Ph

Eix Cronològic Roma Nick Sauerwein B Curs 24-25

  • Period: 1000 BCE to 753 BCE

    Pobles Preromans

    Celtes: Situats en el centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura. Ibers: Situats a l’est i el sud de la península Ibèrica. Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el comerç. Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdues cultures.
  • Period: 1000 BCE to 600 BCE

    Pobles Preromans a Hispània

    -Penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
    3 pobles: Celtes: al centre, oest i nord de la península. Economia basada en la agricultura i ramaderia. Desconeixien l’escriptura i produïen poques manifestacions artístiques. Vivien en petis poblats (castrum)
    Ibers: al sud-est de la península. Economia basada en l'agricultura .Societa complexa, amb governs monàrquics i cultura més avançada (amb escriptura).
    Celtibers: A la zona de Sòria (Numància). Mescla d'ambdòs cultures.
  • Period: 999 BCE to 801 BCE

    Fenicis a Hispània

    Entre els segles X i VIII aC 🡪 Gàdir (Cadis), Malaca (Màlaga)
  • Period: 799 BCE to 601 BCE

    Grecs a Hispània

    Entre els segles VIII i VII aC 🡪 Rhode, Emporion, Hemeroskopeion, ...
  • 753 BCE

    Ròmul 753-714 a.C.

    Ròmul 753-714 a.C.
    Ròmul va ser el fundador de Roma i també va ser el seu primer emperador.
  • 753 BCE

    Fundació de Roma

    Fundació de Roma
    Ròmul va fundar Roma al turó Palatí. Lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatgers que travessaven la Península Itàlica
  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    Monarquia

    Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
    - Administrava justícia
    - Manava l’exèrcit

    - Era summe sacerdot
    - El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants.
  • 714 BCE

    Numa Pompili 714-672 a.C.

    Numa Pompili 714-672 a.C.
    Va ser el segon Emperador Romà en el període monàrquic, successor de Ròmul
  • 672 BCE

    Tul·li Hostili 672-640 a.C.

    Tul·li Hostili 672-640 a.C.
    Va ser el tercer emperador de Roma en el període monàrquic
  • 640 BCE

    Ancus Marci 640-616 a.C.

    Ancus Marci 640-616 a.C.
    Va ser el quart emperador de Roma en el període monàrquic
  • 616 BCE

    Tarquini I 616-578 a.C.

    Tarquini I 616-578 a.C.
    Va ser el quint emperador de Roma en el període monàrquic
  • 599 BCE

    Els Etruscs

    Els Etruscs
    A partir del segle VI aC Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic (construcció de ponts, aqüeductes, cases i temples de pedra, murades, ...) i el desenvolupament de l’economia, importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials.
  • Period: 599 BCE to 300 BCE

    Cartaginesos a Hispània

    Entre els segles VI al III aC 🡪 Ebusus, Cartago Nova.
  • 574 BCE

    Servi Tul·li 578-534 a.C.

    Servi Tul·li 578-534 a.C.
    Va ser el sisè emperador de Roma en el període monàrquic
  • 534 BCE

    Tarquini II el Superb 534-509 a.C.

    Tarquini II el Superb 534-509 a.C.
    Va ser el setè emperador de Roma en el període monàrquic
  • 509 BCE

    Senat

    Senat
    Estava format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política.
    Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats (en realitat és una oligarquia patrícia, ja que eren els que la controlaven).
  • 509 BCE

    Expulsió dels Estruscs

    Expulsió dels Estruscs
    Es produeix una revolts i s'expulsen els estruscs.
    Es substitueix la monarquia amb una república.
  • 509 BCE

    Revolta Romana

    Revolta Romana
    Al 509 aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i se substitueix el sistema monàrquic per la República.
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    República

    1. Assemblees: El poder estava dividit en 3: Comicis: reunió per elegir els magistrats, proposar lleis, decidir sobre la pau i la guerra. Comicis Curiats: Comicis Tribunats: Comicis Centuriats: Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment Senat: format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política
    Societat:
    Patricis: Famílies riques i poderoses
    Plebeus: Comerciants, artesans i pagesos
    Esclaus: Es consideraven objectes
  • Period: 500 BCE to 250 BCE

    Expansió a la Península Itàlica

    Al llarg de l'expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
  • Period: 500 BCE to 397 BCE

    Lluita per la igualtat.

    Els plebeus volien la igualtat amb els patricis perquè no podien participar en la política. Al llarg de la República varen aconseguir diversos drets: Tribú de la Plebs: Un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. Llei de les Dotze Taules: compilació de les lleis per escrit i de forma pública, per evitar abusos. Dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat.
  • 480 BCE

    Magistrat

    Magistrat
    Ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment, els més importants eren els cònsols (2 cada any, presidien les assemblees, el senat i els comicis, dirigien el govern i l’exèrcit). Altres magistratures eren: Pretor (justícia), Edil (administració municipal), Qüestor (finances), Censor (elaboració del cens).
  • 450 BCE

    Llei de les Dotze Taules.

    Llei de les Dotze Taules.
    Mediats del s.V. a.C. = Compilació de lleis per escrit, de forma pública, a fi d’evitar abusos als quals eren sotmesos els plebeus.
  • 350 BCE

    Matrimoni amb patricis.

    Matrimoni amb patricis.
    S. IV. a.C.= dret a matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat.
  • Period: 264 BCE to 146 BCE

    Guerres púniques.

    Els Romans i cartaginesos varen lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria dels romans va produir dominar el Mediterrani Occidental.
  • Period: 238 BCE to 202 BCE

    II Guerra Púnica

    Desembarc cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud sud-est de la Península -fundació de Cartago Nova - Cartagena-. El seu fill Anníbal intenta conquesta de Roma des d’Hispània.
    Es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica) Causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago.
  • 218 BCE

    Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió

    Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats.
    Derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península.
  • 202 BCE

    Domini Costa Mediterrània

    Derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers).
  • 154 BCE

    Expansió romana contra pobles de la Meseta

    Període d’expansió romana amb guerres contra els pobles de la Meseta --- forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància).
  • 146 BCE

    Religió Romana

    Religió Romana
    Després de conquerir Grècia Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra.
  • 146 BCE

    Conquista Grècia i Religió

    Conquista Grècia i Religió
    Roma tenia creences pròpies -- eren politeistes: Númina:
    Lares:
    Penats:
    Manes:
    Després de conquerir Grècia Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra
  • Period: 146 BCE to 14 BCE

    Creació de l'Imperi Romà.

    Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l'ocupació d'Hispània, Gàl·lia i Britània a l'Occident.
  • Period: 146 BCE to 14 BCE

    Expansió Mediterrani Oriental

    També es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà)
  • 133 BCE

    Consolidació de l'ocupació de la Meseta

  • 123 BCE

    Les Illes Balears en temps dels romans.

    Les Illes Balears en temps dels romans.
    La conquesta romana. Enfrontament entre romans i cartaginesos
    -Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics sense feina tornen i es fan pirates. Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C. Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon 4.2 El domini romà de les Balears. Soldats i colons romans afavoreixen la implantació de l’economia... Economia basada en agricultura i ramaderia,
  • 99 BCE

    Revoltes d'esclaus

    Revoltes d'esclaus
    Es dona poder als generals per sufocar les revoltes. L’enfrontament entre aquests generals va provocar guerres civils entre ells per aconseguir el poder.
    Els militars varen anar augmentant el seu poder i per posar fi al desordre es formen triumvirats, aliances de tres homes que compartien el poder durant un període de temps:
    Primer triumvirat.
    Segon triumvirat.
  • 70 BCE

    Invasions indoeuropees

    Invasions indoeuropees
    Entre els segles XI i VI aC 🡪 penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre. Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders.
  • 29 BCE

    Ocupació Nord de la Península Ibèrica

  • 27 BCE

    Es divideixen els territoris en 50 províncies.

    Es divideixen els territoris en 50 províncies.
    Divisió dels territoris conquerits en províncies (50), per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades 🡪 Limes. Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida.
  • Period: 27 BCE to 476

    Imperi

    Els emperadors concentrant tots els poders 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis continuen existint, però tenen un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tots els personatges importants. Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador. Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.
  • 1 CE

    L’aparició del cristianisme

    L’aparició del cristianisme
    I dC a Palestina 🡪 Jesús de Natzaret (religió monoteista).
    Poc èxit entre els jueus de Palestina 🡪 mort de Jesús.
    Difusió per Pau de Tars del cristianisme entre els gentils (no-jueus) amb més èxit primeres comunitats cristianes es varen agrupar en esglésies dirigides per un bisbe i enterraven els morts a les catacumbes, que eren galeries subterrànies.
  • 27

    Octavi August, emperador

    Octavi August, emperador
    Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).
  • Period: 100 to 299

    Pax Romana

    moment de màxima extensió i prosperitat de Roma a causa de la pau i l’estabilitat arreu de l’Imperi. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art…
  • 130

    Els pobles germànics

    Els pobles germànics
    Les formes de vida dels pobles germànics eren molt diferents de les dels romans. Tenien unes institucions polítiques molt rudimentàries i no coneixien l'escriptura; no edificaven ciutats i no utilitzaven moneda. Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva en les quals participava tota la unitat familiar. Estaven organitzats en famílies i unes quantes formaven un clan. Els caps de família elegien un capitost militar que duia el títol de monarca.
  • 150

    S'aturen les conquestes. S.III d.C.

    S'aturen les conquestes. S.III d.C.
    Les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics i dels perses. Augmenta el poder dels caps militars i l’exèrcit, la qual cosa provoca crisi econòmica.
  • Period: 200 to 476

    Crisi de l'Imperi Romà

    Causes de la crisi: Al s. III dC s’aturen les conquestes🡪 les fronteres es tornen insegures pels atacs dels germànics i dels perses🡪 augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit🡪 crisi econòmica, augment dels impostos. Al s. IV dC Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa Al s. V dC la pressió dels bàrbars provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i la seva desaparició. A Orient es va mantenir mil anys més i va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.
  • 313

    Constantí

    Constantí
    Va autoritzar els cristians a practicar lliurement la seva religió → Edicte de Milà.
  • 380

    Teodosi

    Teodosi
    Imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir.
  • 396

    Divisió de l'Imperi Romà

    Divisió de l'Imperi Romà
    Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble).
  • 476

    El fi de l'Imperi Romà

    El fi de l'Imperi Romà
    L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Els historiadors parlen de la fi de l'Antiguitat i del començament de l'Edat Mitjana.