Homilies d'organya

Eix cronològic literatura catalana

  • 476

    Caiguda de l'Imperi romà d'Occident

  • Period: 476 to 1492

    Edat Medieval

    L'Edat Medieval és un extens període que dura 1.000 anys. Va del s. V amb la fragmentació de l'Imperi romà d'Occident, fins al s. XV, quan s'inicia el Renaixement. Les característiques les podem dividir entre dos punts de vista: des del social i des del cultural.
  • 1000

    Els trobadors i les trobairitz (s.XI-XIII)

    -Guillem de Berguedà
    -Guillem de Cabestany
    -Jordi de Sant Jordi
    -Andreu Febrer
  • 1100

    Inicis del feudalisme

    Senyors feudals
  • 1200

    Els primers textos

    Fins ben entrada la primera meitat del s. Xlll, la majoria de documents eren escrits en llatí i sovint hi apareixien topònims en català. Els primers textos escrits en català no tenien cap finalitat literària. Els tres primers textos van ser: Les Homilies d'Organyà, els Usatges de Barcelona i el Forum Iudicum. El primer llibre en català va ser "El llibre dels jutges".
  • 1207

    La prosa històrica: Les cròniques (1207-1363)

    El llibre dels feits, de Jaume I
    La crònica de Bernat Desclot
    La crònica de Ramon Muntaner
    La crònica de Pere III el Cerimonós
  • 1213

    Batalla de Muret

  • 1232

    Ramon Llull (1232-1299)

    Ramon Llull (1232-1299)
    Va ser un trobador d'una família noble que va fer vida a la cort fins als 31 anys. A partir que se li apareixes cinc vegades la figura de Jesucrist crucificat, va dedicar-se a convertir els infidels al cristianisme. Va ser el primer autor no anònim que va escriure en prosa en llengua catalana i va fer més de 280 obres.
  • 1301

    L'esplendor

    L'humanisme: És un moviment artístic que retrocedeix a l'antiguitat per trobar nous valors estilístics i ètics, reflectint un canvi de sensibilitat humana. Es revela com un trànsit entre l'edat mitjana i el Renaixement.
  • 1340

    Bernat Metge (1340/1346-1413)

    Bernat Metge (1340/1346-1413)
    Era una persona molt culta, era funcionari de la Cancelleria Reial amb el càrrec de secretari reial de Joan I. Va escriure la seva obra mestra Lo somni, que és la gran obra de l'humanisme català.
  • 1347

    La pesta negra

  • 1391

    Esclat de l'antisemitisme

  • 1397

    Ausiàs March (1397-1459)

    Ausiàs March (1397-1459)
    Va ser un autor valencià nascut a Gandia i va ser l'últim gran trobador català. March és el primer autor que escriu poesia culta en català, tot creant un estil propi i únic en alguns aspectes en la tradició europea.
  • 1412

    Compromís de Casp

  • 1474

    Unió de les cases reials de Castella i Aragó

  • 1479

    Unió del regne de Castella i de la corona catalanoaragonesa

  • 1480

    Joan Ferrandis d'Herèdia (1480/1485-1549)

    Joan Ferrandis d'Herèdia (1480/1485-1549)
    Va ser un autor català, poeta i dramaturg bilingüe. Va escriure la peça teatral en vers coneguda com La vesita.
  • 1492

    Descobriment d'Amèrica

  • Period: 1492 to

    Edat Moderna

    Aquesta etapa representa una transició entre l'Edat Mitjana i l'Edat Contemporània i es caracteritza per importants transformacions polítiques, socials, econòmiques i culturals.
    -El segle XVI, el del Renaixement
    El segle XVII, el del Barroc
    -El segle XVIII, el de la Il·lustració i del Neoclassicisme
  • 1500

    El Renaixement

    Sorgeix a Itàlia al s.XV, implica:
    -Una presència de la cultura clàssica grega i llatina de la qual es vol interpretar valors com l'orde i la serenitat.
    -Una concepció antropocèntrica, el contrari de teocentrisme.
    -La dignificació de les llengües romàniques.
  • 1505

    Pere Serafí (1505/1510-1567)

    Pere Serafí (1505/1510-1567)
    Va ser un poeta i pintor de prestigi, s'el coneixia més com a pintor. Entre les seves obres pictòriques destaquen les realitzades per a les esglèsies d'Arenys de Munt i Sant Romà de Lloret i les catedrals de Barcelona i Tarragona.
  • El Barroc

    Va ser un moviment antitètic al Renaixement. El Barroc posava de manifest:
    -Una acusada consciència de la mort, de la brevetat de la vida
    -L'emfatització dels elements contraris
    -En literatura, el gust per l'artifici formal i conceptual, el recargolament expressiu, el contrast i l'exageració.
  • Guerra dels Segadors (1640-1652)

  • Tractat dels Pirineus

  • La Il·lustració i el Neoclassicisme

    Aquest moviment pretén recuperar:
    -La confiança en el progrés i la raó, que il·luminen la humanitat cap a uns millors coneixements que permeten assolir la felicitat.
    -La voluntat didàctica i ideològica de les seves obres.
    -Un retorn a les normes dels antics grecollatins a través de la manifestació artística més característica: el Neoclassicisme.
  • Guerra de successió entre les potències europees (1700-1714)

  • Decret de Nova Planta del Príncep de Catalunya

  • Joan Ramis i Ramis (1746 - 1819)

    Joan Ramis i Ramis (1746 - 1819)
    Joan Ramis i Ramis és exponent del teatre neoclàssic menorquí. Ramis és conegut sobretot per Lucrècia, obra escrita en versos alexandrins, influïda pel francès Racine, ambientada a la Roma antiga.
  • Period: to

    Edat Contemporània

    L'edat contemporània és el període que va des de la Revolució Francesa, fins avui. Es caracteritza per grans revolucions polítiques, la industrialització, l'imperialisme, les dues guerres mundials, moviments socials per la igualtat, i l'avenç tecnològic i la globalització.
  • Invasió de la Península

  • Constitució espanyola

  • Romanticisme

    El Romanticisme va ser un moviment d'arrel nacionalista nascut a Anglaterra i a Alemanya. Va presentar les característies següents:
    -Rebuig dels cànons clàssics
    -Defensa de la llibertat de l'artista
    -Predomini del sentiment sobre la raó
    -Exaltació d'un sentiment nacionalista o patriòtic
    -Interès per l'irracionalisme
    -Intensa relació de l'ésser humà amb la natura
    -Èmfasi en els temes absoluts
    -Ús d'un estil grandiloqüent, que busca la màxima expressivitat
    -Transgressió formal i conceptual
  • Mort de Ferran VII, darrer monarca absolutista

  • Renaixença

    És el moviment de recuperació política i cultural. Es va proposar, en primer lloc, dignificar la llengua catalana i, en segon lloc, restablir als territoris on aquesta es parlava una literatura nacional. Els objectius que la Renaixença es va proposar van ser:
    -Recuperar la consciència d'unitat lingüística (recuperar la llengua)
    -Rescatar i fixar la literatura
  • Realisme

    El realisme vol principalment la realitat. Es va centrar sobretot en la novel·la. Algunes de les característiques que comparteixen les obres realistes són:
    -Valoració de la capacitat d'observació
    -Predominança de la raó
    -Rebuig de la idealització romàntica.
    -Motius relacionats amb la realitat contemporània de l'autor.
    -Aparició freqüent d'escenes i persontatges extrets de la vida quotidiana.
    -Èmfasi en els temes socials
    -La crítica i denúncia
    -Recerca d'un estil versemblant
  • Jacint Verdaguer (1845-1902)

    Jacint Verdaguer (1845-1902)
    Va ser l'autor més important de la literatura catalana del segle XIX. S'ordenà sacerdot el 1870. Va ser acusat de practicar l'exorcisme i es va carregar de deutes. Per aquest motiu, va ser suspès de la seva funció sacerdotal. És autor de dos extensos poemes èpics: l'Atlàntida (1877) i Canigó (1885), llibres que estàn escrits en poesia.
  • Àngel Guimerà (1845-1924)

    Àngel Guimerà (1845-1924)
    És el millor dramaturg de la història de la literatura catalana i el més popular. Es diu que Guimerà estava traumatitzat. Obres:
    -Mar i cel (1888)
    -Maria Rosa (1894
    -Terra Baixa (1896)
  • Narcís Oller (1846-1930)

    Narcís Oller (1846-1930)
    És el gran novel·lista de la Renaixença i el millor representant del Realisme i el Naturalisme en terres catalanes. Normalment escrivia en prosa. Obres:
    -La papallona (1882)
    -L'Escanyapobres (1884)
    -La febre d'or (1890-1892)
    -La bogeria (1898)
    -Pilar Prim (1906)
  • Revolució de Setembre, acaba amb el destronament d'Isabel II

  • Proclamació de la Primera República Espanyola

  • Retorn al Govern espanyol de la dinastia borbònica

  • Decadentisme

    Tendència també françesa que buscava la transformació de la realitat a través de l'art i la bellesa. Els representants van ser el francès Paul Verlaine, l'italià Gabriele D'Annunzio i l'irlandès Oscar Wilde.
  • Simbolisme

    Moviment sorgit a França que va reaccionar contra el Realisme i es va fonamentar en la suggestió. Representants: els autors Charles Baudelaire (el més important), Paul Verlaine i Stéphane Mallarmé.
  • Terme modernista (1881/1884)

  • Josep Carner (1884-1970)

    Josep Carner (1884-1970)
    És un dels més grans poetes catalans del segle XX. Obres:
    -Els fruits sabrosos
    -Auques i ventalls
    -El cor quiet
    -Nabí (un poema narratiu extens)
  • Exposició Universal de Barcelona

  • Exposiciói Universal de París

  • Elaboració de les Bases de Manresa (català única llengua oficial)

  • El Modernisme

    Va predominar a tot Europa el corrent modernista sempre amb alguna referència a la novetat des de l'Art Nouveau a França fins al Modern Style a Anglaterra. Aquest moviment va comportar l'inici d'una obssesió constant per marcar distàncies amb el passat, per cremar etapes i mirar cap al futur. El segle XX va significar una celebració constant de la novetat. Va tenir punts de contacte com el simbolisme o el decadentisme. Vinculada a aquests va nèixer el bohemi (bohèmia negra i bohèmia daurada).
  • Les avantguardes

    Van suposar un enfrontament amb tota la tradició occidental i una forta reacció antiburgesa. Pretenien començar de nou com si no hi hagués hagut res abans i volien escandalitzar el públic mitjà.
    Característiques:
    -Exaltació del progrès
    -Aparició d'elements innovadors
    -Rebuig de la tradició artística anterior
    -Apologia de la provocació, l'escàndol (escandalitzar el públic)
    -Reivindicació de la llibertat
    -Admiració per la novetat, i la falta de lògica
    -Exploració del món oníric (dels somnis)
  • Moviments avantguardistes

    -Cubisme: El representen Pablo Picasso, Georges Braque i Juan Gris, que vam abolir la perspectiva i introduïren el collage.
    -Futurisme: Elogiava les màquines, el moviment, l'esport i la vida moderna en general.
    -Dadaisme: Es fonamenta en la provocació constant i la falta de lògica. Es diu que és absurd.
    -Surrealisme: Propugnava l'alliberament del subconscient o l'exploració del món dels somnis.
    -Expressionsime: Reflectia l'angoixa del moment a través de l'exageració (colors estridents).
  • Creació de Solidaritat, unió de partits catalanistes i inicis del Noucentisme

  • L'Escola Mallorquina

    Vol dir un grup de poetes que escriuen sobre la mateixa temàtica. El grup va tenir Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover com a representants màxims. Caracteritzat pel classicisme, l'assumpció de la tradició popular i la idealització del paisatge mallorquí, el grup va acabar tenint també una arrel cristiana i una inclinacio conservadora.
  • Setmana Tràgica (guerra del Marroc)

  • Primera Guerra Mundial (1914-1918)

  • Creació de la Mancomunitat de Catalunya

  • Revolució Russa

  • Benito Mussolini constitueix el govern feixista italià

  • Cop d'estat de Miguel Primo de Rivera

  • El Noucentisme

    El Noucentisme volia reaccionar contra el Modernsime. Els noucentistes van defensar un art i una literatura sotmesos als cànons del classicisme, és a dir, volen recuperar la llei del pèndol. Pujada al poder de la burgesia catalana, que a través del partit catalanista i conservador va governar la Mancomunitat de Catalunya (que presidida per Enric Prat de la Riba). El Noucentisme té un creador del terme i ideòleg del moviment: Eugeni d'Ors.
  • Poesia, prosa i teatre dels anys vint i trenta

    Poesia: Sorgeix del llegat noucentista, que pren forma en la poètica postsimbolista, encapçalada per autors com Carles Riba.
    Prosa: Pateix una crisi del gènere novel·lístic. En primer lloc després d'obres tan importants i innovadores i en segon lloc en l'àmbit català, el Noucentisme havia practicat gèneres breus (poesia, conte i assaig curt).
    Teatre: Es tracta de l'alta comèdia o comèdia burgesa, el màxim exponent és Carles Soldevila.
  • Caiguda de la borsa nord-americana

  • Proclamació de la Segona República espanyola

  • Aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya

  • Adolf Hitler guanya les eleccions a Alemanya

  • Lluís Companys proclama l'Estat Català de la República Federal Espanyola

  • Victòria del Front d'Esquerres en les eleccions

  • Guerra civil espanyola (1936-1939)

  • Segona Guerra Mundial (1939-1945)

  • Exili massiu de catalans

  • Postguerra (1940-1970)

    A partir del 1939, els camins que es veu obligada a seguir la literatura en català són o bé l'exili, o bé la clandestinitat. Els que es van quedar van haver de publicar en català o bé reduïr la seva obra al silenci, a això se li va anomenar exili interior. El fet de que començin a deixar publicar en català, motiva que les insititucions catalanes emprenguin una tímida reconstrucció. És a partir dels anys setanta que aquesta recuperaciuó cultural pren força gràcies a una certa obertura del règim.
  • Els corrents de la narrativa de postguerra

    Novel·la psicològica: Llorenç Villalonga i Mercè Rodoreda
    Novel·la testimonial: Ferran de Pol, Xavier Benguerel i Joaquim Amat-Piniella
    Realisme històric o social: Baltasar Porcel
    Experimentació avantguardista i realisme màgic: Francesc Trabal, Pere Calders i Joan Perucho
    Novel·la de gènere: Manuel de Pedrolo
  • Característiques d'aquest període (1940-1970)

    Les característiques d'aqeust període són les següents:
    Anys quaranta:
    -Prohibició de la llengua catalana
    -Repressió i censura (vol dir que omitien certes coses)
    Anys cinquanta i seixanta:
    -Revifada editorial (es crea Edicions 62, una de les més importants)
    -Creació d'un nou públic infantil i juvenil (Cavall Fort)
    -Aparició del fenomen de la Nova canço (canten cançons en català contra el règim, amb les limitacions de la censura)
  • Les potències aliades decreten el bloqueig a l'Espanya de Franco

  • Acords bilaterals (Espanya, Estats Units) i final de l'aïllament internacional.

  • Anys setanta als nostres dies

    Trets comuns del període:
    -Revolució tecnològica global
    -Normalització de la llengua i la literatura catalanes
    -Consolidació del món editorial
    -Presència de diverses generacions que han estudiat com a llengua cooficial el català
    -Gran diversitat de models literaris
    -Infuència constant de la cultura popular nord-americana
  • Mort del general Franco

  • Panorama actual

    La quantitat d'informació a la qual es té accès és gràcies a les noves tecnologies, que ha multiplicat les possibilitats de triar per als lectors i els escriptors. En el cas de literatura catalana, hem esmentat la importància de tres factors fonamentals:
    la normalització del món editorial, la presència de generacions que ja han estudiat el català com a llengua cooficial i finalment la diversitat d emodels literaris.