-
Period: 1000 BCE to 753 BCE
Pobles Preromans
Celtes: Situats en el centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura. Ibers: Situats a l’est i el sud de la península Ibèrica. Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el comerç. Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdues cultures. -
Period: 1000 BCE to 600 BCE
Pobles Preromans a Hispània
-Penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
3 pobles: Celtes: al centre, oest i nord de la península. Economia basada en la agricultura i ramaderia. Desconeixien l’escriptura i produïen poques manifestacions artístiques. Vivien en petis poblats (castrum)
Ibers: al sud-est de la península. Economia basada en l'agricultura .Societa complexa, amb governs monàrquics i cultura més avançada (amb escriptura).
Celtibers: A la zona de Sòria (Numància). Mescla d'ambdòs cultures. -
Period: 999 BCE to 801 BCE
Fenicis a Hispània
Entre els segles X i VIII aC 🡪 Gàdir (Cadis), Malaca (Màlaga) -
Period: 799 BCE to 601 BCE
Grecs a Hispània
Entre els segles VIII i VII aC 🡪 Rhode, Emporion, Hemeroskopeion, ... -
753 BCE
Ròmul 753-714 a.C.
Ròmul va ser el fundador de Roma i també va ser el seu primer emperador. -
753 BCE
Fundació de Roma
Ròmul va fundar Roma al turó Palatí. Lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatgers que travessaven la Península Itàlica -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit
- Era summe sacerdot
- El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. -
714 BCE
Numa Pompili 714-672 a.C.
Va ser el segon Emperador Romà en el període monàrquic, successor de Ròmul -
672 BCE
Tul·li Hostili 672-640 a.C.
Va ser el tercer emperador de Roma en el període monàrquic -
640 BCE
Ancus Marci 640-616 a.C.
Va ser el quart emperador de Roma en el període monàrquic -
616 BCE
Tarquini I 616-578 a.C.
Va ser el quint emperador de Roma en el període monàrquic -
599 BCE
Els Etruscs
A partir del segle VI aC Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic (construcció de ponts, aqüeductes, cases i temples de pedra, murades, ...) i el desenvolupament de l’economia, importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials. -
Period: 599 BCE to 300 BCE
Cartaginesos a Hispània
Entre els segles VI al III aC 🡪 Ebusus, Cartago Nova. -
574 BCE
Servi Tul·li 578-534 a.C.
Va ser el sisè emperador de Roma en el període monàrquic -
534 BCE
Tarquini II el Superb 534-509 a.C.
Va ser el setè emperador de Roma en el període monàrquic -
509 BCE
Senat
Estava format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política.
Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats (en realitat és una oligarquia patrícia, ja que eren els que la controlaven). -
509 BCE
Expulsió dels Estruscs
Es produeix una revolts i s'expulsen els estruscs.
Es substitueix la monarquia amb una república. -
509 BCE
Revolta Romana
Al 509 aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i se substitueix el sistema monàrquic per la República. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República
- Assemblees: El poder estava dividit en 3: Comicis: reunió per elegir els magistrats, proposar lleis, decidir sobre la pau i la guerra. Comicis Curiats: Comicis Tribunats: Comicis Centuriats: Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment Senat: format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política
Patricis: Famílies riques i poderoses
Plebeus: Comerciants, artesans i pagesos
Esclaus: Es consideraven objectes -
Period: 500 BCE to 250 BCE
Expansió a la Península Itàlica
Al llarg de l'expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. -
Period: 500 BCE to 397 BCE
Lluita per la igualtat.
Els plebeus volien la igualtat amb els patricis perquè no podien participar en la política. Al llarg de la República varen aconseguir diversos drets: Tribú de la Plebs: Un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. Llei de les Dotze Taules: compilació de les lleis per escrit i de forma pública, per evitar abusos. Dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
480 BCE
Magistrat
Ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment, els més importants eren els cònsols (2 cada any, presidien les assemblees, el senat i els comicis, dirigien el govern i l’exèrcit). Altres magistratures eren: Pretor (justícia), Edil (administració municipal), Qüestor (finances), Censor (elaboració del cens). -
450 BCE
Llei de les Dotze Taules.
Mediats del s.V. a.C. = Compilació de lleis per escrit, de forma pública, a fi d’evitar abusos als quals eren sotmesos els plebeus. -
350 BCE
Matrimoni amb patricis.
S. IV. a.C.= dret a matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
Period: 264 BCE to 146 BCE
Guerres púniques.
Els Romans i cartaginesos varen lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria dels romans va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
Period: 238 BCE to 202 BCE
II Guerra Púnica
Desembarc cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud sud-est de la Península -fundació de Cartago Nova - Cartagena-. El seu fill Anníbal intenta conquesta de Roma des d’Hispània.
Es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica) Causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago. -
218 BCE
Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió
Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats.
Derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península. -
202 BCE
Domini Costa Mediterrània
Derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers). -
154 BCE
Expansió romana contra pobles de la Meseta
Període d’expansió romana amb guerres contra els pobles de la Meseta --- forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància). -
146 BCE
Religió Romana
Després de conquerir Grècia Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra. -
146 BCE
Conquista Grècia i Religió
Roma tenia creences pròpies -- eren politeistes: Númina:
Lares:
Penats:
Manes:
Després de conquerir Grècia Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra -
Period: 146 BCE to 14 BCE
Creació de l'Imperi Romà.
Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l'ocupació d'Hispània, Gàl·lia i Britània a l'Occident. -
Period: 146 BCE to 14 BCE
Expansió Mediterrani Oriental
També es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà) -
133 BCE
Consolidació de l'ocupació de la Meseta
-
123 BCE
Les Illes Balears en temps dels romans.
La conquesta romana. Enfrontament entre romans i cartaginesos
-Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics sense feina tornen i es fan pirates. Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C. Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon 4.2 El domini romà de les Balears. Soldats i colons romans afavoreixen la implantació de l’economia... Economia basada en agricultura i ramaderia, -
99 BCE
Revoltes d'esclaus
Es dona poder als generals per sufocar les revoltes. L’enfrontament entre aquests generals va provocar guerres civils entre ells per aconseguir el poder.
Els militars varen anar augmentant el seu poder i per posar fi al desordre es formen triumvirats, aliances de tres homes que compartien el poder durant un període de temps:
Primer triumvirat.
Segon triumvirat. -
70 BCE
Invasions indoeuropees
Entre els segles XI i VI aC 🡪 penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre. Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders. -
29 BCE
Ocupació Nord de la Península Ibèrica
-
27 BCE
Es divideixen els territoris en 50 províncies.
Divisió dels territoris conquerits en províncies (50), per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades 🡪 Limes. Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida. -
Period: 27 BCE to 476
Imperi
Els emperadors concentrant tots els poders 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis continuen existint, però tenen un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tots els personatges importants. Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador. Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república. -
1 CE
L’aparició del cristianisme
I dC a Palestina 🡪 Jesús de Natzaret (religió monoteista).
Poc èxit entre els jueus de Palestina 🡪 mort de Jesús.
Difusió per Pau de Tars del cristianisme entre els gentils (no-jueus) amb més èxit primeres comunitats cristianes es varen agrupar en esglésies dirigides per un bisbe i enterraven els morts a les catacumbes, que eren galeries subterrànies. -
27
Octavi August, emperador
Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma). -
Period: 100 to 299
Pax Romana
moment de màxima extensió i prosperitat de Roma a causa de la pau i l’estabilitat arreu de l’Imperi. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art… -
130
Els pobles germànics
Les formes de vida dels pobles germànics eren molt diferents de les dels romans. Tenien unes institucions polítiques molt rudimentàries i no coneixien l'escriptura; no edificaven ciutats i no utilitzaven moneda. Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva en les quals participava tota la unitat familiar. Estaven organitzats en famílies i unes quantes formaven un clan. Els caps de família elegien un capitost militar que duia el títol de monarca. -
150
S'aturen les conquestes. S.III d.C.
Les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics i dels perses. Augmenta el poder dels caps militars i l’exèrcit, la qual cosa provoca crisi econòmica. -
Period: 200 to 476
Crisi de l'Imperi Romà
Causes de la crisi: Al s. III dC s’aturen les conquestes🡪 les fronteres es tornen insegures pels atacs dels germànics i dels perses🡪 augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit🡪 crisi econòmica, augment dels impostos. Al s. IV dC Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa Al s. V dC la pressió dels bàrbars provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i la seva desaparició. A Orient es va mantenir mil anys més i va passar a anomenar-se Imperi Bizantí. -
313
Constantí
Va autoritzar els cristians a practicar lliurement la seva religió → Edicte de Milà. -
380
Teodosi
Imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir. -
396
Divisió de l'Imperi Romà
Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble). -
476
El fi de l'Imperi Romà
L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Els historiadors parlen de la fi de l'Antiguitat i del començament de l'Edat Mitjana.