-
Penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus. Es mesclen amb poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders.
-
Celtes: Situats en el centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura. Ibers: Situats a l’est i el sud de la península Ibèrica. Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el comerç. Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdues cultures.
-
Gàdir és Cadis.
Malaca és Màlaga. -
Rhode, Emporion, etc...
-
Entre els segles VIII i VII aC -- Rhode, EMporion, Hemeroskopeion.
-
-
Ròmul va fundar de Roma al turó Palatí → lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la península Itàlica. -
Una monarquía electiva, no hereditària.
El rei tenia tot el poder. Administrava justícia Manava l’exèrcit Era summe sacerdot -
Prime rei de Roma.
-
Llatins - Al Laci (Centre)
Etruscs - centre i nord
Grecs - Al sud i Sicília
Cartaginesos - Sardenya i Sicília -
-
Segon rei de Roma.
-
-
Tercer rei de Roma.
-
-
Quart rei de Roma.
-
-
Quint rei de Roma.
-
A partir del segle VI aC Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic (construcció de ponts, aqüeductes, cases i temples de pedra, murades, ...) i el desenvolupament de l’economia, importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials. -
-
Sisè rei de Roma.
-
-
El ultim rei de Roma en la monarquia.
-
Es va produir una revolta a Roma, van expulsar els etruscs i substituir el sistema Monàrquic a República. -
Estava format per 300 antics magistrats. És el centre de la vida política. Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats.
(Una oligarquia patrícia) -
S. V. aC Tribú de la Plebs. Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -Meitat del s. V. aC. Llei de les Dotze Taules, compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus. -S. IV aC. Dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
El poder estava dividit en 3: Comicis: reunió per elegir els magistrats, proposar lleis, decidir sobre la pau i la guerra.
Comicis Curiats:
Comicis Tribunats:
Comicis Centuriats: Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment Senat: format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política Societat:
Patricis: Famílies riques i poderoses
Plebeus: Comerciants, artesans i pagesos
Esclaus: Es consideraven objectes -
Els roman es varen topar amb els cartaginesos i el conflicte va ser inevitable.
-
Els plebeus volien la igualtat amb els patricis perquè no podien participar en la política. Al llarg de la República varen aconseguir diversos drets: Tribú de la Plebs: Un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. Llei de les Dotze Taules: compilació de les lleis per escrit i de forma pública, per evitar abusos. Dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat.
-
Ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment, els més importants eren els cònsols (2 cada any, presidien les assemblees, el senat i els comicis, dirigien el govern i l’exèrcit). Altres magistratures eren: Pretor (justícia), Edil (administració municipal), Qüestor (finances), Censor (elaboració del cens). -
Mediats del s.V. a.C. = Compilació de lleis per escrit, de forma pública, a fi d’evitar abusos als quals eren sotmesos els plebeus. -
S. IV. a.C.= dret a matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
Desembarcament del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península. El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània, però és derrotat pels germans Escipió.
-
Desembarcament a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes successives dels cartaginesos fins a la seva expulsió de la Península
-
Els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir.
-
Les guerres contra els pobles de la Meseta, forta resistència dels lusitans i dels celtíbers.
-
Creació de l'imperi Romà -
(Hispania i Illes Balears)
-
També a Hispania i les Illes Balears. -
-
-
S’intensifica la romanització.
-
-
-
-
-
Les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics pel nord i dels perses per l’est. -
Va autoritzar els cristians a practicar lliurement la seva religió. -
Va imposar el cristianisme com a religió oficial. -
-
la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició