-
La llei del timbre, la qual va imposar Jordi III, va ser una mesura que tenia com a objectiu recaptar diners a través de les Tretze Colònies per tal de recuperar lo que havien invertit en defensar els territoris americans a la Guerra dels Set Anys. La reacció colonial no va ser gens bona i van resistir-se fins que van aconseguir que el govern britànic la eliminara al 1766. -
Tot va començar amb la Llei del Té, una norma que permetia a la Companyia Britànica de les Índies Orientals vendre te directament a les colònies amb impostos molt baixos, però quan els vaixells carregats de te arrivaban al port, la població exigía que tornaren a Anglaterra sense descarregar i una nit, un grup de membres dels Fills de la Llibertat, van pujar als vaixells i van llançar per la borda més de tres-cents caixons de te. -
La tensió va anar pujant fins que, un dia, a Lexington i Concord, els soldats britànics i colons es van enfrontar. Així va començar la guerra ja que els colons es van adonar que, si volien independitzar-se, haurien de lluitar. Van crear el seu propi exèrcit i van triar George Washington com a líder. -
Aquest text va marcar el moment en el qual les Tretze Colònies van dir oficialment que ja no volien ser part del Regne Unit. Thomas Jefferson i altres líders van escriure la Declaració d’Independència, on explicaven que totes les persones tenen drets bàsics i que si un govern no els respecta, el poble té dret a trencar amb ell. Gràcies a este text, es va fer el naixement dels Estats Units. -
A la batalla de Saratoga, els britànics tenien un pla per separar les colònies i dividir-les, però els nord-americans van acabar guanyant-la i va ser tan important que França va decidir ajudar-los de manera oficial. -
La Batalla de Yorktown és el final de la guerra. L’exèrcit nord-americà, junt amb l’ajuda francesa, va aconseguir dominar tropes britàniques dirigides per Cornwallis així que van acabar rendint-se ja que no tenien cap manera de gaunyar -
Va ser un signat amb el qual va acabar la contesa en el què el Regne Unit reconegué la independència dels Estats Units. -
Va ser la primera constitució de l'història i en ella es reconeixien la sobirania nacional i la separació de drets. -
El tercer estat, cansat de ser ignorat, va decidir trencar amb el sistema tradicional i es va declarar Assemblea Nacional. Com el rei va voler tancar la sala on es reunien, els diputats van anar a un frontó cobert i van jurar que no se’n anirien fins a redactar una constitució per a França. -
El rei Lluís XVI va convocar els Estats Generals perquè França estava arruïnada i no sabia com traure el país de la crisi. Els Estats Generals eren una reunió dels tres estaments: noblesa, clergat i tercer estat. El problema és que el tercer estat, que representava la major part de la població, sempre quedava en minoria i per aquesta raó va acabar esclatant una revolució. -
El poble de París va assaltar la Bastilla, una presó que representava injusticia la injusticia que es sofria. Este fet es considera l’inici popular i violent de la Revolució. És tan important que el 14 de juliol és hui el Dia Nacional de França. -
L’Assemblea va aprovar un text que representava el pensament modern: llibertat, igualtat, propietat i sobirania nacional. Va ser una espècie de millora dels drets humans. -
L'Assemblea Nacional es va convertir en Assemblea Constituent, perquè la seua missió principal era escriure una constitució nova per donar forma a un sistema polític molt més just. -
Després de dos anys, França va tindre la seua primera constitució. Esta constitució limitava el poder del rei i creava una monarquia parlamentària, a més d'imposar uns drets fonamentals i el sufragi censatari. -
Després de la caiguda del rei, els francesos trien un nou parlament: la Convenció. La primera convenció la van fer els girondins els quals van provocar que altres potències europees formaren la primera coalició contra França i s'asseguren de que la monarquia ja no té cap possibilitat de tornar. -
Una vegada aprovada la constitució, hi va aparèixer la Assamblea Legislativa, la qual havia de governar segons la nova llei però van tindre algunes dificultats ja que la monarquia no estava d’acord amb moltes reformes, hi havia crisis econòmica i altres països europeus volien atacar França per evitar que la revolució s’estenguera. -
La proclamació de la república es va formar després de que la monarquia ja no tinguera cap poder i hagueren detingut el rei, Lluís XVI.Així que, amb la monarquia acabada, es va declarar oficialment que França era una república i que la sobirania era del poble, no d’un rei. -
Els jacobins, més radicals, arriben al poder amb Robespierre al capdavant. Esta etapa és la més dura de la revolució ja que molts sospitosos de ser enemics de la revolució són arrestats i hi va ser el famós període del Terror. -
Es va jutjar i condemnar a Lluís XVI per traició i va ser executat a la guillotina. -
Robespierre va anar perdent suport fins que va ser arrestat amb els seus seguidors i van ser tots finalment guillotinats. -
Es va redactar una nova constitució i es crea un nou sistema de govern: el Directori, format per cinc directors.És un període molt inestable ja que hi ha corrupció,la situació econòmica continua malament i hi ha revoltes constants. -
Babeuf va tractar de llevar el govern amb els seus seguidors per imposar una societat igualitària pero van ser tots executats. -
Els reialistes van provocar uan revolta per restaurar els Borbó, però va ser frenada per Napoleó Bonaparte. -
Amb l'alta burgesia, Napoleó dona un colp d'estat i establix el Consolat que consistia en que el poder lo exercicirian Napoleó, Ducos i Sieyès -
El poble el va nombrar cònsol vitalici.Això li donava el poder quasi absolut, mantenint el govern republicà però amb ell controlant pràcticament tot. -
Napoleó va crear el Codi Civil per unificar les lleis de França i fer-les iguals per a tothom. Aquest codi protegia la propietat, regulava el matrimoni i els drets civils dels ciutadans. Després, va ser anomenat emperador hereditari per el consolat. -
La batalla de Trafalgar va ser un desastre per a Napoleó, perquè la flota francesa i espanyola va perdre contra els anglesos amb l’almirall Nelson. Això li va impedir conquerir el mar i atacar Anglaterra. Però després, a Austerlitz, Napoleó va guanyar contra Àustria i Rússia gràcies a les seues tàctiques. -
Napoleó va establir un bloqueig continental per tal d'evitar el comerç britànic amb la resta d'Europa. -
La guerra va començar quan Napoleó va intentar posar el seu germà Josep Bonaparte com a rei d’Espanya i els espanyols no ho van acceptar. Això va fer que la gent es rebel·lara contra els francesos. Van començar els primers combats a Madrid i altres ciutats, amb gent normal lluitant al costat de soldats. La resistència va ser molt forta i Espanya es va convertir en un gran problema per a Napoleó que finalment va ser derrotat per l'exèrcit espanyol. -
La campanya de Rússia va ser el començament del declivi de Napoleó. Ell va invadir Rússia amb un exèrcit molt gran, però els russos van usar la tàctica de terra cremada, cremant pobles i aliments mentre s’allunyaven, així l’exèrcit francès no tenia què menjar ni on descansar. A més, va arribar l’hivern rus, que va ser brutal i va matar molta gent per fred i fam i només una part de l’exèrcit va aconseguir tornar a França. -
La batalla de Leipzig,també es coneix com la Batalla de les Nacions perquè hi van lluitar molts països contra Napoleó. França estava envoltada per Rússia, Prússia, Àustria i Suècia, i no van poder guanyar. Napoleó va perdre i això va representar una mala conseqüència per al seu poder a Europa. Després d’aquesta derrota, va haver d’abandonar Alemanya i començar a perdre el control dels seus territoris. -
Napoleó abdicà i es va exiliar a l'illa d'Elba. -
Després de ser exiliat a Elba, Napoleó va tornar a França i va recuperar el poder durant cent dies. Però els aliats no es van deixar i van lluitar contra ell a la batalla de Waterloo. Napoleó va perdre i això va ser la seva derrota definitiva. Després d’això, el van enviar a Sant Helena, on ja no va poder tornar mai més i va morir allà. -
Després de la derrota de Napoleó, es van tornar a establir les velles monarquies i es van abolir les constitucions que hi havien a canvi d'organitzar nous congressos. -
Les principals potències es van reunir en el Congrés de Viena per evitar més revolucions i es va remodelar el mapa polític d'Europa. França va torner a les seues fronteres,es van formar estats tap i Rússia, Àustria i Prússia es van a repartir tots els territoris.Tambe van formar la Santa Aliança i la Quàdruple Aliança que després es convertiría en la Quíntuple Aliança. -
Les revolucions de 1820 van començar perquè molta gent ja estava farta dels reis absolutistes que manaven sense escoltar a ningú. En llocs com Espanya, Nàpols i Portugal, la gent va demanar constitucions i més llibertats. En Espanya, fins i tot els militars es van alçar i van obligar el rei Ferran VII a acceptar la Constitució. -
Les revolucions de 1830 van ser encara més potents perquè la gent ja no volia tornar al passat absolutista. A França, van fer fora el rei Carles X perquè era massa autoritari i van posar un altre rei més liberal. A Bèlgica, directament es van cansar d’estar units a Holanda i van declarar la seua independència. També hi hagueren protestes en altres llocs d’Europa com Polònia o alguns estats italians demanant canvis polítics i més drets. -
Les revolucions de 1848 van esclatar perquè la gent estava ja cansada de la crisi, la pobresa i que els reis no feren cas a ningú. A França van fer fora el rei Lluís Felip i van proclamar la Segona República i van elaborar una nova Constitució, cosa que va animar a molts altres països. A llocs com Àustria, Alemanya i Itàlia, la gent demanava més llibertats, constitucions i fins i tot unir els seus territoris. -
1859:Cavour, aliat amb França a canvi de Savoia i Niça, luuita i guanya a Àustria i es queda amb Llombardia.
1860:El sud d'Itàlia s'unifica gràcies a Garibaldi i després es vinculà amb el Piemont.
1866:El Piemont ajuda a Prússia en la guerra contra Àustria a canvia de poder annexionar-se amb Venècia.
1870:El Piemont aprofita una retirada de tropesnfrancoprusianes per a ocupar Roma que després és nombrada capital d'Itàlia. -
1864:Un problema entre dos ducats de Dinamarca permet a Prússia annexionar-lo.
1866:Prússia aprofita un moment a la seua guerra contra Àustria en la qual ells estan lluitant amb Itàlia per fer l'annexió de la Confederació de l'Alemanya del Nord.
1870:Bismark va signar un tractat amb els estats alemanys del sud i provocà una guerra contra França. Napoleó va ser derrotat i va haver de cedir-li a als estats alemanys Alsàcia i Lorena i acaben annexionant-se també amb els estats del súd.