-
“Dictablanda” del general Berenguer
La dictablanda del general Berenguer és el nom amb què es coneix popularment l'últim període de la Restauració i del regnat d'Alfons XIII, caracteritzat pel govern del general Dámaso Berenguer. Berenguer va ser nomenat pel rei el gener de 1930 perquè restablís la "normalitat constitucional" després de la Dictadura de Primo de Rivera i al que va seguir el breu govern de l'almirall Juan Bautista Aznar-Cabañas, entre febrer i abril de 1931. -
Dimissió de Primo de Rivera
La caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera es va produir el 28 de gener de 1930, quan el general Miguel Primo de Rivera es va veure obligat a presentar la seva renúncia al rei d'Espanya, Alfons XIII, que va acceptar, donant pas a la Dictablanda de Dámaso Berenguer. . -
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià és l'acord a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representants republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica. -
Creació d’Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans i del confederalisme ibèric. -
Bienni Reformista (govern Azaña)
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco). -
Proclamació de la República Catalana per Francesc Macià i reconeixement de la Generalitat provisional
La proclamació de la República Catalana va ser feta per Francesc Macià a Barcelona el 14 d'abril de 1931. -
Eleccions municipals
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després. -
Proclamació de la República
La proclamació de la República Catalana va ser feta per Francesc Macià a Barcelona el 14 d'abril de 1931.
Arran de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia d'Alfons XIII, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclamà de manera unilateral «la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» el dia 14 d'abril. -
Eleccions a Corts Constituents
El 28 de juny de 1931 es van celebrar en Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola. La segona volta es va perllongar, amb diverses eleccions parcials, entre el 12 de juliol i el 8 de novembre. -
9 de desembre 1931: Constitució de 1931
La Constitució Espanyola de 1931 (oficialment: Constitució de la República Espanyola) fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes. -
Aprovació de la Llei del Divorci
El 22 de juny de 1981 es va aprovar a Espanya la llei del divorci, una fita històrica en una societat que eixia d'una llarga dictadura i que va suposar un dels primers passos per a caminar cap a la igualtat entre homes i dones. -
2 d’agost: Aprovació en referèndum de l’Estatut de Núria
El referèndum per l'aprovació de l'Estatut de Núria se celebrà a Catalunya el 2 d'agost de 1931. Hi participà aproximadament un 75% del cens, format per homes adults de més de 25 anys (sufragi masculí adult), i el resultat fou afirmatiu en un 99%. -
Intent de cop d’estat militar del general Sanjurjo
La Sanjurjada fou un intent de cop d'estat fracassat que part de l'exèrcit espanyol inicià la matinada del 10 d'agost[1] de 1932 contra la II República, liderat des de Sevilla pel general Sanjurjo.[2] Després del cop, Sanjurjo va ser en primer lloc condemnat a mort i, posteriorment, després d'una temporada a el Dueso, va ser exiliat a Estoril (Portugal),[3] des d'on va intentar tornar anys després per posar-se al capdavant dels sublevats l'any 1936. -
Aprovació de l’Estatut a les Corts de Madrid
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 va ser el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. L'avantprojecte de l'Estatut va ser enllestit el 20 de juny de 1931 a Núria, i l'Estatut fou aprovat a les corts republicanes el 9 de setembre de 1932, després de ser fortament retallat per les corts espanyoles. -
Eleccions al Parlament de Catalunya
Les eleccions van ser convocades el 25 d'octubre pel govern provisional de la Generalitat de Catalunya, presidit per Francesc Macià. Van ser convocats a votar tots els homes catalans majors de 25 anys. L'objectiu de les eleccions era que els ciutadans triessin els 85 diputats representants dels catalans, que posteriorment escollirien al President de la Generalitat de Catalunya i el President del Parlament Català. -
Bienni conservador
Constitueix el període de la Segona República durant el qual van governar els partits de centredreta republicana encapçalats pel Partit Republicà Radical d'Alexandre Lerroux. Precisament, l'entrada de la CEDA al Govern l'octubre del 1934 va desencadenar el fet més important del període: la Revolució d'octubre del 1934, una fracassada insurrecció socialista que només es va consolidar a Astúries durant dues setmanes encara que la Revolució d'Astúries finalment també va ser sufocada. -
Triomf de les dretes en les eleccions generals
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya i votaren les dones. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935. -
Mor Francesc Macià
Francesc Macià va morir el matí de Nadal de fa setanta anys. La seva mort va suposar un impacte
terrible i el seu enterrament fou dels tres o quatre més multitudinaris que hi ha hagut als Països Catalans. El seu cor es conservà separat com una relíquia i visqué el periple de l'exili. Una història que encara té alguns buits, com la mateixa vida de Macià, que encara no té una biografia com la que li pertocaria. -
Lluís Companys proclama l’Estat Català dins la República espanyola
El 6 d'octubre del 1934 va tenir lloc a Barcelona la proclamació de l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola per part del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys. Aquests fets s'enquadren dins de la vaga general revolucionària iniciada el dia 5 d'octubre i són posteriors a l'entrada de la CEDA el 4 d'octubre al govern de la República, en virtut dels seus resultats a les eleccions generals de novembre de 1933. -
Insurrecció obrera a Astúries
La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius principals de la qual es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista. Va ser un episodi que ocorre dintre d'un procés més ampli que va ocórrer en conjunt d'Espanya i es va denominar Revolució de 1934. -
Govern del Front Popular
El Front popular guanya les eleccions i obté 257 diputats. El Front popular va aconseguir la victòria va reemprendre la tasca reformista del primer bienni. El Govern va estar presidit per Azaña i comptava amb membres de l'Esquerra Republicana i la Unió Republicana que tenia l'apogeu dels socialistes i comunistes. -
Eleccions generals amb triomf del Front Popular
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres denominada Front Popular.