-
Poema publicat per Bonaventura Carles Aribau, considerat el punt de partida de la Renaixença (renaixement literari i cultural en català). Marca l’inici de la recuperació de la llengua com a vehicle de cultura elevada.
-
Conflicte dinàstic entre els partidaris d’Isabel II (liberals) i els de Carles Maria Isidre (carlistes), amb forta presència a Catalunya. Les seves conseqüències polítiques influïren en el desenvolupament posterior del regionalisme i el catalanisme.
-
Sèrie de revoltes populars de signe liberal a Barcelona i altres parts de Catalunya. Reflecteixen la inestabilitat social i la participació de les classes populars en la política urbana de l’època.
-
Insurrecció a Barcelona amb un fort component popular, republicà i federalista. Fou un aixecament contra l’Estat liberal centralista, que acabà amb el bombardeig de la ciutat. -
Revoltes populars contra el sistema de quintes (sorteig per al servei militar obligatori), considerat injust perquè perjudicava sobretot les classes baixes. Es repetiren diverses vegades al llarg del segle. -
Segon conflicte carlí, desenvolupat principalment a Catalunya. Tot i ser de menor intensitat que el primer, evidencià la pervivència del conflicte dinàstic i la resistència al règim liberal.
-
Creació de les primeres societats corals per Josep Anselm Clavé, adreçades a les classes populars. Van tenir un paper important en la difusió cultural i l’associacionisme obrer. -
Restabliment del certamen poètic d’origen medieval a Barcelona. Esdevingué la principal plataforma i punt de trobada del moviment de la Renaixença, promovent l’ús culte del català. -
Estrena de l’obra teatral de Frederic Soler, conegut com a Serafí Pitarra, que emprava el català popular i satíric. Marcà un punt d’inflexió en el teatre català popular.
-
Període d’inestabilitat política caracteritzat per l’auge del republicanisme federal a Catalunya. El fracàs d’aquest moviment portà molts dels seus militants cap al catalanisme polític
-
Pacte signat a Tortosa per delegats federals dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó. Pretenia la constitució d’un Estat Català dins una futura República Federal Espanyola.
-
Agrupació catalanista, considerada un precedent del catalanisme polític, activa fins al 1875. Estava influïda pel romanticisme i el federalisme.
-
Darrer i més llarg conflicte carlí, amb el focus principal de la lluita novament a Catalunya. El seu final suposà la consolidació de la Restauració borbònica amb Alfons XII.
-
Fundat per Valentí Almirall, fou el primer diari escrit íntegrament en català i amb orientació política catalanista. Serví de plataforma de difusió ideològica. -
Convocat per Valentí Almirall per unir les diferents tendències catalanistes. Tot i les discrepàncies, assenta les bases del catalanisme polític organitzat. -
Del primer congrés neix el Centre Català, que el 1885 presenta el Memorial de Greuges a Alfons XII (1885). És considerat el primer acte polític formal del catalanisme.
-
Es reafirma la necessitat d’organitzacions polítiques pròpies de Catalunya, desvinculades dels partits d’àmbit estatal. -
Josep Maria Vallès i Ribot fa el "Projcte de constitució per l'estat de Cataluna al 1883".
-Catalunya com a entitat politica pròpia, organització interna i oficialitat llengua catalana. -
Adreçat a Maria Cristina de Habsburg, el Centre Català demana una confederació ibèrica i la recuperació de les institucions pròpies catalanes. -
Federació d’entitats catalanistes de caràcter conservador. El 1892 promourà les Bases de Manresa, considerades el programa polític fundacional del catalanisme conservador. -
Enric prat de la riba va fer "Bases per la constitució regional atalana 1892".
-Plena sobirania a Catalunya, oficialitat lengua catalana i sufragi corporatiu. -
Torres i Bages publica l’assaig que defensa un catalanisme espiritual i catòlic. Les Bases de Manresa defineixen les competències polítiques i administratives d’una futura Catalunya autònoma. -
Naixement del partit polític catalanista de tendència conservadora i burgesa, fruit de la fusió entre la Unió Catalanista i el CNC. Serà la força hegemònica del catalanisme fins a la Primera Guerra Mundial.