-
Considerat un dels primers filòsofs occidentals.
Va proposar que l’“arjé” (principi originari de totes les coses) era l’aigua; introduí l’idea de trobar un principi natural, no mític, per a l’origen de la realitat -
Naixement de la filosofia a Grècia: orígens naturals, raó, ètica, política. Presocràtics, Sòcrates, Plató, Aristòtil i hel·lenisme.
-
Va establir la influència de les matemàtiques i la relació de nombres amb la realitat, i va fundar una escola que unia filosofia, religió i ciència. -
-
Conegut per la idea que tot flueix (panta rheî), la realitat és canvi constant i el foc com a símbol de transformació. -
S’oposa al canvi: defensa que l’ésser és immutable, que el que “és” ha de ser i el que “no és” no pot ser. Així qüestiona l’aparença de canvi i diversitat. -
-
Un dels grans sofistes: “L’home és la mesura de totes les coses”. És relativista pel que fa al coneixement: el que és veritable per a un home pot no esser-ho per a un altre. -
Sofista que va posar en qüestió la possibilitat del coneixement absolut: segons ell “res existeix; però si alguna cosa existeix no es pot conèixer; i si es pot conèixer no es pot comunicar”. -
-
Filòsof atenès que no va deixar escrits; conegut pel mètode maièutic (fer néixer les idees en l’interlocutor), per la idea del “coneix-te a tu mateix”, i per l’interès ètic de la vida examinada. -
-
Alumne de Sòcrates. Va teoritzar el món de les Idees o Formes: les realitats perfectes i immutables que donen sentit al món sensible. També va tractar de la justícia, l’ànima, l’Estat ideal. -
-
-
Alumne de Plató però crític amb la teoria de les Formes. Va fondar la lògica formal, va estudiar cada ciència de manera empírica i va concebre l’ésser com acte i potència, la virtut ètica com mitjà... -
-
-
Fundador de l’epicureisme: la felicitat entesa com absència de dolor i calma de l’ànima (“ataràxia”). Defensa els plaers simples, amistat, moderació. -
-
-
Filòsof estoic romà. Propugna dominar les passions, viure conforme a la raó i a la natura, suportar el dolor i l’adversitat amb serenitat, cultivar la virtut.
-
-
Teòleg i filòsof cristià. Va unificar la fe i la raó, la gràcia i la llibertat. Va posar l’èmfasi en l’Ànima, en la ciutat terrenal versus la ciutat de Déu, en l’orientació de la vida humana cap al transcendent. -
-
Filosofia al servei del cristianisme. Fe i raó. Pensadors destacats: Agustí, Tomàs i Ockham.
-
Filòsof i teòleg de l’Escola de París. Va integrar la filosofia aristotèlica amb la teologia cristiana. Distincions de l’ésser, actu i potència, proves de l’existència de Déu, llei natural, etc. -
-
Filòsof escocès‐anglès famós pel principi d’economia (“la navalla d’Ockham”): no multiplicar entitats sense necessitat. Va criticar les universals, va defensar que només els individus existeixen realment... -
-
Racionalisme vs. empirisme. Naixement de la ciència moderna i crítica del coneixement: Descartes, Locke, Hume i Kant.
-
Pare de la filosofia moderna. “Cogito, ergo sum”. Va separar ment i cos (dualització), va iniciar el dubte metòdic, va buscar fonament segur per a la ciència. -
Empirista anglès. Va sostenir que la ment és “tabula rasa” (fulla en blanc) a la naixença; tot el coneixement prové de l’experiència. Va aportar també en la teoria política (drets naturals). -
-
-
Empirista escocès extrem. Va dubtar de la causalitat, de la identitat personal, va analitzar les emocions, i va influir en la crítica de la raó. -
La seva filosofia crítica analitza els límits del coneixement (“Què puc saber?”), l’ètica de la llibertat (“Què haig de fer?”) i l’esperança (“Què puc esperar?”) -
-
Crítica social, existencialisme, psicoanàlisi, llenguatge i política: Marx, Nietzsche, Freud, Heidegger, Sartre, Gadamer, Escola de Frankfurt…
-
-
Filòsof, economista, sociòleg. Va analitzar les estructures de classe, l’aliènació, el treball i el capital, la història com lluita de classes. -
Crític de la moral tradicional, de la religió, va proposar el “superhome”, la voluntat de poder, el retorn etern, l’afirmació de la vida. -
Fundador de la psicoanàlisi; encara que no és “filòsof” en el sentit tradicional, la seva obra influí profundament en la filosofia contemporània (inconscient, desig, estratificació de la psique). -
La raó vital, perspectivisme : “jo sóc jo i la meva circumstància”. -
-
Ser, existència, l’ésser en el món (Dasein), l’autenticitat. -
Hermenèutica filosòfica: la interpretació, l’horitzó, l’ésser-en-el-llenguatge, l’hermenèutica com estructura fonamental de la comprensió. -
-
Crítica de la indústria cultural, raó instrumental, dialèctica negativa. -
Raó poètica, exili, pensament límit, espiritualitat i política. -
Llibertat radical, l’home condemnat a ser lliure, l’existència precedeix l’essència. -
Condició humana, totalitarisme, acció política, banalitat del mal. -
Acció comunicativa, democràcia deliberativa, raó pública. -
-
-
-
-
-
-
-
-