar forçar-los a convertir-se al cristianisme, als que es convertian se'ls deia conversos, i van ser acusats de practicar el judaisme en secret -
Aquesta guerra es va allargar durant dècades i va provocar una gran divisió a la península Ibèrica. Finalment, el regne de Navarra va ser conquerit per Castella el 1512, integrant-se definitivament al regne castellà. -
El punt final de la Reconquesta el van protagonitzar els Reis Catòlics, quan en 1492 van conquistar el regne nassarita de Granada, que era l'últim reducte musulmà que quedava en territori peninsular. La conquesta de Granada va ser una conquesta lenta a causa de les dificultats econòmiques i socials dels regnes cristians.