-
Entre els segles XI i VI aC: penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
- Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
- Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements -
Gàdir (Cadis), Malaca (Màlaga)
-
- llatins: al Laci (centre)
- etruscs: centre i nord
- grecs: al sud i Sicília
- cartaginesos: Sardenya i Sicília
-
-
Al turó Palatí per Ròmul, lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatgers que travessaven la Península Itàlica (ex. comerç de la sal). -
Monarquia:
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit
- Era summe sacerdot
- El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. -
-
Rhode, Emporion, Hemeroskopeion, ...
-
-
-
-
-
-
Es va produir una revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i es substitueix el sistema monàrquic per la República. -
La Roma Republicana:
- Divisió del poder en 3 institucions:
Comicis (curiats, tribunats i centuriats)
- Elegien els magistrats superiors: Cònsol, Pretor, Censor.
Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eres escollits anualment: Pretor (justícia), Edil (administració municipal), Qüestor (finances), Censor (elaboració del cens)
Senat: format per 300 antics magistrats: ratificava les lleis aprovades, resolia els afers i donava normes d’actuació als magistrats -
Ebusus, Cartago Nova
-
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
-
Serà un magistrat encarregat de defensar els interessos dels plebeus. -
Llei de les Dotze Taules, compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus -
Dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
-
238-202 aC. Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova - Cartagena). El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica 🡪 causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago).
-
Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats. Desembarc a Empúries de Publi Corneli Escipió i derrotes successives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península.
-
Després de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers).
-
Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta 🡪 forta resistència dels lusitans
-
Després de conquerir Grècia (146 aC) Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra. -
Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà)
-
-
Roma no accepta la nova situació i organitza la conquesta al 123 a.C. al comandament del cònsol Quint Cecili Metel. -
Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons.
-
L’Imperi: de la “pax romana” a la crisis
L’organització de l’Imperi- Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tots els personatges importants.
-
Palestina 🡪 Jesús de Natzaret (religió monoteista). Idees principals:
Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort. -
Moment de màxima extensió i prosperitat de Roma a causa de la pau i l’estabilitat arreu de l’Imperi.
-
- Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).
-
-
313 dC l’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió → Edicte de Milà -
380 dC l’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir -
Per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble). -
Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició (476 dC, Odoacre, rei ostrogot, destitueix al darrer emperador de Roma, Ròmul Augústul (10 anys). A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.