-
Celtes: Situats en el centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura. Ibers: Situats a l’est i el sud de la península Ibèrica. Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el comerç. Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdues cultures.
-
Gàdir = Cadis
Malaca = Màlaga -
Rhode, Emporion, etc...
-
Entre els segles VIII i VII aC -- Rhode, EMporion, Hemeroskopeion.
-
Ròmul va ser el fundador de Roma i també va ser el seu primer emperador. -
Ròmul va fundar de Roma al turó Palatí → lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la península Itàlica. -
Monarquia era electiva, no hereditària.
El rei tenia els poders màxims: Administrava justícia
Manava l’exèrcit
Era summe sacerdot
El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. -
Va ser el segon Emperador Romà, successor de Ròmul en el període monàrquic. -
Va ser el tercer emperador de Roma en el període monàrquic. -
Va ser el quart emperador de Roma en el període monàrquic. -
Va ser en quint emperador de Roma en el període monàrquic. -
A partir del segle VI aC Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic (construcció de ponts, aqüeductes, cases i temples de pedra, murades, ...) i el desenvolupament de l’economia, importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials. -
Ebusus, Cartago Nova.
-
Va ser el sisè emperador de Roma en el període monàrquic. -
Va ser el setè emperador de Roma en el període monàrquic. -
Estava format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política.
Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats (en realitat és una oligarquia patrícia, ja que eren els que la controlaven). -
Al 509 aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i es substitueix el sistema monàrquic per la República. -
S. V. aC Tribú de la Plebs. Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -Meitat del s. V. aC. Llei de les Dotze Taules, compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus. -S. IV aC. Dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
Assemblees:
El poder estava dividit en 3:
Comicis: reunió per elegir els magistrats, proposar lleis, decidir sobre la pau i la guerra.
Comicis Curiats:
Comicis Tribunats:
Comicis Centuriats:
Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment
Senat: format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política Societat:
Patricis: Famílies riques i poderoses
Plebeus: Comerciants, artesans i pagesos
Esclaus: Es consideraven objectes -
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
-
Els plebeus volien la igualtat amb els patricis perquè no podien participar en la política. Al llarg de la República varen aconseguir diversos drets: Tribú de la Plebs: Un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. Llei de les Dotze Taules: compilació de les lleis per escrit i de forma pública, per evitar abusos. Dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat.
-
Ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment, els més importants eren els cònsols (2 cada any, presidien les assemblees, el senat i els comicis, dirigien el govern i l’exèrcit). Altres magistratures eren: Pretor (justícia), Edil (administració municipal), Qüestor (finances), Censor (elaboració del cens). -
Mediats del s.V. a.C. = Compilació de lleis per escrit, de forma pública, a fi d’evitar abusos als quals eren sotmesos els plebeus. -
S. IV. a.C.= dret a matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
Els Romans i cartaginesos varen lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria dels romans va produir dominar el Mediterrani Occidental.
-
Període d’expansió romana amb guerres contra els pobles de la Meseta --- forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància).
-
Després de conquerir Grècia. Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms → Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra. -
Roma va imposar la mitologia grega, però va fer alguns canvis als noms dels déus. -
També es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà).
-
Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident.
-
-
La conquesta romana. Enfrontament entre romans i cartaginesos
-Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics sense feina tornen i es fan pirates. Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 aC. Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Lamona i Magon 4.2 El domini romà de les Balears. Soldats i colons romans afavoreixen la implantació de l’economia... Economia basada en agricultura i ramaderia. -
Es dona poder als generals per sufocar les revoltes. L’enfrontament entre aquests generals va provocar guerres civils entre ells per aconseguir el poder.
Els militars varen anar augmentant el seu poder i per posar fi al desordre es formen triumvirats, aliances de tres homes que compartien el poder durant un període de temps:
Primer triumvirat.
Segon triumvirat. -
Entre els segles XI i VI aC 🡪 penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre. Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders. -
-
Divisió dels territoris conquerits en províncies (50), per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades 🡪 Limes. Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida. -
Els emperadors concentrant tots els poders → el Senat, els magistrats i els comicis continuen existint, però tenen un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tots els personatges importants. Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador. Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.
-
Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos → el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tots els personatges importants. Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador. Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república. -
I dC a Palestina 🡪 Jesús de Natzaret (religió monoteista). Religió Monoteista: Un sòl déu, tots iguals davant els seus ulls.
Éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
Els que es comporten segons aquest ideal rebran una vida eterna.
-Poc èxit entre els jueus de Palestina 🡪 mort de Jesús -
És el fill adoptiu de Juli Cèsar → derrota als seus rivals en una guerra civil - al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) → concentra tots els poders civils, militars i religiosos → a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma). -
A partir del s. I, el culte imperial era obligatori per a totes les persones lliures. -
Es el moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art.
-
Les formes de vida dels pobles germànics eren molt diferents de les dels romans. Tenien unes institucions polítiques molt rudimentàries i no coneixien l'escriptura; no edificaven ciutats i no utilitzaven moneda. Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva en les quals participava tota la unitat familiar. Estaven organitzats en famílies i unes quantes formaven un clan. Els caps de família elegien un capitost militar que duia el títol de monarca. -
Les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics i dels perses. Augmenta el poder dels caps militars i l’exèrcit, la qual cosa provoca crisi econòmica. -
Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats.
Derrotes succesives dels cartaginesos fins a la seva expulsió de la Península. -
Causes de la crisi: Al s. III dC s’aturen les conquestes🡪 les fronteres es tornen insegures pels atacs dels germànics i dels perses🡪 augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit🡪 crisi econòmica, augment dels impostos. Al s. IV dC Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa Al s. V dC la pressió dels bàrbars provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i la seva desaparició. A Orient es va mantenir mil anys més i va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.
-
Va autoritzar els cristians a practicar lliurement la seva religió → Edicte de Milà. -
Imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir. -
Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble). -
Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Va ser el fi de l'Antiguitat i el començament de l'edat mitjana.