-
Una llei britànica que imposava un impost directe sobre materials impresos a les colònies americanes, com ara diaris, documents legals i cartes. Les colònies hi van respondre fent boicot als productes britànics. -
una llei britànica de 1773 que va permetre a la Companyia Britànica de les Índies Orientals vendre te directament a les colònies americanes sense pagar impostos a Anglaterra, però mantenint un impost establert prèviament. La llei buscava rescatar la companyia en problemes financers i crear un monopoli sobre el te. els colons ho van veure com una mesura per afirmar el control britànic i soscavar els seus drets, cosa que va desencadenar protestes, sent la més famosa el Motí del Te de Boston. -
Totes les colònies (menys Georgia) es van reunir per fer una llista de greuges.
-
Un enfrontament armat comença al 1775 contra el Regne Unit
-
-
Thomas Jefferson redacta la Declaració dels Drets de Virgínia, en la que s'enunciaven els principis de sobirania nacional, divisió de poder i sufragi. El 4 de juliol (4th of July, Dia de la Independecia en EUA) els representants de les Tretze Colònies van signar la Declaració d'Independecia dels E.E.U.U. -
Va ser una sèrie d'enfrontaments el 1777 durant la Guerra d'Independència dels EUA que va resultar en una decisiva victòria nord-americana. L'exèrcit britànic, sota el comandament del general John Burgoyne, va intentar dividir les colònies atacant des del Canadà, però va ser derrotat per les forces continentals liderades per Horatio Gates i Benedict Arnold. -
Va ser una batalla decisiva que va tenir lloc el 1781 durant la Guerra d'Independència dels Estats Units, culminant amb la rendició de l'exèrcit britànic sota el comandament del general Lord Cornwallis. Les forces nord-americanes i franceses, comandades per George Washington, van assetjar les tropes britàniques a Yorktown, Virgínia, mentre la flota francesa bloquejava l'accés naval. Aquesta batalla va ser molt important perque va sentenciar la fi del domini britànic a les colònies. -
La contesa va finalitzar el 1783 amb la signatura de la pau de Versalles (Tractat de París, correctament), en què les britànics van reconèixer la independència dels E.E.U.U. -
S'hi reconeixen la sobirania nacional i la separació de poders. El poder legislatiu residia en dues cambres (Represntats i Senats), triades per sufragi universal masculí (només homes blancs); l'executiu, en un president, triat per votació, i el judicial, en jutges independents. -
El rei de França va convocar una assamblea de notables per convèncer asl grups priviligeiats que paguessin impostos. Aquests s'hi van negar i van exigir la convòcatoria dels Estats Generals (l'única assamblea que podia autoritzar nous tributs). -
-
George Washington es va convertir en el primer president dels E.E.U.U. -
Es van reunir, els Estats Generals, a Versalles en maig. La disputa per la manera de reunir-se i votar va ser el detonant de la revolució. El tercer estat havia demanat els "quaderns de queixes" elaborats abans de la reunió dels Estats Generals el vot per persona, que els atorgaria la majora, el rei ho va denegar. Els diputats del tercer estat van demanar a la noblesa i al clergat deliberar en comú i no per separat, es van negar i, el tercer estat es va autoproclamar Assemblea Nacional. -
-
L'Assamblea Nacional es converteix en l'Assamblea Constituient. El rei va destituir el ministre reformista Necker. Descontents, els grups revolucionaris de París van assaltar la pressó de la Bastilla el 14/07/1789. La pagesia va portar a terme una revolució (la Gran Por). 4/08/1789, l'Assamblea Constituient aboleix els drets feudals i, posteriorment, aprova la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. XX/09/1791 es va promulgar la primera Constitució de França
-
Posteriorment a les eleccions del 1791 es constitueix aquesta Assemblea. Va ser un període turbulent: la noblesa i el clergat es resistien a perdre els privilegis; les monarquies europees es sentien amenaçades per les idees revolucionaries abril de 1792 l'Assamblea declara la guerra a Àustria, va perdre, i al mateix temps Prússia invaia Françia. Alguns consideraven reformes insuficients, com jacobins amb el suport del sans-culotte. En agost de 1792 els habitants de París asalten palau Tulleries.
-
Després de la revolta popular de l'agost del 1792, l'Assemblea Legislativa va decidir triar per sufragi universal masculí una nova assemblea anomenada Convenció. Els grups amb més força en la Convenció eren els girondins, republicans moderats que van controlar l'assamblea inicialment, i els jacobins o montagnards, més radicals.
-
Es va abolir la monarquia i es va proclamar la república el 1792. Es va jutjar i condemnar Lluís XVI per traïció; va ser executat a la guillotina el 1793. Altres potències europees van declarar la guerra i van formar la Primera Coalició contra França. Hi va haver un aixecament reialista i ultracatòlic a la regió francesa de la Vendée, reprimit durament. La revolució es va radicalitzar.
-
El temor al fracàs de la Revolució va provocar un cop d'estat dels sans-culottes. El 1793 van aprovar una Constitució democràtica; Robespierre va assumir tots els poders i va implantar una dictadura. Per frenar la crisi, es van establir preus màxims als articles necessaris, es van limitars salaris i va comportar a un enfrontament amb els sans-culottes. Es va crear un nou calendari. Al 1794, els revolucionaris van detenir a Robespierre i als seus seguidors i els van guillotinar.
-
Per evitar una nova dictadura, es va instaurar una govern moderat, que va aprovar la Constitució del 1795. El nou règim va haver de fer front a diferents conspiracions. El Conjura dels Iguals, Babeuf i esl seguidors van tractar d'enderrocar el Govern i imposar una societat igualitària, però van ser executats. Els reialistes van provocar una revolta però vas ser frenada per Napoleó Bonaparte. Napoleó va fer un cop d'estat el 9 de novembre del 1799 i va establir el Consolat.
-
-
El Consolat va ser un règim personalista en què Napoleó va acaparar tot el poder. Va ser nomenat primer cònsol, el 1802 es va proclamar cònsol vitalici. Va elaborar un codi civil, va crear el Banc de França i va signar un concordat amb la Santa Seu. El 1804, el Consolat el va nomenar Napoleó emperador hereditari i una nova Constitució li va otorgar amplis poders. Napoleó va desenvolupar una política expansionista.
-
Napoleó es derrotat pel Regne Unit a Trafalgar. -
Va establir un bloqueig continental per evitar el comerç britànic amb la resta d'Europa. Portugal no va acceptar-lo i Napoleó va decidir envair-lo. De camí cap a Portugal va ocupar Espanya. -
La situació es va complicar quan Rússia va començar a comenciar amb el Regne Unit. Napoleó va intentar envair, però va ser derrotat. -
Napoleó va ser vençut per una coalició formada per: Regne Unit, Prússia, Rússia i Àustria, a la batalla de Leipzig i va ser derrotat a Espanya -
Napoleó va abdicar el 1814 i es va exiliar a l'illa d'Elba. Va retornar al poder durant cent dies, però va ser derrotat definitivament a Waterloo (1815) i deportat a l'illa de Santa Helena. Lluís XVIII va ocupar el tron de França.