-
Filòsof grec, a qui se li considera el fundador de l’escola de la Filosofia de Milet i l’iniciador de la filosofia occidental, formant part dels filòsofs presocràtics. Tales va plantejar que l’aigua era el principal element de totes les coses, la qual cosa fa que això pogués haver estat inspirat en la seva relació amb el mar i els viatges marítims. La història el reconeix com a un dels 7 savis de Grècia, destacant per amplis coneixements en diversos camps, sobretot en l'astronomia.
-
Filòsof presocràtic amic, el qual va destacar per l’escriptura de l’obra Sobre la naturalesa.
Anaximandre va proposar que l’apíron era el principi fonamental de tot. En comptes de l’aigua (com deia Tales), l’apíron va ser considerada una substància indeterminada, indefinida que donava origen a tot l’univers. Era l’element que convertia totes les substàncies materials (l’aigua, la terra, el foc, l’aire) en una única font, des de la qual es generaven i es transformaven tots els altres elements. -
La filosofia antiga es considera la filosofia que toma lloc des de l'inici de la filosofia fins a la caiguda de l'imperi romà. Aquests va ser el primer període de la filosofia.
-
(Any aproximat)
Es diu que Anaximandre va liderar expedicions colonitzades a Mar Negre, va fundar ciutats com Apol·lònia (una antiga ciutat de Llíria), donat el fet que va ser el primer que va dibuixar un mapa de la terra i probablement també, el primer a dissenyar un model esfèric de l’univers. -
Tales, va ser conegut per predir un eclipsi solar l’any 585 aC. Aquest fet es va utilitzar per a posar data al seu naixement cap a l’any 625 aC. A més, Tales va proposar la utilització de l’ossa menor com una guia pels navegants. -
Filòsof presocràtic, que va ser conegut per la teoria dels àtoms. Pitàgores va ser conegut pel Teorema de Pitàgores, el qual en un triangle rectangle estableix que la suma dels quadrats de les longituds dels catets és el mateix que el quadrat de la longitud de la hipotenusa. A més, Pitàgores va ser un pioner en l’estudi de les proporcions i relacions de les matemàtiques, que va descobrir que les notes musicals es podien expressar a través de proporcions numèriques.
-
Filòsof grec presocràtic, qui va ser conegut per la seva comprensió de la naturalesa i la seva creença que la realitat és un procés constant que continua en transformació. Per a Heràclit el foc era un dels elements centrals que ell tenia en els seus pensaments. Heràclit sempre va associar el foc amb el canvi i la transformació en un símbol dinàmic de la realitat. Segons ell, el foc impulsa tots els processos que tenen lloc en l’univers, actuant així com una força primordial de transformacions.
-
Va ser un filòsof grec presocràtic que va ser conegut per la seva influència en la filosofia occidental, concretament per la concepció que tenia de la realitat com a única, immutable i eterna. A través d’això, Piràmides fa dues coses: el primer que fa és establir una distinció clara entre la via de la veritat i la via de l’opinió. Per a Parmènides, el ser era l’única realitat existent que era immutable, mentre que el no ser, era considerat inexistent i irreal.
-
Va ser un filòsof grec, qui va ser considerat un dels principals representants sofisma. Protàgores va ser un dels primers filòsofs que va introduir la idea que la veritat era subjectiva i depenia de la percepció individual. Aquesta concepció va ser reflectida en la frase “l’home és la mesura de totes les coses”, que implica que cadascú determina allò que és veritable i fals segons les seves experiències i percepcions. Parlant de l’element central de Protàgores, el seu element era el relativisme.
-
Gòrgies, un filòsof grec del moviment sofista com Protàgores, defensava la idea de la veritat subjectiva i la interpretació diversa de la realitat. El seu pensament es basava en l'escepticisme i relativisme, qüestionant les idees tradicionals de veritat i realitat. Argumentava que la veritat depèn de les perspectives i el context de cada persona, fomentant el dubte com a part essencial en la recerca del coneixement.
-
El naixement del filòsof Sòcrates va marcar l'inici d'una nova era per a la filosofia. -
Va ser un filòsof grec, conegut per la seva influència en l’àmbit de l’ètica i la moral. Durant la seva vida, es va dedicar a la filosofia i l’ensenyament. Els elements centrals d’aquest filòsof eren el coneixement d’ell mateix i el mètode socràtic. Els coneixements de si mateix s’encarregava de promoure la reflexió per viure èticament. Mentres que el mètode socràtic, s’encarregava de fomentar el pensament crític a través de diàlegs.
-
Filòsof grec, considerat un dels principals pensadors de la història de la filosofia occidental.
Va defensar la idea que el coneixement veritable era fonamental per aconseguir la justícia.
Els elements centrals d’aquest filòsof eren l'idealisme i l'objectivisme.
L'idealisme proposava que les idees o formes són la veritable realitat.
Mentre que l'objectivisme afirmava que hi ha veritats absolutes i universals que són independents de les opinions individuals. -
Filòsof grec, considerat un dels pensadors més influents de la història de la filosofia.
Durant la seva vida, va abordar una gran varietat de temes, des de la lògica i la metafísica fins a l'ètica i la ciència.
Els elements centrals d’aquest filòsof eren el realisme i l'empirisme.
El realisme proposava que la realitat existeix independentment de les percepcions humanes.
Mentre que l'empirisme afirmava que el coneixement es deriva de l'experiència de cada persona. -
Filòsof grec peripatètic. Va ser conegut pels seus treballs en l’ètica i la botànica. Durant la seva vida, va dirigir el Liceu, on va escriure les seves obres.
Els elements centrals d’aquest filòsof eren la botànica i la sistematització del coneixement natural.
La botànica oferia un estudi exhaustiu de la flora, a través d’una recopilació metòdica de plantes.
Mentre que la sistematització del coneixement natural va centrar-se en l'observació i teorització sobre la natura. -
Va ser un filòsof grec, que va fundar el Jardí i l'epicureisme. Va ser conegut com a filòsof i no com a escriptor, tot i que hagi escrit obres.
Va escriure diversos textos sobre la seva filosofia. La seva obra més destacada va ser “La carta a Herodot”.
Els elements centrals d’aquest filòsof eren l'hedonisme i la recerca de la felicitat.
L'hedonisme promovia la idea que el plaer era el bé suprem.
Mentre que la felicitat es trobava en la recerca de plaers moderats i en l'evitació del dolor. -
Va ser un filòsof estoic i escriptor llatí. Va ser considerat un dels pensadors més influents de l'estoïcisme tardà.
Durant la seva vida, va reflexionar sobre temes com l'ètica, la física i la natura humana.
Els elements centrals d’aquest filòsof eren l'estoïcisme i el neopitagorisme.
L'estoïcisme proposava que la virtut i la tranquil·litat interior són fonamentals per aconseguir la felicitat.
Mentre que el neopitagorisme influïa el seu pensament a través d'un enfocament religiós. -
Va ser un filòsof cristià, considerat la figura més important de la filosofia cristiana de l'antiguitat. Va reflexionar sobre la naturalesa de Déu, el mal i la relació entre fe i raó.
Els elements centrals d’aquest filòsof eren el neoplatonisme i el cristianisme.
El primer influïa en el seu pensament a través de la idea de la Unitat i la importància de l'intel·lecte, que ajudaven a comprendre la naturalesa divina i la realitat.
Mentre que el segon aportava una nova visió sobre el mal. -
La caiguda de l'imperi romà simbolitza la fi de la filosofia antiga, tot i que es podria considerar que pot acabar abans.
-
La filosofia medieval va ser la filosofia que va succeir entre la caiguda de l'imperi romà i la caiguda de l'imperi bizantí, aquesta destaca per ser molt basada en la religió i el cristianisme.
-
Va ser un filòsof, metge i científic. Va ser considerat una de les figures més influents de la fe islàmica.
Durant la seva vida, va escriure nombroses obres sobre la filosofia, la medicina, les matemàtiques i les ciències socials.
Els seus elements centrals van ser l'essència i l'existència.
L’essència determinava la natura d’alguna cosa, és la que fa que qualsevol cosa sigui allò que es.
Mentre que l’existència implicava que una cosa és real i efectiva al món. -
Va ser un filòsof catòlic, que va ser considerat el principal representant de l'ensenyament escolàstic. Ell va treballar per integrar el pensament aristotèlic a la fe cristiana.
Aquino estudiava la teologia natural i l'escolàstica. La primera es basava en la idea que es pot conèixer Déu a través de la raó i l'observació del món natural.
Mentre que l'escolàstica, proposava un mètode rigorós d'anàlisi i debat filosòfic, que buscava resoldre tensions entre la filosofia clàssica i el cristianisme. -
Va ser un filòsof i escriptor amb un important llegat en la història del pensament. Durant la seva vida, va escriure més de 250 obres de diversos gèneres com la filosofia, la teologia, la literatura…
Els seus elements centrals van ser l’essència i l’existència. L’essència determinava la natura d’alguna cosa, és la que fa que qualsevol cosa sigui allò que és.
Mentre que l’existència implicava que una cosa és real i efectiva al món. Allò que d’alguna manera es materialitza i es fa perceptible. -
Va ser un filòsof, teòleg i frare franciscà anglès, que va ser considerat el principal representant del nominalisme.
Durant la seva vida, va escriure obres sobre la filosofia, la metafísica i la teologia, així com les qüestions polítiques i morals.
Els seus elements centrals van ser el nominalisme i el principi de parsimònia, que afirmava que les explicacions havien de ser les més simples possibles.
El nominalisme, rebutjava les idees universals com a entitats independents. -
Va ser una filòsofa i pensadora influent de la seva època. Va ser coneguda una mística i teòloga de l’època medieval. Durant la seva vida, va escriure diverses obres significatives, com: “el diàleg”, “la vita”... Els seus elements centrals van ser l’amor de Déu i la penitència. L’amor de Déu era la força que impulsava la relació amb el diví i motiva l’acció cap als altres. Mentre que la penitència, reconeixia els pecats i sempre buscava el perdó.
-
La caiguda de l'imperi bizantí a les mans de l'imperi otomà va ser un dels fets que s'escullen per a representar el canvi de l'era antiga a l'edat moderna.
-
Es diu de la filosofia que toma lloc des de la caiguda de l'imperi Bizantí fins a la mort d'Immanuel Kant sent principalment dominada pel Racionalisme i l'Empirisme.
-
Francis Bacon va ser un filòsof anglès, que va destacar per dos motius principals. Un, per ser el pare de l'empirisme amb les seves idees que aprenem per l'experiència. I també va destacar per deixar per escrit les normes del mètode científic, a la vegada asseient les bases per al nostre pensament actual. Altres dels treballs de Bacon, van portar-lo a criticar l'aristotelisme i també a estudiar l'ocultisme.
-
Thomas Hobbes va ser un racionalista anglès, destacat pel seu llibre (Leviatà), Hobbes es dedicava a la filosofia natural, que diferencia els objectes naturals dels artificials i animats dels inanimats. Hobbes també es va fer la pregunta de “perquè l'ésser humà crea l'estat?”, i en tractar d'arribar a la solució va dir la coneguda frase “l'home és un llop per l'home”, volent dir que per aquesta raó, els éssers humans volem unir-nos entre nosaltres.
-
Descartes va ser un matemàtic, físic i filòsof francès, ell, després de treballar a l'exèrcit, va decidir començar a investigar i va ser molt importants en diferents àmbits. Per exemple, a l'àmbit matemàtic va ser l'inventor de l'eix cartesià i de fer ús de superíndex per a escriure exponents, entre d'altres. A la ciència René Descarts va ser el pare del Racionalisme, dient que el saber humà es deu a les ciències innates i no a l'experiència.
-
Novum organum va ser l'obra pare de l'Empirisme, escrita per Francis Bacon, aquesta obra vol contradir les idees aristotèliques fent ús de la lògica amb respecte de la ciència i les tecnologies. En aquesta obra també es parlen de les diferents concepcions o ídols que tenim i fa una part crítica i una altra part constructiva on es vol deixar clar com funcionen les idees antigues i el mètode científic. -
Corrent filosòfic que defensa que el coneixement s'obté mitjançant l'experiència i que havans d'haver-hi aquesta experiència la nostra ment és “Tabula Rasa”, és a dir, està completament en blanc i es pot completar gràcies a les experiències.
-
Blaise Pascal va ser un racionalista que destacava pel fet que, a diferència de molts altres racionalistes, no intentava introduir la religió a la seva filosofia, de fet tot el contrari. Pascal va tractar de posar els límits entre la raó i la fe, dient que la fe és revelada i la raó justificada. Aquests pensaments va causar que Pascal fos polèmic davant la vista d'altres filòsofs racionalistes que sí que feien servir la fe a la seva filosofia.
-
John Locke va ser un filòsof de l'empirisme que va tractar de negar les teories de Descartes i Spinoza, del racionalisme en general. Locke deia que no tenim cap saber innat, que tot s'obté amb les experiències i perquè alguna cosa sigui verdadera ha de concordar amb altres experiències empíricament del contrari són falses. Locke també defensava que tot ésser humà era lliure i igual per naturalesa.
-
Baruch Spinoza va ser un filòsof racionalista que va tractar de posar a déu com el centre de la seva filosofia. Spinoza el definia com un infinit, un ésser suprem. Dit això, el que caracteritza a Spinoza va ser el seu intent en “fusionar” el racionalisme i la seva filosofia amb l'ètica. És a dir va portar l'ètica a termes del nou corrent filosòfic del moment, el racionalisme.
-
Les Meditacions Metafísiques va ser el llibre pare de Racionalisme, escrit per René Descartes, aquest text parla amb de les idees de Descartes pel que fa al racionalisme i seria l'obra que iniciaria aquest moviment. -
Corrent filosòfic iniciat per René Descartes, que deia que els humans aprenem mitjançant l'experiència, però hi tenim uns pensaments o idees innates, que ens permeten entendre el món.
-
Gottfried Wilhelm Leibniz va ser un racionalista que va tractar de recuperar la relació entre la filosofia antiga i la moderna, al contrari dels altres que tractaven de trencar-la. Per a fer-ho ell deia que hi havia dos tipus de coneixements, els que necessitaven ser demostrats (fets) i els que eren innats (raó). Leibniz també va introduir el concepte de la mònada, que segons ell era una substància que conformava i era tot, d'origen diví.
-
Escrit per Thomas Hobbes, Leviatà ens parla sobre coneixement humà, els contractes humans i de les lleis de la natura, entre d'altres. Les conclusions a les quals arriba principalment són que l'home és naturalment egoista, que la natura és caòtica, i que és els governadors han de tindre un poder absolut sobre el seu poble i els estats són necessaris per a la natura humana. -
Ètica és el llibre que va escriure Spinoza explicant les seves teories en com aplicar el racionalisme a l'ètica. -
Assaig sobre l'enteniment humà és l'obra de John Locke, aquesta obra està dividida en 4 llibres diferents en cadascun d'ells mencionant diferents aspectes de l'empirisme. En general, el llibre tracta de negar les ideés innates dient que la ment és un full en blanc i que aprenem de l'experiència. També parla sobre els diferent tipus d'idees que hi ha i de com entenem les coses. -
François-Marie Arouet, també conegut com a Voltaire, va ser un historiador, advocat i filòsof racionalista. Voltaire deia que les emocions humanes eren reprimides per la raó històricament. Però un dels principals motius pel que va ser conegut va ser per ser un dels principals pensadors de la il·lustració. Per tant, va criticar el feudalisme i principalment la monarquia absoluta que hi havia en aquell moment a França.
-
Tractat sobre els principis del coneixement humà va ser l'obra de George Berkeley, en aquesta obra ell va tractar de refutar les idees de John Locke. Per a fer-ho parla sobre la nostra percepció i com aquesta ens afecta a les idees. -
David Hume va ser un filòsof empirista que, com molts altres, va expandir en les idees de Locke.
Ell deia que les nostres experiències es dividien en idees i impressions, sent les ultimes les més fortes les que impactaven i es quedaven a la nostra ment, com ara sensacions, emocions.
Per la seva part les idees eren versió més dèbil de les impressions, com imatges d'aquestes i es divideixen entre complexes i simples. Les complexes es podien formar en ser-hi similars, contràries, causa-efecte, etc. -
Jean-Jacques Rousseau va ser un filòsof racionalista que deia que l'ésser humà no era dolent per naturalesa, però que tots els avanços científics i artístics en van donar la possibilitat de ser dolents. Rosseau també criticava el capitalisme, dient que la propietat privada posava a persones per sobre d'altres i que el correcte hauria de ser una societat on tothom és igual, per tant, tothom hauríem de cedir les seves propietats i drets a tothom.
-
Monadologia va ser l'obra de Gottfried Leibniz, en aquesta ell parla sobre diverses teories. Entre altres coses parla de l'idealisme, de la raó per la qual tenim lliure albir i de l'anomenat optimisme metafísic, és a dir, que ell creia que tot tenia un motiu, i una raó lògica per a succeir i que no hi havia irregularitats. -
Immanuel Kant va ser un dels filòsofs més influents de la història. Kant va començar sent un racionalista propi de la seva zona natal, però en llegir obres empiristes ell va crear la seva teoria. Ell va donar certa raó a l'empirisme i al racionalisme dient que sí que és veritat que només aprenem de les experiències i que no existeix el coneixement innat, però que la ment no és buida, que no és “Tabula rasa” com deien els empiristes.
-
Investigació sobre l'enteniment humà de David Hume, és un llibre que surt d'una “revisió” del llibre, també de Hume Tractat sobre la naturalesa humana, on s'eliminen algunes idees, però les més importants són refinades. -
Crítica de la raó pura va ser una obra que va marcar un abans i un després en la filosofia, escrita pel gran filòsof Immanuel Kant, l'obra tracta una gran varietat de temes tots estudiats des de la doctrina transcendental. En l'obra Kant tracta de “fusionar” el racionalisme i l'empirisme, agafant les parts que ell creu que són correctes i donant la raó a vegades als empiristes, i a vegades als racionalistes. -
La mort d'Immanuel Kant és el fet que marca la fi de la filòsofa moderna, i per tant l'inici de la filosofia contemporània. -
És el període del temps, que conté des de la mort d'Immanuel Kant fins a arribar a l'època actual.
-
Karl Max va ser un filòsof molt conegut, principalment per ser el pare del comunisme. Ell criticava les diferències entre les dues classes, burgesia i proletariat, criticava que la gent produïa més del que eren pagats, que els burgesos controlaven a proletariat i moltes altres coses. D'aquesta manera ell va proposar el comunisme i va preveure una revolució per a formar una dictadura del proletariat, per a frenar els mals del capitalisme.
-
Friedrich Nietzsche va ser un filòsof i poeta contemporani. Destacat per diferents teories entre elles, ell deia que deu havia mort en la societat moderna. També criticava les antigues morals, dient que ara ja no es podien basar en elles i, segons ell, aquell que pogués superar les antigues morals seria un superhome. Nietzsche també va parlar sobre una vida cíclica i repetitiva, dit d'una altra manera, les situacions de la vida es van repetint periòdicament.
-
Sigmund Freud va ser un filòsof molt important per al món modern, a causa de ser considerat el pare de la psicoanàlisi. Freud deia que la ment es dividia en dues parts el conscient, i l'inconscient, que sempre està “amagat”. També deia que la porta a l'inconscient eren els somnis. Ell deia que la nostra infància és una gran part de la formació de la nostra personalitat, junt amb la sexualitat. I que si alguna cosa passava, la nostra ment té mecanismes de defensa, com la repressió o la negació.
-
Ortega va ser un diputat Leones i filòsof que, amb l'arribada de la Guerra Civil Espanyola, va haver d'exiliar-se per a després tornar a Espanya. Pel que fa a la seva filosofia ell es va centrar en la relació entre el “jo” i el seu entorn. Dient que el “jo” i el seu entorn són els dos inseparables. El seu treball es veu reflectit en la seva frase "Yo soy yo y mi circunstancia" Dit això també va treballar en altres filosofies com l'objectivisme, el raciovitalisme, el perspectivisme, etc.
-
Martin Heidegger va ser un filòsof alemany, que pensava que nosaltres com a éssers humans no som tan sols objectes sinó que som "Dasein" que vol dir que estem al món l'observem i el comprenem. Opinant que l'angoixa ens ajudava a això ensenyant-nos la nostra fragilitat i finitud. Ell també en dei que el temps no és només una mesura, sinó que una dimensió completa, i tractava de donar-li més importància. Criticant també les noves tecnologies que segons ell ens separen de la naturalesa humana.
-
Hans-Georg Gadamer va ser un filòsof alemany, ell deia que la realitat era subjectiva i que cadascú veiem una realitat diferent. Ho acompanyava dient que els prejudicis ens actuen com a modificadors de com veiem la realitat. Que el nostre passat ens canviava com a persones i ens tornava qui som avui. Ell opinava que el diàleg és crucial i que ho necessitem per a créixer i evolucionar. També deia que la veritat era variable, que canviava en el temps.
-
Nascuda a Espanya, la filosofa María Zambrano, que va tindre a altres filòsofs com Ortega y Gasser de professor és un dels símbols per a la filosofia poètica. Zambrano té un estil de filosofia basat en la poesia i amb molta influència d'Ortega y Gasset. En els seus llibres, la filòsofa fa ús del que anomena la raó poètica.
-
Jean-Paul Sartre va ser un filòsof contemporani. Ell deia que la nostra essència es construeix amb el temps, i que en néixer no la tenim. També deia que com a humanitat són “projectes”, i que estem en eterna construcció, és a dir que no som un producte acabat. Sartre també creia en la llibertat com una arma de doble fil, que és molt bona, però a la vegada pot ser dolenta, i deia que tractar de fingir que no tenim aquesta llibertat o autolimitar-se les nostres opcions és mala fe.
-
Hannah Arendt, va ser una filòsofa alemanya, deixeble de Heidegger, que es va dedicar a donar classes als Estats Units. La seva filosofia era principalment política criticant el totalitarisme, al que anomenava el “mal radical”. També criticava la societat moderna per deixar la religió, i la tradició a una altra banda. Igualment, es va dedicar a l'estudi de les causes per al totalitarisme, les crisis i la decadència que estava patint la societat de masses.
-
Jürgen Habermas és un filòsof i sociòleg alemany, que opina que el diàleg és una part molt important de la nostra vida, és a dir, parlar i escoltar es crucial per a viure en harmonia. Habermas també diu que hi ha tres tipus de sabers, el científic, el culte i l'històric. Ell incita a pensar i a ser crític i si és adient a contradir el que t'han ensenyat i a la societat. Dient que la societat hauria de ser més justa i més equitativa.