Eix cronològic models atòmics

  • Descobriment de l’electró

    Descobriment de l’electró

    J.J. Thomson duu a terme el seu famós experiment del tub de raigs catòdics, amb el qual descobreix l'electró, la partícula elemental amb càrrega elèctrica negativa.
  • Model atòmic de Thomson

    Model atòmic de Thomson

    L’àtom era una esfera positiva amb electrons incrustats (com panses en un pastís).
  • Model atòmic de Rutherford

    Model atòmic de Rutherford

    Experiment: Bombardeig amb partícules alfa sobre làmina d’or.
    Resultat: L’àtom té un nucli petit i dens amb càrrega positiva.
  • Model atòmic de Bohr

    Model atòmic de Bohr

    Els electrons giren al voltant del nucli en òrbites concretes amb energia quantitzada.
  • Publicació de la teoria de la relativitat

    Publicació de la teoria de la relativitat

    Albert Einstein. Relativitat especial (1905): Relació entre espai i temps, E = mc².
    Relativitat general (1915): Gravetat com a curvatura de l’espai-temps.
  • Descobriment del protó

    Descobriment del protó

    Ernest Rutherford va demostrar que el nucli contenia partícules positives (protons)
  • Descobriment del positró

    Descobriment del positró

    Paul Dirac (teoria) i Carl Anderson (observació el 1932). Antipartícula de l’electró, amb càrrega positiva.
  • Descobriment del neutró

    Descobriment del neutró

    James Chadwick, va demostrar que el nucli contenia partícules positives (protons).
  • Formació del CERN

    Formació del CERN

    Centre Europeu per a la Recerca Nuclear, l’objectiu era liderar la investigació en física de partícules.
  • Descobriment del neutrí

    Descobriment del neutrí

    Detectat experimentalment per Reines i Cowan. Partícula neutra i molt lleugera, difícil de detectar.
  • Descobriments dels quarks

    Descobriments dels quarks

    Murray Gell-Mann i George Zweig.
    Les partícules com protons i neutrons estan formades per quarks.
  • Posada en funcionament de l’LHC

    Posada en funcionament de l’LHC

    és el Gran Col·lisionador d’Hadrons, l’accelerador de partícules més gran del món, situat al CERN. Va permetre descobrir el bosó de Higgs (2012).