Eix cronològic models atòmics

  • Descobriment de l'electró

    Descobriment de l'electró

    JJ Thomson duu a terme el seu famós experiment del tub de raigs catòdics, amb el qual descobreix l’electró. Va ser la primera partícula subatòmica identificada.
  • Model atòmic de Thomson

    Model atòmic de Thomson

    El model atòmic de Thomson és una teoria sobre l'estructura atòmica proposada el 1904 per Thomson. En el model, l'àtom està compost per electrons de càrrega negativa en un àtom positiu, incrustats en aquest.
  • Publicació de la teoria de la relativitat

    Publicació de la teoria de la relativitat

    La teoria de la relativitat especial va ser publicada el 1905, tot i que més tard, el 1915, en va publicar una altra. Es refereix a les teories que Albert Einstein va publicar que tenen en comú el principi de relativitat i afirmen que les lleis de la física són les mateixes per a tots els observadors.
  • Model atòmic de Rutherford

    Model atòmic de Rutherford

    El model atòmic de Rutherford és un model atòmic proposat pel químic i físic Ernest Rutherford l'any 1911, per explicar els resultats del seu experiment de la làmina d'or i les partícules alfa. Segons aquest model, l’àtom té un nucli petit, dens i positiu, amb electrons orbitant al voltant.
  • Model atòmic de Bohr

    Model atòmic de Bohr

    El 1913, Niels Bohr, basant-se en el model de Rutherford, va establir un nou model per a l'àtom d'hidrogen, un àtom amb un sol electró. Va resoldre les deficiències del model de Rutherford elaborant un model atòmic basat en unes consideracions prèvies i tres postulats que no va demostrar.
  • Descobriment del protó

    Descobriment del protó

    Ernest Rutherford va dur a terme una sèrie dʼexperiments que consistien a bombardejar àtoms de nitrogen amb partícules alfa. Hi va observar lʼaparició dʼuna radiació que era menys ionitzant que aquestes partícules i dʼabast força més gran. Rutherford va constatar que aquesta radiació estava formada per ions dʼhidrogen i els va anomenar protons.
  • Descobriment del positró

    Descobriment del positró

    Carl Anderson va descobrir el positró l'any 1932, quan estudiava raigs còsmics amb una cambra de boira i un camp magnètic. Tot i que Paul Dirac ja havia tret una teoria l'any 1928. Van descobrir també que si un positró es troba amb un electró, tots dos s'aniquilen emetent fotons ultraenergètics. El positró va ser la primera antipartícula descoberta.
  • Descobriment del neutró

    Descobriment del neutró

    James Chadwick va fer un experiment que va consistir en bombardejar una prima làmina de beril·li amb partícules alfa. El científic va observar com, aleshores, el metall emetia una radiació de molt alta energia la qual, finalment, va poder identificar amb un tercer tipus de partícules subatòmiques, els neutrons, els quals va establir com a elèctricament neutres.
  • Formació del CERN

    Formació del CERN

    Fundat el 1954 per 12 països europeus, el CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear) és avui en dia un model de col·laboració científica internacional i un dels centres d'investigació més importants del món.
  • Descobriment del neutrí

    Descobriment del neutrí

    Clyde Cowan i Frederick Reines van aconseguir detectar per primera vegada neutrins en un reactor nuclear. Van observar interaccions dels neutrins amb protons que produïen positrons i neutrons (procés conegut com inversió de la desintegració beta). Tot-hi que l’any 1930, Wolfgang Pauli va proposar l’existència d’una partícula invisible, neutra i molt lleugera per salvar la conservació de l’energia i del moment.
  • Descobriment dels quarks

    Descobriment dels quarks

    Murray Gell-Mann i George Zweig van observar la necessitat que els quarks existissin per la naturalesa de la interacció forta entre partícules del nucli atòmic i ho van proposar.
    Es va comprovar experimentalment a SLAC en els anys posteriors.
  • Posada en funcionament de l’LHC

    Posada en funcionament de l’LHC

    El Gran Col·lisionador d'Hadrons és un accelerador de partícules de tipus col·lidor, construït per el CERN, que fa col·lidir feixos d'hadrons (protons i nuclis pesants de plom). Va iniciar el seu funcionament el 10 de setembre de 2008.
    Va permetre el descobriment del bosó de Higgs l’any 2012.