-
Period: 1000 BCE to 753 BCE
Els pobles preromans
Hi havia tres pobles: Celtes: Situats al centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura. Coneixien la metal·lúrgia del ferro, fabricaven eines i armes de ferro i de bronze (sense escriptura). Ibers: Situats a l’est i el sud de la península Ibèrica. Economia basada en l’agricultura, una mica de ramaderia, la mineria i el comerç (amb escriptura). Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdues cultures. -
800 BCE
Pobles de la Península Itàlica
Hi havia 4 pobles a la península Itàlica
Llatins al centre
Etrusc al centre i nord
Grecs al sud i Sicília
Cartaginesos a Sardenya i Sicília -
753 BCE
Ròmul
Ròmul va ser el primer rei de Roma i després d'ell vendrien 6 més -
753 BCE
Fundació de Roma
Roma es va fundar al turó Palatí per Ròmul, lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, lloc de pas per als comerciants i els viatgers que travessaven la península Itàlica. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
La monarquia era electiva, no hereditària i el rei tenia els poders màxims, el rei governava amb l'ajuda d'un senat d'ancians. Roma va tenir 7 reis, 4 llatis i 3 etruscs, però al 509 aC varen expulsar als etruscs i se substitueix la monarquia per la república. -
Period: 753 BCE to 476
Imperi Romà
El Imperi Romà es va desenvolupar al 753 aC. i entorn de tot el mar Mediterrani al que anomenaven "Mare nostrum".
Roma es divideix en tres etapes: Monarquia, República i Imperi -
717 BCE
Numa Pompili
Rei de Roma, va reinar del 717-672 aC -
672 BCE
Tul·li Hostili
Rei de Roma que va reinar del 672-640 aC -
640 BCE
Ancus Marci
Ancus Marci va ser rei de roma i va reinar del 640-616 aC -
615 BCE
Tarquini I
Tarquini I va ser rei de roma i va rerinar del 616-578 aC -
576 BCE
Servi Tul·li
Servi Tul·li va ser rei de Roma i va reinar del 578-534 aC -
534 BCE
Tarquini II el Superb
Tarquini II el Superb va ser l'últim rei de Roma -
509 BCE
Revolta
Varen expulsar els etruscs i es substitueix el sistema monàrquic per la República. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República
A la república el poder estava dividit en tres institucions: Comicis: Reunió dels ciutadans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra. Magistrats: Els ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment. Senat: Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats. Societat: Patricis (rics), cavallers, plebeus (proletaris), lliberts i esclaus. -
500 BCE
Tribú de la Plebs
Era un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
Period: 500 BCE to 400 BCE
Lluita per la igualtat
Els plebeus volien la igualtat amb els patricis perquè no podien participar en la política. Al llarg de la República varen aconseguir diversos drets:
Tribú de la Plebs: Un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. Llei de les Dotze Taules: compilació de les lleis per escrit i de forma pública, per evitar abusos. Dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
Period: 500 BCE to 14
L'expansió de Roma
500-250 aC. Es varen expandir per la península Itàlica, es van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. 264-146 aC. Les guerres púniques, es varen enfrontar romans i cartaginesos 146 aC-14 dC. Es varen expandir pel Mediterrani Oriental, i així es va completar l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident. Després de tota l'expansió varen dividir el terreny en 50 províncies començant així la Romanització propagant la seva llengua, lleis i forma de vida. -
450 BCE
Llei de les Dotze Taules
Era la compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus. -
400 BCE
Matrimoni amb patricis
Es va aconseguir el dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
237 BCE
Les guerres entre Roma i Cartago
238-202 aC: Va desembarcar del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península. El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans. -
Period: 219 BCE to 19 BCE
La conquesta d'Hispània
- 218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats.
-
146 BCE
Religió romana
Eren politeistes, Roma va adquirir Grècia i també va adoptar la seva mitologia però canviant alguns noms com per exemple:
Júpiter-Zeus
Juno-Hera
Minerva-Atena També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra. -
123 BCE
Les Illes Balears en temps del romans
Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics (foners) sense feina tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria. Roma no accepta la nova situació i organitza la conquesta al 123 aC. al comandament de Quint Cecili Metel. Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon. Roma va implantar la romanització a Mallorca i Menorca, creant una economia basada en agricultura i ramaderia, amb un poquet d’artesania i comerç. -
100 BCE
Revolta d'esclaus
Per acabar amb la revolta varen tomar aquestes mesures:
Es dona poder als generals
Els militars van anar augmentant el seu poder
Es formen triumvirats
Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu
Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi -
Period: 100 BCE to 27 BCE
La crisi de la República
Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments en la república per diverses causes: Les revoltes populars: Entre Patricis-Cavallers, els cavallers es beneficien,
els patricis es beneficien,
els plebeus no es beneficien. Les revoltes d'esclaus:
Els esclaus es varen revoltar dirigits per Espartac,
es va donar poder als generals Romans per sufocar les revoltes. -
27 BCE
L'economia
Explotacions agrícoles:
Noves tècniques de conreu, eines i productes.
Petites explotacions en mans de pagesos lliures.
Grans explotacions agrícoles en mans de patricis o cavallers.
Activitats artesanes:
Molts d’artesans que formaven un grup social
Els artesans s’agrupaven en associacions professionals.
Grans tallers propietat de patricis on treballaven esclaus. Molt bones relacions comercials per:
Pau interna
Augment de la producció agrícola.
Construcció de calçades.
Moneda única
Llengua única. -
Period: 27 BCE to 476
Imperi
A l'època de l'imperi va haver-hi un temps de màxima prosperitat i després una gran crisi, a aquesta crisi varen dividir Roma en 2 parts, imperi d'orient i d'occident. També es va desenvolupar molt el comerç, les activitats artesanes i tota l'economia. La religió va adoptar mitologia Grega, però canviant alguns dels nombres, també déus orientals. Després varen acceptar el cristianisme a Roma i es va convertir en religió oficial. -
27
Octavi August
Va ser el fill adoptiu de Juli Cèsar, rep el títol d'elegit pels déus concentra tots els poders civils, militars i religiosos, quan va morir va ser adorat com un déu en mostra de fidelitat a Roma. -
Period: 100 to 476
La pax romana i la crisi del imperi
S.I-II dC. La pax romana va ser el moment de màxima extensió i prosperitat de Roma a causa de la pau i l’estabilitat de l’Imperi i s’intensifica la romanització. S.III-V dC. La crisi de l'imperi: Es varen aturar les conquestes les fronteres es tornen insegures pels atacs, crisi econòmica, augment dels impostos. Teodosi divideix l’imperi entre Roma d'Orient i Roma d'Occident. L'imperi d'occident va ser destruït, Orient es va mantenir mil anys més i va passar a anomenar-se Imperi Bizantí. -
Period: 100 to 382
Cristianisme a Roma
Idees del cristianisme:
Hi ha un sol Déu i tots són iguals davant els seus ulls.
Les persones s'han d'estimar i perdonar.
Si et comportes com toca seràs recompensat amb la vida eterna. Tenien normes de conducta basades en la igualtat, la solidaritat i la caritat. Es varen agrupar en esglésies dirigides per un bisbe i enterraven els morts a les catacumbes. Alguns considerats rebels van ser perseguits. Es va autoritzar practicar lliurement la seva religió i
s'imposarà com a religió oficial -
313
S'autoritza als cristians practicar la seva religió
L’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió a Roma -
376
Desaparició de l'imperi d'orient
La pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició. -
380
S'imposa el cristianisme com a religió oficial
Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir la resta de religions. -
395
Divisió del Imperi Romà
Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa
Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició
A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí. -
476
Imperi Bizantí
L'imperi d'occident va canviar de nom i es va mantenir durant un mil·lenni més