-
El Tractat de Fontainebleau es va signar el 1807 entre Espanya i França. Aquest tractat permetia que les tropes franceses passessin per Espanya per atacar Portugal, que era aliat d’Anglaterra. -
L’any 1808, la població espanyola estava molt indignada perquè les tropes napoleòniques no marxaven d’Espanya i s’hi havien quedat de manera permanent. La gent se sentia enganyada, ja que els francesos havien entrat al país amb l’excusa d’anar a Portugal. Aquesta situació va provocar revoltes populars -
La Guerra del Francès (1808–1814) va ser un conflicte entre Espanya i França perquè les tropes de Napoleó van ocupar el país. El poble espanyol no acceptava Josep Bonaparte com a rei i es va revoltar. Després d’anys de lluita, els francesos van ser derrotats i van marxar d’Espanya.
-
L’any 1810, la Junta Suprema Central va perdre força a causa dels avanços de les tropes franceses. Per aquest motiu, es va dissoldre i va ser substituïda per un Consell de Regència.
Aquest nou govern va continuar governant en nom de Ferran VII i va convocar les Corts de Cadis, que van començar a reunir-se aquell mateix any. Allí es va iniciar un procés polític molt important per a Espanya. -
La Constitució de 1812, o La Pepa, va ser aprovada a Cadis. Establia que el rei tenia poder limitat, hi havia separació de poders i els ciutadans tenien llibertats i drets. Va ser la primera constitució liberal d’Espanya. -
El Tractat de Valençay es va signar l’any 1813 entre França i Espanya. Amb aquest tractat, Napoleó va reconèixer Ferran VII com a rei d’Espanya i va posar fi a la Guerra del Francès. -
L’any 1814, després de la derrota de Napoleó i de la fi de la Guerra del Francès, Ferran VII va tornar a Espanya. El poble l’anomenava El Desitjat perquè molts esperaven el seu retorn després de l’ocupació francesa.
Quan va tornar, va recuperar tots els poders absoluts, va anul·lar la Constitució de 1812 i va restablir la monarquia absolutista. Això va provocar descontentament entre els liberals que havien lluitat durant la guerra. -
Ferran VII va governar de manera absoluta. Es va dur a terme una forta repressió contra els liberals, molts dels quals van ser empresonats, executats o obligats a exiliar-se. Es va restaurar l’Antic Règim i el país va patir una greu crisi econòmica i social.
-
L’any 1820 va tenir lloc el pronunciament militar del coronel Rafael del Riego a Las Cabezas de San Juan. Aquest aixecament va obligar Ferran VII a jurar novament la Constitució de 1812 i a posar fi a l’absolutisme. -
El Trienni Liberal va començar amb el pronunciament de Riego, que va obligar Ferran VII a jurar la Constitució de 1812. El 1823, els Cent Mil Fills de Sant Lluís van derrotar els liberals i es va restaurar l’absolutisme.
-
L’any 1823 Ferran VII va restaurar l’absolutisme, posant fi al Trienni Liberal. Entre 1823 i 1833 Espanya va patir crisi i repressió del liberalisme. El 1824 la derrota a Ayacucho va significar la pèrdua de les colònies americanes. El 1830 Ferran VII va permetre que la seva filla Isabel heretés el tron amb la Pragmàtica Sanció. A la seva mort (1833) va començar la guerra civil entre carlins i isabelins.
-
En morir Ferran VII, la seva filla Isabel II, de només tres anys, fou proclamada reina. La seva mare, Maria Cristina, va assumir la regència. Aquest any també començà la Primera Guerra Carlina, un conflicte entre els partidaris d’Isabel (liberals) i els de Carles Maria Isidre (absolutistes), que no acceptaven la successió femenina. S’inicià així una etapa d’inestabilitat política i lluita pel poder. -
El ministre liberal Mendizábal impulsà la desamortització dels béns de l’Església. Aquesta mesura pretenia reduir el dèficit de l’Estat, finançar l’exèrcit liberal i afavorir la burgesia amb l’accés a noves terres. Va ser una acció clau per desmantellar l’Antic Règim i impulsar el liberalisme. -
S’aprovà la Constitució del 1837, un text de caràcter liberal que reconeixia la sobirania nacional, la divisió de poders i alguns drets individuals. Va ser un pas important cap a la consolidació del règim liberal i el desmantellament de les estructures absolutistes. -
La Primera Guerra Carlina va finalitzar al nord amb l’Abraçada de Vergara, acord signat entre el general isabelí Espartero i el carlí Maroto. Els carlins del nord acceptaren la reina i molts d’ells s’integraren a l’exèrcit liberal. El pretendent Carles va haver de fugir a l’exili. -
Davant l’oposició creixent dels progressistes, Maria Cristina es veu obligada a dimitir com a regent i abandonar el país. El general Espartero, heroi de la guerra carlina i líder progressista, assumeix la regència i introdueix un gir més radical en la política liberal. -
El govern d’Espartero perd suport per les seves polítiques autoritàries i impopulars. Una revolta fa que el general fugi a l’exili. Les Corts decideixen avançar la majoria d’edat d’Isabel II, que amb només 13 anys és proclamada reina. Així comença oficialment el seu regnat personal. -
S’inicia la Dècada Moderada amb el govern del general Narváez. Aquesta etapa es caracteritza per una política centralista i conservadora. Es crea la Guàrdia Civil per controlar el medi rural i es reforça el poder de l’Estat a través de lleis i impostos comuns a tot el territori. Es limita el poder municipal i es retallen drets. -
S’aprova una nova Constitució que reforça el poder de la Corona. Es limiten les llibertats i es redueix el sufragi, restringint la participació política a una minoria. És una constitució d’esperit moderat, que marca el predomini dels sectors conservadors. -
Es produeix un pronunciament militar progressista que dóna lloc al Bienni Progressista. Es reprenen reformes liberals com una nova desamortització (de Madoz), que afecta béns municipals, i una llei de ferrocarrils que impulsa la modernització econòmica i la xarxa de comunicacions. És una etapa breu però intensa de reformes. -
Última etapa del regnat d’Isabel II. Torna el poder moderat amb la Unió Liberal d’O’Donnell. El govern esdevé cada cop més autoritàri i es reprimeix la dissidència. Es tanquen les Corts, es persegueix l’oposició i es manipulen les eleccions. Aquest clima porta a un fort descontentament social i polític.
-
La Gloriosa va ser una revolució on es van ajuntar els progressistes, els demòcrates i els republicans. Uns generals que es deien Topete, Delgado i Serrano van lluitar i van guanyar contra Isabel II a la batalla d'Alcolea. Ella es va haver d'anar del país. La gent estava enfadada per la crisi, el govern va manar i volien més llibertat. -
Es forma un govern provisional liderat per Serrano. Les Corts constituents redacten una nova Constitució (1869) que reconeixia drets i llibertats, instaurava la sobirania nacional i establia una monarquia parlamentària. Es buscava un nou rei que acceptés aquest sistema. Finalment, s’escull Amadeu de Savoia.
-
Amadeu I intenta governar com a monarca liberal i democràtic, però no compta amb suport polític ni popular. Té l’oposició dels carlistes, republicans, moderats i l’Església. A més, ha d’enfrontar-se a la guerra carlina, conflictes a Cuba i una forta inestabilitat social i política.
Davant del caos i la manca de suport, abdica i abandona Espanya el 1873. -
Després que Amadeu marxés, les Corts van proclamar la Primera República, amb Figueras de president. Hi va haver governs amb desacords: uns volien reformes, altres més poder per les regions i alguns centralitzar tot.
Hi va haver revoltes a ciutats com Alcoi i Cartagena (moviment cantonalista) i problemes amb Cuba i la guerra carlina, que feien el país inestable.
Finalment, el general Pavía va fer un cop, va dissoldre les Corts i Serrano va prendre el poder, acabant la República. -
El desembre de 1874, el general Martínez Campos va protagonitzar un pronunciament militar a Sagun que va restaurar la monarquia borbònica proclamant rei a Alfons XII, fill d’Isabel II. -
Per consolidar el nou règim, es va aprovar una nova Constitució, que establia una monarquia constitucional, amb Corts bicamerals (Congrés i Senat) i sobirania compartida entre el rei i les Corts.
Declarava l’Estat confessional i garantia l’ordre social. Es va impulsar el torn pacífic, un sistema d’alternança pactada en el poder entre els dos grans partits dinàstics: el Conservador (Cánovas) i el Liberal (Sagasta), per evitar inestabilitat. -
El nou règim va centrar-se en pacificar el país. El 1876 va acabar la tercera guerra carlina i el 1878 es va signar la pau de Zanjón, que acabava temporalment amb la insurrecció cubana. El sistema del torn pacífic assegurava que sempre governés el partit corresponent. Al camp hi havia caciquisme i a les ciutats la tupinada, amb vots manipulats i actes falsificats. Donava estabilitat política, però impediva una democràcia real.
-
Amb la mort d’Alfons XII, la seva esposa, Maria Cristina, va assumir la regència fins que el seu fill Alfons XIII, que encara no havia nascut, arribés a la majoria d’edat.
El sistema bipartidista es va mantenir invariable, tot i l’aprovació del sufragi universal masculí l’any 1890. -
Durant la Restauració, partits com carlistes, republicans i socialistes van quedar fora del poder. També hi havia moviments nacionalistes a Catalunya, el País Basc i Galícia, base del nacionalisme modern. (He possat l'any 1890 (el més aproximat) perquè no em deixava possar el segle). -
El 1895 va esclatar una nova insurrecció a Cuba, per la falta de reformes i autonomia. Els rebels cubans van rebre el suport dels Estats Units, afectats pels aranzels espanyols.
El 1898, els EUA van declarar la guerra a Espanya després de l’enfonsament del cuirassat Maine a l’Havana. La guerra també es va estendre a Filipines. -
Espanya va ser derrotada i va signar el Tractat de París. Va perdre les seves últimes colònies: Cuba, Filipines i Puerto Rico.
Aquesta derrota va generar un estat de crisi i pessimisme, marcant la fi del passat imperial espanyol. Aquesta etapa es coneix com la crisi del 1898, una de les més significatives de la història contemporània d’Espanya.