-
Hi havia tres pobles: Celtes: Situats al centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura. Coneixien la metal·lúrgia del ferro, fabricaven eines i armes de ferro i de bronze (sense escriptura). Ibers: Situats a l’est i el sud de la península Ibèrica. Economia basada en l’agricultura, una mica de ramaderia, la mineria i el comerç (amb escriptura). Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdues cultures.
-
Hi havia 4 pobles a la península Itàlica
Llatins al centre
Etrusc al centre i nord
Grecs al sud i Sicília
Cartaginesos a Sardenya i Sicília -
Ròmul va ser el primer rei de Roma i després d'ell vendrien 6 més -
Roma es va fundar al turó Palatí per Ròmul, lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, lloc de pas per als comerciants i els viatgers que travessaven la península Itàlica. -
La monarquia era electiva, no hereditària i el rei tenia els poders màxims, el rei governava amb l'ajuda d'un senat d'ancians. Roma va tenir 7 reis, 4 llatis i 3 etruscs, però al 509 aC varen expulsar als etruscs i se substitueix la monarquia per la república.
-
El Imperi Romà es va desenvolupar al 753 aC. i entorn de tot el mar Mediterrani al que anomenaven "Mare nostrum".
Roma es divideix en tres etapes: Monarquia, República i Imperi -
Rei de Roma, va reinar del 717-672 aC -
Rei de Roma que va reinar del 672-640 aC -
Ancus Marci va ser rei de roma i va reinar del 640-616 aC -
Tarquini I va ser rei de roma i va rerinar del 616-578 aC -
Servi Tul·li va ser rei de Roma i va reinar del 578-534 aC -
Tarquini II el Superb va ser l'últim rei de Roma -
Varen expulsar els etruscs i es substitueix el sistema monàrquic per la República. -
A la república el poder estava dividit en tres institucions: Comicis: Reunió dels ciutadans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra. Magistrats: Els ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment. Senat: Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats. Societat: Patricis (rics), cavallers, plebeus (proletaris), lliberts i esclaus.
-
Era un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
Els plebeus volien la igualtat amb els patricis perquè no podien participar en la política. Al llarg de la República varen aconseguir diversos drets:
Tribú de la Plebs: Un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. Llei de les Dotze Taules: compilació de les lleis per escrit i de forma pública, per evitar abusos. Dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
500-250 aC. Es varen expandir per la península Itàlica, es van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. 264-146 aC. Les guerres púniques, es varen enfrontar romans i cartaginesos 146 aC-14 dC. Es varen expandir pel Mediterrani Oriental, i així es va completar l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident. Després de tota l'expansió varen dividir el terreny en 50 províncies començant així la Romanització propagant la seva llengua, lleis i forma de vida.
-
Era la compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus. -
Es va aconseguir el dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
238-202 aC: Va desembarcar del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península. El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans. -
- 218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats.
-
Eren politeistes, Roma va adquirir Grècia i també va adoptar la seva mitologia però canviant alguns noms com per exemple:
Júpiter-Zeus
Juno-Hera
Minerva-Atena També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra. -
Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics (foners) sense feina tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria. Roma no accepta la nova situació i organitza la conquesta al 123 aC. al comandament de Quint Cecili Metel. Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon. Roma va implantar la romanització a Mallorca i Menorca, creant una economia basada en agricultura i ramaderia, amb un poquet d’artesania i comerç. -
Per acabar amb la revolta varen tomar aquestes mesures:
Es dona poder als generals
Els militars van anar augmentant el seu poder
Es formen triumvirats
Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu
Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi -
Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments en la república per diverses causes: Les revoltes populars: Entre Patricis-Cavallers, els cavallers es beneficien,
els patricis es beneficien,
els plebeus no es beneficien. Les revoltes d'esclaus:
Els esclaus es varen revoltar dirigits per Espartac,
es va donar poder als generals Romans per sufocar les revoltes. -
Explotacions agrícoles:
Noves tècniques de conreu, eines i productes.
Petites explotacions en mans de pagesos lliures.
Grans explotacions agrícoles en mans de patricis o cavallers.
Activitats artesanes:
Molts d’artesans que formaven un grup social
Els artesans s’agrupaven en associacions professionals.
Grans tallers propietat de patricis on treballaven esclaus. Molt bones relacions comercials per:
Pau interna
Augment de la producció agrícola.
Construcció de calçades.
Moneda única
Llengua única. -
A l'època de l'imperi va haver-hi un temps de màxima prosperitat i després una gran crisi, a aquesta crisi varen dividir Roma en 2 parts, imperi d'orient i d'occident. També es va desenvolupar molt el comerç, les activitats artesanes i tota l'economia. La religió va adoptar mitologia Grega, però canviant alguns dels nombres, també déus orientals. Després varen acceptar el cristianisme a Roma i es va convertir en religió oficial.
-
Va ser el fill adoptiu de Juli Cèsar, rep el títol d'elegit pels déus concentra tots els poders civils, militars i religiosos, quan va morir va ser adorat com un déu en mostra de fidelitat a Roma. -
S.I-II dC. La pax romana va ser el moment de màxima extensió i prosperitat de Roma a causa de la pau i l’estabilitat de l’Imperi i s’intensifica la romanització. S.III-V dC. La crisi de l'imperi: Es varen aturar les conquestes les fronteres es tornen insegures pels atacs, crisi econòmica, augment dels impostos. Teodosi divideix l’imperi entre Roma d'Orient i Roma d'Occident. L'imperi d'occident va ser destruït, Orient es va mantenir mil anys més i va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.
-
Idees del cristianisme:
Hi ha un sol Déu i tots són iguals davant els seus ulls.
Les persones s'han d'estimar i perdonar.
Si et comportes com toca seràs recompensat amb la vida eterna. Tenien normes de conducta basades en la igualtat, la solidaritat i la caritat. Es varen agrupar en esglésies dirigides per un bisbe i enterraven els morts a les catacumbes. Alguns considerats rebels van ser perseguits. Es va autoritzar practicar lliurement la seva religió i
s'imposarà com a religió oficial -
L’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió a Roma -
La pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició. -
Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir la resta de religions. -
Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa
Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició
A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí. -
L'imperi d'occident va canviar de nom i es va mantenir durant un mil·lenni més