Eix cronològic Roma Toni Garau 2 ESO B

  • Period: 1000 BCE to 753 BCE

    Els pobles preromans

    Hi havia tres pobles: Celtes: Situats al centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura. Coneixien la metal·lúrgia del ferro, fabricaven eines i armes de ferro i de bronze (sense escriptura). Ibers: Situats a l’est i el sud de la península Ibèrica. Economia basada en l’agricultura, una mica de ramaderia, la mineria i el comerç (amb escriptura). Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdues cultures.
  • 800 BCE

    Pobles de la Península Itàlica

    Pobles de la Península Itàlica
    Hi havia 4 pobles a la península Itàlica
    Llatins al centre
    Etrusc al centre i nord
    Grecs al sud i Sicília
    Cartaginesos a Sardenya i Sicília
  • 753 BCE

    Ròmul

    Ròmul
    Ròmul va ser el primer rei de Roma i després d'ell vendrien 6 més
  • 753 BCE

    Fundació de Roma

    Fundació de Roma
    Roma es va fundar al turó Palatí per Ròmul, lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, lloc de pas per als comerciants i els viatgers que travessaven la península Itàlica.
  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    Monarquia

    La monarquia era electiva, no hereditària i el rei tenia els poders màxims, el rei governava amb l'ajuda d'un senat d'ancians. Roma va tenir 7 reis, 4 llatis i 3 etruscs, però al 509 aC varen expulsar als etruscs i se substitueix la monarquia per la república.
  • Period: 753 BCE to 476

    Imperi Romà

    El Imperi Romà es va desenvolupar al 753 aC. i entorn de tot el mar Mediterrani al que anomenaven "Mare nostrum".
    Roma es divideix en tres etapes: Monarquia, República i Imperi
  • 717 BCE

    Numa Pompili

    Numa Pompili
    Rei de Roma, va reinar del 717-672 aC
  • 672 BCE

    Tul·li Hostili

    Tul·li Hostili
    Rei de Roma que va reinar del 672-640 aC
  • 640 BCE

    Ancus Marci

    Ancus Marci
    Ancus Marci va ser rei de roma i va reinar del 640-616 aC
  • 615 BCE

    Tarquini I

    Tarquini I
    Tarquini I va ser rei de roma i va rerinar del 616-578 aC
  • 576 BCE

    Servi Tul·li

    Servi Tul·li
    Servi Tul·li va ser rei de Roma i va reinar del 578-534 aC
  • 534 BCE

    Tarquini II el Superb

    Tarquini II el Superb
    Tarquini II el Superb va ser l'últim rei de Roma
  • 509 BCE

    Revolta

    Revolta
    Varen expulsar els etruscs i es substitueix el sistema monàrquic per la República.
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    República

    A la república el poder estava dividit en tres institucions: Comicis: Reunió dels ciutadans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra. Magistrats: Els ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment. Senat: Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats. Societat: Patricis (rics), cavallers, plebeus (proletaris), lliberts i esclaus.
  • 500 BCE

    Tribú de la Plebs

    Tribú de la Plebs
    Era un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus.
  • Period: 500 BCE to 400 BCE

    Lluita per la igualtat

    Els plebeus volien la igualtat amb els patricis perquè no podien participar en la política. Al llarg de la República varen aconseguir diversos drets:
    Tribú de la Plebs: Un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. Llei de les Dotze Taules: compilació de les lleis per escrit i de forma pública, per evitar abusos. Dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat.
  • Period: 500 BCE to 14

    L'expansió de Roma

    500-250 aC. Es varen expandir per la península Itàlica, es van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. 264-146 aC. Les guerres púniques, es varen enfrontar romans i cartaginesos 146 aC-14 dC. Es varen expandir pel Mediterrani Oriental, i així es va completar l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident. Després de tota l'expansió varen dividir el terreny en 50 províncies començant així la Romanització propagant la seva llengua, lleis i forma de vida.
  • 450 BCE

    Llei de les Dotze Taules

    Llei de les Dotze Taules
    Era la compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus.
  • 400 BCE

    Matrimoni amb patricis

    Matrimoni amb patricis
    Es va aconseguir el dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat.
  • 237 BCE

    Les guerres entre Roma i Cartago

    Les guerres entre Roma i Cartago
    238-202 aC: Va desembarcar del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península. El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans.
  • Period: 219 BCE to 19 BCE

    La conquesta d'Hispània

    • 218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats.
    202-154 aC. Després de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península. 154-133 aC. Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta 133-29 aC. Consolidació de l’ocupació de la Meseta. 29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons.
  • 146 BCE

    Religió romana

    Religió romana
    Eren politeistes, Roma va adquirir Grècia i també va adoptar la seva mitologia però canviant alguns noms com per exemple:
    Júpiter-Zeus
    Juno-Hera
    Minerva-Atena També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra.
  • 123 BCE

    Les Illes Balears en temps del romans

    Les Illes Balears en temps del romans
    Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics (foners) sense feina tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria. Roma no accepta la nova situació i organitza la conquesta al 123 aC. al comandament de Quint Cecili Metel. Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon. Roma va implantar la romanització a Mallorca i Menorca, creant una economia basada en agricultura i ramaderia, amb un poquet d’artesania i comerç.
  • 100 BCE

    Revolta d'esclaus

    Revolta d'esclaus
    Per acabar amb la revolta varen tomar aquestes mesures:
    Es dona poder als generals
    Els militars van anar augmentant el seu poder
    Es formen triumvirats
    Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu
    Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi
  • Period: 100 BCE to 27 BCE

    La crisi de la República

    Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments en la república per diverses causes: Les revoltes populars: Entre Patricis-Cavallers, els cavallers es beneficien,
    els patricis es beneficien,
    els plebeus no es beneficien. Les revoltes d'esclaus:
    Els esclaus es varen revoltar dirigits per Espartac,
    es va donar poder als generals Romans per sufocar les revoltes.
  • 27 BCE

    L'economia

    L'economia
    Explotacions agrícoles:
    Noves tècniques de conreu, eines i productes.
    Petites explotacions en mans de pagesos lliures.
    Grans explotacions agrícoles en mans de patricis o cavallers.
    Activitats artesanes:
    Molts d’artesans que formaven un grup social
    Els artesans s’agrupaven en associacions professionals.
    Grans tallers propietat de patricis on treballaven esclaus. Molt bones relacions comercials per:
    Pau interna
    Augment de la producció agrícola.
    Construcció de calçades.
    Moneda única
    Llengua única.
  • Period: 27 BCE to 476

    Imperi

    A l'època de l'imperi va haver-hi un temps de màxima prosperitat i després una gran crisi, a aquesta crisi varen dividir Roma en 2 parts, imperi d'orient i d'occident. També es va desenvolupar molt el comerç, les activitats artesanes i tota l'economia. La religió va adoptar mitologia Grega, però canviant alguns dels nombres, també déus orientals. Després varen acceptar el cristianisme a Roma i es va convertir en religió oficial.
  • 27

    Octavi August

    Octavi August
    Va ser el fill adoptiu de Juli Cèsar, rep el títol d'elegit pels déus concentra tots els poders civils, militars i religiosos, quan va morir va ser adorat com un déu en mostra de fidelitat a Roma.
  • Period: 100 to 476

    La pax romana i la crisi del imperi

    S.I-II dC. La pax romana va ser el moment de màxima extensió i prosperitat de Roma a causa de la pau i l’estabilitat de l’Imperi i s’intensifica la romanització. S.III-V dC. La crisi de l'imperi: Es varen aturar les conquestes les fronteres es tornen insegures pels atacs, crisi econòmica, augment dels impostos. Teodosi divideix l’imperi entre Roma d'Orient i Roma d'Occident. L'imperi d'occident va ser destruït, Orient es va mantenir mil anys més i va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.
  • Period: 100 to 382

    Cristianisme a Roma

    Idees del cristianisme:
    Hi ha un sol Déu i tots són iguals davant els seus ulls.
    Les persones s'han d'estimar i perdonar.
    Si et comportes com toca seràs recompensat amb la vida eterna. Tenien normes de conducta basades en la igualtat, la solidaritat i la caritat. Es varen agrupar en esglésies dirigides per un bisbe i enterraven els morts a les catacumbes. Alguns considerats rebels van ser perseguits. Es va autoritzar practicar lliurement la seva religió i
    s'imposarà com a religió oficial
  • 313

    S'autoritza als cristians practicar la seva religió

    S'autoritza als cristians practicar la seva religió
    L’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió a Roma
  • 376

    Desaparició de l'imperi d'orient

    Desaparició de l'imperi d'orient
    La pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició.
  • 380

    S'imposa el cristianisme com a religió oficial

    S'imposa el cristianisme com a religió oficial
    Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir la resta de religions.
  • 395

    Divisió del Imperi Romà

    Divisió del Imperi Romà
    Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa
    Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició
    A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.
  • 476

    Imperi Bizantí

    Imperi Bizantí
    L'imperi d'occident va canviar de nom i es va mantenir durant un mil·lenni més