Eix cronològic Models atòmics

  • Descobriment de l’electró

    Descobriment de l’electró

    L'electró va ser descobert per J.J. Thomson el 1897 mitjançant experiments amb raigs catòdics, revelant una partícula carregada negativament. Aquest descobriment va revolucionar la comprensió de l'estructura atòmica i va obrir la porta a la física quàntica.
  • Model atòmic de Thomson

    Model atòmic de Thomson

    Segons el model atòmic de Thomson, l'àtom consisteix en electrons col·locats en una sopa carregada positivament, que compensa les càrregues elèctricament negatives dels electrons. Segons aquest model, els electrons podrien girar lliurement en una gota o un núvol d'una substància tan carregada positivament.
  • Model atòmic de Rutherford

    Model atòmic de Rutherford

    En el seu model atòmic, Rutherford va proposar que els àtoms tenen un nucli central on es troba el major percentatge de la seva massa. A més, segons aquesta teoria, aquest nucli té càrregue elèctrica positiva i és orbitat per partícules de càrrega oposada i de menor mida (electrons).
  • Model atòmic de Bohr

    Model atòmic de Bohr

    El model de Bohr és un model de transició entre la mecànica clàssica i la mecànica quàntica. El moviment dels electrons es descriu mitjançant conceptes de mecànica clàssica i l'energia de les òrbites estacionàries i l'absorció i emissió d'energia mitjançant conceptes quàntics.
  • Publicació de la teoria de la relativitat

    Publicació de la teoria de la relativitat

    La teoria de la relativitat es refereix a les teories que Albert Einstein va publicar entre 1905 (teoria de la relativitat especial) i 1916 (teoria de la relativitat general), que tenen en comú el principi de relativitat, que afirma que les lleis de la física són les mateixes per a tots els observadors.
  • Descobriment del protó

    Descobriment del protó

    El protó va ser descobert per Ernest Rutherford el 1919 a través d'experiments de bombardeig de nitrogen amb partícules alfa, identificant una nova partícula carregada positivament. Aquesta descoberta va establir els protons com a components fonamentals del nucli atòmic i va avançar en la comprensió de l'estructura atòmica.
  • Descobriment del positró

    Descobriment del positró

    El 1932, en estudiar les trajectòries de partícules de raigs còsmics en una cambra de boira, Carl Anderson va descobrir una partícula amb càrrega positiva i una massa aparentment igual a la d'un electró. La partícula d'Anderson va ser la primera antipartícula demostrada experimentalment i es va denominar «positró».
  • Descobriment del neutró

    Descobriment del neutró

    El 1932, Chadwick va fer un descobriment fonamental en el domini de la ciència nuclear: va demostrar l'existència de neutrons, partícules elementals desproveïdes de càrrega elèctrica.
  • Formació del CERN

    Formació del CERN

    1954 - El CERN es va crear oficialment el 29 de novembre. Hi ha 12 països fundadors: Bèlgica, Gran Bretanya, Dinamarca, Alemanya, Grècia, Itàlia, Països Baixos, Noruega, Suïssa, Suècia i l'antiga Iugoslàvia. Àustria i Espanya s'uneixen al CERN el 1959 i el 1961 respectivament.
  • Descobriments dels quarks

    Descobriments dels quarks

    Simultàniament, van ser proposats el 1964 per Murray Gell-Mann i George Zweig, tot i que de manera totalment independent. Aquests científics van observar la necessitat que els quarks existissin per la natura de la interacció forta entre partícules del nucli atòmic.
  • Descobriment del neutrí

    Descobriment del neutrí

    El primer ús d'una cambra de bombolles d'hidrogen per a detectar neutrins, el 13 de novembre de 1970. Un neutrí colpeja un protó en un àtom d'hidrogen.
  • Posada en funcionament de l’LHC

    Posada en funcionament de l’LHC

    Gran Col·lisionador de hadrons consisteix en un anell de 27 quilòmetres d'imants superconductor, que tenen una sèrie d'estructures acceleradores per impulsar l'energia de les partícules al llarg del camí