-
Celtes: Situats en el centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura. Ibers: Situats a l’est i el sud de la península Ibèrica. Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el comerç. Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdues cultures.
-
-Penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
3 pobles: Celtes: al centre, oest i nord de la península. Economia basada en la agricultura i ramaderia. Desconeixien l’escriptura i produïen poques manifestacions artístiques. Vivien en petis poblats (castrum)
Ibers: al sud-est de la península. Economia basada en l'agricultura .Societa complexa, amb governs monàrquics i cultura més avançada (amb escriptura).
Celtibers: A la zona de Sòria (Numància). Mescla d'ambdòs cultures. -
Entre els segles X i VIII aC 🡪 Gàdir (Cadis), Malaca (Màlaga)
-
Entre els segles VIII i VII aC 🡪 Rhode, Emporion, Hemeroskopeion, ...
-
Ròmul va ser el fundador de Roma i també va ser el seu primer emperador. -
Ròmul va fundar Roma al turó Palatí. Lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatgers que travessaven la Península Itàlica -
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit
- Era summe sacerdot
- El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. -
Va ser el segon Emperador Romà en el període monàrquic, successor de Ròmul -
Va ser el tercer emperador de Roma en el període monàrquic -
Va ser el quart emperador de Roma en el període monàrquic -
Va ser el quint emperador de Roma en el període monàrquic -
A partir del segle VI aC Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic (construcció de ponts, aqüeductes, cases i temples de pedra, murades, ...) i el desenvolupament de l’economia, importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials. -
Entre els segles VI al III aC 🡪 Ebusus, Cartago Nova.
-
Va ser el sisè emperador de Roma en el període monàrquic -
Va ser el setè emperador de Roma en el període monàrquic -
Estava format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política.
Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats (en realitat és una oligarquia patrícia, ja que eren els que la controlaven). -
Es produeix una revolts i s'expulsen els estruscs.
Es substitueix la monarquia amb una república. -
Al 509 aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i se substitueix el sistema monàrquic per la República. -
- Assemblees: El poder estava dividit en 3: Comicis: reunió per elegir els magistrats, proposar lleis, decidir sobre la pau i la guerra. Comicis Curiats: Comicis Tribunats: Comicis Centuriats: Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment Senat: format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política
Patricis: Famílies riques i poderoses
Plebeus: Comerciants, artesans i pagesos
Esclaus: Es consideraven objectes -
Al llarg de l'expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
-
Els plebeus volien la igualtat amb els patricis perquè no podien participar en la política. Al llarg de la República varen aconseguir diversos drets: Tribú de la Plebs: Un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. Llei de les Dotze Taules: compilació de les lleis per escrit i de forma pública, per evitar abusos. Dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat.
-
Ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment, els més importants eren els cònsols (2 cada any, presidien les assemblees, el senat i els comicis, dirigien el govern i l’exèrcit). Altres magistratures eren: Pretor (justícia), Edil (administració municipal), Qüestor (finances), Censor (elaboració del cens). -
Mediats del s.V. a.C. = Compilació de lleis per escrit, de forma pública, a fi d’evitar abusos als quals eren sotmesos els plebeus. -
S. IV. a.C.= dret a matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
Els Romans i cartaginesos varen lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria dels romans va produir dominar el Mediterrani Occidental.
-
Desembarc cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud sud-est de la Península -fundació de Cartago Nova - Cartagena-. El seu fill Anníbal intenta conquesta de Roma des d’Hispània.
Es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica) Causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago. -
Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats.
Derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península. -
Derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers).
-
Període d’expansió romana amb guerres contra els pobles de la Meseta --- forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància).
-
Després de conquerir Grècia Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra. -
Roma tenia creences pròpies -- eren politeistes: Númina:
Lares:
Penats:
Manes:
Després de conquerir Grècia Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra -
Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l'ocupació d'Hispània, Gàl·lia i Britània a l'Occident.
-
També es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà)
-
-
La conquesta romana. Enfrontament entre romans i cartaginesos
-Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics sense feina tornen i es fan pirates. Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C. Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon 4.2 El domini romà de les Balears. Soldats i colons romans afavoreixen la implantació de l’economia... Economia basada en agricultura i ramaderia, -
Es dona poder als generals per sufocar les revoltes. L’enfrontament entre aquests generals va provocar guerres civils entre ells per aconseguir el poder.
Els militars varen anar augmentant el seu poder i per posar fi al desordre es formen triumvirats, aliances de tres homes que compartien el poder durant un període de temps:
Primer triumvirat.
Segon triumvirat. -
Entre els segles XI i VI aC 🡪 penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre. Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders. -
-
Divisió dels territoris conquerits en províncies (50), per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades 🡪 Limes. Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida. -
Els emperadors concentrant tots els poders 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis continuen existint, però tenen un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tots els personatges importants. Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador. Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.
-
I dC a Palestina 🡪 Jesús de Natzaret (religió monoteista).
Poc èxit entre els jueus de Palestina 🡪 mort de Jesús.
Difusió per Pau de Tars del cristianisme entre els gentils (no-jueus) amb més èxit primeres comunitats cristianes es varen agrupar en esglésies dirigides per un bisbe i enterraven els morts a les catacumbes, que eren galeries subterrànies. -
Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma). -
moment de màxima extensió i prosperitat de Roma a causa de la pau i l’estabilitat arreu de l’Imperi. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art…
-
Les formes de vida dels pobles germànics eren molt diferents de les dels romans. Tenien unes institucions polítiques molt rudimentàries i no coneixien l'escriptura; no edificaven ciutats i no utilitzaven moneda. Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva en les quals participava tota la unitat familiar. Estaven organitzats en famílies i unes quantes formaven un clan. Els caps de família elegien un capitost militar que duia el títol de monarca. -
Les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics i dels perses. Augmenta el poder dels caps militars i l’exèrcit, la qual cosa provoca crisi econòmica. -
Causes de la crisi: Al s. III dC s’aturen les conquestes🡪 les fronteres es tornen insegures pels atacs dels germànics i dels perses🡪 augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit🡪 crisi econòmica, augment dels impostos. Al s. IV dC Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa Al s. V dC la pressió dels bàrbars provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i la seva desaparició. A Orient es va mantenir mil anys més i va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.
-
Va autoritzar els cristians a practicar lliurement la seva religió → Edicte de Milà. -
Imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir. -
Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble). -
L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Els historiadors parlen de la fi de l'Antiguitat i del començament de l'Edat Mitjana.