-
Period: 1000 BCE to 753 BCE
Pobles Preromans.
Celtes: Situats en el centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura. Ibers: Situats a l’est i el sud de la península Ibèrica. Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el comerç. Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdues cultures. -
Period: 999 BCE to 789 BCE
Fenicis
Gàdir = Cadis
Malaca = Màlaga -
Period: 799 BCE to 699 BCE
Grecs.
Rhode, Emporion, etc... -
Period: 796 BCE to 598 BCE
Grecs a Hispania.
Entre els segles VIII i VII aC -- Rhode, EMporion, Hemeroskopeion. -
753 BCE
Ròmul. 753-717 a.C.
Ròmul va ser el fundador de Roma i també va ser el seu primer emperador. -
753 BCE
Fundació de Roma.
Ròmul va fundar de Roma al turó Palatí → lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la península Itàlica. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquía.
Monarquia era electiva, no hereditària.
El rei tenia els poders màxims: Administrava justícia
Manava l’exèrcit
Era summe sacerdot
El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. -
717 BCE
Numa Pompil. 717-672 a.C.
Va ser el segon Emperador Romà, successor de Ròmul en el període monàrquic. -
672 BCE
Tul·li Hostili. 672-640 a.C.
Va ser el tercer emperador de Roma en el període monàrquic. -
640 BCE
Ancus Marci. 640-616 a.C.
Va ser el quart emperador de Roma en el període monàrquic. -
616 BCE
Tarquini I. 616-578 a.C.
Va ser en quint emperador de Roma en el període monàrquic. -
599 BCE
Els Etruscs.
A partir del segle VI aC Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic (construcció de ponts, aqüeductes, cases i temples de pedra, murades, ...) i el desenvolupament de l’economia, importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials. -
Period: 599 BCE to 299 BCE
Cartaginesos.
Ebusus, Cartago Nova. -
578 BCE
Servi Tul·li. 578-534 a.C.
Va ser el sisè emperador de Roma en el període monàrquic. -
534 BCE
Tarquini II el Superb. 534-509 a.C.
Va ser el setè emperador de Roma en el període monàrquic. -
509 BCE
Senat
Estava format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política.
Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats (en realitat és una oligarquia patrícia, ja que eren els que la controlaven). -
509 BCE
Revolta Romana.
Al 509 aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i es substitueix el sistema monàrquic per la República. -
509 BCE
Els ciutadans: la lluita per la igualtat.
S. V. aC Tribú de la Plebs. Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -Meitat del s. V. aC. Llei de les Dotze Taules, compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus. -S. IV aC. Dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
Period: 509 BCE to 29 BCE
República.
Assemblees:
El poder estava dividit en 3:
Comicis: reunió per elegir els magistrats, proposar lleis, decidir sobre la pau i la guerra.
Comicis Curiats:
Comicis Tribunats:
Comicis Centuriats:
Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment
Senat: format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política Societat:
Patricis: Famílies riques i poderoses
Plebeus: Comerciants, artesans i pagesos
Esclaus: Es consideraven objectes -
Period: 500 BCE to 250 BCE
Expansió a la Península Itàlica.
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. -
Period: 500 BCE to 397 BCE
Lluita per la igualtat.
Els plebeus volien la igualtat amb els patricis perquè no podien participar en la política. Al llarg de la República varen aconseguir diversos drets: Tribú de la Plebs: Un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. Llei de les Dotze Taules: compilació de les lleis per escrit i de forma pública, per evitar abusos. Dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
480 BCE
Magistrat.
Ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment, els més importants eren els cònsols (2 cada any, presidien les assemblees, el senat i els comicis, dirigien el govern i l’exèrcit). Altres magistratures eren: Pretor (justícia), Edil (administració municipal), Qüestor (finances), Censor (elaboració del cens). -
450 BCE
Llei de les Dotze Taules.
Mediats del s.V. a.C. = Compilació de lleis per escrit, de forma pública, a fi d’evitar abusos als quals eren sotmesos els plebeus. -
350 BCE
Matrimoni amb patricis.
S. IV. a.C.= dret a matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
Period: 264 BCE to 146 BCE
Guerres púniques.
Els Romans i cartaginesos varen lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria dels romans va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
Period: 154 BCE to 133 BCE
Expansió romana contra pobles de la Meseta.
Període d’expansió romana amb guerres contra els pobles de la Meseta --- forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància). -
146 BCE
La religió romana.
Després de conquerir Grècia. Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms → Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra. -
146 BCE
Mitologia grega.
Roma va imposar la mitologia grega, però va fer alguns canvis als noms dels déus. -
Period: 146 BCE to 14 BCE
Expansió Mediterrani Oriental.
També es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà). -
Period: 146 BCE to 14 BCE
Creació de l’Imperi Romà.
Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident. -
Period: 133 BCE to 28 BCE
Consolidació de l'ocupació de la Meseta.
-
123 BCE
Les Illes Balears en temps del romans.
La conquesta romana. Enfrontament entre romans i cartaginesos
-Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics sense feina tornen i es fan pirates. Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 aC. Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Lamona i Magon 4.2 El domini romà de les Balears. Soldats i colons romans afavoreixen la implantació de l’economia... Economia basada en agricultura i ramaderia. -
99 BCE
Revoltes d’esclaus.
Es dona poder als generals per sufocar les revoltes. L’enfrontament entre aquests generals va provocar guerres civils entre ells per aconseguir el poder.
Els militars varen anar augmentant el seu poder i per posar fi al desordre es formen triumvirats, aliances de tres homes que compartien el poder durant un període de temps:
Primer triumvirat.
Segon triumvirat. -
70 BCE
Invasions indoeuropees.
Entre els segles XI i VI aC 🡪 penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre. Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders. -
Period: 29 BCE to 19 BCE
Ocupació Nord de la Península Ibèrica.
-
27 BCE
Es divideixen els territoris en 50 províncies.
Divisió dels territoris conquerits en províncies (50), per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades 🡪 Limes. Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida. -
Period: 27 BCE to 476
Imperi.
Els emperadors concentrant tots els poders → el Senat, els magistrats i els comicis continuen existint, però tenen un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tots els personatges importants. Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador. Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república. -
20 BCE
L'organitzacio del imperi Roma.
Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos → el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tots els personatges importants. Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador. Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república. -
1 CE
L’aparició del cristianisme. (Jesús de Natzaret)
I dC a Palestina 🡪 Jesús de Natzaret (religió monoteista). Religió Monoteista: Un sòl déu, tots iguals davant els seus ulls.
Éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
Els que es comporten segons aquest ideal rebran una vida eterna.
-Poc èxit entre els jueus de Palestina 🡪 mort de Jesús -
27
Octavi August, Emperador.
És el fill adoptiu de Juli Cèsar → derrota als seus rivals en una guerra civil - al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) → concentra tots els poders civils, militars i religiosos → a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma). -
99
Culte Imperial.
A partir del s. I, el culte imperial era obligatori per a totes les persones lliures. -
Period: 100 to 299
Pax Romana.
Es el moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art. -
131
Els pobles germànics.
Les formes de vida dels pobles germànics eren molt diferents de les dels romans. Tenien unes institucions polítiques molt rudimentàries i no coneixien l'escriptura; no edificaven ciutats i no utilitzaven moneda. Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva en les quals participava tota la unitat familiar. Estaven organitzats en famílies i unes quantes formaven un clan. Els caps de família elegien un capitost militar que duia el títol de monarca. -
150
S'aturen les conquestes. S.III d.C.
Les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics i dels perses. Augmenta el poder dels caps militars i l’exèrcit, la qual cosa provoca crisi econòmica. -
Period: 202 to 152 BCE
Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió.
Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats.
Derrotes succesives dels cartaginesos fins a la seva expulsió de la Península. -
Period: 300 to 476
Crisi de l’Imperi.
Causes de la crisi: Al s. III dC s’aturen les conquestes🡪 les fronteres es tornen insegures pels atacs dels germànics i dels perses🡪 augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit🡪 crisi econòmica, augment dels impostos. Al s. IV dC Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa Al s. V dC la pressió dels bàrbars provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i la seva desaparició. A Orient es va mantenir mil anys més i va passar a anomenar-se Imperi Bizantí. -
314
Constantí 313 d.C.
Va autoritzar els cristians a practicar lliurement la seva religió → Edicte de Milà. -
377
Teodosi. 380 d.C.
Imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir. -
395
Divisió del impèri Romà.
Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble). -
476
La fi de l'Imperi Roma.
Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Va ser el fi de l'Antiguitat i el començament de l'edat mitjana.