-
Dimissió de Primo de Rivera
La caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera es va produir el 28 de gener de 1930, quan el general Miguel Primo de Rivera es va veure obligat a presentar la seva renúncia al rei d'Espanya, Alfons XIII, que va acceptar, donant pas a la Dictablanda de Dámaso Berenguer. . -
“Dictablanda” del general Berenguer
La dictablanda del general Berenguer és el nom amb què es coneix popularment l'últim període de la Restauració i del regnat d'Alfons XIII, caracteritzat pel govern del general Dámaso Berenguer. Berenguer va ser nomenat pel rei el gener de 1930 perquè restablís la "normalitat constitucional" després de la Dictadura de Primo de Rivera i al que va seguir el breu govern de l'almirall Juan Bautista Aznar-Cabañas, entre febrer i abril de 1931. -
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià és l'acord a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representants republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica. -
Bienni Reformista (govern Azaña)
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco). -
Creació d’Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans i del confederalisme ibèric. -
Proclamació de la República Catalana per Francesc Macià i reconeixement de la Generalitat provisional
La proclamació de la República Catalana va ser feta per Francesc Macià a Barcelona el 14 d'abril de 1931. -
Eleccions municipals
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després. -
Proclamació de la República
La proclamació de la República Catalana va ser feta per Francesc Macià a Barcelona el 14 d'abril de 1931.
Arran de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia d'Alfons XIII, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclamà de manera unilateral «la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» el dia 14 d'abril. -
Eleccions a Corts Constituents
El 28 de juny de 1931 es van celebrar en Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola. La segona volta es va perllongar, amb diverses eleccions parcials, entre el 12 de juliol i el 8 de novembre. -
9 de desembre 1931: Constitució de 1931
La Constitució Espanyola de 1931 (oficialment: Constitució de la República Espanyola) fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes. -
Aprovació de la Llei del Divorci
El 22 de juny de 1981 es va aprovar a Espanya la llei del divorci, una fita històrica en una societat que eixia d'una llarga dictadura i que va suposar un dels primers passos per a caminar cap a la igualtat entre homes i dones. -
2 d’agost: Aprovació en referèndum de l’Estatut de Núria
El referèndum per l'aprovació de l'Estatut de Núria se celebrà a Catalunya el 2 d'agost de 1931. Hi participà aproximadament un 75% del cens, format per homes adults de més de 25 anys (sufragi masculí adult), i el resultat fou afirmatiu en un 99%. -
Intent de cop d’estat militar del general Sanjurjo
La Sanjurjada fou un intent de cop d'estat fracassat que part de l'exèrcit espanyol inicià la matinada del 10 d'agost[1] de 1932 contra la II República, liderat des de Sevilla pel general Sanjurjo.[2] Després del cop, Sanjurjo va ser en primer lloc condemnat a mort i, posteriorment, després d'una temporada a el Dueso, va ser exiliat a Estoril (Portugal),[3] des d'on va intentar tornar anys després per posar-se al capdavant dels sublevats l'any 1936.