Eix cronològic República

By Ona Mochón
  • 509 BCE

    Expulsió Tarquini el Suberb

    Expulsió Tarquini el Suberb
    Quan el cos de Lucrècia fou exposat al mercat de Col·làtia el poble va agafar les armes, la rebel·lió es va estendre a Roma i el senat va aprovar un decret deposant a Tarquini i desterrant als Tarquinis de la ciutat.
  • Period: 509 BCE to 272 BCE

    Conquesta de la Península Itàlica

    La Conquesta d'Itàlia per part de la República de Roma durant el Segle IV AC va suposar el primer esglaó de la Ciutat cap a la supremacia a la Mediterrània i, posteriorment, a tot el Món Antic.
  • Period: 390 BCE to 389 BCE

    Invasió dels Gals

    La batalla de Àl·lia va ser una batalla esdevinguda durant la primera invasió gal·la d'Itàlia. La batalla va tenir lloc prop del riu Allia i va acabar en una derrota de l'exèrcit de Roma.
  • Period: 343 BCE to 291 BCE

    Guerra Samnita

    Les Guerres Samnites foren un conjunt d'enfrontaments entre la primera República Romana i les tribus del Samni, al llarg de mig segle, que van implicar gairebé tots els estats d'itàlics, i que acabà amb la dominació romana sobre els samnites.
  • Period: 272 BCE to 27 BCE

    Conquesta de la Mediterrània

    Abans de la Primera Guerra Púnica els cartaginesos havien fet acte de presència en una part de la península Ibèrica al sud de l'Ebre, encara que el seu domini es limitava a Gades i Eivissa.
  • Period: 264 BCE to 241 BCE

    Primera Guerra Púnica

    fou la primera de les tres guerres púniques entre la República Romana i Cartago pel domini del Mediterrani. Durant 23 anys, les dues potències van lluitar per la supremacia a la zona.
  • Period: 149 BCE to 148 BCE

    Destrucció de Cartago

    Després de la Segona Guerra Púnica, que va acabar amb la mítica batalla de Zama, aquella en què Publio Cornelio Escipión va derrotar el mític Aníbal, Roma va imposar unes duríssimes condicions: L'exèrcit cartaginès quedava pràcticament eliminat, així com la seva flota naval; qualsevol litigi amb un altre poble havia de ser dirimit amb la mediació de Roma; ia més, Cartago estava obligada al pagament d'indemnitzacions de guerra.
  • Period: 106 BCE to 43 BCE

    Ciceró

    Va néixer 106 aC i va morir el 43 aC
    Ciutat natal: Arpí (Laci). Família de cavallers.
    classe eqüestre.
    Educació a Roma: retòrica i filosofia (estoïcisme i platonisme).
    Viatges: Atenes, Àsia Menor i Rodes.
    30 anys inicia la seva carrera política
  • Period: 91 BCE to 88 BCE

    Dictadura de Sul.la

    Va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats. Reformà amb profunditat l'estructura de l'estat romà i feu diversos canvis legislatius importants.
  • 76 BCE

    Ciceró inicia el cursus honorum

  • 75 BCE

    Ciceró exerceix com a Qüestor a Siracussa

    Siracusa una ciutat grega de Sicília. D'aquí va sorgir el primer gran èxit en els tribunals: el procés a Verres.
  • 70 BCE

    Publi Virgilii Maró

    Va néixer prop de Màntua.
  • 69 BCE

    Ciceró és elegit edil

  • 66 BCE

    Ciceró és elegit pretor urbà

  • 64 BCE

    Ciceró es presenta a les eleccions consulars

    Acaba guanyant amb el suport dels optimats.
  • 63 BCE

    Ciceró nomenat cònsol

    Com a cònsol s'enfronta a Catilina.
    Mort de Catilina i Glòria de Ciceró.
  • 60 BCE

    60aC 1r triumvirat

    Ciceró és desterrat i destrueixen les seves propietats. Un any després torna a Roma i escriu De oratore.
  • Period: 60 BCE to 53 BCE

    Primer Triumvirat

    Poder en 3:
    Pompeu: senat
    Juli Cèsar: representat del partit popular
    Cras: exèrcit
  • 52 BCE

    Defensa de Miló

    Ciceró el defensa
  • 51 BCE

    Ciceró Procònsol de Cilícia

  • 48 BCE

    Esclat de la guerra civil entre Cèsar i Pompeu

    Ciceró a favor de Pompeu.
    Pompeu vençut a la batalla de Farsàlia.
    Cèsar perdona a Ciceró
  • 46 BCE

    Divorci de Ciceró amb Terència

    Es torna a casar amb Pubília.
  • 45 BCE

    Mor Túl·lia (filla de Ciceró)

    Ciceró queda molt afectat i es dedica a la filosofia.
  • 44 BCE

    Cèsar és assassinat

    Mor al Senat i Ciceró retorna a la política amb intenció de restaurar la República. Organitza la resistència contra Marc Antoni que acaba facilitant l'arribada d'Octavi al poder.
  • 43 BCE

    Ciceró assassinat

    Marc Antoni va enviar sicaris a la seva vil·la de Fòrmies. Va exhibir el cap i la mà dreta al fòrum.
  • Period: 43 BCE to 38 BCE

    Segon Triumvirat

    Marc Antoni, Cèsar Octavi i Lèpid.
  • Period: 27 BCE to 27 BCE

    Acaba el 27aC Octavi es proclama emperador

    va ser adoptat pel seu oncle avi Juli Cèsar en el seu testament de l'any 44 a. C. El 27 a. C. el Senat va concedir a Octavio usar el cognom de August, i per tant es va convertir en Emperador César August (Imperator Caesar Augustus).