-
625 BCE
Tales de Milet
Filòsof grec presocràtic nascut cap a l'any 625 aC i va morir el 546 aC. La seva teoria filosòfica es basa en les matemàtiques; en la creació de càlcul de les distàncies dels vaixells i l'elaboració d'una geometria teòrica.
També va plantejar el primer problema de la filosofia: Quin és el principi de la naturalesa? Va inaugurar una nova forma de pensament separat del model mític, amb el qual va ser considerat com el pare del pensament racional o filosòfic. -
Period: 600 BCE to 400
FILOSOFIA ANTIGA
-
Period: 600 BCE to 400 BCE
Presocràtics
Conjunt de pensadors grecs anteriors a Sòcrates. Van ser els primers pensadors que van trencar amb les formes mítiques de pensament per a començar a edificar una reflexió racional, anomenat pas del mite al logos. -
570 BCE
Pitàgores
Filòsof grec nascut l'any 570 aC i mort l'any 490 aC. Centrava els interessos intel·lectuals en la música i les matemàtiques posades al servei de la renovació de la vida moral. Se li atribueixen les doctrines de la immortalitat i la transmigració de les ànimes, com el descobriment de les relacions entre l'harmonia musical, els acords i les proporcions numèriques. També és pioner en la matemàtica especulativa i la cosmologia filosòfica. Se li atribueix el descobriment del teorema de Pitàgores. -
535 BCE
Heràclit
Filòsof i matemàtic grec nascut l'any 535 aC i mort l'any 470 aC. Destaca la seva teoria astronòmica segons la qual la Terra està en el centre de l'univers. -
515 BCE
Parmènides
Filòsof grec presocràtic nascut l'any 515 aC i mort el segle V aC. Sosté que només l'ésser és real: és únic, etern i immutable. El canvi i la multiplicitat són il·lusions dels sentits. Segons ell, només podem pensar i parlar sobre allò que existeix, ja que el "no-ser" no pot ni tan sols ser concebut. -
485 BCE
Gòrgies
Filòsof sofista grec nascut l'any 485 aC i mort l'any 391 aC. Defensava un nihilisme radical en tres tesis: res no existeix; si existís, no podríem conèixer-ho; i, fins i tot si poguéssim, no es podria comunicar. Així, destacava el poder persuasiu del llenguatge per sobre de la veritat, concebia l'art com un engany intel·ligent, i va ser pioner a explorar l'estètica de la retòrica. -
480 BCE
Protàgores
Filòsof grec i sofista, nascut l'any 481 aC i mort l'any 411 aC. La teoria filosòfica de Protàgores es basa en el relativisme i el subjectivisme: afirma que, "l'home és la mesura de totes les coses", és a dir, cada persona determina el que és veritable o fals segons la seva percepció individual. També va defensar que les virtuts es poden ensenyar, especialment les virtuts polítiques, que són necessàries per a la convivència i poden millorar la societat a través de l'educació i les lleis. -
470 BCE
Sòcrates
Filòsof grec nascut l'any 470 aC i mort l'any 399 aC. La seva teoria filosòfica es basa en el coneixement com a base de la virtut i la felicitat. Segons ell, saber què és just porta a actuar de manera justa; per això, afirma que ningú fa el mal voluntàriament. El seu mètode, conegut com a mètode socràtic, consisteix en diàlegs de preguntes i respostes per portar l'interlocutor a reconèixer la seva ignorància i buscar la veritat. -
Period: 450 BCE to 400 BCE
Sofistes
Els sofistes eren pensadors i mestres de l'antiga Grècia que es van especialitzar en l'ensenyament de la retòrica i la filosofia, enfocant-se en l'argumentació i el debat. Són coneguts per la seva visió relativista del coneixement i la moral, sostenint que la veritat és subjectiva i depèn del context i de la persuasió. -
428 BCE
Plató
Filòsof grec nascut l'any 428 aC i mort l'any 348 aC. La seva teoria filosòfica se centra en la distinció entre el món sensible i el món de les idees. Plató sosté que les idees són realitats immutables i perfectes, mentre que el món físic és una còpia imperfecta d'aquestes idees. A través de la seva famosa mite de la caverna, Plató il·lustra la recerca del coneixement veritable i l'important paper dels filòsofs com a guies cap a la veritat. -
384 BCE
Aristòtil
Filòsof grec nascut l'any 384 aC i mort l'any 322 aC. La seva teoria filosòfica es basa en l'estudi de la realitat a través de l'observació i l'experiència. Rebutja la distinció platònica entre el món sensible i el món de les idees, afirmant que les formes existeixen en les coses mateixes. Introdueix el concepte d'"essència" com a allò que determina la identitat d'un objecte. A més, desenvolupa una teoria de la casualitat, diferenciant entre quatre tipus de causes. -
341 BCE
Epicur
Filòsof grec nascut l'any 341 aC i mort l'any 270 aC. La seva filosofia se centra en la recerca de la felicitat com a objectiu de la vida, considerant que aquesta es pot aconseguir mitjançant el plaer tranquil i durador. Divideix la filosofia en tres parts: canònica (lògica), física (atomisme amb el concepte de clinamen) i ètica (hedonisme). Rebutja la por a la mort, afirmant que és només la disgregació dels àtoms, i considera que els déus no interfereixen en les nostres vides. -
Period: 323 BCE to 28 BCE
Hel·lenisme
Fenomen de difusió de l'esperit grec (llengua i cultura) en l'àmbit del món oriental, difusió que suposa una universalització d'aquesta cultura, vehiculada pel grec com a idioma comú, dins d'un procés històric de descomposició de l'imperi macedònic.
Les escoles filosòfiques, com l'estoïcisme, l'epicureisme i el cinisme, van guanyar popularitat. Se centraven en temes com la felicitat, la virtut i la vida segons la natura. -
4 BCE
Sèneca
Filòsof estoic i escriptor llatí nascut l'any 4 aC i mort el 65 dC. Representant de l'estoïcisme tardà, combina elements neopitagòrics, neoplatònics i religiosos. Concebut com un mitjà per aconseguir la felicitat, destaca la importància de la virtut, la pau interior i l'autodomini, amb una èmfasi en la voluntat com a facultat clau per a la transformació personal. Considera la filosofia com una pràctica moral més que especulativa, buscant consolar davant els mals de l'existència. -
353
Agustí d'Hipona
Filòsof cristià nascut l'any 354 dC i mort el 430 dC. Va intengrar elements del platonisme en la seva filosofia. Se centra en la naturalesa de Déu, la condició humana i la noció de la gràcia divina. Argumenta que la veritable felicitat només es troba en Déu, rebutjant els plaers terrenals com a efímers i buits. A més, va desenvolupar la idea del pecat original i la necessitat de la redempció, posant èmfasi en la importància de la fe i la comunitat cristiana. -
Period: 476 to 1453
FILOSOFIA MEDIEVAL
-
1225
Tomàs d'Aquino
Filòsof i teòleg nascut el 1225 i mort el 1274. Integra la filosofia aristotèlica amb la teologia cristiana. Defensava que la fe i la raó són compatibles i que ambdues poden conduir al coneixement de Déu. La seva doctrina del dualisme entre la naturalesa i la gràcia i les seves cinc vies per demostrar l'existència de Déu han tingut un impacte durador en la teologia catòlica i la filosofia occidental. -
1287
Guillem d'Ockam
Filòsof i teòleg anglès nascut el 1287 i mort el 1347. Destaca pel seu principi d'economia conegut com "la navalla d'Ockam", que sosté que en la resolució d'un problema no s'han de multiplicar les entitats sense necessitat. Va defensar l'ús de la raó en la comprensió de la fe i va criticar la metafísica excessiva, posant èmfasi en la importància de l'experiència empírica. Va abordar temes com la voluntat divina, la naturalesa del coneixement i la relació entre Déu i la creació. -
Period: 1500 to
FIOLOSOFIA MODERNA
-
Descartes
Va néixer el 31 de març de 1596 a l'Haye i va morir l'11 de febrer de 1650 amb 53 anys. Era el filòsof francès més destacat.
Es diu que és el pare de la filosofia moderna i també l'iniciador del racionalisme.
La seva teoria consisteix en l'escepticisme metodològic, es dubta de cada idea que es pot dubtar. Estableix el dubte: només es pot dir que l'existència de tot allò que existeix és per mitjà de tot allò que pot ser provat. -
Locke
Va néixer el 29 d'agost de 1632 a Wrington i va morir el 28 d'octubre de 1705. Era un filòsof empirista anglès i un dels iniciadors del liberalisme polític.
La seva teoria diu que l'ésser humà és naturalment lliure i la seva llibertat, a través del consentiment, és la força moral que anima i dona forma concreta i històrica a la societat civil o política al règim o al govern.
Parla sobre que les idees no són un objecte, que les paraules són signes i que el coneixement és poc imperialista. -
Hume
Va néixer el 7 de maig de 1711 a Edimburg i va morir per un càncer a la seva ciutat el 25 d'agost de 1776. Era un filòsof empirista escocès, figura màxima de la il·lustració anglesa i d'empirisme britànic.
La seva teoria diu que tot coneixement en darrera instància procedeix de l'experiència, sigui de l'experiència externa, és a dir, la que prové dels sentits(oïde...), sigui de l'experiència íntima (l'autoexperiència). -
Kant
Va néixer el 22 d'abril de 1724 a Königsberg i va morir el 12 de febrer de 1804. Era el filòsof alemany que més influència ha tingut en la història del pensament i va crear la revolució copernicà.
La seva teoria diu que l'experiència, els valors i el significat mateix de la vida serien completament subjectius si no haguessin estat subsumits per la raó pura, i que fer servir la raó sense aplicar-la a l'experiència, ens portaria inevitablement a il·lusions teòriques. -
Period: to
FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA
-
Period: to
Hermenèutica
Disciplina filosòfica centrada en la interpretació de textos, especialment els religiosos i literaris, i es remunta a l'antiguitat. Va guanyar força als segles XIX i XX i els pensadors van expandir l'hermenèutica més enllà dels textos, aplicant-la a la comprensió de l'experiència humana en general, subratllant que tot enteniment està influenciat pel context històric i cultural de l'intèrpret. -
Marx
Va néixer el 5 de maig de 1818 a Trèveris i va morir el 14 de març de 1883. Era revolucionari, filòsof, economista, historiador i periodista alemany.
La seva teoria diu que vol analitzar els coneixements principals de les característiques socials capitalista (les seves lleis tendencials) i a la vegada aportar a la transformació social que superi el model de producció/ reproducció. A més a més, volia eliminar les classes socials i que el proletariat s'encarregui de governar un sistema social. -
Nietzsche
Va néixer el 15 d'octubre de 1844 a Röcken i va morir el 25 d'agost de 1900. Era filòsof, filòleg alemany i considerat un dels pensadors més influents del segle XIX i que ha marcat en la filosofia dels últims 100 anys.
La seva teoria afirma que cada ésser humà té la possibilitat, si així ho decideix i treballa intensament per això, de superar l'heteronomia i la immaduresa per caminar cap a una autonomia ètica.
La seva filosofia és una crítica radical als suport de la cultura occidental. -
Freud
Va néixer el 6 de maig de 1856 a Freiberg i va morir el 2 de setembre de 1939. És metge neuròleg i inventor de la psicoanàlisi.
La seva teoria tracta d'explicar les forces inconscients que motiven el comportament humà, és a dir, aquells conflictes interns que apareixen durant la infància i que afecten, a posteriori, els comportaments i les emocions de l'individu. També va buscar una explicació per operar la ment. Va proposar una estructura d'aquesta, dividida en tres: això, el jo i el superjò. -
Ortega y Gasset
Va néixer el 8 de maig de 1883 a Madrid i va morir 18 d'octubre de 1955 a la seva ciutat, Madrid. Va ser un filòsof i assagista espanyol. Probablement el filòsof espanyol contemporani més influent fins als anys setanta o vuitanta del segle XX.
La seva teoria diu que l'home és un ésser d'obertura, és un ésser dialògic, l'existència del qual requereix el concurs dels altres i del mateix món. No hi ha separació home i món sinó coexistència. No es dona l'un sense l'altre. -
Heidegger
Va néixer el 26 de setembre de 1889 a Messkirch i va morir el 26 d maig de 1976. Era un filòsof alemany. La seva teoria diu que vol distingir entre Ser (Sein) i ens (Seiend). Ser és el que determina l'ens. Quan ens, el que fa que un ens sigui, i ens significa cosa, una cosa que és. L'ens o cosa és “allò que” és, mentre que, l'Ésser és el que fa possible a tot “què”, allò que es pot aplicar a qualsevol ens o cosa. -
Gadamer
Va néixer l'11 de febrer de 1900 a Marburg i va morir el 13 de març de 2002. Era un filòsof alemany, i va estar uns anys sent professor.
La seva teoria diu que considera el llenguatge com una realitat carregada amb un significat ontològic, ja que l'ésser esdevé en el llenguatge com a veritat, com a desvetllament de sentit que no és essencialment diferent de les diferents representacions finites en què accedeix a la subjectivitat humana. -
Maria Zambrano
Va néixer el 22 d'abril de 1904 a Vélez-Málaga i va morir el 6 de febrer de 1991. Va ser una filòsofa espanyola.
La seva teoria diu que el temps de l'ànima i el temps comunitari han d'estar en connexió. La vida social exigeix la nostra participació i aquesta serà més plena i fecunda com més gran sigui la nostra plenitud i maduresa personals. Doncs la persona, segons Zambrano, ha d'adquirir forma pròpia, la seva cara, la seva faç més veritable. -
Sartre
Va néixer el 21 de juny de 1905 a París i va morir el 15 d'abril de 1980. Era un filòsof, dramaturg i novel·lista francès.
La seva teoria diu que l'home, no pas l'ésser, ocupa el centre de l'existència, per tant, el significat de les coses no és donat per l'ésser, sinó per una invenció de l'individu humà. Els fonaments d‟aquesta existència humana són la suma de cada acte d‟elecció lliure realitzada per cada individu. -
Hannah Arendt
Va néixer el 14 d'octubre de 1906 i va morir el 14 de desembre de 1975. Era una filòsofa alemanya.
La seva teoria diu que pensar no és cosa d'erudits(a diferència del fet de conèixer les veritats de la ciència)ni d'ignorants, ni d'elegits, sinó que tots hem de pensar i podem pensar, per això ho hem d'exigir als altres, perquè només així podem millorar aquest món comú que neix de les accions compartides. Assenyala que la llibertat ens defineix com a éssers actuants, i ho demostra en la seva obra. -
Habermas
Va néixer el 18 de juny de 1929 i no es pot dir data de mort, perquè segueix amb vida, té 95 anys. És un filòsof i sociòleg alemany.
La seva teoria diu que se suposa que, és el mateix sobre l'entorn físic que sobre el de les normes socials i el de les sensacions internes, el nostre saber es pot elevar per mitjà de “processos d'aprenentatge” a partir dels quals es desenvolupa progressivament la racionalitat dels nostres actes. -
Period: to
Existencialisme
Corrent filosòfic sorgit al segle XX que posa l'èmfasi en la llibertat individual, la responsabilitat i l'experiència subjectiva de l'existència humana. Segons aquesta perspectiva, els éssers humans existeixen primer i després defineixen la seva essència a través de les seves eleccions i accions. L'angoixa i la llibertat radical són temes centrals d'aquesta filosofia. -
Period: to
Escola de Frankfurt
Moviment filosòfic i sociològic sorgit a Alemanya durant el segle XX, centrat en la teoria crítica de la societat. Es va fundar amb la creació de l'Institut de Recerca Social a Frankfurt es va crear la teoria crítica, amb la qual criticaven el capitalisme, la cultura de masses i les estructures de poder de la societat moderna. Tot i això, la seva influència s'ha estès fins avui.